Planta insectari
Les plantes insectari són aquelles que es cultiven per atraure, alimentar i protegir els parasitoides i els depredadors d'insectes que poden esdevenirplaga, i així millorar-ne el control biològic i oferir una alternativa més segura i natural als pesticides. Les plantes insectaris proporcionen una font alternativa d'aliment, nèctar i pol·len, de la qual els adults de moltes espècies d'enemics naturals necessiten com a part de la seua dieta. Fins i tot, encara que la població de fitòfags siga abundant, certs enemics naturals seran menys abundants, de vida més curta o produiran menys descendència sinó hi ha nèctar i pol·len disponibles. Aquestes plantes poden allotjar preses alternatives que localment alimentaran els enemics naturals i els mantindran les poblacions d'enemics naturals abundants. Aquestes plantes amb flor també proporcionen nèctar, pol·len i recer per a les abelles i altres insectes pol·linitzadors.[1][2]
Encara que els següents termes s'empren moltes vegades indistintament, les plantes companyes, els cultius de cobertura i les bardisses cultivades amb altres finalitats també poden servir com a plantes insectari. El paisatge agrícola és un enfocament de la granja sencera per conservar les espècies desitjables i inclou l'ús de plantes acompanyes i insectari, cultius de cobertura, bardisses i molt més.[1]
Les plantes insectari augmenten l'abundància i l'eficàcia dels enemics naturals que ajuden a suprimir les possibles poblacions plaga. La utilitat d'aquestes plantes per atreure, alimentar i protegir els enemics naturals varia segons les especificitats de la seua plantació i manteniment, i la situació de l'hort associat. El control biològic de plagues es pot millorar a les proximitats de les plantes insectari, però minva a mesura que augmenta la distància d'aquestes.[1]
Les plantacions d'aquest tipus de plantes requereix maneig i alguns tipus ocupen espai que d'una altra manera podria usar-se per a cultivar més cultius comercialitzats. Es necessiten pràctiques addicionals per a conservar els enemics naturals i els pol·linitzadors per a suprimir adequadament l'abundància de plagues i els seus danys. Depenent de la situació de creixement i els problemes de plagues, és possible que les plantes insectari no sempre ajuden a augmentar els controls biològics, i més.[1]
Les plantes companyes, els cultius de cobertura i les tanques cultivades per a altres fins també poden servir com a plantes insectari; els termes a vegades s'usen indistintament. Farmscaping és un enfocament de tota la granja per a conservar espècies desitjables i inclou l'ús de plantes companyes i insectari, cultius de cobertura i tanques. Les plantes insectari augmenten l'abundància i l'eficàcia dels enemics naturals que ajuden a suprimir les poblacions de plagues. La utilitat d'aquestes espècies per a atraure, alimentar i protegir els enemics naturals varia segons els detalls de la seua plantació i manteniment i la situació del cultiu o jardí associat. El control biològic de plagues pot millorar-se incloent plantes insectari, però el seu efecte baixa a mesura que augmenta la distància entre elles.[1]
El control biològic pot ser efectiu només quan els plaguicides aplicats i les altres pràctiques de maneig són compatibles amb la conservació dels enemics naturals. Preservar els enemics naturals residents triant controls culturals, mecànics i químics selectius que no maten als paràsits i depredadors ni interferisquen amb les seues activitats. Utilitze un programa de maneig integrat de plagues (MIP) per a maximitzar l'eficàcia del control biològic i minimitzar l'abundància i el danys de les plagues.[1]
Patró de plantació modifica
Les plantes insectaris poden vorejar o envoltar camps de conreu, horts i plantes ornamentals, o plantar-se en grups o fileres. Com i on es cultiven aquestes plantes depén de factors com l'ús de la terra, les condicions del lloc i la mesura en què les plantes estan destinades. Per exemple, les bardisses al llarg de les vores del camp poden servir com a plantes insectari i paravents sense llevar terra per a la producció. És necessari crear i restaurar bardisses i altres plantacions en les vores dels camps per a promoure un hàbitat en les finques per a pol·linitzadors i enemics naturals a fi de sostindre la producció mundial d'aliments sans en els sistemes agrícoles intensius.[1]
Selecció d'espècies i maneig modifica
Cultivar la combinació correcta de plantes que floreixen seqüencialment pot proporcionar nèctar i pol·len per als enemics naturals adults durant tot l'any. Cal triar espècies de plantes i cultivars que estiguen ben adaptats al sòl local i a l'entorn de creixement i que siguen compatibles amb el creixement i el maneig cultural de les altres plantes desitjables que es cultiven. Certs cultius, paisatges comestibles i ornamentals estèticament agradables poden servir com a plantes insectari.[1]
Cal evitar les espècies que alberguen plagues d'artròpodes o patògens de plantes que poden moure's per a danyar cultius o plantes ornamentals pròximes. És recomanable consultar publicacions sobre les plantes que són considerades plantes insectaris.[1]
En moltes situacions es requereix reg ocasional per a mantindre les plantacions d'insectes. Per exemple, les plantes insectari perennes tolerants a la sequera es poden plantar en la tardor abans de la temporada de pluges en clima mediterrani, es poden regar cada 1-3 setmanes durant la temporada de sequera durant els primers 3 anys i després es poden regar amb menys freqüència durant les temporades de sequera posteriors, segons el clima local. La sega, la poda i la sega durant unes certes etapes de la producció de cultius o la collita, i la replantació o ressembrada són altres pràctiques comunes de maneig. Les plagues de vertebrats, com els conills i les adventícies, han de controlar-se per a evitar danys als cultius.[1]
En la graella que segueix s'observen algunes plantes insectari i els enemics naturals als quals atrauen:[2][3]
| Fitòfags | Depredadors i parasitoides | Planta insectari |
| Cotonet, àfids, àcars, trips, mosques menudes | Crisòpids, Aphidius, marietes | Achillea filipendulina |
| Àfids, pseudocòccids | Sírfids | Alyssum |
| Llimacs, erugues menudes, larves | Caràbids | Amarants (Amaranthus) |
| Larves | Vespa parasitoide (Tiphia) | Peònies, Pyracantha, forsítia |
| Mosca blanca, arnes, escarabats, larves de mosca, cotonet,
àfids, àcars, trips, mosques menudes |
Icneumònids, marietes, crisòpids | Anet (Anethum graveolens) |
| Cotonet, àfids, àcars, trips, mosques menudes | Crisòpids | Angèlica coreana (Angelica gigas) |
| Àfids, àcars, pseudocòccids | Marietes, sírfids | Convolvulus minor |
| Cotonet, àfids, àcars, trips, mosques menudes, pseudocòccids,
mosca blanca, arnes, escarabats, larves de mosca |
Sírfids, vespes parasitoides, crisòpids | Cosmos (Cosmos bipinnatus) |
| Mosca blanca, àfids, trips, aranya roja | Dicyphus (mírids) | Digitalis |
| Cotonet, àfids, àcars, trips, mosques menudes, pseudocòccids | Crisòpids, marietes, sírfids | Carlota (Daucus carota) |
| Ous de molts fitòfags, cotonet, àfids, àcars,
trips, mosques menudes |
Nàbids, marietes, crisòpids | Fenoll (Foeniculum vulgare) |
| Trips, àfids, àcars, cotonet, mosca blanca, mosca de l'humus | Orius, àcars depredadors | Gira-sol (Helianthus annuus) |
| Àfids, pseudocòccids | Sírfids | Iberis umbellata |
| Àfids, pseudocòccids, mosca blanca, arnes,
escarabats, larves de mosca |
Sírfids, vespes parasitoides | Saladina (Limonium latifolium) |
| Àfids, pseudocòccids | Aphidius, Aphidoletes, sírfids | Tramús (Lupinus) |
| Mosca blanca, arnes, escarabats, larves de mosca, erugues,
larves d'escarabats i mosques |
Vespes parasitoides, taquínids | Melissa (Melissa officinalis) |
| Mosca blanca, arnes, escarabats, larves de mosca, erugues,
larves d'escarabats i mosques, àfids, pseudocòccids |
Vespes parasitoides, sírfids, taquínids | Julivert (Petroselinum crispum) |
| Trips, àfids, àcars, cotonet, mosca blanca | Orius, àcars depredadors | Margarida (Leucanthemum) |
| Trips, àfids, àcars, cotonet, mosca blanca | Orius, Aphidius | Gira-sols |
| Cotonet, àfids, àcars, trips, mosques menudes | Marietes, crisòpids | Tanarida (Tanacetum vulgare) |
| Mosca blanca, àfids, trips, aranya roja | Dicyphus (mírids) | Trepó (Verbascum thaspus) |
| Homòpters, aranya roja, trips, mosca blanca (especialment mosca blanca del tabac),
minadors de fulles, psíl·lids, lepidòpters, larves d'escarabats, corc del tabac |
Chrysoperla carnea | Crepis capillaris |
| Mosca blanca, àfids, trips, aranya roja, psíl·lids, psocòpters
i ous de diversos tipus d'insectes (lepidòpters, himenòpters...) |
Antocòrids i mírids | arçot (Rhamnus lycioides) |
| Cotonet | Anagyrus pseudococci | fajol (Fagopyrum esculentum) |
| Àfids | Sírfids, Diaeretiella rapae | Sarronets de pastor (Capsella bursa-pastoris) |
| Àfids (Myzus persicae, Aphis gossypii), arna dors de diamant, blanqueta de la col, arna de la tomata, | Cotesia glomerata, Diadegma semiclausum, Stenomesius japonicus, Dolichogenidea tasmanica, Trichogramma carverae, Aphidius colemani, Episyrphus balteatus | mostassa blanca (Sinapis alba) |
Possibles estratègies modifica
Les plantes cultivades per a altres fins també poden servir com a plantes insectari per a enemics naturals o per a millorar el control biològic de plagues.[1]
- Plantes búnquer. Els hostes d'espècies de fitòfags que no s'alimenten dels cultius o altres plantes desitjables poden usar-se per a criar determinats enemics naturals. Per exemple, plantes infestades amb àfids, d'espècies diferents a les que depreden el cultiu, poden ser inoculades amb parasitoides o depredadors que es reproduiran en aquestes. Aquestes plantes búnquer (per exemple en cossiols) amb una espècie de pugó que no s'alimenta del cultiu junt amb els seus parasitoides i/o depredadors es dispersen per un hivernacle o viver per a proporcionar una font contínua d'enemics naturals que es dispersen per a depredar l'espècie de pugó pròpia del cultiu. Aquesta estratègia és molt emprada per al control d'àfids en hivernacles.
- Banc d'escarabats. Les franges permanents plantades amb poàcies o altres plantes perennes de baix creixement alberguen invertebrats depredadors que habiten en el sòl. Els escarabats terrestres depredadors, estafilínids i les aranyes poden ser eliminats de les àrees de cultiu per la collita, el guaret estacional o l'aplicació de certs agrotòxics, per aquesta raó protegint monticles o franges protegides (bancs d'escarabats) d'aquests manejos aquesta fauna útil podrà recolonitzar les àrees cultivades de nou.
- Plantes companyes. Es poden cultivar diferents espècies de plantes juntes amb la finalitat de beneficiar a una o més d'aquestes. Alguns cultius poden beneficiar-se en plantar altres espècies que excloguen les plantes adventícies, milloren el sòl, augmenten l'abundància de pol·linitzadors, protegeixen físicament o donen suport al cultiu i augmenten l'abundància d'enemics naturals. A més de beneficiar al cultiu primari, es poden collir i utilitzar plantes complementàries ideals, com a mescles compatibles d'herbes mengívoles, flors tallades i verdures. Quan es poden collir múltiples espècies cultivades juntes per a la venda o un altre ús, aquesta estratègia de producció de cultius es denomina policultiu.
- Cultiu de cobertura. Aquestes plantes de baix creixement, ajuden a controlar la fertilitat, l'erosió i el cultiu del sòl (característiques físiques com la ventilació i la facilitat de cultiu), i la infiltració d'aigua (drenatge) i l'escolament no es cullen. Una coberta de sòl suprimeix les herbes adventícies i millora la producció de la collita. Els cultius de cobertura s'utilitzen en la producció d'hortalisses, vinyes i cultius arboris com ara les nogueres.
- Bardissa. Les franges d'arbustos, arbres i altres plantes perennes que voregen cultius i horts brinden molts beneficis i utilitzen productivament els marges que no es poden cultivar. Les plantacions de bardisses poden excloure espècies d'adventícies indesitjables, millorar la qualitat de l'aire, reduir l'erosió i proporcionar ombra, hàbitat per a la vida silvestre i protecció contra el vent, a més de servir com a plantes insectari que milloren el control biològic de plagues, la pol·linització i la sostenibilitat de les finques.
- Marges o bandes florals. Aquestes estructures biològiques es col·loquen a les vores dels cultius poden augmentar l'abundància i la longevitat de pol·linitzadors i enemics naturals.
Suggeriments d'implementació modifica
- Intercalar bancals d'hortícoles amb fileres o illes de plantes insectari anuals. Això afegirà elements decoratius als teus bancals mentre atrau la fauna útil cap a les seues preses.
- Permetre que algunes verdures florisquen. Per exemple, les flors de les brassicàcies (col, col verda, bròquil, col de Brussel·les, bleda xinesa) també són atractives per als insectes benèfics.
- Incloure plantes insectari de diferents altures. Els escarabats terrestres requereixen la cobertura proporcionada per plantes de baix creixement com el timó, el romer o la menta. Els crisòpids ponen els seus ous en àrees ombrejades i protegides, per la qual cosa és una bona idea proporcionar aqueixos llocs prop de les plantes de cultiu.
- Les flors diminutes produïdes en grans quantitats són molt més valuoses que una sola flor gran. Les flors grans i plenes de nèctar en realitat poden ofegar les diminutes vespes parasitoides.
- Les apiàcies són excel·lents plantes insectari. El fenoll, l'angèlica, el coriandre, l'anet i la carlota silvestre produeixen les diminutes flors en grans inflorescències que atrauen a les vespes parasitoides, sírfids, diversitat de pol·linitzadors...
- Les asteràcies (margarida i camamil·la) i les lamials (herba-sana, poliol o herba gatera) atrauran les vespes depredadores, sírfids i asílids.
- Cultivar adob verd. El trèvol i la veça, comunament utilitzats com a cultius de cobertura per a millorar el sòl, també són plantes insectari eficaces.
- Les aromàtiques (coriandre, anet i fenoll) atrauen sírfids, crisòpids, marietes i taquínids al seu jardí. El coriandre és una de les millors plantes insectari. Les flors de l'alcaravia, cerfull, anet, fenoll i julivert també són valuoses per als enemics naturals.[4]
Cal tindre en compte que una certa part de les plantes insectari ha de ser de llarg termini i formar part de les estructures ecològiques de l'hort. Els resultats d'aquestes estratègies no són instantanis ni concloents, més bé, els beneficis són acumulatius, és a dir, que a mesura que les plantes i el conjunt madure i s'establisquen poblacions permanents d'enemics naturals, minvarà la necessitat d'actuació (insecticides de tot tipus i qualsevol altres maneig de control de plagues). D'aquesta manera l'agroecosistema augmentarà en biodiversitat i per tant, en resiliència i equilibri.[4] Qualsevol insecticida mata tant a la població plaga com a enemics naturals, per això cal prescindir d'aquests en els conreus ecològics.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «IPM & Beneficial Insects - Insectary Plants - UCIPM» (en anglès). University of California. [Consulta: 2 maig 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Attracting Beneficial Insects to Your Garden for Natural Pest Control (Garden Insectary)» (en anglès). Eartheasy.com, 26-04-2005. [Consulta: 2 maig 2022].
- ↑ Francisco Rubén Badenes-Pérez (en anglès) Trap Crops and Insectary Plants in the Order Brassicales [Instituto de Ciencias Agrarias, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Madrid)], 2019.
- ↑ 4,0 4,1 «Garden ‘Mini’ Insectary» (en anglès). eartheasy.com. [Consulta: 4 maig 2022].