Dickita
La dickita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), que pertany al grup caolinita-serpentina.[2] Va ser descoberta l'any 1930, i rep el seu nom del químic metal·lúrgic escocès Allan Brugh Dick (1833-1926).
 Dickita | |
|---|---|
 Cristalls de dickita de la mina Magmont, Bixby, Districte de Viburnum Trend, Comtat d'Iron, Missouri, Estats Units  | |
| Fórmula química | Al₂(Si₂O₅)(OH)₄ |
| Epònim | Allan B. Dick (en)  |
| Localitat tipus | Amlwch |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.ED.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.25 |
| Dana | 71.01.01.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls pseudohexagonals, agregats de plaquetes, compacta, massiva |
| Estructura cristal·lina | a = 5.150 Å, b = 8.940 Å, c = 14.424 Å; β = 96.8°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínica domàtica (m) Cc |
| Color | blanc, incolor, groguenc |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Tenacitat | flexible però inelàstica |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 2,6 |
| Densitat | 2,6 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.561 - 1.564 nβ = 1.561 - 1.566 nγ = 1.566 - 1.570 |
| Birefringència | δ = 0,005 a 0,006 |
| Angle 2V | mesurat: 50° a 80° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Dck |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La dickita és un polimorf de la hal·loysita, de la caolinita i de la nacrita, que cristal·litza en el sistema monoclínic. Pertany al grup caolinita-serpentina de minerals. La seva fórmula és Al₂(Si₂O₅)(OH)₄. És rara en estat pur, i sol tenir impureses que li donen diferents coloracions, com són: Ti, Fe, Mg, Ca, Na o K. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dickita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
Formació i jaciments modifica
És un mineral secundari generalment d'origen hidrotermal associat amb filons, derivat en part de l'alteració de minerals aluminosilicats. També es presenta com una fase sedimentària autigènica. Sol aparèixer associada a la calcedònia. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Regia (Bellmunt del Priorat, Priorat), a la pegmatita Mas Joanhuix (Sant Hilari Sacalm, Selva), al Correc d'en Llinassos (Oms, Rosselló)[3] i al Mas Vicenç (Queixàs, Rossellló).[4]
Varietats modifica
Es coneixen dues varietats de dickita:
- La pedra Changhua, o Changhua Stone, una densa varietat groga de dickita que s'utilitza per tallar. En general, conté petites quantitats d'alunita com una impuresa.[5]
- La pedra Gaoshan, o Gaoshan Stone, una densa varietat de dickita amb taques vermelles d'hematita, que s'utilitza per tallar. També conté quars i pirofilita com impureses menors. Els xinesos consideren aquest material com una varietat de pedra Shoushan, encara que la veritable pedra Shoushan es compon principalment de pirofilita.[6]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dickita |
- ↑ «Dickite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
- ↑ «Kaolinite-Serpentine Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
- ↑ Berbain, Christian; Georges Favreau «Le Correc d’en Llinassos à Oms — Un exemple peu courant de minéralisation nickélifère». Le Cahier des micromonteurs, 1, 95, febrer 2007 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ BERBAIN, C; FAVREAU, G. & MORENO, C. «Mas Vicenç, Fontcouverte, Caixas (Pyrénées-Orientales)». Le Cahier des Micromonteurs, 107, 2010, pàg. 20-25 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Changhua Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
- ↑ «Gaoshan Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].