Ricard Casals i Alexandri

Músic i enginyer de so català
(S'ha redirigit des de: Ricard Casals)

Ricard Casals i Alexandri (Barcelona, 1949) és un enginyer de so català.[1]

Infotaula de personaRicard Casals i Alexandri
Biografia
Naixement1949
Barcelona
Activitat
OcupacióEnginyer de so
Modifica les dades a Wikidata

Des de 1966 a 1970, compagina els estudis tècnics amb la participació en grups musicals: Els Mussols, grup de rock i pop en català (de 1966 a 1968)[2] i Els Baldufes (de 1968 a 1970), amb els que grava un disc EP de 4 cançons (Els 4 Vents, 1969).[3]

A finals de 1969 es va iniciar en l'enregistrament musical als estudis Gema 2 de Barcelona (ja desapareguts), on grava i mescla, entre d’altres: Maria del Mar Bonet, Orquestra Mirasol, Ia i Batiste, Antonio Machín, Companyia Elèctrica Dharma, Dolors Laffitte, Toti Soler, Pau Riba, Jordi Sabatés, Màquina!, Pi de la Serra, Moncho, Ovidi Montllor, Núria Feliu, Jaume Sisa i La Trinca.[4]

Al 1975 s'incorpora al grup de cançó i animació infantil Ara Va de Bo, com a cantant i instrumentista. També participa en els 2 discos LP del grup de cançó tradicional catalana, La Corranda. Des de 1978 a 1981: col·labora com a músic amb la cantant Dolors Lafitte; realitza 3 discos LP per al segell Pu-put! (de la casa Zafiro), entre ells el disc de sons per a nens "Ep! El món parla: escoltem-lo".[5] Segueix fent feines de tècnic de gravació i mescles (aquest cop, com a freelance) per a grups de cançó, dansa, teatre i titelles, on destaquen les més d'una dotzena de gravacions d'en Xesco Boix. També fa de músic del carrer amb el grup "Planxet i Sia".

Des de 1982 fins a principis de 2014, ha estat enginyer de mescles de so de pel·lícules als estudis Sonoblok (Barcelona). A partir de 1990 n'és, a més a més, el seu director tècnic. Entre els directors catalans amb els que ha treballat, hi ha: Marc Recha (amb 6 títols), Vicente Aranda (6), Antonio Chavarrías (6), Bigas Luna (5), Cesc Gay (4), José Luis Guerin (3), Agustí Villaronga (3), Francesc Betriu (3), Jaime Camino (3), Albert Serra (3), Pere Portabella (2), Joaquim Oristrell (2), Rosa Vergés (2), Ventura Pons (1), Isaki Lacuesta (1), Els Comediants (1).[6]

Al 1983, compón la música (només amb sintetitzadors) del film El enigma del yate, de Carlos Aured.[7] A l'any 1991, obté el premi Goya al millor so, conjuntament amb Gilles Ortion, pel seu treball a El rey pasmado.[8] Seria novament candidat el 1992 amb Jamón jamón de Bigas Luna; el 1994 amb La pasión turca; el 1996 amb Libertarias i el 2010 amb Pa negre, pel·lícula amb la que obté el premi al millor so als III Premis Gaudí.

Ha participat, com a antic membre de Els Baldufes, en els dos CD Els Temps Encara Estan Canviant del Grup de Folk (2001, 2003), i a Cançons de Bressol, un llibre-CD de L'Abadia de Montserrat (2012). Durant més de 10 anys (de 2003 a 2014) ha mantingut un blog sobre el món dels sons, Quadern de Sons. De 2011 a 2013 donà classes a alumnes de so del tercer curs de cinema de l'ESCAC (Terrassa).


ReferènciesModifica

  1. Ricard Casals - a sonograma.org
  2. Els Mussols - al web de Josep Ma Francino
  3. El Bon Déu Empipat - Els Baldufes a Youtube
  4. Ricard Casals - a discogs.com
  5. Ep! El món parla: Escoltem-lo - disc LP de sons quotidians, per a nens
  6. Ricard Casals - a Internet Movie Database
  7. El enigma del yate - a imdb.com
  8. El rey pasmado - al web dels Premis Goya

Enllaços externsModifica