Occità antic

forma primitiva de les llengües occitanoromàniques

L'occità antic (occità: occitan ancian), també dit romanç o provençal antic, va ser la primera forma de les llengües occitanoromàniques; és atestat en escrits que daten del segle viii al XIV.[1][2] L'antic occità generalment inclou l'occità dels inicis i l'occità antic. L'occità dels segles posteriors també de vegades s'inclou en l'occità antic, o bé en l'occità mitjà.[3] Com que el terme occitanus aparegué al voltant de l'any 1300,[4] l'occità antic també és dit "romanç" (occità antic: romans) o "provençal" (occità antic: proensals) en texts medievals.

Infotaula de llenguaOccità antic
Romans i Proensals Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsRomanç, Provençal antic
Tipusllengua històrica Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aOccitània, Corona d'Aragó, Navarra i Piemont Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deOccitània Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2pro Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3pro Modifica el valor a Wikidata
Glottologoldp1253 Modifica el valor a Wikidata
IETFpro Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Entre els testimoniatges més antics de l'occità, hi ha Tomida femina, la Boecis, i la Cançó de Santa Fe. El català va divergir de l'occità antic entre els segles XI i XIV.[5] Els texts primers del "dialecte català" (en el sistema lingüístic occitanocatalà) són les Homilies d'Organyà i els Greuges de Guitard Isarn. L'occità antic, llengua dels trobadors, va ser la primera llengua romànica amb un corpus literari i una enorme influència en el desenvolupament de la poesia lírica en altres idiomes europeus. El punt volat era una de les marques distintives de la llengua, i sobreviu avui en català i gascó.

Fonologia

modifica

L'occità antic va canviar i evolucionar bastant durant la seua història; ara bé, el sistema de sons se'n pot resumir d'aquesta manera:[6]

Consonants

modifica
Consonants de l'occità antic
Bilabial Labio-
dental
Dental/
alveolar
Postalveolar/
palatal
Velar
Nasal   m   n   ɲ
Plosiva p b t d k ɡ
Fricativa f v s z
Africada ts dz
Lateral   l   ʎ
Trill r
Vibrant ɾ

Notes:

  • <ch> es creu que representava l'africada [tʃ]; però, com que la grafia sovint alternava amb <c>, podria haver representat també [k].
  • La <g> final pot de vegades representar [tʃ], com en gaug "goig" (també escrit gauch).
  • La <z> intervocàlica podia representar tant [z] com [dz].
  • La <j> podia representar tant [dʒ] com [j].

Monoftongs

modifica
Vocals de l'occità antic
  Anteriors Posteriors
Tancades i y u
Mig tancades e (o)
Mig obertes ɛ ɔ
Obertes a ɑ

Notes:

  • [o] aparentment es va tancar en [u] entre el segle xii i XII; tanmateix, la grafia no en canvià, així: flor /fluɾ/.[7]
  • Les vocals mitjanes [ɛ] i [ɔ] apareixen com a al·lòfons de /e/ i /u/ respectivament en certes circumstàncies en síl·labes accentuades. [no, són veritables fonemes : pel /pel/ pèl ~ pèl (grafia moderna) /pɛl/ pell]

Diftongs i triftongs

modifica
Diftongs i triftongs de l'occità antic
IPA Exemple Significació
decreixent
/aj/ paire pare
/aw/ autre altre
/uj/ conoiser conèixer
/uw/ dous dolç
/ɔj/ pois puix
/ɔw/ mou mou
/ej/ vei veig
/ew/ beure beure
/ɛj/ seis sis
/ɛw/ breu breu
/yj/ cuid crec
/iw/ estiu estiu
creixent
/jɛ/ miels millor
/wɛ/ cuelh cull, acull
/wɔ/ cuolh cull, acull
l'accent dels triftongs
sempre recau en la vocal del mig
/jɛj/ lieis seva
/jɛw/ ieu jo
/wɔj/ nuoit nit
/wɛj/ pueis puix
/wɔw/ uou ou
/wɛw/ bueu bou

Extractes

modifica
  • De Bertran de Born Ab joi mou lo vers e·l comens (ca. 1200, traducció anglesa de James H. Donalson):
«
Bela Domna·l vostre cors gens
E·lh vostre bel olh m'an conquis,
E·l doutz esgartz e lo clars vis,
E·l vostre bels essenhamens,
Que, can be m'en pren esmansa,
De beutat no·us trob egansa:
La genser etz c'om posc'e·l mon chauzir,
O no·i vei clar dels olhs ab que·us remir.


Bella dama/dona, el vostre cos gentil
I els vostres bells ulls m'han conquerit,
i els vostre dolç esguard i clar visatge
i tota la vostra bella natura
que, si volgués fer-ne semblança,
en bellesa no us trobo parió:
plaent que es trobi al món
o no hi veig clar amb els ulls si no us torno a mirar.
»

Referències

modifica
  1. Rebecca Posner, The Romance Languages, Cambridge University Press, 1996, ISBN 0-521-28139-3
  2. Frank M. Chambers, An Introduction to Old Provençal Versification. Diane, 1985 ISBN 0-87169-167-1
  3. "El període de naixement de l'occitan se sol situar generalment de l'any 800 al 1000, l'occità antic del 1000 al 1350, i l'occità mitjà del 1350 al 1550" in William W. Kibler, Medieval France: An Encyclopedia, Routledge, 1995, ISBN 0-8240-4444-4
  4. Smith and Bergin, Old Provençal Primer, p. 2
  5. Riquer, Martí de, Història de la Literatura Catalana, vol. 1. Barcelona: Edicions Ariel, 1964
  6. The charts are based on phonologies given in Paden, William D., An Introduction to Old Occitan, New York 1998
  7. Paden, William D. An Introduction to Old Occitan. Modern Language Association of America. 1998, p. 101 ISBN 0-87352-293-1

Bibliografia

modifica
  • Nathaniel B. Smith, Thomas Goddard Bergin, An Old Provençal primer, Garland, 1984, ISBN 0-8240-9030-6.
  • Povl Skårup, Morphologie élémentaire de l'ancien occitan, Museum Tusculanum Press, 1997, ISBN 87-7289-428-8.
  • Romieu, Maurice; Bianchi, André. Iniciacion a l'occitan ancian / Initiation à l'ancien occitan (en occitan and french). Pessac: Presses Universitaires de Bordeaux, 2002. ISBN 2-86781-275-5. 

Enllaços externs

modifica