Hal·loysita

mineral fil·losilicat

La hal·loysita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom pel geòleg belga Jean-Baptiste d'Omalius d'Halloy, (16 de febrer de 1783 - 15 de gener de 1875), qui va descobrir el mineral. Va ser un noble i estadista, pioner de la geologia moderna a Bèlgica.

Infotaula de mineralHal·loysita
Mineraly.sk - halloyzit.jpg
Hal·loysita-7Å de Michalovce, Eslovàquia Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAl₂(Si₂O₅)(OH)₄
EpònimJean-Baptiste d'Omalius Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusAngleur, Lieja, Província de Lieja, Valònia, Bèlgica
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.ED.10
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,14(4) Å; b = 8,90(4) Å; c = 14,9(1) Å; β = 101,9°
Simetriam - domàtica
Grup espacialbb
Més informació
Referències[1]

Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava hal·loysita-7Å, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2] El 7-Å (Ångström) feia referència al gruix de la capa.

CaracterístiquesModifica

La hal·loysita és un silicat de fórmula química Al₂(Si₂O₅)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És una espècie homologada i diferent de la hal·loysita-10Å, la qual conté dues molècules d'aigua per unitat a la fórmula. Un sinònim seu és metahal·loysita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hal·loysita pertany a "09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hisingerita, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, cariopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a Angleur, dins la localitat de Lieja, a la província de Lieja (Valònia, Bèlgica). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hal·loysita
  1. «Halloysite-7Å» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2020].
  2. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, octubre 2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].