Porto

ciutat de Portugal
(S'ha redirigit des de: Oporto)
Aquest article tracta sobre ciutat de Porto. Si cerqueu el vi, vegeu «Vi de Porto».

Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto. L'any 2011 tenia 237.591 habitants i 2.479.000 a l'àrea metropolitana. Es troba al nord del país, a la riba del riu Douro —nom en portuguès, ja que en castellà és Duero—, quan desguassa a l'oceà Atlàntic. Els seus habitants són portuencs. El centre històric està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1996.[1]

Infotaula de geografia políticaPorto
Porto (pt) Modifica el valor a Wikidata
Pt-prt1.png Porto COA.svg
O Porto (visto da Ponte Dom Luis I).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Lema«Antiga, Mui Nobre, Sempre Leal e Invicta cidade do Porto» Modifica el valor a Wikidata
Localització
LocalPorto.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 08′ 58″ N, 8° 36′ 39″ O / 41.14947°N,8.61078°O / 41.14947; -8.61078
EstatPortugal
Districtedistricte de Porto Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total237.591 (2011) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat5.703,1 hab/km²
Geografia
Superfície41,66 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic i Duero Modifica el valor a Wikidata
Altitud104 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan executiuPorto City Hall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres

Lloc webcm-porto.pt Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Probablement és d'origen preromà. Els romans l'anomenaven Cale o Portus Cale i d'aquí derivà el nom Portugal, que designaria tot el país. Formà part del Regne dels sueus (411-585) i dels visigots (585-711). El 716, fou presa pels àrabs, que en foren expulsats per Alfons I d'Astúries.

Amb el creixement de la petita vila es desenvolupà una senyoria feudal que, passat el temps, es féu dir Portugal. El comtat de Portugal anava des del Miño fins al Douro. Alfons VI de Castella atorgà aquest comtat a la seva filla natural Teresa, casada amb Enric de Borgonya. Llur fill, Alfons Henriques, fou el primer sobirà portuguès. S'independitzà amb el país (1139) i aviat es destacà per la puixança del seu comerç marítim.

S'oposà sempre a l'imperialisme castellà i el 1765 s'alçà contra el monopoli britànic dels vins del Douro. Al segle XIX fou un gran centre liberal.

EconomiaModifica

El desenvolupament de la ciutat s'ha beneficiat del seu emplaçament favorable a la vora dreta del Douro, tocant a la desembocadura. Les dificultats de la navegació pel riu van provocar la creació de l'avantport artificial de Leixões, al nord-oest, que absorbí els nuclis de Leça da Palmeira, São Mamede de Infesta i Aguas Santas; i enllaçà també el nucli primitiu de la ciutat amb la vora esquerra del riu per mitjà de dos ponts.

Centre d'una comarca famosa pels seus vins, molt exportats, és també centre industrial, amb indústries tèxtils (cotó, llana, seda), del cuir, de la ceràmica, de conserves, foneries i fabricació de pneumàtics.

Llocs d'interèsModifica

 Centre històric de Porto
 
Església i torre dos Clérigos
TipusCentre històric, conjunt urbà, patrimoni cultural i grup d'estructures o edificis  
Ubicació
Entitat territorial administrativaCedofeita, Santo Ildefonso, Sé, Miragaia, São Nicolau e Vitória (Portugal)  
Format per
Dades i xifres
Monument nacional de Portugal
Data2001
Identificador11871408
Patrimoni de la Humanitat   
TipusPatrimoni cultural  → ?
Data1996 (20a Sessió), Criteris PH: (iv)  
Identificador755
Monument nacional de Portugal
Monastery of Serra do Pilar (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Identificador74711

Immoble d'interès públic en Portugal
Pont de Lluís I
Identificador74503
Industrial Heritage (en)  
Pont de Lluís I
 

El centre històric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; a la ciutat destaquen:

Fills il·lustresModifica

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica


Precedit per:
 Avinyó (Valclusa)

 Bergen
 Bolonya
 Brussel·les
 Cracòvia
 Hèlsinki
 Praga
 Reykjavík
 Santiago de Compostel·la

Capital Europea de la Cultura
2001
Succeït per:
 Bruges

 Salamanca