Nacrita
La nacrita (del persa nakar, nacre) és un mineral que apareix en petits cristalls o fines escates. El seu nom prové del francès Nacre (mare de perles), el al·lusió a la seva lluïssor. És un membre del grup de la caolinita-serpentina.
 Nacrita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al₄[(OH)₈] Si₄O10] |
| Epònim | nacre |
| Localitat tipus | Brand-Erbisdorf |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | blanc, gris blanquinós, groc |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Duresa | 1 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 2,6 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ncr |
Classificació modifica
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nacrita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
Formació i jaciments modifica
La nacrita s'ha descrit a tots els continents exeptuant l'Antàrtida. L'ambient de formació és el mateix en el que es formen caolinita o dickita. És d'origen hidrotermal. A Catalunya s'ha descrit a les mines Regia i Regia antiga de Bellmunt del Priorat i a la mina Linda Mariquita del Molar.[1]
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nacrita |
Referències modifica
- ↑ Creus, Joan Abella i. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat. Joan Abella Creus, 2008. ISBN 9788461213122.