Pirofil·lita
La pirofil·lita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que rep el seu nom del grec pir, foc, i phillon, fulla. És molt semblant al talc, formant part totes dues espècies del grup de la pirofil·lita-talc.[2]
 Pirofil·lita | |
|---|---|
 Pirofil·lita verd clar sobre quars provinent de St. Niklaus, Matt Valley, Valais, Suïssa | |
| Fórmula química | Al₂(Si₄O10)(OH)₂ |
| Epònim | foc i fulla  |
| Localitat tipus | dipòsit Pyshminskoe, dipòsit d'or Berezovskoe, Berezovskii (Berezovskii Zavod), Ekaterinburg, óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.09 |
| Dana | 71.2.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | agregats esferulítics compactes de cristalls aciculars radiats; com làmines fines, granular, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 5,16 Å, b = 8,966(3) Å, c = 9,347(6) Å; α = 91,18°, β = 100,46°, γ = 89,64°; Z = 2 |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Massa molar | 360.31 |
| Color | blanc, gris, verd, groguenc |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Tenacitat | flexible inelàstica |
| Duresa | 1 a 2 |
| Lluïssor | de nacrada a mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida a opaca |
| Densitat | 2,65 a 2,9 g/cm³ (mesurada); 2,81 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,534-1,556, nβ = 1,586-1,589, nγ = 1,596-1,601 |
| Birefringència | δ = 0,0450 a 0,0620 |
| Angle 2V | 53° a 62° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Fusibilitat | infusible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Prl |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La pirofil·lita és un silicat d'alúmina hidratat, amb fórmula química Al₂(Si₄O10)(OH)₂, sent la seva composició teòrica de 66,7% de SiO₂, 28,3% de Al₂O₃ i un 5% de H₂O. Normalment està barrejada amb caolinita, alunita i quars. Es pot confondre fàcilment amb el talc, diferenciant-se d'aquest per la seva lluentor i perquè reacciona amb magnesi. Cristal·litza en el sistema triclínic. Normalment es presenta en forma de làmines o en agregats foliacis o radiats, degut a la seva estructura i fractura micàcia, el que més la fa ser suau i untuosa al tacte. S'empra com a càrrega en pintures, lubricant sec, aïllant tèrmic i elèctric, en la indústria del paper, goma, tèxtil i del sabó.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirofil·lita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments modifica
Acostuma a trobar-se en fil·lites i esquistos, sovint associats amb cianita, dels quals és un producte d'alteració. També es troba en dipòsits hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cianita, andalusita, topazi, mica i quars.[3] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Vilafranca de Conflent (Conflent)[4] i a Tordera (Maresme).[5]
Varietats modifica
- Cattle egg stone, una densa varietat amb l'interior de color negre i exterior groc, que s'utilitza per tallar. Els colors són causats per les inclusions microscòpiques d'òxids de ferro en diferents estats a la intempèrie. Les parts grogues del material també contenen menor diàspor.[6]
- Cromo-pirofil·lita, una varietat de color verd que conté crom, originària del districte Mitterberg, Dienten, Salzburg, Àustria.[7]
- Gelpirofil·lita, un gel d'aquesta espècie.[8]
Grup de la pirofil·lita-talc modifica
El grup de la pirofil·lita-talc està integrat per cinc espècies de minerals.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Ferripirofil·lita | Fe3+₂(Si₄O10)(OH)₂ |
| Minnesotaïta | (Fe,Mg)₃(Si₄O10)(OH)₂ |
| Pirofil·lita | Al₂(Si₄O10)(OH)₂ |
| Talc | Mg₃(Si₄O10)(OH)₂ |
| Willemseïta | (Ni,Mg)₃(Si₄O10)(OH)₂ |
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirofil·lita |
- ↑ «Pyrophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Pyrophyllite-Talc Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 desembre 2014].
- ↑ «Pyrophyllite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Guitard, Gérard. Catalogue raisonné de la collection de minéralogie régionale du Centre européen de recherches préhistoriques de Tautavel (Pyrénées-orientales), 2010, p. 190 [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ «Cattle Egg Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ «Chrome-Pyrophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ «Gelpyrophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 desembre 2014].