Viquipèdia

Prunel·la blanca

espècie de planta

La prunel·la blanca (Prunella laciniata) és una espècie que pertany a la família de les lamiàcies.

Infotaula d'ésser viuPrunel·la blanca
Prunella laciniata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLamiaceae
GènerePrunella
EspèciePrunella laciniata Modifica el valor a Wikidata
L., 1763
Nomenclatura
Sinònims

Etimologia

modifica
  • Prunella: aquest mot esdevé de l'entrecreuament del mot del llatí baix brunus (bru, morè) i el derivat en -ella del llatí pruna (brasa, sutge), s'ha volgut relacionar amb el mot alemany bräune (angines).[2]
  • laciniata: deriva del llatí lacer (estripar, destrossar) pel limbe de les seues fulles.[3]

Noms vernacles

modifica

brunella (C), brunella blanca, herba de les ferides (PV), herba de la prunel·la (B), herba de la prunella (B), herba del traïdor blanca (C), prunella, prunel·la blanca, prunella blanca i prunel·la laciniada.[4]

Habitat i distribució

modifica

Habita pastures mesòfiles humides situades a camps de conreu, vores de camins i llocs alterats, de l'estatge subalpí a la terra baixa mediterrània, i rara o nul·la a les terres poc plujoses.[5] Creix a plena llum encara que suporta ombra. Necessita calor i no suporta les gelades tardanes ni les temperatures extremes. És una planta indicadora de sequedat moderada i alcalinitat, ja que viu en sòls rics en bases (pH 5,5-8), i molt pobres en nitrogen.[6]

Presenta una distribució eurosiberiana i mediterrània. Es localitza a Europa central i septentrional, i també al voltant del Mar Negra, al nord d'Àfrica i sud-oest d'Àsia. A pràcticament la totalitat de la Península Ibèrica.[6] Als Països Catalans es pot trobar als Pirineus, contrades marítimes i terres muntanyoses (de la Vall d'Aran i de la Noguera, al Rosselló i al Baix Llobregat, al territori catalanídic al sud del Llobregat, fins al Baix Ebre i al Matarranya, penetra fins a la Segarra i al Segrià) a una altitud de 0 a 2100 msnm. També es troba a les Muntanyes Catalanídiques meridionals (L'Alt Maestrat, L'Alcalatén, la Plana Baixa, etc.), al territori serrànic (Els Serrans, L'Alt Palància, la Vall de Cofrents, etc.), al territori mediovalentí (El Camp de Morvedre) i al territori diànic (La Ribera Baixa i la Marina Baixa) a una altitud de (100) 400-1525 msnm. Pel que fa a les Illes Balears es troba a Mallorca (Serra de Tramuntana), a Menorca i a Eivissa, entre els 200 i els 1000 msnm.[5][7] S'han trobat individus a l'est dels Estats Units.[6]

Descripció

modifica

Hemicriptòfit de 10–37 cm d'alçària, de base llenyosa, estolonífera. Les tiges amb indument dens en la part superior, amb pèls antrorsos o quasi aplicats, a vegades amb pèls als vèrtexs, altres vegades glabrescents, amb pèls o rogencs o blanquinosos. Les fulles mesuren 3,5-18 x 0,8-3,1 cm, més o menys dividides, generalment amb 1-2 lacínies a cada banda, lobulades o dentades, a vegades lanceolades, sobretot les basals, que solen ser senceres, més o menys piloses, especialment en el revés i els nervis, a vegades amb pèls blanquinosos. El pecíol fa 1-6,5 cm. La inflorescència és una espiga de 1,7-5,3 x 1,4–2 cm, formada per 3-9 verticil·lastres, en general cilíndrica, amb un parell de fulles subjacents. Les bràctees són de 0,8-1,4 x 1,2-1,6 mm, amplament ovades, acuminades, amb nervació reticulada, amb alena de 0,5-0,6 mm, generalment corbades, de color verd pàl·lid, a vegades color porpra. Les flors presenten pedicel de 2–3 mm. El calze fa 8–10 mm amb un tub amb 13 nervis, amb pèls dispersos i tesos en els nervis, densament pilós en la part basal. El llavi superior té tres dents d'1 mm, generalment reduïts a apicles, i el llavi inferior fa 6,5–8 mm, a més hi ha una escletxa entre les dues dents de 2,5-3,5 mm, amb cilis a les inferiors i en els marges laterals del llavi superior. La corol·la té 14–16 mm, és de color blanc o crema, a vegades porpra, amb el llavi superior de 3–6 mm i l'inferior amb el lòbul central de 2–3 mm, a vegades de vora fimbriada, amb lòbuls laterals més xicotets. El fruit és una núcula de 1,8 x 1,2 mm, trígona, llisa, de color castany clar i amb apicle blanquinós. Floreix de maig a l'agost. El seu nombre cromosòmic és 2n = 28, 32.[2][5][6][8][9]

Taxonomia

modifica

Les espècies del gènere Prunella s'hibriden amb facilitat;[5] Prunella laciniata forma híbrids de manera natural amb Prunella grandiflora, Prunella hyssopifolia i Prunella hyssopifolia.[2]

Prunella grandiflora x Prunella laciniata (=Prunella x bicolor)

modifica

Híbrid natural present allà on conviuen ambdues espècies. Es un poc més menuda que prunel·la grandiflora (5–30 cm) i floreix de juny a agost. Té trets intermedis de les seues espècies parentals, fulles caulinars lobulades o lleugerament pinnatipartides, pilositat més densa que prunel·la grandiflora però menor que la prunel·la blanca, corol·la més menuda que prunel·la grandiflora, de color violeta, rosa o una combinació de rosat i groguenc.[10] Té una distribució latesubmediterrània, s'ha citat a l'Estat espanyol, França, Suïssa, Àustria, Txecoslovàquia, Ucraïna[11] i Croàcia,[10] creix en pastures i boscos clars humits.[12]

Prunella hyssopifolia x Prunella laciniata (=Prunella × codinae)

modifica

Híbrid natural que es pot trobar on ambdues espècies parentals se solapen. S'ha citat al Migdia francès (Aveyron)[13] i al Sistema Ibèric (Sòria[14] i Terol[15]).

Prunella laciniata x Prunella vulgaris (=Prunella x intermedia)

modifica

Fulles superiors pinnatipartides, com P. laciniata, de pilositat més abundant que prunel·la vulgar i corol·la més aviat de color blau - violat. Apareix en prats més o menys humits, sobre sòls de naturalesa calcària, allà on hi ha contacte d'ambdues espècies parentals, s'ha citat a Croàcia,[10] Gran Bretanya,[16] França[17] i a la península Ibèrica.[2]

Usos

modifica

Com la resta d'espècies d'aquest gènere, la prunel·la blanca s'empra en tractaments en ferides i contusions. En jardineria és una bona planta de cobertura, ideal per controlar l'erosió en terreny escarpat i pendents accidentades. A més, té la mida perfecta per a jardins de rocalla i per al front de vores florals. Interessant com a planta insectari per atraure pol·linitzadors.[18][19]

Galeria

modifica
  •  
    Plàntula (cotiledons)
  •  
    Plàntula (fulles vertaderes)
  •  
    Roseta basal
  •  
    Fulles axials
  •  
    Fulla (revers)
  •  
    Fulla (anvers)
  •  
    Flor (detall)
  •  
    Androceu i gineceu (detall)
  •  
    Inflorescència (perfil)
  •  
    Inflorescència (zenital)
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
    Il·lustració botànica

Referències

modifica
  1. ↑ [enllaç sense format] https://www.gbif.org/species/5341296
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 MORALES VALVERDE, Ramón. Santiago Castroviejo. Flora ibérica : plantas vasculares. Vol. XII de la Península Ibérica e Islas Baleares (en castellà). Madrid: Real Jardín Botánico, C.S.I.C, 2010, p. 445. ISBN 978-84-00-09041-8. 
  3. ↑ «Browse the Botanical Definitions» (en anglès). Plant Lives, 2013. [Consulta: 11 abril 2020].
  4. ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». Termcat. [Consulta: 11 abril 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans / 3, (Pirolàcies - Compostes).. Barcelona: Barcino, 1995, p. 289. ISBN 84-7226-657-5. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Prunella laciniata (L.) L.» (en castellà). Asturnatura. [Consulta: 11 abril 2020].
  7. ↑ «Tàxon: Prunella laciniata (L.) L.». Organització per a la Cartografia de les plantes vasculars als Països Catalans (ORCA). [Consulta: 10 abril 2020].
  8. ↑ «Prunella laciniata (L.) L.». Herbari Virtual de Mediterrani Occidental. [Consulta: 11 abril 2020].
  9. ↑ «Prunella laciniata (L.) L.». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2020-01-05. [Consulta: 11 abril 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Overlooked hybrids of Prunella L. in Croatian flora». Natura Croatica: Periodicum Musei Historiae Naturalis Croatici, 18, 2, 2009, pàg. 287-294.
  11. ↑ «Prunella × bicolor Beck». Kew Royal Botanic Gardens. [Consulta: 10 abril 2020].
  12. ↑ «Prunella ×bicolor Beck». FloraCatalana. Arxivat de l'original el 8 de gener 2020. [Consulta: 10 abril 2020].
  13. ↑ «Prunella × codinae Sennen». eFlore L'encyclopédie botanique collaborative. [Consulta: 10 abril 2020].
  14. ↑ Catálogo florístico de la provincia de Soria. Reed. de la 2ª. en papel, publicada en 2000 por la Diputación Provincial de Soria. Soria y Jaca: Jolube Consultor y Editor Ambiental.. ISBN 978-84-937811-3-2. 
  15. ↑ Mateo Sanz, Gonzalo. Flora de la Sierra de Albarracín y su comarca (Teruel). 2. Noguera de Albarracín i Jaca: Fundación Oroibérico, 2009. ISBN 978-8496785557. 
  16. ↑ «Prunella vulgaris x laciniata = P. x intermedia Link». NBN Atlas. [Consulta: 11 abril 2020].
  17. ↑ «Prunella x intermedia Link, 1791». Inventaire National du Patrimoine Naturel. [Consulta: 11 abril 2020].
  18. ↑ «Prunella laciniata - Cut-leaved Selfheal» (en anglès). First Nature. [Consulta: 11 abril 2020].
  19. ↑ «Cutleaf Self Heal (Prunella laciniata)» (en anglès). My Garden Life. [Consulta: 11 abril 2020].
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Prunel·la_blanca&oldid=32893456»