Obre el menú principal

La dravita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la turmalina. Va ser descoberta l'any 1883 a Eslovènia, i anomenada així per trobar-se abundant prop del riu Drava (Àustria i Eslovènia).

Infotaula de mineralDravita
Dravite cristal.jpg
Fórmula química NaMg3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4
Epònim Drava
Localitat tipus Dobrova, Dravograd (Unterdrauburg), Slovenia
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.CK.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.CK.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/E.19
Dana 61.3.1.9
Heys 17.5.27
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 15,96(2) Å; c = 7,21(2) Å;
Simetria 3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial grup espacial 160
Color Marró pàl·lid a fosc, negrós, més rar groc fosc o blau
Macles rara en {1011} {4041}*
Exfoliació pobra - molt pobra {1120}
Fractura irregular, desigual, concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 7 (Mohs)
Lluïssor vítria, resinosa
Color de la ratlla marró clar, rarament blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 3,03 a 3,18 g/cm3 (mesurada); 3,038 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,634 a 1,661 nε = 1,612 a 1,632
Birefringència δ = 0,022 a 0,029
Pleocroisme forta
Impureses comunes Fe, Mn, Ti, Ca, Cr, V, K, F
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1883
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

Sinònims poc usats són: coronita, gouverneurita o turmalina-magnèsica.

Característiques químiquesModifica

És un ciclosilicat hidroxilat de sodi, magnesi, alumini, amb borosilicat, sent l'equivalent hidroxilat de la fluor-dravita, un altre mineral també del grup de les turmalines. 

Forma dues sèries de solució sòlida, una de elles amb l'Elbaïta (Na(Al1.5Li1.5)Al6(BO3)3Si6O18(OH)4), en la qual la substitució gradual del magnesi per liti va donant els diferents minerals de la sèrie. Una segona sèrie és la que forma amb l'afrisita (Na(Fe2+)3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4), en la qual es va substituint el magnesi per ferro. També s'han descrit sèries amb l'uvita i amb la buergerita.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, manganès, titani, calci, crom, vanadi, potassi i fluor.

Formació i jacimentsModifica

És un mineral que pot trobar-se en roques calcàries cristal·lines o dolomies metamorfosades per magnesi, o bé en roques ígnies màfiques; en rares ocasions s'ha trobat en pegmatites o a l'interior autogènic de roques sedimentàries.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, calcita, dolomita, epidota, microclina, albita, moscovita, fluorita o titanita.

A Catalunya s'ha descrit al Cap de Creus (Cadaqués), en un ambient de metamorfisme.[2]

UsosModifica

Per les seves propietats piezoelèctriques s'empra per a la fabricació de calibradors de pressió.

ReferènciesModifica

  1. «Dravite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].