Robert De Niro

actor i director estatunidenc
(S'ha redirigit des de: Robert de Niro)

Robert De Niro Jr. (Nova York, 17 d'agost de 1943) és un actor i director estatunidenc guanyador dues vegades de l'Oscar a millor actor, per El Padrí II (1974) i Toro salvatge (1980).[1]

Infotaula de personaRobert De Niro

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Robert Anthony De Niro Modifica el valor a Wikidata
17 agost 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Greenwich Village (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
President del jurat del Festival de Canes

← Tim BurtonNanni Moretti → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióStella Adler Studio of Acting
HB Studio
P.S. 41
Little Red School House and Elisabeth Irwin High School (en) Tradueix
Institut Lee Strasberg de Teatre i Cinema
Rhodes Preparatory School Modifica el valor a Wikidata
Alçada177 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de teatre, actor, productor de teatre, productor, guionista, actor de veu, productor de televisió, productor de cinema, actor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1963 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsLee Strasberg i Herbert Berghof Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsMartin Scorsese: Martin Scorsese i Robert De Niro Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeDiahnne Abbott (1976–1988), divorci
Grace Hightower (1997–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaToukie Smith
Charmaine Sinclair (1993–1995) Modifica el valor a Wikidata
FillsDrena De Niro
 ( Diahnne Abbott)
Julian De Niro
 ( Toukie Smith)
Elliot De Niro
 ( Grace Hightower)
Raphael De Niro
 ( Diahnne Abbott)
Aaron De Niro
 ( Toukie Smith) Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert, Sr. De Niro Modifica el valor a Wikidata  i Virginia Admiral Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtribecafilm.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000134 Allocine: 8 Rottentomatoes: celebrity/771484299 Allmovie: p17593 TCM: 46568 Metacritic: person/robert-de-niro TV.com: people/robert-de-niro IBDB: 54568 AFI: 131585 TMDB.org: 380
Facebook: bobbydeniro Musicbrainz: 5cc59119-95ca-415a-8a14-3eac45670afe Discogs: 375300 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

De Niro era fill de Robert De Niro Sr., pintor abstracte, escultor i poeta, i de Virgínia Admiral,[2] també pintora. Els besavis de De Niro eren italians i van emigrar als Estats Units al començament del segle xx des de Ferrazzano, a la Província de Campobasso, Molise. Quan Robert tenia dos anys el seu pare els va abandonar, un cop es va fer pública la seva homosexualitat; malgrat això, van mantenir sempre el contacte fins a la mort del pintor.[2][3]

De Niro va créixer a l'àrea de Nova York que es coneix com a Hell's Kitchen ("la cuina de l'infern"), com molts dels personatges que interpretaria. Quan era petit va rebre el sobrenom de Bobby Milk per la seva pell pàl·lida. Robert De Niro comença sent alumne de Stella Adler abans d'entrar al cèlebre Actors Studio sota la direcció de Lee Strasberg, per tal de multiplicar les oportunitats per a la seva futura carrera.

Va començar als escenaris de Broadway, i després va fer cinema el 1968, a Greetings dirigit per Brian De Palma. Després va fer alguns papers a pel·lícules poc conegudes. Es va fer conèixer a Bang the Drum Slowly (1973). El 1973 va començar a treballar amb Martin Scorsese a la pel·lícula Mean Streets. De Niro és present a unes quantes pel·lícules de Martin Scorsese: Taxi Driver (1976), New York, New York (1977), Raging Bull (1980), The King of Comedy (1983), Un dels nostres (1990), El cap de la por (1991), i Casino (1995). I ha interpretat principalment personatges inestables, amb inclinacions neuròtiques.

Els anys 1980, va començar a fer comèdies d'èxit com, per exemple: Brasil (1985), Midnight Run (1988), La cortina de fum (1997), Mafia Blues (1999), i Els pares d'ella (2000).

Va guanyar dos Oscars: per Raging Bull, va rebre l'Oscar al millor actor; i al millor actor secundari per El Padrí II.

De Niro i Marlon Brando són els dos únics actors que han guanyat un premi pel mateix paper: De Niro el del jove Vito Corleone a El Padrí II, i Brando el de Don Vito a El Padrí.

Ha dirigit, a més a més, dues pel·lícules Una història del Bronx (1993) i The Good Shepherd (2006), pel·lícula on comparteix el cap de cartell amb Matt Damon.

Ha fundat la seva societat de producció Tribeca Productions, de TriBeCa, el barri de Nova York on viu.

És valorat pel seu compromís amb els personatges: va engreixar-se prop de 30 kg i va aprendre a boxejar per fer de Jake LaMotta a Raging Bull. Va aprendre a tocar el saxòfon per a New York, New York. A més a més, per a Taxi Driver, va conduir un taxi de nit durant unes setmanes.

Encara que no s'expressi fàcilment, De Niro és considerat un observador dels detalls dels personatges i un perfeccionista. No dubta a engreixar-se i a perdre pes per posar-se a la pell del personatge. Això és característic dels actors que han estudiat amb Stella Adler (Marlon Brando Benicio del Toro…), que els demanava «deficcionalitzar» la ficció.

Sovint comparat a Al Pacino pels seus orígens italians comuns, només han treballat junts a Assassinat just de Jon Avnet el 2008. A Heat de Michael Mann de 1995 els dos actors van rodar les seves escenes per separat, i a El Padrí II, De Niro i Pacino no tenen cap escena en comú.[4]

Les seves pel·lícules el fan un dels grans actors dels darrers 40 anys. És l'únic actor que ha estat dirigit per: Sergio Leone, Martin Scorsese, Francis Ford Coppola, Brian De Palma i Quentin Tarantino.

Al Festival de Cinema de Sundance de 2014 es va estrenar el documental sobre la vida i l'obra del seu pare, Remembering the Artist Robert De Niro, Sr., dirigit per Perri Peltz i amb el suport de l'actor, i que en un principi va néixer com un projecte privat per a la família.[2] El 2023 estrena Killers of the Flower Moon, la seva desena col·laboració amb Martin Scorsese.[5]

Filmografia i premis[6][7] modifica

Actor i director modifica

 
Robert De Niro a Deauville (1988).
 
Robert De Niro al KVIFF el 2008.
Any Pel·lícula Paper Notes
1965 Three Rooms in Manhattan Client No surt als crèdits
1968 Greetings Jon Rubin
1969 Sam's Song Sam
The Wedding Party Cecil filmada el 1963
1970 Maleïda mare (Bloody Mama) Ma Barker
Hola, mare (Hi, Mom!) Jon Rubin
1971 Jennifer on My Mind Mardigian, taxista
Nascut per guanyar (Born to Win) Oficial Danny
The Gang That Couldn't Shoot Straight Mario Trantino
1973 Bang the Drum Slowly Bruce Pearson
Mean Streets John 'Johnny Boy' Civello
1974 El padrí II Vito Corleone Òscar al millor actor secundari
Nominat — BAFTA al millor novell
1976 Taxi Driver Travis Bickle Nominat - Òscar al millor actor
Nominat — BAFTA al millor actor
Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
Novecento Alfredo Berlinghieri
The Last Tycoon Monroe Stahr
1977 New York, New York Jimmy Doyle Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1978 El caçador (The Deer Hunter) Michael Vronsky Nominat - Oscar al millor actor
Nominat — BAFTA al millor actor
Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
1980 Raging Bull Jake La Motta Òscar al millor actor
Globus d'Or al millor actor dramàtic
Nominat — BAFTA al millor actor
1981 Confessions sinceres (True Confessions) Monsignor Desmond "Des" Spellacy
1983 The King of Comedy Rupert Pupkin Nominat — BAFTA al millor actor
1984 Hi havia una vegada a Amèrica David "Noodles" Aaronson
Falling in Love Frank Raftis
1985 Brazil Archibald 'Harry' Tuttle
1986 La missió Rodrigo Mendoza
1987 El cor de l'àngel (Angel Heart) Louis Cypher
Els intocables d'Elliot Ness (The Untouchables) Al Capone
1988 Midnight Run Jack Walsh Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1989 Jacknife Joseph 'Jacknife' Megessey
No som àngels Ned
1990 Iris i Stanley (Stanley & Iris) Stanley Everett Cox
Un dels nostres (Goodfellas) Jimmy Conway Nominat — BAFTA al millor actor
Despertar (Awakenings) Leonard Lowe Nominat — Oscar al millor actor
1991 Acorralat per la justícia (Guilty by Suspicion) David Merrill
Backdraft Donald 'Shadow' Rimgale
El cap de la por (Cape Fear) Max Cady Nominat — Òscar al millor actor
Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
1992 Mistress Evan M. Wright
La nit i la ciutat (Night and the City) Harry Fabian
1993 Una història del Bronx (A Bronx Tale) Lorenzo Anello també n'és el director
Mad Dog and Glory Wayne 'Mad Dog' Dobie
La vida d'aquest noi (This Boy's Life) Dwight Hansen
1994 Frankenstein de Mary Shelley (Mary Shelley's Frankenstein) Frankenstein
1995 A Hundred and One Nights El marit de l'estrella fantasma
Casino Frank Rosenthal
Heat Neil McCauley
1996 Fanàtic (The Fan) Gilbert "Gil" Renard
Sleepers Father Bobby
L'habitació d'en Marvin (Marvin's Room) Dr. Wally
1997 Cop Land Tinent Moe Tilden
Jackie Brown Louis Gara
La cortina de fum (Wag the Dog) Conrad Brean
1998 Great Expectations Arthur Lustig
Ronin Sam
1999 Una teràpia perillosa (Analyze This) Paul Vitti Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
Sense tares (Flawless) Walter Koontz
2000 Les aventures de Rocky i Bullwinkle Fearless Leader
Men of Honor Cap Leslie William 'Billy' Sunday
Els pares d'ella (Meet the Parents) Jack Tiberius Byrnes Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
2001 15 Minutes Detectiu Eddie Flemming
The Score Nick Wells
2002 Showtime Detectiu Mitch Preston
City by the Sea Vincent LaMarca
Una altra teràpia perillosa (Analyze That) Paul Vitti
2004 Godsend Dr. Richard Wells
L'Espantataurons (Shark Tale) Don Lino Veu
Meet the Fockers Jack Tiberius Byrnes
The Bridge of San Luis Rey Arquebisbe del Perú
2005 Fet i amagar (Hide and Seek) David Callaway
2006 Arthur i els Minimoys El rei Veu
The Good Shepherd William Joseph Donovan també n'és el director
2007 Stardust Capità Shakespeare
2008 Assassinat just Thomas «Turk» Cowan
What Just Happened Ben
2009 Everybody's Fine Frank Goode
2010 Stone Jack Mabry
Little Fockers Jack Tiberius Byrnes
Machete Senador John McLaughlin
2011 Manuale d'amore 3 Adrian
Limitless Carl Van Loon
Killer Elite Hunter
New Year's Eve Stan Harris
2012 Llums vermells Simon Silver
Being Flynn Jonathan Flynn
Freelancers Joe Sarcone
La part positiva de les coses Pat Sr.
2013 La gran boda Don Griffin
The Family Fred Blake / Giovanni Manzoni
Killing Season Benjamin Ford
Last Vegas Paddy
American Hustle Victor Tellegio
Grudge Match Billy 'The Kid' McDonnen
2014 The Bag Man Dragna
2015 Hands of Stone Ray Arcel
The Intern Ben Whittaker
Joy El pare de Joy
Heist Frank 'The Pope' Silva
2016 Dirty Grandpa Richard "Dick" Kelly
2017 The Wizard of Lies Bernard Madoff
2019 Joker Murray Franklin
The Irishman Frank "The Irishman" Sheeran
2020 The War with Grandpa Ed Marino
The Comeback Trail Max Barber
2022 Amsterdam Gil Dillenbeck
Savage Salvation Sheriff Mike Church
2023 Killers of the Flower Moon William Hale

Productor modifica

Any Pel·lícula Productor
1989 No som àngels productor delegat
1991 El cap de la por (Cape Fear) productor (No surt als crèdits)
1992 Thunderheart productor
Mistress productor
1993 TriBeCa (sèrie TV) productor delegat
The Night We Never Met productor (No surt als crèdits)
Una història del Bronx (A Bronx Tale) productor
1994 Frankenstein de Mary Shelley (Mary Shelley's Frankenstein) productor delegat
1995 Panther productor (No surt als crèdits)
1996 Faithful productor
Marvin's Room productor
1997 Wag the Dog productor
1998 Witness to the Mob productor delegat
1999 Entropy productor
Sense tares (Flawless) productor (No surt als crèdits)
2000 The Adventures of Rocky & Bullwinkle productor
Meet the Parents productor
Holiday Heart productor delegat
2001 Prison Song productor
2002 Un nen gran (About a Boy) productor
2004 Bellesa prohibida (Stage Beauty) productor
Meet the Fockers productor
2005 Rent productor
2006 The Good Shepherd productor
2008 What Just Happened productor
2009 Little Fockers productor
Public Enemies productor
2012 NYC 22 productor executiu
2014 Un nen gran (sèrie) productor executiu
2015 For Justice productor executiu
2018 Quincy productor
2019 When They See Us productor executiu

Honors modifica

Anècdotes modifica

  • El 1984, el grup anglès femení Bananarama interpretava una cançó titulada Robert DeNiro's Waiting.
  • Va adquirir la nacionalitat italiana: A De Niro la li havien de donar a títol honorífic a la Mostra de Venècia el setembre de 2004. Però una associació italo-americana, The Sons of Italy va protestar al primer ministre, Silvio Berlusconi, perquè De Niro donava mala imatge d'Itàlia perquè havia fet tan sovint de mafiós i de gàngster. El ministre de cultura, Giuliano Urbani, la va rebutjar i va fer canvis a la cerimònia de l'octubre a Roma. Llavors De Niro no va anar a uns altres esdeveniments, cosa que va atribuir a «importants problemes de comunicació» que no havia sabut « administrar convenientment», afegint: «No vull ofendre ningú. Estimo Itàlia». La nacionalitat li va ser finalment concedida el 21 d'octubre del 2006 a la cerimònia de clausura del primer Festa del Cinema di Roma.
  • Per fer el paper de Max Cady, a El cap de la por, va pagar a un dentista (5.000 dòlars) perquè li donés l'aspecte de dents brutes i trencades. Després del rodatge, li ha pagat 20.000 per refer-les com abans.
  • Va perdre l'oportunitat d'interpretar Frank Costello a Infiltrats per dedicar-se a The Good Shepherd .
  • Per fer el paper de Jake LaMotta el 1980, va engreixar-se 30 kg. Aquest esforç va ser recompensat perquè va rebre l'Oscar al millor actor.
  • Demòcrata, es va oposar a la destitució de Bill Clinton el 1998 després va donar suport a Al Gore el 2000. Michael Moore l'esmentarà al documental "Fahrenheit 9/11". Favorable a la intervenció americana a l'Afganistan. Després es va oposar a la guerra de l'Iraq i va donar suport a John Kerry el 2004. A prop de les eleccions presidencials del 2008, un periodista li va preguntar qui volia veure de president dels Estats Units: Va dir " N'hi ha dos que m'agraden força: Barack Obama i Hillary Clinton".

Finalment va donar suport a Obama, recriminant a Clinton que estigués massa vinculat a la gran patronal.

Referències modifica

  1. «Robert De Niro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Robert De Niro homenajea a su padre pintor y poeta gay Arxivat 2014-01-25 a Wayback Machine. a SentidoG.com, 21/1/2014 (castellà)
  3. «Biografia de Robert de niro». The New York Times.
  4. S. Mayo, María José. «A la tercera va la vencida: Al Pacino y Robert de Niro por fin comparten plano en 'Righteous Kill'» (en castellà). El Confidencial, 03-04-2008. [Consulta: 15 març 2023].
  5. Stolworthy, Jacob. «Killers of the Flower Moon: Martin Scorsese to reunite with Robert De Niro on serial killer film» (en anglès). The Independent, 29-07-2019. [Consulta: 15 març 2023].
  6. «Filmografia de Robert de niro». The New York Times.
  7. «Robert de niro, premis». The New York Times.
  8. Obama condecora Michael Jordan amb la Medalla de la Llibertat

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert De Niro