La nacrita (del persa nakar, nacre) és un mineral que apareix en petits cristalls o fines escates. El seu nom prové del francès Nacre (mare de perles), el al·lusió a la seva lluïssor. És un membre del grup de la caolinita-serpentina.

Infotaula de mineralNacrita
Nacrite - Mineralogisches Museum Bonn1.jpg
Fórmula químicaAl4[(OH)8] Si4O10]
Epònimnacre
Localitat tipusBrand-Erbisdorf
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.ED.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.ED.05
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.25
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colorblanc, gris blanquinós, groc
Exfoliació{001} perfecta
Duresa1
Lluïssornacrada
Color de la ratllablanca
Densitat2,6
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Modifica les dades a Wikidata

ClassificacióModifica

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nacrita pertany a "09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, odinita, halloysita, hisingerita, halloysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, al·lofana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Formació i jacimentsModifica

La nacrita s'ha descrit a tots els continents exeptuant l'Antàrtida. L'ambient de formació és el mateix en el que es formen caolinita o dickita. És d'origen hidrotermal. A Catalunya s'ha descrit a les mines Regia i Regia antiga de Bellmunt del Priorat i a la mina Linda Mariquita del Molar.[1]

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nacrita

ReferènciesModifica

  1. Creus, Joan Abella i. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat (en català). Joan Abella Creus, 2008. ISBN 9788461213122.