Cronstedtita

mineral fil·losilicat

La cronstedtita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la caolinita-serpentina. Va ser anomenada en honor de Axel Fredrik Cronstedt (1722-1765), químic i mineralogista suec que va descobrir el níquel, la scheelita i va establir el terme zeolita.[1]

Infotaula de mineralCronstedtita
Cronstedtite-270286.jpg
Fórmula química(Fe22+Fe3+)(Si,Fe3+)2O5(OH)4
EpònimAxel Fredrik Cronstedt
Localitat tipusPříbram, Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.ED.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.ED.15
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.27
Dana71.1.4.7
Heys14.19.7
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Colornegre, marró fosc-negre, verd-negre
Exfoliacióperfecta - en {001}
Tenacitatelàstica
Duresa3,5
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllaverd-verd oliva fosc
Diafanitattranslúcida
Densitat3,34 a 3,35 g/cm3 (mesurada);
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,720 nβ = 1,800 nγ = 1,800
Birefringènciaδ = 0,080
Pleocroismevisible
Dispersió òpticar < v moderada
Impureses comunesAl, Ca
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació1821
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La cronstedtita és un silicat de fórmula química (Fe22+Fe3+)(Si,Fe3+)2O5(OH)4. Cristal·litza en el sistema trigonal en forma de prismes hexagonals, cenyint cap a un extrem i estriats verticalment. També en grups fibrosos divergents; cilindroide, reniforme, massiu.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. S'han descobert diversos politips.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cronstedtita pertany a "09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, halloysita, hisingerita, halloysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lofana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Formació i jacimentsModifica

La cronstedtita és un producte hidrotermal de baixa temperatura en menes de minerals.[2] Va ser descoberta a Příbram, a la Bohèmia Central (República Txeca).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: siderita, pirita, esfalerita, clinoclor i quars.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cronstedtita
  1. 1,0 1,1 1,2 «Cronstedtite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Cronstedtite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 25 agost 2018].