Obre el menú principal

La cronstedtita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la caolinita-serpentina. Va ser anomenada en honor de Axel Fredrik Cronstedt (1722-1765), químic i mineralogista suec que va descobrir el níquel, la scheelita i va establir el terme zeolita.[1]

Infotaula de mineralCronstedtita
Cronstedtite-270286.jpg
Fórmula química (Fe22+Fe3+)(Si,Fe3+)2O5(OH)4
Epònim Axel Fredrik Cronstedt
Localitat tipus Příbram, Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca
Classificació
Categoria silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.ED.15
Nickel-Strunz 9a ed. 9.ED.15
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/H.27
Dana 71.1.4.7
Heys 14.19.7
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Color negre, marró fosc-negre, verd-negre
Exfoliació perfecta - en {001}
Tenacitat elàstica
Duresa 3,5
Lluïssor submetàl·lica
Color de la ratlla verd-verd oliva fosc
Diafanitat translúcida
Densitat 3,34 a 3,35 g/cm3 (mesurada);
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,720 nβ = 1,800 nγ = 1,800
Birefringència δ = 0,080
Pleocroisme visible
Dispersió òptica r < v moderada
Impureses comunes Al, Ca
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1821
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La cronstedtita és un silicat de fórmula química (Fe22+Fe3+)(Si,Fe3+)2O5(OH)4. Cristal·litza en el sistema trigonal en forma de prismes hexagonals, cenyint cap a un extrem i estriats verticalment. També en grups fibrosos divergents; cilindroide, reniforme, massiu.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. S'han descobert diversos politips.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cronstedtita pertany a "09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, halloysita, hisingerita, halloysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lofana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Formació i jacimentsModifica

La cronstedtita és un producte hidrotermal de baixa temperatura en menes de minerals.[2] Va ser descoberta a Příbram, a la Bohèmia Central (República Txeca).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: siderita, pirita, esfalerita, clinoclor i quars.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cronstedtita  
  1. 1,0 1,1 1,2 «Cronstedtite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Cronstedtite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 25 agost 2018].