Kel·lyïta

La kel·lyïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la caolinita-serpentina. Rep el nom en honor de William Crowley Kelly (1929-), professor del Departament de Geologia i Mineralogia de la Universitat de Michigan, per les seves contribucions a l'estudi de dipòsits minerals a tot el món.

Kel·lyïta
Fórmula química	Mn₂2+Al(AlSiO₅)(OH)₄
Epònim	William C. Kelly (en)
Localitat tipus	Dipòsit de Bald Knob, Bald Knob, Sparta, Comtat d'Alleghany, Carolina del Nord, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.ED.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.ED.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/H.27
Dana	71.1.2c.5
Heys	16.16.6
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 5,43Å; c = 14,04Å;
Duresa	2,5
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,646 nε = 1,639
Birefringència	δ = 0,007
Impureses comunes	Ti, Fe, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1974-002
Any d'aprovació	1974
Símbol	Kly
Referències

Característiques

La kel·lyïta és un silicat de fórmula química Mn₂²⁺Al(AlSiO₅)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kel·lyïta pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de Bald Knob, a la localitat de Sparta, al comtat d'Alleghany (Carolina del Nord, Estats Units). També ha estat descrita al Canadà, Gal·les, Romania, Rússia, el Japó i la República Popular de la Xina.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kel·lyïta