Ribagorça (comarca històrica)

comarca històrica

La Ribagorça (Ribagòrça en occità, Rives Gorces en francès i Ribagorza en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, la part meridional del comtat de Ribagorça. Comprèn la Vall de l'Isàvena (la Pobla de Roda, Roda d'Isàvena, Serradui, Güel, la Vall de Lierp, Tor-la-ribera, Monesma i Queixigar, Castigaleu i Beranui) i el Benavarrès (Llaguarres, Lasquarri, Estopanyà, Viacamp i Lliterà, Tolba i Benavarri).

Infotaula de geografia políticaRibagorça
Ribagorça isàbena 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 42° 09′ 35″ N, 0° 29′ 25″ E / 42.1597°N,0.4903°E / 42.1597; 0.4903
EstatEspanya
AutonomiaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca
ComarcaRibagorça Modifica el valor a Wikidata

CapitalBenavarri Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.711 Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3,26 hab/km²
Geografia
Superfície831,89 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud780 m Modifica el valor a Wikidata

La capital històrica de la Ribagorça és la vila de Benavarri. Comprèn un total de nou municipis i cinc antics municipis: la Pobla de Roda, Roda d'Isàvena i Serradui (dins del municipi de l'Isàvena), Güel (actualment annexat a Graus) i Llaguarres (ara pertanyent a Capella). Per raons lingüístiques, hi ha qui hi inclou encara dins la comarca un sector de l'antic terme de Merli (el que ara pertany a Isàvena) que, quan va desaparèixer, es va migpartir entre el municipi ribagorçà de la Pobla de Roda i el de Foradada de Toscar (nuclis de Vacamorta i Espluga), i Torres del Bisbe i Jusseu (que quedaren sota jurisdicció grausina).

Municipi Població Superfície (km²) Densitat (hab/km²)
la Vall de Lierp 65 32,41 2,01
la Pobla de Roda 176 29,7 5,93
Roda d'Isàvena 47 29,7 1,58
Serradui 56 29,7 1,89
Güel 46 50 0,92
Llaguarres 141 30,7 4,59
Benavarri 1177 157,14 7,49
Lasquarri 157 31,9 4,92
Estopanyà 177 88,7 2
Viacamp i Lliterà 48 107,7 0,45
Tolba 180 59,14 3,04
Castigaleu 119 26,5 4,49
Monesma i Queixigar 106 62,6 1,69
Beranui 106 64 1,66
Tor-la-ribera 110 32 3,44
Totals 2711 831'89 3'26


GeografiaModifica

Actualment, la Ribagorça es troba íntegrament sota l'administració aragonesa. Geogràficament comprèn el sector ponentí dels Pirineus catalans, entre les Serres Interiors (N) i les Serres Exteriors (S). Les Serres Interiors tallen les principals conques fluvials de la comarca (l'Éssera, l'Isàvena i la Noguera Ribagorçana), i divideixen la Ribagorça en dues subcomarques: la vall de l'Isàvena, centrada a la Pobla de Roda, i el Benavarrès, amb cap a Benavarri. Comprèn la conca mitjana de l'Isàvena, la vall del Riu Guart i el sector O de la Noguera Ribagorçana.

ClimaModifica

L'extrema accidentalitat de tota la comarca fa que hi hagi una gran varietat climàtica. Al nord hi ha un predomini dels climes mediterranis extrems caracteritzats per hiverns molts freds i per estius molt calorosos. Per contra, als sectors més meridionals, marcats per climes mediterranis de transició, l'aridesa pot arribar a ser extrema. La vegetació reflecteix aquesta diversitat climàtica i comprèn des dels boscos i prats alpins de les altes muntanyes als alzinars propis de la Ribagorça (en bona part substituïts per pins).

Evolució comarcalModifica

L'evolució comarcal, econòmicament molt depressiva, s'ha vist afectada especialment, per la manca de nuclis aglutinadors, pel despoblament accelerat i pel predomini d'un sector primari amb escasses perspectives. La conjunció d'aquests factors ha fet de la Ribagorça una comarca poc cohesionada internament i amb una dinàmica econòmica molt negativa. El 51% de la població es dedica al sector primari amb considerables diferències segons els indrets. Hi predomina el conreu de la terra (especialment cereals) que tendeix a combinar-se amb la ramaderia (oví i porcí). La indústria (9% dels actius) és gairebé inexistent a la comarca. Les iniciatives són molt aïllades i només té una certa força l'aprofitament hidroelèctric, concentrat a les conques de la Noguera Ribagorçana i de l'Éssera. Pel que fa al sector terciari, no cal esmentar-ne res, ja que no n'hi ha; les activitats comercials són escasses. Dins de la comarca, només Benavarri té un cert pes, que queda molt apagat per la notable influència del Pont de Suert, Benasc, Castilló de Sos i Graus.

AccésModifica

Les vies de comunicació principals són la N-340, de Tortosa a Banyeres, que segueix el curs de la Noguera Ribagorçana, i la que va de Castilló de Sos a Graus, seguint el curs de l'Éssera.

DemografiaModifica

 
En taronja, el territori de la Ribagorça

La despoblació ha estat constant a la comarca. El 1991 hi havia un total de 6473 habitants, dada que contrasta amb els 17501 habitants censats el 1930. Els períodes més greus de despoblament s'han esdevingut d'ençà 1965, acabades les grans construccions hidràuliques, i han originat una població molt envellida. Els nuclis més poblats són Tolba i Benavarri. Tots dos superen el centenar però la seva evolució és ben dispar. Benavarri perd població de forma accelerada, mentre que Tolba, amb 180 habitants, en perd de forma vertiginosa.

HistòriaModifica

La Ribagorça va ser poblada originàriament per població bascoide, que va conservar la seva personalitat, i en una bona part la seva llengua, durant el primer mil·lenni de l'era cristiana; va ser també de lenta cristianització a causa de l'aïllament respecte als territoris veïns. Després de l'ocupació del territori pels sarraïns, els comtes de Tolosa, com una iniciativa particular, van conquerir la part septentrional del país juntament amb les altes valls pallareses al principi del segle IX i van crear així el comtat de Ribagorça.

CuriositatsModifica

Límits occidentalsModifica

El límit occidental de la Ribagorça és l'actual límit lingüístic entre el català i l'espanyol.

Divisió aragonesa del 2002Modifica

El 2002 el govern d'Aragó va aprovar una nova divisió comarcal que, amb el nom de Ribagorça, agrupava els municipis de l'Alta Ribagorça (sense la Vall del Pont) i de la Ribagorça, a més d'alguns municipis aragonesos hispanòfons.

Imatges de la comarca de la RibagorçaModifica

Coord.: 42° 09′ 35″ N, 0° 29′ 25″ E / 42.1597°N,0.4903°E / 42.1597; 0.4903