El Teatre Íntim va ser una companyia de teatre barceloní fundada per Adrià Gual i Queralt el 1898, amb l'objectiu de donar nous aires al teatre català de l'època.[1]

Infotaula d'organitzacióTeatre Íntim
Dades
Tipusgrup de teatre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1898, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FundadorAdrià Gual i Queralt Modifica el valor a Wikidata
Cartell d'estrena al Teatre Íntim de l'obra La Culpable d'Adrià Gual l'any 1899

L'empresa es fundà amb altres noms com Joaquim Pena, Claudi Sabadell, Oriol Martí, Salvador Vilaregut, Francesc Soler, Josep Maria Sert i és clar, el mateix Adrià Gual. En origen fou com un grup familiar, un grup d'amics que comparteixen unes mateixes inquietuds, i entre elles la vocació de fer un teatre minoritari amb vocació de no ser-ho.

El concepte de Teatre Íntim fa referència a la familiaritat, al grup reduït, tot i que no advoca per l'aïllament, si ho fa en una voluntat original de formar part d'un grup selecte intel·lectual. A les seves representacions, en un principi, només s'hi accedia per invitació, i per això la primera representació pública del Teatre Íntim La culpable de Gual (1899) va esdevenir un autèntic fracàs.

A partir de l'experiència simbolista de Lugné-Poe, condueix el Teatre Íntim cap a un art total, creant una atmosfera, un ambient i una emoció que posi de manifest la correspondència entre el fet físic i espiritual.

Inspirat en les noves propostes que s'estaven realitzant a París, va realitzar diversos espectacles als Jardins del Laberint d'Horta, on Gual va aplegar clàssics universals amb autors catalans, creant allò conegut com a Teatre de la Naturalesa.[2]

Els referents solien ser tan autors moderns (Maurice Maeterlinck, Henrik Ibsen, Gabriele D'Annunzio, Gerhart Hauptmann, etc.) com clàssics (Sòfocles, Goethe, Molière, etc.).

Relació d'estrenes modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Els espais alternatius». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. Biografia Adrià Gual
  3. [1] Crítica de l'obra a La Vanguardia (4 de febrer de 1904).

Bibliografia modifica