L'uranocircita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, segons la classificació de Strunz. Va ser descoberta l'any 1877 a Bergen, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així pel seu contingut en urani i per la seva localitat de descobriment -traduït al grec-.[1]

Infotaula de mineralUranocircita
Uranocircite-23134.jpg
Fórmula químicaBa(UO2)2(PO4)2·10H2O
Epònimurani i falcó
Localitat tipuspedrera Streuberg, Bergen, Districte de Zobes-Bergen, Vogtland, Saxònia, Alemanya
Classificació
CategoriaMinerals fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.EB.05
Nickel-Strunz 9a ed.8.EB.05
Nickel-Strunz 8a ed.VII/E.01
Dana40.2a.3.1
Heys19.11.22
Propietats
Sistema cristal·líTetragonal, ditetragonal dipiramidal
Hàbit cristal·líTabular a foliada
Grup espacialspace group 139 (en) Tradueix
ColorVerd groguenc, groc
ExfoliacióPerfecta
TenacitatFràgil, flexible en fragments
Duresa2-2,5 Mohs
LluïssorNacrada
Color de la ratllaGroc clar
Densitat3,46 g/cm3
PleocroismeVisible, groc canari
FluorescènciaSí, color verd amb llum UV
SolubilitatSoluble en àcids
Mineral radioactiu Radioactive.svg
RadioactivitatAlta
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació1877
Modifica les dades a Wikidata

Un sinònim poc usat és autunita bàrica.

Característiques químiquesModifica

És un fosfat hidratat d'uranil i bari, del grup de l'autunita, semblant a aquesta. Antigament es consideraven els dos minerals següents, si bé segons la IMA el primer podria no ser un mineral sinó una varietat hidratada del segon, la uranocircita en sentit estricte:

  • Uranocircita-I, de fórmula Ba(UO2)2(PO4)2·12H2O
  • Uranocircita-II, de fórmula Ba(UO2)2(PO4)2·10H2O

AspecteModifica

Es presenta en petits cristalls tabulars que poden presentar macles polisintètiques. Normalment es troba en masses laminars o en crostes terroses. És radioactiva i fluorescent als rajos UV. Pot transformar-se en meta-uranocircita per parcial deshidratació.

LocalitzacióModifica

No és molt abundant. Es troben algunes mostres a Morvan i Puy-de-Dôme (França) i a Wölsendorf, Wittichen i Bergen (Alemanya). Un jaciment espanyol és el d'Escalona (Toledo) encara que també hi ha un jaciment que no s'explota a la Serra d'Albarrana (Còrdova).

ReferènciesModifica

  1. Weisbach (1877) Jahrb.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uranocircita