Proudita
La proudita és un mineral de la classe dels sulfurs (sulfosals). Fou anomenat l'any 1976 per W. G. Mumme en honor de Sir John Seymour Proud, un enginyer de mines i director de la Peko-Wallsend mining company, una empresa minera que explotà els dipòsits d'or de Tennant Creek, on va descobrir-se el mineral. En la primera publicació, el mineral fou anomenat wittita B.[1][2]
 Proudita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CuPb7.5Bi9.33(S,Se)22 |
| Localitat tipus | Mina Juno, Tennant Creek, Regió de Barkly, Territori del Nord, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.25d |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.25d |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.34 |
| Dana | 3.6.1.1 |
| Heys | 5.7.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 31,814(1) Å; b = 4,1002(2) Å; c = 36,560(1) Å; β = 109,226(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | gris platejat |
| Exfoliació | bona: una direcció paral·lela a l'elongació del cristall, una segona en un angle aparent de 40 graus en relació a la primera. |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 7,08 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Pleocroisme | visible |
| Dispersió òptica | r > v molt forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-028 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Pdi |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La proudita és una sulfosal de fórmula química CuPb7.5Bi9.33(S,Se)22. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la Universitat de Nova Anglaterra.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la proudita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, cosalita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.[1]
Formació i jaciments modifica
Es troba en grans cossos de magnetita afectats per hidrotermalisme (Austràlia), sovint associada a or natiu, junoïta, heyrovskýita rica en seleni, krupkaïta i magnetita.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proudita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Proudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
- ↑ Mumme, William G. «Proudite from Tennant Creek, Northern Territory, Australia: its crystal structure and relationship with weibullite and wittite». American Mineralogist, 1976, pàg. 839-852.
- ↑ «Proudite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2012-05-29. [Consulta: 29 desembre 2019].