La tarota[1] és un instrument de vent de la família dels oboès format per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una llengüeta (inxa) de doble canya. La llargada del tub és d'uns seixanta centímetres, la majoria de vegades es troben en dues peces i en la seva versió més primitiva (tarota seca), aquest consta de sis forats a la part davantera i un a la part posterior (per bé que en algunes construccions el forat posterior és inexistent) on el músic col·loca els dits per a executar la melodia.

Infotaula d'instrument musicalTarota
Tarota Bonamusa de 2 claus.jpg
Tarota en DO de dues claus modifica
TipusInstrument de vent modifica
Tarota desmontada, construïda per Josep Bonamusa.

Avui en dia, l'instrument comença a guanyar popularitat, puix que nombrosos grups de l'escena folk catalana i mediterrània el van integrant en llur repertori i per tant es diu que gaudeix d'una bona salut.

S'ha dit que la tarota és un instrument inventat perquè ningú no sap realment com era, la major part de tarotes actuals són "invents" dels constructors, la primera versió de tarota que es coneix la va construir el constructor de gralles Xavier Orriols, de la qual s'han anat fent modificacions diverses.

També el grup dels Ministrils del Rosselló ha aprofitat els estudis fets pel CIMP (Centre Internacional de Música Popular) de Ceret a la Catalunya del Nord que va fer construir unes tarotes primes tal com eren antigament.[2]

HistòriaModifica

Històricament la tarota és germana de la gralla i es pot dir que comparteixen els orígens. Com a oboè més greu i més dolç que la gralla, i ja en l'edat mitjana, era utilitzat preferentment en la música de cort. Més tard (segle xix) va passar a ser part de la formació de "Cobla de Tres Quartans" amb el sac de gemecs i el flabiol i tamborí. A partir dels anys mil nou-cents quaranta i cinquanta cau en desús arreu de Catalunya i és cap als vuitanta i noranta que s'ha recuperat l'instrument. Avui en dia encara hi ha encara moltes discussions sobre com el seu origen, sobre com es toca, com es construeix, o la seva tessitura, etc.

ReferènciesModifica

  1. «tarota». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Fundació Enciclopèdia Catalana. Gran Enciclopèdia de la Música (en català). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0236-2. 

BibliografiaModifica

Lligams externsModifica