Miguel Cuéllar Gacharná

jugador d'escacs colombià
(S'ha redirigit des de: Miguel Cuéllar)

Miguel Cuéllar Gacharná (18 de novembre de 1916 - 5 de desembre de 1985)[1] va ser un mestre d'escacs colombià. Va rebre el títol de Mestre Internacional (IM) el 1957.[1][2][3]

Infotaula de personaMiguel Cuéllar Gacharná
Biografia
Naixement18 novembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Tinjacá (Colòmbia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Bogotà (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1957) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1972Olimpíada d'escacs de 1972
1970Olimpíada d'escacs de 1970
1964Olimpíada d'escacs de 1964
1958Olimpíada d'escacs de 1958
1956Olimpíada d'escacs de 1956
1954Olimpíada d'escacs de 1954 Modifica el valor a Wikidata

Resultats destacats en competició modifica

Cuéllar va guanyar nou cops el campionat de Colòmbia: els anys 1941, 1946, 1953, 1955, 1956, 1957, 1959, 1961 i 1971. Va jugar representant Colòmbia en sis Olimpíades d'escacs: 1954, 1956, 1958, 1964, 1970 i 1972. Va guanyar la medalla de plata individual al primer tauler (+12 –2 =4) a la 16a Olimpíada de Tel Aviv 1964.[4]

Va guanyar una medalla de bronze representant Colòmbia als Jocs Bolivarians de Bogotà de 1938.[5] L'any 1952 va empatar als llocs 3r-4t a Mar del Plata (guanyaren Julio Bolbochán i Héctor Rossetto). El 1953, va ocupar el 5è lloc a Mar del Plata (Svetozar Gligorić va guanyar). El 1957, va ocupar el 7è lloc a Mar del Plata (va guanyar Paul Keres). El 1958, va empatar 2n-3r amb William Lombardy, darrere d'Oscar Panno, a Bogotà.

El 1961, Cuéllar va guanyar a Caracas (zonal). El 1962, va quedar 22è a l'Interzonal d'Estocolm, derrotant tant Efim Geller com Viktor Korchnoi en les seves partides individuals.[2] El 1966, va ocupar el 7è lloc a l'Havana (va guanyar Eleazar Jiménez). El 1967, va empatar a Sousse a 19-20 (interzonal; Bent Larsen va guanyar).[2] El 1969, va empatar al primer lloc amb Boris De Greiff a Bogotà. El 1970, va ocupar el 7è lloc a Bogotà (Henrique Mecking va guanyar). El 1970, va ocupar el 14è lloc a Caracas (va guanyar Lubomir Kavalek). El 1972, va guanyar el torneig Zonal de Bogotà, i es va classificar per a l'Interzonal de Leningrad de 1973, però hi va acabar en darrer lloc (van guanyar Anatoly Karpov i Viktor Korchnoi). El 1980, va empatar a Bogotà a 4-5 (va guanyar Joaquín Gutiérrez).

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland, 1987, p. 80. ISBN 0-7864-2353-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Keene, Raymond. Golombek's Encyclopedia of Chess. Crown Publishing, 1977, p. 82. ISBN 0-517-53146-1. 
  3. Sunnucks, Anne. The Encyclopaedia of Chess. St. Martin's Press, 1970, p. 93. 
  4. Cuéllar Gacharná, Miguel team chess record at olimpbase.org
  5. (en castellà) , 23-08-1938, p. 6–7.

Enllaços externs modifica