Plaça de la Verònica

Plaça de la Verònica
	;
Tipus	plaça
Epònim	Verònica
Situació
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
	41° 22′ 51″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.380942°N,2.177347°E

La Plaça de la Verònica de Barcelona rep aquest nom de la dona que, segons els Evangelis, eixugà la cara de Jesús mentre pujava al Calvari i li'n quedà l'empremta al drap.^[1]

Història modifica

Segons la tradició, sembla que en una de les cases d'aquesta plaça hi havia una representació de l'escena del Via Crucis o que en una de les cases es guardava aquest misteri per a les processons de Setmana Santa.^[1]

Descripció modifica

És un espai del carrer d'Avinyó, el qual s'eixampla en aquest punt formant una petita placeta amb rajoles blanques i negres, i unes taules d'una cafeteria que li confereixen un cert aire italià, un petit espai per a descansar i poder continuar pel carrer d'Avinyó.^[1] Hi destaquen els edificis de l'antic Borsí o Casino Mercantil, actualment tancat, i la casa dels Quatre Rius, famosa pels seus esgrafiats, actualment transformada en hotel.

Referències literàries modifica

A la cantonada amb el carrer d'Avinyó, hi ha l'edifici de l'antic Bolsín, obra de l'arquitecte Tiberi Sabaté. S'hi instal·là a partir del 1883 el Casino Mercantil i la Borsa de Valors no oficial. És, doncs, el lloc on Narcís Oller ambientà algunes de les escenes centrals de La febre d'or, en què el protagonista, Gil Foix, es fa ric invertint en la borsa. Situats davant la façana principal podem llegir diferents fragments de la novel·la esmentada i un text de Sempronio que destaca quines eren les principals fortunes barcelonines del moment i com fou de decisiva la voluntat del banquer Evarist Arnús en la localització de l'edifici:^[2]

«

(...) Fa uns anys, tot just acabada la guerra, vaig ser testimoni de com el drapaire desembarassava els vetustes i solemnes locals que al carrer d'Escudellers havia ocupat la Banca Arnús. Entre les relíquies que sense cap mena de mirament anaven a parar al camió, figurava l'estàtua en bronze de don Evarist que, de mida natural i amb levita, centrava el hall de l'edifici, com tutelant aquella constel·lació de finestretes.

La Banca Arnús era a tocar el Borsí, i no pas per atzar. En projectar-se la casa del segon, hom es proposava bastir-la a la Rambla dels Estudis. Però, Evarist Arnús, delitós de tenir-lo a la vora del seu banc, influí perquè el Casino Mercantil (que era el nom oficial del Borsí) es domiciliés a la plaça de la Verònica. Amb Arnús, en els ambients financers de l'època feien la llei els Girona, marquès de Comillas, Salamanca i altres il·lustres capitans d'empresa. Fou la Banca catalana, en virtut del seu negoci, la més entusiasta propulsora i mantenidora d'aquella avui extingida Borsa paral·lela funcionant sota l'ensenya de Mercat Lliure de Valors.^[3]

»

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Dalmases, Pere, 2012. Barcelona pas a pas. 8 itineraris per Ciutat Vella. Col·lecció Base Històrica, núm. 89. Barcelona. ISBN 9788415267669. Pàg. 210.
↑ Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans (català)
↑ Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs (Sempronio), 1980. Barcelona era una festa. Pàg. 73.

Enllaços externs modifica

[Dalmases,_Pere,_[[2012]].-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Dalmases, Pere, 2012. Barcelona pas a pas. 8 itineraris per Ciutat Vella. Col·lecció Base Històrica, núm. 89. Barcelona. ISBN 9788415267669. Pàg. 210.

[2] Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans (català)

[3] Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs (Sempronio), 1980. Barcelona era una festa. Pàg. 73.

[1]

[2]

[3]