Hal·loysita

El terme hal·loysita[2] representa dues espècies minerals diferents: Hal·loysita-7Å i Hal·loysita-10Å. Ambdues espècies pertanyen a la classe dels silicats (fil·losilicats). El terme rep el seu nom del geòleg belga Jean-Baptiste d'Omalius d'Halloy, (1783-1875), qui va descobrir el mineral. Forma part del grup caolinita-serpentina.[3]

Infotaula de mineralHal·loysita
Espècie no aprovada per l'IMA
Mineraly.sk - halloyzit.jpg
Hal·loysita-7Å de Michalovce, Eslovàquia Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAl2(Si2O5)(OH)4
EpònimJean-Baptiste d'Omalius Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.ED.10
Dana71.1.1.4
Heys15.10
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícúmuls esfèrics, massiva
Estructura cristal·linaa = 5.14 Å, b = 8.9 Å,
c = 7.214 Å; β = 99.7°; Z = 4
Simetriamonoclínica domàtica
Colorblanc, groguenc, vermellós, verdós, blavós
Exfoliacióprobable en {001}
Fracturasubconcoidal
Duresa1 a 2
Lluïssormat, grassa
Color de la ratllablanca
Diafanitattranlúcida, opaca
Densitat2 a 2,2
Propietats òptiquesbiaxial
Índex de refracciónα = 1.553 - 1.565 nβ = 1.559 - 1.569 nγ = 1.560 - 1.570
Birefringènciaδ = 0,007
Impureses comunesTi, Ca, Na, K, Fe, Cr, Mg, Ni, Cu
Més informació
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

Químicament són uns aluminosilicats hidroxilats. El material està constituït per alumini (20,90%), silici (21,76%) i hidrogen (1,56%). Normalment es troben de forma terrossa o una mica cerosa en masses argiloses de gra extremadament fi, blanquinoses i també blavoses o verdes. Per a la seva identificació són necessaris estudis de cristal·lografia de raigs X. Cristal·litzen en el sistema monoclínic. L'exemplar tipus de les dues espècies provenen d'Angleur, Lieja, Bèlgica.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hal·loysita i la hal·loysita-7Å pertanyen a "09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hisingerita, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Hal·loysita-7ÅModifica

L'hal·loysita-7Å, o metahal·loysita, és una hal·loysita deshidratada, es caracteritza per una reducció de l'espai existent entre les seves capes. El sufix 7-Å(ångström) es refereix al gruix de la capa. No es pot considerar un politip de hal·loysita, ja que es tracta d'una espècie diferent aprovada per la IMA. Químicament és idèntica a la caolinita, però aquesta darrera cristal·litza en el sistema triclínic.[4]

Hal·loysita-10ÅModifica

L'hal·loysita-10Å també és coneguda amb el nom d'endellita a la literatura europea, i és considerada com un mineral hidratat, la "hal·loysita hidratada" (hydrated halloysite), a la literatura nord-americana. La seva fórmula és Al2Si2O5(OH)4·2H2O.

Formació i jacimentsModifica

L'hal·loysita es forma generalment per l'alteració hidrotermal de minerals alumini-silicats. Es troba en entorns molt variats, entre ells com una alteració de les roques basàltiques, en fissures de dipòsits d'alteració hidrotermal en monzonitas; també es deriva de feldespats, clorites, miques, riolites, granits, cendra volcànica, tobes i tosca. Més rarament es troba en pegmatites granítiques, bauxita o laterites, i en algunes marines i argiles glacials. Es pot trobar barrejada o associada amb dickita, caolinita, montmoril·lonita i altres minerals argilosos.

VarietatsModifica

  • La cromohal·loysita és una varietat blau pàl·lid amb crom trobada a Psahna, illa d'Euboea, Grècia.[5]
  • La cuprohal·loysita és una varietat que conté coure, trobada a la pedrera basàltica de Klöch, Estíria, Àustria.[6]
  • La ferrihal·loysita és una varietat rica en ferro.[7]
  • L'hal·loysita zircònica és una varietat amb un 3-4% de ZrO2.[8]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hal·loysita
  1. «Halloysite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 agost 2014].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 19 juliol 2014]. 
  3. «Kaolinite-Serpentine Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 agost 2014].
  4. «Kaolinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 agost 2014].
  5. «Chrome-Halloysite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 agost 2014].
  6. «Cuprian Halloysite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 agost 2014].
  7. «Ferrian Halloysite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 agost 2014].
  8. «Zirconian Halloysite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 agost 2014].