Capsempe

espècie de peix
(S'ha redirigit des de: Synodus saurus)

El capsempe o quetsémper (Synodus saurus) és una espècie de peix teleosti pertanyent a la família Synodontidae.[2]

Infotaula d'ésser viuCapsempe
Synodus saurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN155213 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAulopiformes
FamíliaSynodontidae
GènereSynodus
EspècieSynodus saurus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Alpismaris risso (Rafinesque, 1810)
  • Laurida mediterranea (Swainson, 1838)
  • Osmerus fasciatus (Risso, 1810)
  • Salmo saurus (Linnaeus, 1758)
  • Saurus fasciatus (Risso, 1810)
  • Saurus griseus (Lowe, 1838)
  • Saurus saurus (Linnaeus, 1758)
  • Saurus trivirgatus (Valenciennes, 1839)
  • Saurus vulgaris (Cloquet, 1827)
  • Stolephorus risso (Rafinesque, 1810)
  • Synodus cinereus (Hildebrand, 1948)
  • Tirus marmoratus (Rafinesque, 1810)[1]

També rep els noms sovint humorístics i maliciosos i de connotació sexual de boixacriades, consolador, salta-en-cony (Menorca), inflaconys (Menorca), escalum (Menorca), hermano (castellanisme), moll curiablanquer, moll d'ombra, llangardaix (Girona), dragó (Balears i Tarragona), dragó pardal (Mallorca), drac marí (País valencià), quetsémper (Mallorca), saltabarques (Mallorca), serpentí (Menorca) i, a tort,[3] saltamurades (Menorca, Principat de Catalunya?).

Descripció modifica

  • Pot assolir 40 cm de llargària total,[4] tot i que el més normal és que en faci 20.[5]
  • Cos cilíndric, allargat, de secció circular i cobert d'escates rugoses al tacte.
  • Cap aixafat, de forma triangular i punxegut.
  • Mentó prominent.
  • El musell és de longitud igual o lleugerament més gran que el diàmetre ocular.
  • Boca gran, la qual arriba fins darrere dels ulls.
  • Dues aletes dorsals: la primera és gran i la segona molt petita i adiposa.
  • Les aletes pectorals es troben per sota del nivell d'inserció de l'aleta dorsal.
  • La coloració és vermellosa (encara que el dors és marró) i amb nombroses taquetes fosques pels flancs i 8-10 bandes transversals més fosques. El ventre és blanquinós.
  • Té una línia lateral groga sota la qual presenta taques ovalades de color blau cel.[6][7][8]

Reproducció modifica

És externa.[9][10]

Alimentació modifica

Menja principalment peixos (Clupeidae, Engraulidae i Myctophidae, i joves de Sparidae i Centracanthidae),[11] tot i que també es nodreix d'altres animals.[12][13][14][15]

Depredadors modifica

A la península Ibèrica és depredat per la llampuga (Coryphaena hippurus)[16] i a les illes Açores per l'anfós (Epinephelus marginatus).[17][18]

Hàbitat modifica

És demersal, marí, de clima subtropical (45°N-14°N, 80°W-36°E) i viu fins als 400 m de fondària, tot i que, normalment, ho fa fins als 20. Viu principalment a les aigües insulars, sobre fons de sorra i rocallosos.[19][20][21]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a l'Atlàntic oriental (des del Marroc fins a Cap Verd,[22] incloent-hi les illes Açores[23][24] i la Mediterrània)[25] fins a les illes de Sotavent).[13]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans.[13]

Referències modifica

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Un altre bell i antic exemple de falsa sinonímia és el de l'aplicació a Aulopus filamentosus del nom de saltamurades, un dels noms humorístics i maliciosos que a Mallorca s'apliquen a Synodus saurus. El culpable de la malifeta es Agustí M. GIBERT. Aquest va veure que en la primera edició (1906) del catàleg dels peixos de Menorca de Jaume FERRER I ALEDO, dins el grup dels escopeliformes hi ha consignades les següents espècies: 1) Saurus fasciatus Risso, amb el nom vulgar de dragó. 2) Saurus lacerta Risso, amb el nom vulgar de saltamurades, del qual diu: «Citado por Ram. y P.A. pero supongo que serà el anterior.» 3) Aulopus filamentosus Bloch, amb els noms vulgars de serpentí i escalum Per tant el Saurus lacerta esmentat per FERRER no és sinònim d'Aulopus filamentosus (Bloch), i cal eliminar saltamurades de la llista de noms catalans aplicables a aquesta espècie. Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807
  4. Sulak, K.J., 1990. Synodontidae. p. 365-370. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  5. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  6. «Capsempe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Base de datos terminológica i biológica de especies pesqueras de las costas de Cádiz y Huelva (castellà)
  8. Marine Species Identification Portal Arxivat 2011-10-14 a Wayback Machine. (anglès)
  9. Thresher, R.E., 1984. Reproduction in reef fishes. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Neptune City, Nova Jersey. 399 p.
  10. FishBase (anglès)
  11. Diet of Atlantic lizardfish, Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Pisces: Synodontidae) in the central Mediterranean Sea (anglès)
  12. Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona, Catalunya. 319 p.
  13. 13,0 13,1 13,2 FishBase (anglès)
  14. Soares, M.S.C., L. Sousa i J.P. Barreiros, 2003. Feeding habits of the lizardfish Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Actinopterygii: Synodontidae) from the Azores. Aqua, J. Ichthyol. Aquat. Biol. 7(1): 29-38.
  15. Soares, M.S.C., J.P. Barreiros, L. Sousa i R.S. Santos, 2002. Agonistic and predatory behaviour of the lizardfish Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Actinopterygii: Synodontidae) from the Azores. Aqua, J. Ichthyol. Aquat. Biol. 6(2): 53-60.
  16. Massutí, E., S. Deudero, P. Sánchez i B. Morales-Nin, 1998. Diet and feeding of dolphin (Coryphaena hippurus) in western Mediterranean waters. Bull. Mar. Sci. 63(2):329-341.
  17. Barreiros, J.P. i R.S. Santos, 1998. Notes on the food habits and predatory behaviour of the dusky grouper, Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces: Serranidae) in the Azores. Arquipélago. Life and Marine Sciences 16A: 29-35. Ponta Delgada.
  18. FishBase (anglès)
  19. Sulak, K.J., 1990.
  20. Sulak, K.J., 1984. Synodontidae (including Macristiidae and Bathysauridae). p. 405-411. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  21. Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Francisco Lemus, la Laguna. 230 p.
  22. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  23. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  24. Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  25. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosis I claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.

Bibliografia modifica

  • Anderson, W.W., J.W. Gehringer i F.H. Berry, 1966. Family Synodontidae: Lizardfishes. p. 30-102. A: W.W. Anderson et al. Fishes of the western North Atlantic. Part five. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  • Golani, D., 1993. The biology of the Red Sea migrant, Saurida undosquamis in the Mediterranean and comparison with the indigenous confamilial Synodus saurus (Teleostei: Synodontidae). Hydrobiologia 271(2):109-117.
  • Nielsen, J.G., 1979. Synodontidae. p. 162-163. A: J.C. Hureau i Th. Modo (eds.) Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  • Nurettin Meriç, Lütfiye Eryilmaz & Müfit Özulug, 2007. A catalogue of the fishes held in the Istanbul University, Science Faculty, Hydrobiology Museum., Zootaxa (1472), pp. 29-54: 38.
  • Papasissi, C., 1989. A contribution to the study of the biology of the ichthyoplankton in the Gulf of Kissamos (N.W. Crete, Greece). Tesi doctoral. 300 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs modifica