Revolta d'Iskandar-i Shaykhi
| S'ha proposat fusionar aquest article a «Campanya dels Set Anys (1399-1404)». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2021 |
La revolta d'Iskandar-i Shaykhi fou una rebel·lió del príncep Iskandar, restaurat per Tamerlà, que va afectar els territoris del Mazanderan occidental.
Revolta d'Iskandar-i Shaykhi (1404) modifica
A començaments del 1404 el príncep de la restaurada dinastia afrasiyab Iskandar-i Shaykhi de Damawand i Firuzkuh estava en aparent revolta i s'havia enviat a la zona a l'amir Sulayman Xah amb el príncep Rustem que assistiria a l'amir. Si Iskandar es sotmetia humilment, se li havien de donar totes les facilitats i garanties però si persistia en la revolta se l'havia de destruir i a tal efecte es mobilitzava la cavalleria de Qom, Kaixan i Derguzin. Iskandar havia fortificat Firuzkuh on va deixar als seus fills i esposa i al acostar-se les tropes timúrides va fugir als boscos impenetrables de Txelun i Rustumdar. Les tropes timúrides van arribar a Teheran (Rayy) on van romandre 20 dies i allí van acudir la infanteria de Rayy, Sawah i la cavalleria i infanteria de Qom, Kaixan i Derguzin, en total uns dos mil homes que van entrar al Rustamdar i van assetjar la fortalesa de Nur que fou presa i arrasada. Malik Kyumeres, enemic d'Iskandar-i Shaykhi, es va presentar als timúrides en aquest lloc, però fou arrestat i entregat al rebel com a exemple de bona voluntat i de que volien arribar a un pacte amb ell. Però Iskandar no va gosar i enlloc d'això va pactar amb Kyumeres; junts van fer diversos actes agressius dels que Sulayman Xah va informar a Timur quan encara estava acampat al riu Aglok o Aglobok. Timur va decidir que hi passaria personalment i al mateix temps va enviar missatge al lloctinent general del Khurasan, amir Mezrab, de marxar amb tropes cap a Sari i Amol.[1]
Campanya de Gilan (1404) modifica
Els prínceps de Gilan no havien anat mai en persona a la cort de Timur i només havien enviat alguns regals mediocres i això fou considerat gairebé una rebel·lió per Timur. Hi va enviar al karul o avantguarda de l'exèrcit sota comandament de 5 amirs: Bayazid Boroldai, Deryai Kutxin, Belal, Bahlul Barles i Muhammad (germà d'Ali Sultan Tavachi o Tawaji) per establir el seu quarter als boscos a la frontera de Gilan; al seu fill Xah Rukh el va enviar a Kzelygaja amb l'exèrcit. Xah Rukh es va fer acompanyar pel seu fill Ibrahim Sultan (que manava un cos de deu mil homes) així com diversos amirs: Jahan Xah, Rustem Tagi Bugha, Xaikh Ibrahim, Said Khoja (fill de Xaikh Ali Bahadur) i altres. Quan els prínceps de Gilan van saber que s'acostava l'exèrcit immediatament van demanar la pau i van oferir el pagament d'un fort tribut sota la forma de kharaj. Said Razi Kia, un xerifià príncep de Daylam i Muhammad Ketxi i, un altre príncep del país, van preparar immediatament van enviar regals i diners; els altres prínceps i senyors van seguir al darrere i tots van comparèixer a la cort per oferir els regals i el tribut. Timur va voler mostrar especial deferència pel xerif Said Razi Kia i no solament li va fer mes honors que als altres sinó que li va fer esplèndids regals i li va perdonar el tribut del kharaj que havia d'aportar; a l'emir Muhammad Ketxi només li va fer regals de la meitat de valor i li va perdonar un terç del kharaj que quedava per pagar. A Said Razi Kia el va enviar com a governador a Kemakh, castell que havia estat governat abans per Shamsi (parent de l'amir Abbas); al nou governador l'acompanyava un cos de tropes que l'ajudaria en la defensa del castell.[2]
Cami de Samarcanda (1404) modifica
Timur i l'exèrcit van sortir de Karabagh el 4 d'abril de 1404. Només li quedava a Timur un objectiu en tota l'Àsia: la Xina, i ja planejava la guerra contra aquest imperi. Va creuar l'Araxes per un pont que va fer construir, i va acampar a l'altre costat a la plana de Nimetabad, a la vora del canal de Barles que ell mateix havia ordenat construir. Allí se li va unir el príncep Shah Rukh amb les seves tropes.[3] Es va celebrar una gran festa per marcar la concessió de l'imperi d'Hulagu al príncep Muhammad Umar. Els seus dominis abraçaven Azerbaidjan (amb Shirwan i l'Iraq Ajamita), Anatòlia fins a Constantinoble, Síria i Egipte. Els virreis de Fars i de l'Iraq Arabí li estarien supeditats i haurien d'assistir a les assemblees. Com assistents li va designar als amirs Jahan Xah, Rustem ibn Musa, Tevekkul Barles, Junayd Boroldai i altres i li va concedir deu mil cavallers; li va atorgar una corona i el va deixar marxar cap al seu govern. Després va repartir honors als prínceps aliats: Malik Isa de Mardin, Malik Izz al-Din Shir de Vastan, Xaikh Ibrahim de Xirvan, Kustendil o Constantí germà del rei de Geòrgia; a Tizek, Bistam i Dialik els va posar al seguici de Muhammad Umar que marxava de cami cap l'ala Tagh. Timur va fer una cacera reduïda i després va sortir i va acampar cap al riu Agablok o Txaibela Rud on va restar fins al final del Ramadà (20 d'abril de 1404).[4]
Timur al Rustamdar i Mazanderan (1404) modifica
El 27 d'abril de 1404 un missatger del príncep Khalil Sultan de Transoxiana va informar a Timur de que al centre dels seus estats tot estava en calma i l'administració funcionava sense problemes. Arribat a Ardebil va enviar a l'amir Xah Malik i a Pir Ali Taz Selduz, comandants de mil homes, a reagrupar unes tribus àrabs i de turcs khalaj de la regió de Sawah. Aquests turcs vivien a Qom, Sawah, Kaixan, Txara i Perahan i Timur volia formar amb ells un cos d'exèrcit. També va enviar al príncep Iskandar a ajudar a Sulayman Xah i al príncep Rustem a Rustamdar.
Després Timur va passar per Myana i més enllà, quan estava prop de Sertxem, es va trobar amb Duladai, governador d'Awnik, que havia vingut a fer-li reverències. Timur va arribar a Sultaniya el 10 de maig de 1404. Alli se li va entregar el tribut extraordinari que s'havia recaptat al Gilan. A l'endemà va sortir cap a Kazwin on va anar a fer-li reverència el príncep Abu Bakr, que venia d'Ardebil, on no l'havia trobat; l'acompanyaven els amirs Sevinjik Bahadur i Pir Husayn Barles; per mediació de l'emperadriu Sarai Mulk Khanum i de l'amir Xaikh Nur al-Din, va demanar a Timur que permetés que el príncep Miran Shah (pare d'Abu Bakr) que residia a Sultaniya, pogués anar a residir amb ell a Bagdad. Timur ho va concedir i va acordar una pensió a Miran Shah de 400.000 dinars kopeghis (equivalents a un ducat d'or o a 7 lliures). Abu Bakr va rebre diversos regals de Timur i li va donar la ordre d'anar a combatre a Iskandar-i Shaykhi al costat de Rustem i Sulayman Xah, de manera vigorosa; a l'esposa d'Abu Bakr, Shahi Mulk (filla de l'amir Hajji Saif al-Din Barles), li va concedir la senyoria de Dudjail (en el govern de Bagdad); la princesa que s'havia desplaçat des de Sultaniya va retornar a l'endemà a aquesta ciutat. Abu Bakr va fer treure la neu i va creuar la muntanya d'Akbay Talagun, i es va trobar amb els prínceps Rustem i Iskandar i l'amir Sulayman Xah a Kujur. En aquest lloc fortificat van romandre 20 dies, fin que va arribar el gruix de l'exèrcit. Després van perseguir a Iskandar-i Shaykhi, però la zona era de bosc molt dens i avançaven poc ja que havien de tallar molts arbres.
Timur havia passat de Kazwin a Sauk-Bulac i d'aqui cap a la plana de Rayy on va entrar el 20 de maig de 1404; va acampar a la plana de Sari enviant l'equipament no imprescindible per la ruta de Rayy i Khuwar. La princesa Beg Mulk Agha (esposa de Pir Muhammad ibn Jahangir) i els seus tres joves fills, van ser acomiadats i van poder tornar a Gazni i Kandahar on residien habitualment. L'amir Xams al-Din Abbas, que portava als contingents kara tàtars, va seguir també la ruta de Rayy, Khuwar i Semnan. Timur va aixecar el camp de la plana de Sari i va seguir cap al castell abandonat de Ghulkhendan, al peu de la Muntanya Damavand, castell que Timur va ordenar que fos reconstruït. Després de passar per Damawand va arribar a Firuzkuh.[5]
Conquesta de la fortalesa de Firuzkuh (1404) modifica
El 29 de maig de 1404 va començar el setge de la ciutadella. Una de les torres estava construïda a la part baixa, tocant el riu, i des de allí obtenien l'aigua del riu; els assetjants van desviar el riu a la zona propera a la torre. Els assetjats, que estaven manats pel fill d'Iskandar Shayki, van oferir resistència però finalment es va produir l'assalt final i el fill d'Iskandar es va veure obligat a demanar quarter. Els delegats es van presentar a Timur i es van postrar i aparentment no foren executats. Timur va designar governador de la ciutadella a l'amir Zengi Tuni.[6]
Revolta dels kara tàtars (1404) modifica
El 30 de maig de 1404 Timur va acampar a un prat proper i va enviar a les emperadrius Sarai Mulk Khanum i Tuman Agha amb els joves prínceps Ulugh Beg, Ibrahim Sultan, Adigel i Sad Vaccas i tot seguit l'exèrcit va marxar contra Iskandar-i Shaykhi. Justament en aquell moment es va saber que els kara tàtars havien arribar a Damghan i allí havien ferit al seu daroga (governador) i s'havien revoltat; el daroga d'un altra banda kata tàtar, que marxava a la columna dels rebels kara tàtars, va reconèixer a Tangribrimish, que estava nu i inconscient a terra i el va portar a la vila per curar-lo; quan els kara tàtars ho van saber van pensar que no tindrien el suport d'altres grups i van fugir, moment que van aprofitar els amirs timúrides Xams al-Din Abbas, Atilmish, Shalveli fill de Sevinjik i algun altre, que van fer una matança de rebels a Damghan i a la rodalia (uns tres mil morts); alguns van poder escapar cap als boscos que anaven fins a Astarabad. Quan Timur ho va saber va enviar 1.500 homes manats per Bayan Kutxin, Seifel Muluk (fill d'Hajji Saif al-Din), Dane Khoja, Rustem Pulad i Komari Bahadur amb ordre de matar tots els kara tàtars que trobessin. Poc després encara hi va enviar al jove príncep Ahmad ibn Umar Shaikh i l'amir Ali Burunduk, però aquests van retornar ràpidament ja que els rebels o havien mort o s'havien pogut escapar o ja havien estat atrapats pels amirs.
Efectivament Bayan Kutxin i els altres amirs havien passat per Bistam, van creuar les muntanyes de Langarud, van entrar als boscos de Gurgan i van trobar als kara tàtars a Karatugan prop de la costa de la mar Càspia; tot i que els rebels fugits eren en nombre superior, els amirs els van atacar, els van derrotar i en van matar un miler; deu mil (entre guerrers i les seves famílies) foren fets presoners. Bayan Kutxin va informar de la seva acció a la cort. Mentre la comitiva que portava a les emperadrius i l'equipatge cap a Samarcanda van arribar a Bistam i allí es va separar l'equipatge de Xah Rukh, que es va dirigir cap a Herat via Nixapur; les emperadrius van seguir la via de Jadgerom i Isfarain.[6]
Guerra contra Iskandar-i Shaykhi (1404) modifica
Xah Rukh va agafar una malaltia i fou autoritzat a retornar a Herat amb alguns oficials mentre les tropes de Khurasan romanien amb la resta de l'exèrcit. Timur al front, l'exèrcit va arribar a les muntanyes de Txelao. Iskandar-i Shaykhi va fugir i es va refugiar a la zona anomenada barranc del Infern. El 8 de juny de 1404 Timur va arribar a Txelao, però Iskandar ja havia fugit. L'endemà Timur va seguir endavant. Va arribar a un cabalós torrent que no podia ser creuat ni nadant ni a peu i del qual l'únic pont existent ja havia estat destruït per Iskandar-i Shaykhi després de creuar-lo. Timur va haver de fer construir un nou pont de fusta que es va realitzar en pocs dies i que va permetre passar i van acampar a una muntanya. Tot i l'inhòspit del lloc, allí Timur va rebre a Said Ismail de Kersekane, un dels senyors de Tirmidh.
L'emperador va enviar diverses columnes a la busca d'Iskandar-i Shaykhi, guiats per xerifs de Mazanderan. El 14 de juny un contingent timúrida va albirar Iskandar a un bosc proper a la mar Càspia. Shaikh Dervix Allahi es va retirar per anar a trobar a Yusuf Barles que venia al darrere; van quedar 20 homes que foren descoberts per Iskandar, que en tenia mes de 200. Els 20 homes van optar per resistir; i van haver diversos combats en que cada part va mantenir les posicions fins que finalment Iskandar-i Shaykhi va optar per la retirada; llavors va arribar Yusuf Barles (amb Saif al-Muluk i Hajji Abdallah) que no va poder fer altre cosa que saquejar el campament enemic. L'endemà van arribar tropes manades pels prínceps Rustem i Abu Bakr amb els amirs Sevinjik Bahadur i Sulayman Xah. En persecució d'Iskandar-i Shaykhi cap a la muntanya, van fer presoner al seu fill Ali ibn Iskandar i a la filla, amb els servidors del rebel.[7]
El príncep Sultan Husayn es va unir a la persecució amb 70 homes i finalment el van trobar al mig d'un bosc, amb 200 homes. Es va lliurar la batalla i Sultan Husayn va fingir una retirada per després tornar a la càrrega amb energia. Veient el combat perdut, Iskandar-i Shaykhi va fugir cap a Gilan i ja no se’n van tenir mes notícies i circulaven rumors de que havia mort al bosc o de que s'havia vestit de monjo estranger. Sultan Husayn a la tornada es va trobar amb els prínceps Rustem i Abu Bakr a la vora de la mar Càspia amb els amir Sulayman Xah i Xaikh Nur al-Din i junts van marxar a buscar a Iskandar Shayki en direcció a Gilan; se’ls va unir l'amir Mezrab Yaku que amb les tropes de Khurasan també buscava a Iskandar Shayki; altres amirs que havien sortir amb el mateix objectiu, van anar confluint al mateix lloc i finalment es va decidir retornar al campament imperial.
Timur els va reprotxar no haver seguit buscant a Iskandar i els va reenviar a tots a la tasca, amb l'amir Xah Malik; durant 15 dies van estar pels boscos sense poder acampar per la pluja intensa que no parava i Timur ho va saber i finalment va ordenar que tornessin. Timur va aixecar el campament de la muntanya i va anar a acampar a la rodalia del castell de Nur; allí li foren portats el nebot d'Iskandar Shayki i altres parents que havien estat fets presoners i els va perdonar la vida. Aquella nit els prínceps Abu Bakr i Sultan Husayn van enviar un correu anunciant que estaven a l'altre costat del torrent del Infern però que no el podien creuar perquè el pont havia estat destruït. Timur va enviar un equip per reconstruir el pont i van poder passar en poc temps. A l'altre dia Timur va aixecar el camp i es va dirigir cap al castell d'Harsi, al Gilan; va arribar a Kelare Desht on va acampar uns dies a la pradera i va rebre a Ghiyath al-Din, fill de Sayyid Kamal al-Din, i fou ben tractat per l'emperador; a causa de la guerra permanent que el xerif havia fet sempre a Iskandar-i Shaykhi, Timur li va donar el principat d'Amol.[8]
Timur va ordenar als prínceps Iskandar, Rustem i Abu Bakr de retornar als seus governs (Hamadan, Isfahan i Bagdad) també va fer anar als seus governs a Sayyid Izz al-Din Hazarjeridí (de Hazarjerib), als seus germans, i a Sayyid Ali Mazanderani (a Amol). Tot seguit Timur va anar cap a Larijan al peu de la Muntanya Damavand, on es va allotjar al kioshk d'Arghun (construït pel il-kan Arghun Khan) el 8 de juliol de 1404.
El 10 de juliol va passar a Firuzkuh i va nomenar a Sulayman Xah governador de Rayy i Firuzkuh i les seves dependències; al governador (daroga) de Rayy, Bayan Kutxin, el va autoritzar a retornar i li va concedir el castell de Ghule Khindan. Timur va anar aleshores a Sultan Maydan i tot seguit a Bistam el 12 de juliol. Pir Padishah, kan d'Astarabad, que havia acompanyat a Timur en el viatge i havia pogut anar a Astarabad uns dies, va retornar al campament imperial i Timur el va reenviar al seu govern d'Astarabad. També va arribar Dane Khoja que va informar de la situació dels kara tàtars; Timur va ordenar empresonar als caps dels rebels i conduir-los a Samarcanda.