Serra Madrona

(S'ha redirigit des de: Sierra Madrona)

Serra Madrona, Sierra Madrona, és una serralada de muntanyes situada a la Sierra Morena, enclavada dins la província de Ciudad Real i propera als límits provincial de les províncies de Córdoba i Jaén a Espanya.

Infotaula de geografia físicaSerra Madrona
HozdelJandula 2010-8-15 RioMontoro SierraMadrona.jpg
TipusMuntanya i serra
Ubicació
ContinentEuropa
EstatEspanya
AutonomiaCastella - la Manxa
ProvínciaCiudad Real
 38° 26′ 18″ N, 4° 09′ 55″ O / 38.438333333333°N,4.1652777777778°O / 38.438333333333; -4.1652777777778
SerraladaSierra Morena
Dades i xifres
Altitud1.332 m
Dimensions33.000 (longitud) m
Modifica les dades a Wikidata
Vista de Serra Madrona des de Los Rehoyos

Està delimitada per la vall del riu Robledillo i serres de La Solana i Humbria de Alcudia pel nord, per l'est la vall del riu Montoro, pels terrenys adevesats de Serra Morena d'Andújar, Serra Quintana i la comarca de Los Pedroches al sud, i pel corredor del riu Yeguas a l'oest.

Dins de Serra Madrona es troben els cims més alts de la Serra Morena: el pic La Bañuela (o "La Mójina") amb 1.333 msnm, Dormideros, 1.328 msnm i Abulagoso, 1.301 msnm[1]

ToponímiaModifica

Sierra Madrona rep el nom de l'arboç (Arbutus unedo) o "madroña" que hi és molt abundòs.[2]

Distribució vegetalModifica

Hi ha boscos galeria amb vernedes, moixeres i freixedes més d'alzinars, falgueres ( Osmunda regalis ), Blechnum spicant i Athyrium filix-foemina.[2]

 
Jara pringosa Cistus ladanifer, abunda a Serra Madrona.

Els arbusts més característics són els brucs ( Erica australis, Erica umbellata ) alternant amb estepes de Cistus populifolius iCistus ladanifer, també hi ha romanís i tomanins .[3]

Hi ha els únics boscos de pins Pinus pinaster de la Serra Morena.

 
Gola de la font de San Lorenzo a Sierra Madrona.

Endemismes de la zonaModifica

GeologiaModifica

Esquists, pissarres, quarsita i alguna grauvaca i arenisques paleozoiques constitueixen la litologia d'aquesta serralada.[2]

Sobre aquests substrats geològics el sòl, sempre àcid, presenta una gran diversitat morfològica.

FaunaModifica

S'hi cacen senglars, cérvols, cabirols, etc. també hi ha llops linxs Herpestes ichneumon, gatnsilvestre, Genetta genetta, toixó, etc.

L'avifauna consta de l'àguila imperial voltor comú i Accipitridae, etc.[2]

HistòriaModifica

 
Pintures neolítiques de Peña Escrita, a Fuencaliente.

Hi ha nombroses pintures prehistòriques del Neolític d'estilo esquemàtic, que Henri Breuil[4] catalogà,[5][6] i sobretot les importants pintures rupestres de Peña Escrita i Bataneros, declarades Monuments del Patrimoni Històric d'Espany el 1924.[7]

ReferènciesModifica

  1. «Ubicación de Sierra Madrona en la Guía Repsol». Falta indicar la publicació, diciembre 10:19:05 PDT 2008 [Consulta: 23 desembre 2008].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Ramiro García Río (2006). FLORA Y VEGETACIÓN DE SIERRA MADRONA Y VALLE DE ALCUDIA . ISBN 84-611-2492-8
  3. Isaac Pérez Infante -- Ciudad Real: Area de Cultura, Diputación Provincial. 399 p.: il.. -- (Biblioteca de autores manchegos; 133 (2003) Flora silvestre y rutas por el Valle de Alcudia y Sierra Madrona. ISBN 84-7789-194-X
  4. Eduardo Ripoll Perelló. El Abate Henri Breuil (1877–1961) Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1994 (ISBN 84-362-3084-1)
  5. Breuil, H., Obermaier, H. y Vernet, W La Pileta a Benaoján (Málaga) 1915. Institut de Paleontologie Humaine, Fondation Albert, I Prince de Monaco, Mónaco
  6. Breuil, H. y Burkitt, M.C.Rock Paintings of Southern Andalusia. A description of a Neolithic and Copper Age Art Group (1929). Oxford University Press, Londres
  7. «Pinturas Rupestres de Peña Escrita». Falta indicar la publicació, Dici. 11:19:05 PDT 2008 [Consulta: 23 desembre 2008].

Enllaços externsModifica