La dravita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la turmalina. Va ser descoberta l'any 1883 a Eslovènia, i anomenada així per trobar-se abundant prop del riu Drava (Àustria i Eslovènia).

Infotaula de mineralDravita
Dravite cristal.jpg
Fórmula químicaNaMg3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4
EpònimDrava
Localitat tipusDobrova, Dravograd (Unterdrauburg), Slovenia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CK.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.CK.05
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.19
Dana61.3.1.9
Heys17.5.27
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 15,96(2) Å; c = 7,21(2) Å;
Simetria3m - ditrigonal piramidal
Grup espacialgrup espacial 160
ColorMarró pàl·lid a fosc, negrós, més rar groc fosc o blau
Maclesrara en {1011} {4041}*
Exfoliaciópobra - molt pobra {1120}
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa7 (Mohs)
Lluïssorvítria, resinosa
Color de la ratllamarró clar, rarament blanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,03 a 3,18 g/cm3 (mesurada); 3,038 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,634 a 1,661 nε = 1,612 a 1,632
Birefringènciaδ = 0,022 a 0,029
Pleocroismeforta
Impureses comunesFe, Mn, Ti, Ca, Cr, V, K, F
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació1883
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

Sinònims poc usats són: coronita, gouverneurita o turmalina-magnèsica.

Característiques químiquesModifica

És un ciclosilicat hidroxilat de sodi, magnesi, alumini, amb borosilicat, sent l'equivalent hidroxilat de la fluor-dravita, un altre mineral també del grup de les turmalines. 

Forma dues sèries de solució sòlida, una de elles amb l'Elbaïta (Na(Al1.5Li1.5)Al6(BO3)3Si6O18(OH)4), en la qual la substitució gradual del magnesi per liti va donant els diferents minerals de la sèrie. Una segona sèrie és la que forma amb l'afrisita (Na(Fe2+)3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4), en la qual es va substituint el magnesi per ferro. També s'han descrit sèries amb l'uvita i amb la buergerita.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, manganès, titani, calci, crom, vanadi, potassi i fluor.

Formació i jacimentsModifica

És un mineral que pot trobar-se en roques calcàries cristal·lines o dolomies metamorfosades per magnesi, o bé en roques ígnies màfiques; en rares ocasions s'ha trobat en pegmatites o a l'interior autogènic de roques sedimentàries.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, calcita, dolomita, epidota, microclina, albita, moscovita, fluorita o titanita.

A Catalunya s'ha descrit al Cap de Creus (Cadaqués), en un ambient de metamorfisme.[2]

UsosModifica

Per les seves propietats piezoelèctriques s'empra per a la fabricació de calibradors de pressió.

ReferènciesModifica

  1. «Dravite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].