El schorl és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la turmalina. És dimorf de la luinaïta-(OH). Forma sèrie amb la dravita i també sèrie amb l’elbaïta.

Infotaula de mineralSchorl
Albite-Quartz-Schorl-sd313b3.jpg
Schorl (negre) amb quars i albita (blancs)
Fórmula químicaNa(Fe32+)Al6(Si6O18)(BO3)3(OH)3(OH)
EpònimZschorlau modifica
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CK.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.CK.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.19 modifica
Dana61.3.1.10
Heys17.5.44
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 15,98(5) Å; c = 7,15(3) Å;
Simetria3m - ditrigonal piramidal
Grup espacialgrup espacial 160 modifica
Colornegre blavós a negre, a vegades negre marronós, rarament negre verdós
Maclesrarament en {1010} and {4041}
Exfoliaciópobra – molt pobra en {1120}, {1011}
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa7
Lluïssorvítria, resinosa
Color de la ratllablanc grisenc a blanc blavós
Diafanitattranslúcida, opaca
Densitat3,18 a 3,22 g/cm3 (mesurada); 3,244 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,660 a 1,672 nε = 1,635 a 1,650
Birefringènciaδ = 0,025
Pleocroismefort
Impureses comunesMn, Mg, Ca, Li, Cr, Ti, F, K
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Referències[1]

EtimologiaModifica

El terme schorl va emprar-se cap a l’any 1400 en referència un poble suís anomenat actualment Zschorlau (Saxònia, Alemanya). Aquest poble tenia al costat una mina d’estany on, a més a més de cassiterita, s’hi trobava turmalina negra en grans quantitats. La primera descripció detallada del schorl amb el nom schürl i la seva localització en diverses mines d’estany d’Alemanya va ser escrita per Johannes Mathesius l’any 1562 sota el títol Sarepta oder Bergpostill. Cap a l’any 1600 s’empraven diferents noms en alemany com ara schurel, schörle i schurl. Al segle XVIII el terme schorl era emprat en les zones on es parlava alemany.

CaracterístiquesModifica

La schorl és un silicat de fórmula química Na(Fe32+)Al6(Si6O18)(BO3)3(OH)3(OH). Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. És un mineral piroelèctric i piezoelèctric. Segons la classificació de Nickel-Strunz, el schorl pertany a "09.CK - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 6 [Si6O18]12-, amb anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: fluorbuergerita, cromiodravita, dravita, elbaïta, feruvita, foitita, liddicoatita, olenita, povondraïta, fluorschorl, magnesiofoitita, rossmanita, oxivanadidravita, oxidravita, oxirossmanita, cromoaluminopovondraïta, fluordravita, fluoruvita, abenakiïta-(Ce), scawtita, steenstrupina-(Ce) i thorosteenstrupina.

Formació i jacimentsModifica

El schorl es troba en granits, diorites, pegmatites gabroiques, greisens, skarns i vetes de quars. S’ha descrit a tots els continents incloent-hi l’Antàrtida. A Catalunya s’ha descrit en pegmatites al Cap de Creus (Alt Empordà), a la Mina de la Roca del Turó (Ripollès) i a la Mina Solitaria i a la Pedrera Eriasa (Vall d’Aran).[2]

ReferènciesModifica

  1. «Schorl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Calvo, Miguel. Minerales y Minas de España. Vol. IX. Silicatos. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo, 2018, p. 253-255. ISBN 978-84-8321-883-9.