Sant Sadurní d'Anoia és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès. El municipi té una extensió de 19 km² i té una població de 12.887 habitants (2019).[1] El terme Sadurní procedeix de l'antropònimllatíSaturninus, diminutiu de "Saturnus", 'Saturn'. El predicat al riu Anoia, del llatí amnucula, "rierol".
Formava part de la baronia del castell termenat de Subirats, a mans de famílies nobiliàries, fins que l'any 1493 fou incorporada a la Corona d'Aragó. Durant segles, Sant Sadurní de Subirats no va ser més que un conjunt de cases alineades al voltant del secular camí ral entre Tarragona i Barcelona. La seva situació geogràfica va permetre un major desenvolupament de la població respecte a les parròquies properes que formaven la Universitat de Subirats (Sant Pau d'Ordal, Sant Pere Lavern i Sant Sadurní de Subirats.
L'any 1764 Sant Sadurní de Subirats va aconseguir la seva independència com a municipi. Des d'aquest moment adopta el seu nom actual, pres com sobrenom el del riu que la travessa: el Riu Anoia.
La història de Sant Sadurní va tenir un tomb decisiu a final del segle xix. Amb una agricultura fortament orientada a la viticultura, a partir de 1872 s'hi van començar a elaborar les primeres ampolles de cava. El 1887 va patir fortament la plaga de la fil·loxera, però hi va saber reaccionar amb força i es va convertir en un dels llocs capdavanters en la lluita contra la plaga.
Festes dels barris: durant set dies a partir del primer dijous de Corpus. Cada dia se celebra la festa d'un dels set barris que componen la vila: Ajuntament, Sant Antoni, Montserrat, Església, Diputació, Cavallers i Raval. Durant la setmana de barris, a les 2 del migdia es llença una tronada per simbolitzar el relleu d'un barri a un altre. Al capvespre es realitza un castell de focs. I l'endemà es duu a terme el Rengle, una cercavila pels carrers del barri amb finalització a l'Església Parroquial. El barri Diputació, a més, fa cremar una falla i el Barri Església guarneix el carrer amb una catifa de flors.
Les Fires i Festes de Sant Sadurní d'Anoia són del 6 al 9 de setembre per commemorar la verema, i especialment la "Festa de la fil·loxera", que se celebra el vespre de cada 8 de setembre a la plaça de l'Església, per recordar la història de la plaga, la batalla entre els pagesos i l'insecte i la victòria final. Són les principals festes de la vila. Antigament eren molt importants com a fira, ja que era el moment en què el pagès aprofitava per preparar la verema, fer les compres de cavalls i carros, de bótes i eines per treballar la terra i elaborar el vi, etc. Amb el pas del temps, la constant evolució tecnològica ha fet que la part lúdica hagi guanyat el terreny a la part comercial. El 6 de setembre abans del pregó es fa la típica trobada de Punta de coixí. A les 8 del vespre es fa el tradicional pregó de fires on s'inaugura oficialment la festa, en acabat del pregó es fa la tronada i l'exhibició dels falcons del país del cava de Sant Sadurní. A la nit es fa el korrebars, el carnaval d'estiu, concerts i festa fins a la matinada. El 7 de setembre al matí es fan espectacles infantils, torneigs de tennis i de futbol. A la tarda també es fan espectacles infantils i sardanes. A les 10 i mitja de la nit es tira un castell de focs al Parc del Gat Cendrer. Just després del castell de foc comença l'escampada de fil·loxeretes, és una representació de l'aparició de la plaga de la fil·loxera fent dos correfocs de quinze fil·loxeretes que recorren diversos carrers per trobar-se a la plaça de l'Era d'en Guineu, plaça situada davant de Can Guineu, edifici que era propietari de Marc Mir i Capella un dels Set Savis de Grècia impulsors de la lluita sobre la fil·loxera. Allà també intervé la fil·loxera gran.
Setmana del Cava: segona setmana d'octubre amb els actes de la confraria del cava per coronar els ambaixadors del cava. L'ajuntament paral·lelament organitza la fira "Cavatast" on s'apleguen els millors cavistes per deixar tastar els seus millors caves.
Festa Major: a 29 de novembre, per celebrar el patró del poble, Sant Sadurní.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 110. ISBN 84-393-5437-1.
