Obre el menú principal

Els pelasgs (en llatí pelasgi, en grec pelasgoi) eren els habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens. Hi ha fonts que esmenten la seva presència per tota Grècia: a Tessàlia, Epir (Dodona és indicada com la seva capital), Perrhàbia, Peònia, Beòcia (on van expulsar els aons, temmics, leleges i hiants), Àtica i el Peloponès. També els pelasgs són esmentats a les illes: a Creta (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, eteòcrats, cidons i doris), a Samotràcia, Lemnos i Imbros; pelasgs de Tessàlia es van establir a Quios. A l'Àsia, deixant a part la seva llegendària participació en la guerra de Troia (aliats de Troia) són esmentats també a alguns llocs de Cària, Cilícia i Lícia. A Itàlia s'esmenta com a pelasgs als enotris, als tirrens, umbres i peucets, però aquesta atribució ja fou discutida al seu temps i especialment els tirrens eren vistos sovint com un poble diferent dels pelasgs.

Infotaula de grup humàPelasgs
Tipus ètnia
Part de mitologia grega
Modifica les dades a Wikidata

No hi ha acord sobre si els pelasgs són un poble indoeuropeu o no. Els partidaris d'un poble no indoeuropeu es basen en la presència de topònims no indoeuropeus que contenen grups com -nth-, -tt-, -ss-, que provindrien d'Àsia Menor[1] o en mites com Apol·lo i Dionís, sense paral·lel a altres mitologies indoeuropees. Per contra, altres estudiosos afirmen que es tractava d'indoeuropeus basant-se en el nom de l'ètnia, que emparenta amb el mar.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelasgs  
  1. Schachermeyr, Fritz (1976). Die Ägäische Frühzeit: Forschungsbericht über die Ausgrabungen im letzten Jahrzehnt und über ihre Ergebnisse für unser Geschichtsbild. Bd. I. Die Vormykenischen Perioden des Griechischen Festlandes und der Kykladen (in German). Vienna, Austria: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften
  2. Georgiev, Vladimir Ivanov (1941). Vorgriechische Sprachwissenshaft (in German). Sofia, Bulgaria: Universitätsdruckerei