Schlossmacherita
La schlossmacherita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'alunita. Rep el seu nom en honor de Karl Schlossmacher, president honorari de la Societat Gemmològica Alemanya.[1]
 Schlossmacherita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (H₃O)Al₃(SO₄)₂(OH)₆ |
| Epònim | Karl Schlossmacher |
| Localitat tipus | Emma Luisa, Guanaco (Huanaco), Santa Catalina, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.35 |
| Dana | 30.2.4.3 |
| Heys | 22.3.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,99Å; c = 16,67Å; |
| Color | verd (en mescla) |
| Duresa | 3 a 4 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nε = 1,597 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1979-028 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Ssm |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La schlossmacherita és un sulfat de fórmula química (H₃O)Al₃(SO₄)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema trigonal en forma d'agregats policristal·lins i crostes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 3 a 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la schlossmacherita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
Formació i jaciments modifica
La schlossmacherita és un mineral secundari estrany que va ser descobert a la Emma Luisa, a Guanaco (Huanaco) (Santa Catalina, Província d'Antofagasta, Xile) a la zona oxidada d'un dipòsit d'or de coure.[1][2] Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. Sol trobar-se associada a altres minerals com: ceruleïta, chenevixita, olivenita, alumofarmacosiderita, mansfieldita, barita, quars i goethita.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schlossmacherita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Schlossmacherite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Schlossmacherite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 7 juliol 2017].