Obre el menú principal

El Teatre Íntim va ser una companyia de teatre barceloní fundada per Adrià Gual i Queralt el 1898, amb l'objectiu de donar-li nous aires al teatre català de l'època.[1]

Infotaula d'organitzacióTeatre Íntim
Dades bàsiques
Tipus grup de teatre
Forma jurídica
Creació 1898 a Barcelona
Fundador Adrià Gual i Queralt
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

L'empresa es fundà amb altres noms com Joaquim Pena, Claudi Sabadell, Oriol Martí, Salvador Vilaregut, Francesc Soler, Josep Maria Sert i és clar, el mateix Adrià Gual. En origen fou com un grup familiar, un grup d'amics que comparteixen unes mateixes inquietud, i entre elles la vocació de fer un teatre minoritari amb vocació de no ser-ho.

El concepte de Teatre Íntim fa referència a la familiaritat, al grup reduït, tot i que no abogui per l'aïllament, si ho fa en una voluntat original de formar part d'un grup selecte intel·lectual. A les seves representacions en un principi només s'hi accedia per invitació, i per això la primera representació pública del Teatre Íntim La culpable de Gual (1899) va esdevenir un autèntic fracàs.

A partir de l'experiència simbolista de Lugné-Poe, condueix el Teatre Íntim cap a un art total, creant una atmosfera, un ambient i una emoció que posi de manifest la correspondència entre allò físic i espiritual.

Inspirat en les noves propostes que s'estaven realitzant a París, va realitzar diversos espectacles als Jardins del Laberint d'Horta, on Gual va ajuntar els clàssics universals amb autors catalans, creant el conegut com a Teatre de la Naturalesa.[2]

Els referents solien ser tan moderns (Maurice Maeterlinck, Henrik Ibsen, Gabriele D'Annunzio, Gerhart Hauptmann, etc.) com clàssics (Sòfocles, Goethe, Molière, etc.).

Relació d'estrenesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Els espais alternatius». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. Biografia Adrià Gual
  3. [1] Crítica de l'obra a La Vanguardia (4 de febrer de 1904).

BibliografiaModifica