Metauranocircita

La metauranocircita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la metaautunita. Va rebre el nom l'any 1904 per Paul Gaubert per la seva relació deshidratada amb la uranocircita.

Metauranocircita
Fórmula química	Ba(UO₂)₂(PO₄)₂·7H₂O
Localitat tipus	dipòsit d'urani de la vall de Krunkelbach, Menzenschwand, St Blasien, Waldshut, Regió de Friburg, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/E.02
Dana	40.2a.3.2
Heys	19.11.21
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,943(2) Å; b = 17,634(6) Å; c = 6,952(2) Å; β = 90,023(7)°
Grup puntual	2 - esfenoide
Grup espacial	p21
Color	groc verdós, verd groguenc
Exfoliació	perfecta {001}
Tenacitat	molt fràgil
Duresa	2 a 2,5
Lluïssor	resinosa, cerosa, grassa, nacrada
Color de la ratlla	blanc groguenc
Densitat	3,94 g/cm3 (mesurada); 3,95 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,610 nβ = 1,621 a 1,623 nγ = 1,622 a 1,623
Birefringència	δ = 0,012 a 1,623
Pleocroisme	feble
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA2022 s.p. i IMA2007 s.p.
Símbol	Murc-I
Referències

Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava metauranocircita-I, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.

Característiques

La metauranocircita és un fosfat de fórmula química Ba(UO₂)₂(PO₄)₂·7H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit d'urani de la vall de Krunkelbach, a Waldshut, dins la regió de Friburg (Baden-Württemberg, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets d'Alemanya, així com a Portugal, França, Àustria, Txèquia, Polònia, Gabon, el Brasil, els Estats Units i el Canadà.