Quark s

(S'ha redirigit des de: Quark estrany)

El quark s, en anglès quark strange, o quark s, representat internacionalment pel símbol s, és un dels sis tipus o aromes de quark.[2] És un element fonamental de la matèria (la major part de la qual està formada per quarks i leptons), que es caracteritza per tenir una càrrega elèctrica de -1/3 de la càrrega elemental, un isoespín feble (isoespín a la força nuclear feble) de -1/2 i una aroma de -1/2. La seva massa és d'entre 80 MeV/c2 i 4.130 MeV/c2. Com tots els quarks, té càrrega de color i és sensible a la gravetat i a la força nuclear forta. La seva antipartícula és l'antiquark s, que té càrrega d'anticolor.

Infotaula de partículaQuark s
Classificacióquark Modifica el valor a Wikidata
ComposicióPartícula elemental
EstadísticaFermiònica
GrupQuark
GeneracióSegona
InteraccionsForta, Feble, electromagnètica, gravitatòria
Símbols
AntipartículaAntiquark s (s)
TeoritzacióMurray Gell-Mann (1964)
George Zweig (1964)
Descoberta1968
Massa95+5
−5
 MeV/c2
[1]
Desintegració enQuark amunt
Càrrega elèctrica13 e
Càrrega de colorBlau, verd o vermell
Espín12
Isoespín dèbilLH: −12, RH: 0
Hipercàrrega dèbilLH: 13, RH: −23
Número de partícula de Monte Carlo3 Modifica el valor a Wikidata

Va ser un dels tres primers quarks a ser postulat, amb els quarks u i d i amb la mateixa teoria de quarks. Ho va fer Murray Gell-Mann el 1964. El quark s pertany al grup de quarks de segona generació, i és més inestable que els de la primera (quarks u i d). La seva vida mitjana es considera que és curta, com la dels leptons de segona generació, però resulta molt difícil de mesurar a causa del seu confinament. Sí que se sap que els hadrons que forma es desintegren ràpidament.

Quan algun quark o antiquark s és present en un hadró, el dota d'un nombre quàntic anomenat "estranyesa", que ara es defineix com al nombre d'antiquarks s menys el nombre de quarks s, però que és un concepte que ja existia abans d'haver proposat la teoria de quarks i en particular el quark s. De fet, sembla que al començament aquest quark podria haver estat batejat com a quark al costat (en anglès, sideways, que comença per la lletra s igual que strange) i va passar a anomenar-se estrany més tard, quan hom el va incloure en el que aleshores es coneixia com a partícules estranyes, caracteritzades per tenir una vida mitjana estranyament més alta a la que cabria esperar.

Les primeres partícules estranyes (una partícula amb un quark s) descoberta, van ser els kaons, el 1947.

ReferènciesModifica

  1. J. Beringer et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2012. [Consulta: 30 novembre 2012].
  2. Física nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000. ISBN 9788483013731 (català)