PSR B1913+16

PSR B1913+16 (també conegut com a J1915+1606) és un púlsar en un sistema estel·lar binari, en òrbita amb un altre estel al voltant d'un centre de massa. Va ser descobert en 1974 per Russell Alan Hulse i Joseph Hooton Taylor, Jr., de la Universitat de Princeton,[1] un descobriment pel qual van rebre el premi Nóbel de Física de 1993.

Infotaula d'estrellaPSR B1913+16
Nomenclatura
DescobridorRussell Alan Hulse i Joseph Hooton Taylor modifica
Data de descobriment1974 modifica
Dades d'observació
Constel·lacióÀguila modifica
Ascensió recta (α)288,866666625 ° modifica
Declinació (δ)16,107612056 ° modifica
Magnitud aparent (V)22,5 modifica
Distància a la Terra5,25 kiloparsecs modifica
Característiques físiques
Massa1,441 masses solars modifica
Més informació
id. SIMBAD[1]
Codi de catàleg

Usant l'antena d'Arecibo de 305 m. Hulse i Taylor van detectar emissions d'ones de ràdio i van identificar la font com un púlsar, és a dir un estel de neutrons altament magnetizat i amb una rotació molt ràpida. L'estrella de neutrons gira al voltant del seu eix 17 vegades per segon aproximadament; per tant, el període de pulsació és de 59 mil·lisegons.

En mesurar les pulsacions de ràdio, Hulse i Talylor van notar que hi havia una variació sistemàtica en el temps d'arribada de les pulsacions. De vegades, les pulsacions arribaven una mica abans de l'esperat; de vegades, després de l'esperat. Aquestes variacions canviaven de manera suau i repetitiva, amb un període, de 7.75 hores. Es van adonar que aquest comportament era predictible si el púlsar es trobava en un sistema estel·lar binari, amb un altre estel.

El púlsar i el seu company segueixen ambdós òrbites el·líptiques al voltant del seu centre de massa comuna. Ambdues es mouen en la seva òrbita d'acord amb les Lleis de Kepler.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica