Bon dia.
No he sabut trobar el text regulador (norma/directriu/...etc.) on es recull que les bases de dades, entenent-les com a llistes d'elements, no són fonts vàlides.
Algú em pot dir on trobar-les?
Gràcies
Tema de Viquipèdia:La taverna/Ajuda
Viquipèdia:Criteris d'admissibilitat: "Per poder incloure un article verificable, el tema ha d'haver estat prou tractat perquè la informació hagi sigut objecte d'atenció, investigació o avaluació, i publicada per alguna font independent"; "«Cobertura significativa» vol dir que les fonts tracten directament el tema en detall, i no cal fer una investigació inèdita per extreure el contingut. La cobertura significativa és més que una menció trivial però no cal que sigui el tema principal de la font"; "«Les fonts», per a propòsits d'admissibilitat, haurien de ser fonts secundàries, ja que aquestes proporcionen l'evidència més objectiva d'haver estat ja admès. El nombre i tipus de fonts fiables necessàries varia segons la profunditat de cobertura i qualitat de les fonts. En general, s'espera disposar de múltiples fonts."; "Es demana «cobertura significativa» en fonts fiables per poder escriure un article complet en lloc d'un sol paràgraf, una simple definició o una fitxa de dades primàries sobre el subjecte. Si només es poden escriure algunes frases sobre el tema, encara que justificades en fonts, segurament no és apropiat per a un article propi sinó per a una fusió en un altre article més ampli o en una llista."
Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és: "La Viquipèdia no és una col·lecció indiscriminada d'informació: No és una recopilació de tot el que existeix. Tant els articles com el seu contingut han de tenir un mínim de notorietat per tal de poder ser inclosos en una enciclopèdia. Si busqueu un repositori de dades o informació consulteu Wikidata."
Resumint, són vàlides però no atorguen admissibilitat, hi ha d'haver altres fonts que parlin del subjecte.
@Amadalvarez No em sona gens que hi hagi alguna frase on digui que les bases de dades no són fiables. Ara bé. crec que el tipus de recurs (base de dades, directori, portal) no és l'important sinó més aviat la seva fiabilitat i/o notorietat. Per exemple, les bases de dades user-generated com Imdb, wikidata, etc, poden servir per documentar un article amb moderació però en cap cas es recomana usar-les com a referències. Les que tenen una entitat editora responsable serveixen per verificar les dades, però si no inclouen més context, no són suficients per fer admissible cap article, tipus BDfutbol o El sitio del ciclismo. Per últim, les úniques que veig que se'n pot extreure alguna cosa potable, són les bases de dades textuals, és a dir, que inclouen dades i text, per exemple el Diccionari Biogràfic de Dones o Medline En resum, la fiabilitat de les bases de dades dependrà de la seva qualitat documental.
@Docosong A parer meu, hi afegiria un tema important en bases de dades perquè tampoc no és tan clar: si poden o podrien donar notabilitat automàtica normalment és perquè no donen cobertura a tot l'univers, sinó la notabilitat no és tal si hi ha tothom o tot, com p.e. les de patrimoni tipus BCIN o BIL (poden ser excepcions per exemple si es dóna notabilitat automàtica a subjectes com p.e. toponímia municipal ja sigui per norma o presa de decisió). Hi ha diferent bases documentals, com les que va obligar a fer la llei del catàleg de totes les construccions catalanes en zones no urbanes per tal de fixar els criteris urbanístics (qualsevol edifici -masia, casa, xalet, etc.- que estigui en zones no urbanes, figura al catàleg, amb independència de notabilitat enciclopèdica), que és molt discutible la seva capacitat de donar notabilitat automàtica (o caldria específicament definir-la com a fiable).
A banda, i en general, les bases documentals també poden incloure a tot l'univers, però no implica que tots els ítems tinguin la mateixa notabilitat, sinó que en alguns casos són més o menys completes. Per tant cal tenir en compte molts factors, que implica en general tenir en compte les fonts en el seu context a l'hora de determinar la seva fiabilitat.
Altres ja ho han dit, i no descobriré la sopa d'all, però ja que em menciones, responc. Una llista d'elements que compleix amb la resta de característiques d'una font fiable, però no compleix amb la cobertura significativa, no pot aportar admissibilitat a un article perquè no s'adequa a la definició del que és una font fiable. Salut
D'acord 100%.
Gràcies a tots pels vostres punts de vista.
Dedueixo que l'ús de bases de dades "per se" no està regulat com a "inadmissible".
M'ha semblat entendre que es poden fer servir sota certes circumstancies o per alguns aspectes.
Cito:
- són vàlides però no atorguen admissibilitat, hi ha d'haver altres fonts que parlin del subjecte, @Cataleirxs
- Les que tenen una entitat editora responsable serveixen per verificar les dades, però si no inclouen més context, no són suficients per fer admissible cap article. @Docosong
- Una llista d'elements que compleix amb la resta de característiques d'una font fiable, però no compleix amb la cobertura significativa, no pot aportar admissibilitat a un article perquè no s'adequa a la definició del que és una font fiable. @Medol
És comprensible ja que les coses no són blanques o negres, com alguns acostumen a fer quan interpreten les normes.
@Amadalvarez, podem saber quin era el motiu de la consulta? Si es tracta d'algun cas concret o alguna conversa oberta? Gràcies.
Ara mateix n'hi ha com a mínim dues, un d'elles és la que han aprofitat alguns editors, com ell mateix, per fer-me un atac ad hominem perquè les 'coses no són blanques o negres, com alguns acostumen a fer quan interpreten les normes' [1][2] Justament el que t'han dit @Amadalvarez és el que hi comento sempre. Però res, la lectura segueix sent la mateixa per la primera discussió indicada: no cal cap procés de presa de decisions perquè és "evident" que existeixen els municipis o indrets perquè figuren en bases de dades, una imposició i canvi a l'admissibilitat de milers d'articles que es vol fer per la porta del darrere sense consens. Perquè sí Amador, l'"ús de bases de dades "per se" no està regulat com a "inadmissible" sempre i quan es compleixin altres requisits". No s'hi val a fer una afirmació i obviar els "però", exactament el que sempre he defensat arreu.
Podríem, però no he fet la pregunta per obrir un rifi-rafe amb un altre company.
De debò que volia saber si existia, ja que la contundència expressada al text origen em va fer dubtar, ho vaig cercar i, com heu manifestat, no existeix sinó que cal posar-hi matisos, com jo sempre he defensat: menys literalitat de la norma (ja que ho podria fer un bot) i més esperit de "què ens convé" o "perquè es va escriure així".
Les normes són directrius i hi posen límits, però no són un receptari de casos i quan t'hi trobes en una situació "literalment no recollida" i subjecte a interpretació, cal tenir criteri, sentit comú i confiar en que no et trobaràs amb algú que, sense aplicar la presumpció de bona fe, esdevé tòxic per la salut comunitària.
Potser és un trauma infantil, però si mai vaig acceptar seguir les ordres d'un superior amb l'argument "perquè ho dic jo" fins que no m'ho raonessin, no ho faré ara de part d'un company sense una bona argumentació.
Gràcies, @Cataleirxs pel teu interès.
@Cataleirxs, Bé, algú s'ha autodefensat,....o autoinculpat.
No penso respondre. Ja miraré de millorar la norma, si de cas, perquè els estúpids com jo no s'equivoquin.
Salut !