Senyoria de Sainte Suzanne

article de llista de Wikimedia

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé. El castell és avui propietat del Departament del Mayenne.

Infotaula de títol nobiliariSenyoria de Sainte Suzanne
Tipusarticle de llista de Wikimedia Modifica el valor a Wikidata
Quarterat, al primer de França amb bordura de gules carregada de 16 besants d'argent (família d'Alençon), al segon xebronat d'or i de gules de 8 peces (família d'Hubert de Beaumont), al tercer erminis a 3 cinquefoils de gules (Ambrosi de Loré), i al quart de gules al llebrer de plata lluitat de França (família Fouquet de la Varenne)

Segle X Modifica

  • 1 (hipòtesi) La història de la terra de Sainte-Suzanne a la fi del segle IX i al començament del X és poc coneguda: un personatge no identificat es suposa que es va casar amb una Llucia de Sainte-Suzanne[1]
  • 2 (hipòtesi) El comte del Maine Rotger o Roger de Maine (866 - > 900)[2] casat amb Rotilda de França, filla del rei Carles II el Calb i de Riquilda de Provença, i vídua d'Hug de Bourges[3]
  • 3 (hipòtesi)Pot ser[3] el comte del Maine Hug I (~ 891 - > 939- 940), fill de Roger de Maine i de Rotilda de França, sigui el vescomte   Raül II de Beaumont-au-Maine (testimoniat el 895, 898 i probablement el 937?).[4]
  • 4   Raül III de Beaumont-au-Maine (vers 957 - mort després de 1003), germà del bisbe del Mans, Mainard[5] casat en primeres noces amb Guinar i en segones amb Godeheult (o Godehelt o Godehildis) de Bellême, filla d'Ives I de Belleme i de Godehilda del Maine.[6] L'Abat Angot ha establert que va ser el 985-989 el restaurador de l'abadia d'Évron. Va anar a Roma a fer confirmar pel papa Joan XVI, la seva fundació d'Évron.[7]

Segle XI Modifica

  • 5   Raül IV de Beaumont-au-Maine (vers 1010 - < 1040) casat abans de 1012 amb Hildegarda, Raül IV va cedir a Geoffroy de Sablé, el seu germà, el terreny necessari a la construcció i a la dotació de Solesmes (~ 1010). Vescomte del Maine de vers 1010 a 1040.
  • 6   Raül V de Beaumont-au-Maine o Roscelí († 1067) casat abans de 1045 amb Emma o Emmelina de Montreveau,[8] († 12 de setembre de 1058), filla d'Esteve de Montreveau (o Montrevault), i d'Audeburga del Lude, neboda per la seva mare d'Hubert de Vendôme, bisbe d'Angers (1010- 1047). Vescomte del Maine de vers 1010 a 1040.,[9] Casat en segones noces vers 1060 amb Cana de Pontlevoie, filla de Galduí senyor de Pontlevoie.[10] Fundà el Priorat de Vivoin entre 1058 i 1062.
  • 8   Raül VII de Beaumont-au-Maine o Roscelí, (vers 1060 - † vers 1131) casat el 1095 amb Adenor de Laval, filla de Guiu II de Laval i de Dionisia de Mortain. Raül de Beaumont, que troba l'ermità Sant Alleaume (company i deixeble de Robert d'Arbrissel), fundà el 1109 l'abadia d'Étival-en-Charnie; la seva germana Godeheult (o Godehilde) en fou la primera abadessa. Vescomte de Maine abans de 1096 i fins a vers 1131.)

Segle XII Modifica

  • 9   Roscelí de Beaumont-au-Maine (vers 1094 – † vers 1176) casat en primeres noces 1145 amb una dama desconeguda de la familia de Créspon i en segones vers 1145 amb Constància FitzRoy, cinquena de les vuit noies naturals d'Enric I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra  , i neta de Guillem I d'Anglaterra. Vescomte de Maine abans de 1145 i fins a vers 1176.
  • 10   Richard I de Beaumont-au-Maine (vers 1137 – † vers 1196), rebesnet d'Hubert II i besnet de Guillem el Conqueridor  , casat després de 1170 amb Llucia de l'Aigle o Lucia de l'Aigle, filla de Ricard II, baró de l'Aigle, i de Beatriu, besneta de Riquer de l'Aigle. Vescomte del Maine de vers 1176 fins a la seva mort el 1196.
    • El 1236, la neboda de Raül VIII, Margarida de Fiff, fundà, sobre un terreny donat pel seu oncle, la cartoixa del Parc-d'Orques a Saint-Denis-d'Orques.

Segle XIII Modifica

  • 12   Ricard II de Beaumont-au-Maine (vers 1205 – † vers 1242) casat abans de <1218 amb Mafalda o Matilde d'Amboise, filla de Sulpici III d'Amboise i d'Isabel de Chartres. Vescomte de 1237 a 1242.
  • 13   Agnès de Beaumont-au-Maine (vers 1235 - † 1301), (germana i hereva del precedent) casada abans del 12 febrer de 1253 amb Lluís I d'Acre de Brienne,   (1225 - mort vers 1297/1301) fill de Joan de Brienne, (vers 1170 - mort 21 de març de 1237, rei de Jerusalem de 1210 a 1225), i de Berenguera de Lleó (després de 1199 - morta 1237), filla del rei Alfons IX de Lleó  , i de Berenguera de Castella. Agnès fou vescomtessa de Beaumont-au-Maine[11] de vers 1242 a la seva mort (vers 1301); el seu espòs Lluís de Brienne va ser vescomte de Beaumont pel seu matrimoni (1253) fins a la seva mort (vers 1297/1301) i va aportar les seves armes, que van substituir les dels primers Beaumont.
  • 14   Joan I de Beaumont-Brienne (vers 1255 - † 1306) casat en primeres noces amb Joana de la Guerche, filla de Guillem IV de La Guerche i d'Emma de Château-Gontier; i en segones el 1305 amb Maria (o Matilde), dama de Chantocé († 1306), filla de Gauthier VI Berthout senyor de Malines, i vídua de Maurici VI de Craon  .

Segle XIV Modifica

  • 15   Robert de Beaumont-Brienne (vers 1270 - † 1327) casat el 25 d'agost de 1303 amb Maria de Châtelais († 1312),  , filla de Maurici VI de Craon, senyor de Craon, de Savlé i de Chantocé, senescal d'Anjou, i de Maria Berthout de Malines; en segones noces es va casar el 1323 amb Maria d'Astort.
  • 16   Joan II de Beaumont-Brienne (1302 - † 1355) casat en primeres noces amb Isabel d'Harcourt, filla Joan III d'Harcourt "el Fort" o "el Coix" († 1326) i d'Alix de Brabant-Aerschot († 1315); en segones, el 31 de desembre de 1330 amb Margarida de Valentinois, († 1380), filla d'Aymar IV comte de Valentinois,   i de Sibil·la dels Baus.[12]
  • 17   Lluís II de Beaumont-Brienne (després de 1330 - mort sense fills a la batalla de Cocherel el 23 de maig de 1364, inhumat a la cartoixa del Parc-en-Charnie), fill de Joan II de Beaumont-Brienne i de la seva segona dona Margarida de Valentinois; es va casar el 1362 o 1363 amb Isabel de la Marca (mort el 1371), filla de Jaume I de La Marca   i de Joana de Chatillon, senyora de Condé i de Carency. Isabel es va casar de nou el 1364 amb Bucard VII comte de Vendôme († 1400).[13]
  • 18   Maria de Beaumont-Brienne (vers 1325 - 1372), neboda de Lluís II, filla de Joan II de Beaumont-Brienne i de la seva primera dona Isabel d'Harcourt, casada vers 1340 amb Guillem Chamaillard, senyor d'Anthenaise (vers 1320 - mort vers 1391) fill de Joan Chamaillard i d'Emmanuela d'Anthenaise, que va esdevenir senyor de Sainte-Suzanne pel seu matrimoni. Li aporta en dot la castellania de Chources i la de Mézangers. Al mateix temps la baronia de Sainte-Suzanne es reagrupava amb les importants castellanies de la Ramée (antic priorat de l'abadia d'Évron a La Chapelle-Rainsouin) i de Thorigné.

Segle XV Modifica

  • 19 Marie Chamaillard d'Anthenaise (vers 1345 - Argentan, 18 de novembre de 1425) casada el 20 d'octubre de 1371 amb Pere II d'Alençon "el Noble" (1340 - 1404),   comte d'Alençon, de Perche i de Porhoet, fill de Carles II d'Alençon, comte d'Alençon i de Perche, et de Maria de Castella - La Cerda.

Una confessió de 1451 ens va saber que les parròquies de La Chapelle-Rainsouin, Brée i la terra de Roche-Pichemer, depenien del territori de la baronia de Sainte-Suzanne.

Segle XVI Modifica

  • 24   La vídua Margarida va cedir en arrendament la baronia (acta datada el 1524 a Saint-Juste de Lió) però es casa de nou el 1527 amb Entic d'Albret (1503 - † 1555), rei de Navarra,   privant a la germana de Carles IV d'Alençon, Francesca d'Alençon (1490 - † 1550)  , del seu heretatge sobre el vescomtat. Però el 1537/1543 és Francesca d'Alençon que apareix com a "baronessa" de Sainte-Suzanne. Per cartes patents del rei Francesc I de França, el vescomtat de Beaumont, Fresnay i Sainte-Suzanne, igual com les senyories de La Fleèche, Château-Gontier i la baronia del Saosnois, fou erigida en ducat-paria el setembre de 1543.
  • 26   Enric de Navarra (13 de desembre de 1553 - † 14 de maig de 1610 assassinat per François Ravaillac), casat el 18 d'agost de 1572 amb Margarida de Valois (1553-1615) dita també Margarida de Valois o la reina Margot, filla d'Enric II de França rei de França  , i de Caterina de Mèdici. Divorciats el 17 de desembre de 1599; casat en segones noces el 16 de desembre de 1600 amb Maria de Mèdici (1573 - 1642), filla de Francesc I de Mèdici   i de Joana d'Habsbourg, neboda de Carles V  .
    • Nota: Enric de Borbó  , fou després rei Enric IV de França   el 1589. Havia heretat Sainte-Suzanne a la mort de la seva mare Joana III de Navarra el 1572; El rei va ser doncs baró de Sainte-Suzanne durant 22 anys. El 1586, encara que part de les terres haguessin estat alienades per Enric IV, com la feudalitat havia estat reservada, el segell dels contractes és amb les armes de França   i de Navarra  , amb aquestes paraules per a llegenda: Seel du roy de Navarre establí à Sainte-Suzanne. Sota el regnat de Lluís XIII de França, per la continuació de les mateixes reserves, es va servir del segell a les armes de França i de Navarra amb la inscripció L coronada, i en exergue: Segell del Tribunal de Sainte-Suzanne (1626).

Segle xvii Modifica

  • 28   Guillem Fouquet de la Varenne (1560 - 1616) casat amb Catherine Foussard; casat en segones noces amb Joanne de Poix Veuve Girard. Guillem Fouquet, senyor de la Varenne, va comprar el dot de la reina Margot el 25 de setembre de 1604 (Fouquet va pagar a la reina el 17 octobre, la quantitat de 14.200 escuts qui li va quedar a deure al moment de la compra) i va poder transmetre el vescomtat als descendents. Va construir el castell de La Flèche i el Castell de Sainte-Suzanne.
  • 30   Renat II Fouquet de la Varenne (? - 1697, mort en duel)
  • 31   Claudi II Fouquet de la Varenne (1635 - 1699), germà de Renat II, casat amb Maria-Francesca de Froulay de Tessé, filla de René III de Froulay senyor de Tessé, gran d'Espanya, mariscal de França, i de Maria-Francesca Aubert d'Aunay. Lluís XIV de França va intercanviar terres que el mariscal tebia a Versalles i Marly contra les terres reials de Beaumont i Fresnay.

Segle xviii Modifica

  • 32   « Anònim» de la Varenne (1699 - 1714), Nascut algunes setmanes després de la mort del seu pare. Sota tutela de René de Froulay de Tessé, mariscal de Tessé, el seu avi, i després de la seva mare Maria-Francesca, que es va casar de nou amb Joan-Francesc de Briqueville, senyor de la Luzerne.
  • 33   Caterina-Francesca de la Varenne (vers 1625 - † 1661) casada el 29 de desembre de 1644 amb Hubert de Champagne de Villaines, Baró de Tucé (vers 1605 - † ?),  [16] fill de Brandelis de Xampanya, marquès de Villaines (vers 1556 - † 1619), cavaller de l'Orde del Sant Esperit (5 de gener de 1597), mariscal de França, i d'Anna de Feschal   (vers 1580 o 1585 - † ?), filla de Joan de Feschal   (1554 - † 1610). Caterina-Francesca de la Varenne va ser hereva nascuda de manera pòstuma.
  • 34   René-Brandelys de Champagne de Villaines (vers 1645 o 1650 - † 5 d'abril de 1723), casat el 6 de juny de 1702 amb Teresa Le Royer des Forges (20 de març de 1689 - † ?)
  • '35  Anna Maria de Xampanya de Villaines - La Suze (vers 1705 - † 27 de desembre de 1783) casada el 30 d'abril de 1732 amb César Gabriel de Choiseul-Praslin,   (15 d'agost de 1712 - † 15 de novembre de 1785),[17] fill d'Hubert de Choiseul, Comte de Chevigny, i d'Henriette-Louise de Beauvau. Secretari d'Estat d'afers estrangers, a la Marina; Lloctinent general, ambaixador.[18]
  • 36   Armand-Cèsar-Lluís o Renald Cèsar de Choiseul-Praslin, duc de Praslin (18 de gener de 1735 - † 5 de desembre de 1791) casat el 30 de gener de 1754 Suzanne- o Guyonne-Marguerite-Philippine de Durfort de Lorges (1737 - † 1806), filla de Guy-Louis de Durfort, duc de Lorges (1714 - † 1775) i de Randan, i de Maria Margarida Butault de Marsan. diputat i ambaixador a Nàpols.
  • 37   Antoni-Cèsar de Choiseul-Praslin (6 d'abril de 1756 - † 28 de gener de 1808), comte de Sainte-Suzanne, casat amb Carlota Antonieta O'Brien.[19] de Thomond, filla de Carles O'Brien comte de Thomond,[19] i de Maria-Genoveva Gaultier de Chiffreville. Par de França, diputat de la noblesa per a la senescalia del Maine als Estats generals el 20 d'agost de 1789, mariscal de camp el 28 de novembre 1791, senador (1799 - † 1808), Comanador de la Legió d'Honor, inhumat al panteó.[20]
    •   A l'època revolucionària, el castell de Sainte-Suzanne fou declarat bé nacional, però res no indica que hagués estat venut, ja que el duc Antoine de Choiseul-Praslin es presenta de nou com adquiridor de Sainte-Suzanne per acte del 2 de ventós de l'any XI (20 de febrer de 1803).

La baronia i la propietat del castell va passar per diverses mans als segles XIX i XX.

Notes i referències Modifica

  1. Ref. Marquès de Beauchêne a "Els senyors i la baronia de Sainte-Suzanne": Els més antics senyors coneguts de la terra que ens ocupa són els vescomtes de Beaumont. Segons el canonge André René Le Paige, aquesta terra havia estat portada en dot per Llucia de Sainte-Suzanne a un membre d'aquesta família. Però certes genealogies inexactes referides pel canonge Le Paige poden fer dubtar d'aquesta afirmació. Aquesta Llucia de Sainte-Suzanne podria haver estat confosa amb Llucia de Laigle, esposa de Ricard I de Beaumont, vescomtessa de Sainte-Suzanne
  2. Ref. Marquès de Beauchêne a "Les seigneurs et la baronnie de Sainte-Suzanne": Com la majoria dels historiadors que s'han ocupat de la qüestió, anomenem Raül I al pare d'aquell per qui Gilles Menage i el pare Anselme fan començar "la genealogia dels antics Beaumont"'
  3. 3,0 3,1 Hipòtesi esmentada per Étienne Patou Els comtes del Maine, 2007 ( PDF
  4. Raül, lligat a la causa de Roger (que el Sr. Robert Latouche identifica com el primer comte hereditari de Maine) seria, segons el mateix autor i segons dom Briant, el primer vescomte no havent posseït el càrrec a títol vitalici, sinó amb garantia de successió per als seus descendents. Aquesta opinió és sostenible sense ser absolutament segura. Raül, vescomte, que Sr. Depoin pretén que havia acompanyat a Hug I del Maine, comte de Maine, en un govern momentani del Poitou, el 937 sense aportar cap referència, i els autors de la història de Poitiers més recents no en parlen; no s'hauria doncs d'admetre-ho. És cert d'altra banda que hi va haver un grau intermedi entre Raül II i Raül III. A la carta de restauració d'Évron, Raül III de Beaumont afirma que posseïa les terres d'aquesta dotació per successió paterna. Però no coneixent més que la seva existència, no el podem designar al seu rang. No en podem dir més que una cosa, és que ell mateix era vescomte del Maine.
  5. El bisbe Mainard havia estat casat, era pare de nombrosos fills i havia portat les armes abans d'aspirar a l'episcopat que va ocupar de 940 a 960 o de 951 a 971 segons les fonts.
  6. Altra hipòtesi: Godeheult va ser, es creu (segon l'Abat Angot), la segona de les germanes del bisbe Avesgald de Bellême, i la cunyada de Gervasi de Château-du-Loir, el seu successor. És així com Raül III, germà del bisbe Mainard, estaria aliat amb tres bisbes successius del Mans a l'època on van ser, al mateix temps que prelats, poderosos senyors temporals.
  7. S'ha volgut arrabassar-li aquest honor en benefici del vescomte de Blois, però, encara que la temptativa hagi triomfat, el fet és contra tota versemblança i desmentiment per nombrosos monuments.
  8. Vegeu vescomtes de Vendôme
  9. Fidel de Folc III Nerra, segons Célestin Port, hauria conquerit amb ell els Mauges
  10. . Vidu d'Emma de Montreveau, Raül V es va casar amb Cana de Pontlevoie, que sembla era d'origen anglès; apareix des de la fundació del Priorat de Vivoin en molts actes del seu marit; li va sobreviure, ja que se la troba amb el títol de vescomtessa, tenint una cort de justícia de la qual formava part el seu gendre, Hubert.
  11. Amb ella es va extingir la primera família de vescomtes de Maine, la dels Beaumont
  12. . Joan II de Beaumont-Brienne va ser l'objecte de queixes greus i de censures de la part de Guillem Ouvroing, bisbe de Rennes, de 1329 a 1345. No content d'injuriar el prelat, el seu senyor feudal, d'apoderar-se del seu casal de Ranée on feia aportar els grans de tribut, havia maltractat diversos clergues i sacerdots, n'havia capturat i detingut altres; al missatger, portador de les cartes del bisbe contra ell, l'havia tancat al claustre a Saint-Melaine i, l'espasa a mà, l'havia forçat a menjar aquestes cartes. L'interdicte llançat sobre les seves terres a les diòcesis de Rennes i del Mans, el va violar i el va fer violar per la seva gent. Finalment, retenia a presó 'Joan Xerrameca', ardiaca del Desert i vicari general. El 18 de juliol de 1341 el papa Benet XII va ordenar als bisbes del Mans i d'Angers de citar davant d'ell en 40 dies aquest home terrible. El bisbe Guillem Ouvrouing, el 28 d'agost de 1341, va pregar als bisbes de Dol, de Léon i de Tréguier, d'excomunicar-lo, amb els seus còmplices, especialment el cavaller 'Bonabbe de Rougé'. L'infidel es va rendir i va ser absolt el 24 de novembre 1341, a condició de pagar una multa de 3000 florins, de tornar el casal de Ranée i de reparar les injustícies comeses. Ref: Abat Angot Diccionari històric, arqueològic i biogràfic de la Mayenne, volum IV, pàgina 834 article "Sainte-Suzanne"(edició impr. Floch, Mayenne, de 1962) i Cartes de Benet XII, 1096, 9109, 9152).
  13. Joan II de Beaumont no va deixar més que un fill, Lluis II de Beaumont, mort a la batalla de Cocherel, i la seva fortuna va anar, bé legalment, o bé per disposició testamentària, a Maria de Beaumont, la seva neboda. Beaumont-le-Vicomte, Fresnay, Sainte-Suzanne, Argenton, Nogent-le-Rotrou, La Flèche, Château-Gontier i Pouancé es van afegir així al patrimoni dels Chamaillard.
  14. Entrat en l'ofici de les armes des de l'edat de 7 anys, es refugia a Bretanya el 1417, expulsat per la invasió anglesa; s'apodera de Montmirail i de Ballon i, l'any següent (1424), participa en la batalla de Verneuil, però, caigut del seu cavall, fou fet presoner i enviat al Crotoy. Els anglesos es van apoderar del comtat De Maine. El ducat (abans comtat) d'Alençon i el vescomtat de Beaumont, pertanyents a Joan, foren donats al comte de Salisbury el 26 de juny 1425: Joan II va perdre Sainte-Suzanne durant l'ocupació anglesa (1425- 1439), i no va recuperar veritablement la seva ciutat fins al 1447. Alliberat el 1427, participa al costat de Joana d'Arc al setge d'Orleans (maig de 1429). Però condemnat per Carles VII de França per crim de lesa majestat, fou empresonat i desposseït dels seus béns en benefici del rei. A l'adveniment de Lluís XI de França (1461), fou alliberat i va recuperar els seus béns, però no triga a prendre partit, en el moment de la "Guerra del Bé Públic, contra el rei. Condemnat a mort dues vegades, i dues vegades graciat, finalment tornà a la llibertat el 28 de desembre de 1475, morint el 1476.
  15. Va recuperar les seves terres a la mort del seu pare, excepte Beaumont, Fresnay i Sainte-Suzanne, que romangueren entre les mans del rei Lluís XI de França en qualitat de llocs fronteres. Sospitant Lluís XI de França que es volia retirar-se a la cort del duc de Bretanya, fou tancat a Chinon en una gàbia en ferro (1481). No fou fins al 1483 que el nou rei Carles VIII de França li va atorgar la llibertat. Margarida de Lorena, vídua de Renat d'Alençon, va administrar la baronia en nom dels seus fills del 1494 al 1503.
  16. Blasonament: quarterat, al primer camp i al quart, de sable encercolat d'argent amb cap d'argent carregar d'un lleó ixent de gulles, armat i llenguat d'or, al 2 i al 3 d'or amb creu de gules carregada de 5 petxines cap per avall de plata, cantonada de setze alerons d'atzur, quatre per cantó; sobre el tot, partit: al primer d'atzur amb banda d'argent escomesa de dues cotices dobles d'or, potenciada i contra-potenciada per dins, que és de Xampanya, i al segon, blau flordellirat d'or amb lleó d'or.
  17. Blasonament : quarterat, al primer de gules amb lleó d'or armat i llenguat d'atzur, al segon faixat de sable i d'or d'or de sis peces, al tercer d'argent amb xaixa de gules, i al quart d'or amb lleó de sable, un escusó d'atzur amb creu d'or acompanyat de dix-huit buscalls d'aquest, cinq i cinq en cap posats en saltire, quatre i quatre en punta posats dos i dos brocant sobre el tot.
  18. Fou tinent general i ambaixador a Viena. Va ser rebut com a Cavaller del Sant Esperit l'1 de gener de 1762. Va ser nomenat membre honorari de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 15 de desembre de 1769 i cosí d'Étienne François de Choiseul, i fou ministre francès d'Afers Estrangers del 13 d'octubre de 1761 al 8 d'abril de 1766. El 10 d'abril de 1766, Choiseul va reprendre la cartera d'Afers Exteriors i el seu cosí es va encarregar del departament de la Marina que va conservar fins al 24 de desembre de 1770, data a la qual, Choiseul havent caigut en desgràcia, va ser reemplaçat per l'abat Joseph Marie Terray.
  19. 19,0 19,1 de Clare a Irlanda.
  20. . El seu germà, Cèsar Hipòlit de Choiseul-Praslin (1757 - † 1793), comte de Sainte-Suzanne (casat amb Josefina de Choiseul d'Esquilly) va veure el seu castell de La Flèche devastat durant la Revolució i va morir als 36 anys.

Fonts Modifica

  • « Liste des seigneurs de Sainte-Suzanne », a Alphonse-Victor Angot, Ferdinand Gaugain, Dictionnaire historique, topographique et biographique de la Mayenne, Goupil, 1900-1910
  • Évron et ses environs, per Maurici Passe, Imp. Fleury, Mamers, 1912, pàgs. 66 a 123.