Serra Madrona
Serra Madrona, Sierra Madrona, és una serralada de muntanyes situada a la Sierra Morena, enclavada dins la província de Ciudad Real i propera als límits provincial de les províncies de Córdoba i Jaén a Espanya.
| ||||
| Tipus | Muntanya i serra  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | província de Ciudad Real (Castella - la Manxa) | |||
| ||||
| Serralada | Sierra Morena | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.332 m | |||
| Mida | 33 ( ) km | |||
Està delimitada per la vall del riu Robledillo i serres de La Solana i Humbria de Alcudia pel nord, per l'est la vall del riu Montoro, pels terrenys adevesats de Serra Morena d'Andújar, Serra Quintana i la comarca de Los Pedroches al sud, i pel corredor del riu Yeguas a l'oest.
Dins de Serra Madrona es troben els cims més alts de la Serra Morena: el pic La Bañuela (o "La Mójina") amb 1.333 msnm, Dormideros, 1.328 msnm i Abulagoso, 1.301 msnm[1]
Toponímia modifica
Sierra Madrona rep el nom de l'arboç (Arbutus unedo) o "madroña" que hi és molt abundòs.[2]
Distribució vegetal modifica
Hi ha boscos galeria amb vernedes, moixeres i freixedes més d'alzinars, falgueres (Osmunda regalis), Blechnum spicant i Athyrium filix-foemina.[2]
Els arbusts més característics són els brucs (Erica australis, Erica umbellata) alternant amb estepes de Cistus populifolius iCistus ladanifer, també hi ha romanís i tomanins.[3]
Hi ha els únics boscos de pins Pinus pinaster de la Serra Morena.
Endemismes de la zona modifica
Endemismes de la zona
Geologia modifica
Esquists, pissarres, quarsita i alguna grauvaca i arenisques paleozoiques constitueixen la litologia d'aquesta serralada.[2]
Sobre aquests substrats geològics el sòl, sempre àcid, presenta una gran diversitat morfològica.
Fauna modifica
S'hi cacen senglars, cérvols, cabirols, etc. també hi ha llops linxs Herpestes ichneumon, gatnsilvestre, Genetta genetta, toixó, etc.
L'avifauna consta de l'àguila imperial voltor comú i Accipitridae, etc.[2]
Història modifica
Hi ha nombroses pintures prehistòriques del neolític d'estilo esquemàtic, que Henri Breuil[4] catalogà,[5][6] i sobretot les importants pintures rupestres de Peña Escrita i Bataneros, declarades Monuments del Patrimoni Històric d'Espany el 1924.[7]
-
Pintures neolítiques de Peña Escrita, a Fuencaliente (Ciudad Real). -
Gola de la font de San Lorenzo a Sierra Madrona. -
Jara pringosa Cistus ladanifer, abunda a Serra Madrona.
Referències modifica
- ↑ «Ubicación de Sierra Madrona en la Guía Repsol», diciembre 10:19:05 PDT 2008. [Consulta: 23 desembre 2008].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ramiro García Río (2006). FLORA Y VEGETACIÓN DE SIERRA MADRONA Y VALLE DE ALCUDIA . ISBN 84-611-2492-8
- ↑ Isaac Pérez Infante -- Ciudad Real: Area de Cultura, Diputación Provincial. 399 p.: il.. -- (Biblioteca de autores manchegos; 133 (2003) Flora silvestre y rutas por el Valle de Alcudia y Sierra Madrona. ISBN 84-7789-194-X
- ↑ Eduardo Ripoll Perelló. El Abate Henri Breuil (1877–1961) Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1994 (ISBN 84-362-3084-1)
- ↑ Breuil, H., Obermaier, H. y Vernet, W La Pileta a Benaoján (Málaga) 1915. Institut de Paleontologie Humaine, Fondation Albert, I Prince de Monaco, Mónaco
- ↑ Breuil, H. y Burkitt, M.C.Rock Paintings of Southern Andalusia. A description of a Neolithic and Copper Age Art Group (1929). Oxford University Press, Londres
- ↑ «Pinturas Rupestres de Peña Escrita», Dici. 11:19:05 PDT 2008. [Consulta: 23 desembre 2008]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-11-19. [Consulta: 14 octubre 2014].
