Schneebergita

La schneebergita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la tsumcorita.

Schneebergita
Fórmula química	BiCo₂(AsO₄)₂(OH)·H₂O
Epònim	Schneeberg
Localitat tipus	Districte miner de Roter Berg, Zschorlau, Districte d'Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CG.15
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CG.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,005 Å; b = 6,211 Å; c = 7,44 Å; β = 115,19°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	blanc-beix a marró groguenc, marró
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4 a 4,5
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	blanc a marró pàl·lid
Densitat	5,28 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,930 nβ = 1,950 nγ = 1,980
Birefringència	δ = 0,050
Pleocroisme	feble
Angle 2V	calculat: 85°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1999-027
Any d'aprovació	1999
Símbol	Snb
Referències

Antigament el nom schneebergita va ser utilitzat per Brezina el 1880 per descriure una nova fase de l'antimonat de calci descobert a la mina de Monteneve (mina de Schneeberg) al Tirol. Més tard, el 1932 es va demostrar que era isomorf amb la romeïta, de la qual se'n considera ara una varietat i que encara es coneix com Schneebergita (de Brezina), i amb la qual no s'ha de confondre. El 1999 va ser triat novament aquest nom per a aquest nou arsenat.

Característiques

La schneebergita és un arsenat de fórmula química BiCo₂(AsO₄)₂(OH)·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999, sent publicada per primera vegada el 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la schneebergita pertany a «08.CG - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: cassidyita, col·linsita, fairfieldita, gaitita, messelita, parabrandtita, talmessita, hillita, brandtita, roselita, wendwilsonita, zincroselita, rruffita, ferrilotharmeyerita, lotharmeyerita, mawbyita, mounanaïta, thometzekita, tsumcorita, cobaltlotharmeyerita, cabalzarita, krettnichita, cobalttsumcorita, niquellotharmeyerita, manganlotharmeyerita, niquelschneebergita, gartrellita, helmutwinklerita, zincgartrel·lita, rappoldita, fosfogartrel·lita, lukrahnita, pottsita i niqueltalmessita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat Museu de mineralogia i geologia de Dresden (Alemanya).

Formació i jaciments

Va ser descoberta al districte miner de Roter Berg, a Zschorlau, dins el districte d'Erzgebirge (Saxònia, Alemanya), on es troba en forma de cristalls tabulars o aciculars de 0,5 mm de llarg, en motlles de quars d'arsenurs de cobalt i níquel descompostos. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.