Tema de Viquipèdia:La taverna/Propostes

Voldria obrir un nou tema que ha sorgit de forma recurrent en les propostes d'esborrament, però també a fora. Com tots sabem, tenim centenars d'articles proposats per fusionar des de fa anys. En moltes discussions, ha sorgit problemàtiques sobre la interpretació de l'admissibilitat de topònims (que sovint poden ser considerats microarticles) amb poca informació (però fiable i amb fonts que demostren que no s'ha inventat) com demostra la recent proposta d'esborrament rebutjada. No obstant això, altres propostes han tirat endavant perquè s'argumenten que no hi ha més informació del que la wikidata ja exposa o les fonts no són suficients per provar la seva admissibilitat. En tot cas, no pretenc desenvolupar en aquest tema els motius que defensen els diferents editors (perquè tampoc podria ser neutral), sinó que jo no observo un clar consens viquipedista al respecte, i al final, tinc la sensació que algunes propostes surten endavant i altres no depenent si participen certs editors o no.

Sé que és una problemàtica que ha estat present al llarg de la història de la Viquipèdia (com ho ha recollit en Paucabot), però diria que el precedent recent més seriós fou aquesta presa de decisió del 2012 que al final es va tancar per inactivitat.

Així doncs, havent contextualitzat la problemàtica, la causa més immediata que m'ha obligat obrir aquest tema és que l'editor Amortres porta mesos fusionant de forma massiva molts topònims amb plantilla de fusió o sense cap plantilla als municipis corresponents. El que abans el mateix editor ho proposava per esborrar-los, ara opta per fer-ho sense debat encobrint a la pràctica esborrament de desenes d'articles que potser no s'hauria de fer i, a sobre, ignorant els meus missatges d'advertència de que potser caldria consensuar aquestes edicions massives.

Per tant, el meu objectiu en obrir aquest debat és aclarir-me la situació envers als topònims o microarticles de topònims. Hi ha un consens clar de que les actuals criteris d'admissibilitat són suficients per considerar-los com a no vàlids? S'hauria de valorar cada cas a les propostes d'esborrament? S'hauria d'obrir alguna presa de decisió al respecte? Només són algunes preguntes que se'm passen pel cap, però el que no pot ser és que uns articles s'esborren o d'altres se salven pràcticament de forma aleatòria.

M'agradaria esmentar editors que recordo haver-los vist implicats en discussions i propostes d'esborrament sobre aquest tema, per si estiguessin interessats (@Brunnaiz, Paucabot, Pere prlpz, Amadalvarez, Flamenc:@Isidre blanc, KRLS, Medol:)

Bona anàlisi. Els meus cinc cèntims:

• La manera d'evitar dins del possible els resultats aleatoris és fer propostes d'esborrat múltiples, presentant en una sola discussió els articles que estiguin en les mateixes circumstàncies. La darrera proposta s'han presentat juntes les masies d'un mateix municipi i s'han salvat totes perquè totes reben cobertura de les mateixes fonts. Presentades una per una no sé com haguessin acabat.
• D'acord amb que és una mala pràctica fusionar articles sense discussió, i que s'està fent servir les fusions per fer esborrats d'estranquis. A més, moltes d'aquestes fusions no són fusions sinó redireccions sense afegir res a l'article destí, i en alguns casos és dubtós si la redirecció aporta res a qui la segueixi.
• Jo no crearia microarticles de topònims, però molts dels articles que es discuteixen tenen gairebé quinze anys i són del temps en que no existia Wikidata i aquests articles es consideraven molt acceptables a la Viquipèdia. Tenint en compte que la informació és verificable i enciclopèdica, només que en contenen molt poca, jo no els aplicaria el mateix llistó que aplicaria a un article actual.

Antecedents: Categoria:Converses sobre infraesborranys.

No calia aquest missatge, ja que això ja estava enllaçat en el segon paràgraf.

Em sap greu, no ho havia vist.

Contestant-te el primer punt, jo crec que la problemàtica és de fons, d'interpretació de les normes, que no pas depenent del grup d'articles proposats per esborrar.

Sobre el tercer, trobo que s'ha demonitzat molt la Wikidata, com si es donés per fet. Que haguem aconseguit automatitzar molta informació a la infotaula o en llistats de masies de municipis o comarques (o altres nivells administratius) gràcies a la wikidata, no és substituïble a l'article. La gent no navega per Wikidata (i ni coneixen sobre la seva existència), sinó per articles.

Crec que aquí ha dues problemàtiques diferents que cal tractar per separat: l'admissibilitat dels microarticles de topònims, per una banda, i les fusions que acaben convertint-se en un esborrat per la porta del darrere, per l'altra.

Sobre el primer punt, tant aquí com en moltes altres viquipèdies, tota la toponímia de municipi cap amunt té presumpció de notabilitat enciclopèdica. En algunes viquipèdies, ho han formalitzat per escrit; en altres, com la nostra, és més aviat una convenció no escrita. Algunes viquipèdies van més lluny i fins i tot donen presumpció de notabilitat a qualsevol entitat de població que tingui nom i que aparegui en un mapa fiable. Nosaltres no arribem a aquest extrem.

En tot cas, la pregunta és: què fem respecte a la toponímia menor? Personalment, jo fusionaria a «Llista de topònims de [municipi]» tots els articles de masies, ermites, etc. que no continguin informació més enllà de «X és una masia del municipi de Y a la comarca de Z», ja que no ofereixen més informació de la que es podria trobar en aquesta taula.

Ara bé, si tenen més informació rellevant basada en fonts fiables, per poca que sigui (l'any de construcció, la seva història al llarg dels segles, els possibles usos que tingui avui en dia, etc.), ja és més informació de la que es pot trobar a «Llista de topònims de [municipi]» i jo permetria que n'hi hagués un article a part.

Fa bastants anys, jo era un dels usuaris més «talibans» en contra d'aquests articles, però com més va, més penso que si nosaltres mateixos no cuidem el nostre patrimoni, no ho farà cap altra viquipèdia. És cert que no podem aigualir massa els requisits de notabilitat respecte a persones vives (perill d'autopromoció) o entitats/empreses (perill de publicitat), però per una ermita del Pallars Jussà o una masia de la Segarra, em sembla que no fa cap mal fer una mica els ulls grossos.

I si la masia és casa meva? I si crec que té 'més valor' patrimonial perquè 'fins i tot surt a la Viquipèdia'?

Si casa teva surt anomenada en un d'aquests mapes de l'ICGC que es fan servir per a aquest tipus d'articles, aleshores l'únic problema seria el possible conflicte d'interessos que poguessis tenir pel fet de ser casa teva, però no el concepte de l'article en si.

Justament el que no entenc és perquè la masia de la meva família surt a la VP (no el vaig crear pas jo...), quan no té cap mena de valor patrimonial (per la nostra cultura vull dir) ni singularitat enciclopèdica (o notabilitat com en diu la norma). Un mapa és un mapa, i una enciclopèdia una enciclopèdia, de fet quan la GEC s'editava en paper tota la toponímia de l'atles universal i la dels PPCC era una obra a part (no entro en què els venedors intentessin colar-les juntes...), fins que el 2016 ho van abocar tot a la GEC per fer-ne alguna cosa. Fins i tot amb la llei o decret de 2010 que obligava a tots els ajuntaments a fer un 'catàleg' i adaptar el pla urbanístic amb tots els edificis en àrees no urbanes, ho va fer amb l'ànim del control urbanístic i fixar criteris de què es podia rehabilitar o reconstruir i què no (d'entrada arreu on hi viu gent lògicament hi va entrar), no pas per dotar-lo de cap valor patrimonial, i sovint he vist com es confon amb els catàlegs patrimonials. Això ha provocat que hi hagi qui interpreti com cobertura, i fins i tot Google Maps hagi marcat totes les masies (i cases pairals) en 'cases rurals' que surten al cercador de 'cases rurals' per allotjament (no sé si us hi heu fixat, curiós), perquè són els ajuntaments qui alimenten els mapes via ICC, d'on ho agafa Google. Per tant, a parer meu, una cosa són mapes i una altra cosa una enciclopèdia.

Crec que el criteri ha de seguir el que diu en @Leptictidium i que, fet i fet, ja tenim a les nostres polítiques de VP:ADMS i VP:FF: 1) un mínim de dues fonts fiables, 2) publicades editorialment i 3) externes 4) que en parlin de manera significativa i no pas de passada.

Les bases de dades, mapes i altres fonts que només n'esmenten el nom, la localització i el municipi a què pertanyen, amb potser algun altre valor numèric, no compleixen les quatre premisses anteriors i no són enciclopèdiques, per tant, els articles què en depenen haurien d'acabar en un article de llista general per municipi o esborrats.

Fins i tot si estimem bojament el patrimoni i sabem que li hem de fer lloc a la Viquipèdia, el problema no és de creació de nous llindars en les normes, sinó que algunes votacions acaben salvant-los per les reinterpretacions de la normativa vigent.

Molt d'acord que els esborraments per la porta del darrere de fusions són un problema que mereix atenció separada. Sigui com sigui, potser el llibre d'estil hauria de tenir un apartat bo sobre toponímia menor per prevenir casos així i que es pogués complementar amb l'èxit aconseguit en els VP:CSR-6 i 7.

Quan marco algun article de topònims com a FVA (en principi els nous, mai no ho he fet amb els antics), o n'opino en propostes d'esborrament, tinc present els següents aspectes (que són el meu parer o interpretació vaja, res més): 1.- La norma demana cobertura significativa, 2.- la norma demana fonts fiables (o sigui, secundàries), 3.- la norma estableix que en molts casos els microarticles d'una línia o paràgraf, segurament no tenen o poden exposar cap mena de notabilitat; 4.- la norma també diu que no tot el que existeix és admissible/notable per se.

Això implica: 1.- pensar si les bases de dades (tant és que siguin oficials) són cobertura significativa o no (al meu parer no, però parlem-ne); 2.- acceptar com a font la base de dades pública implica acceptar una font primària (encara que sigui oficial..., al meu parer no, però parlem-ne); 3.- Si l'article exclusivament descriu les dades de la base de dades, es pot entendre que no és notable, quan en canvi s'hi afegeix (com és el cas de les masies o qualsevol topònim on s'hi ha afegit informació amb cobertura fora de bases de dades), llavors podria ser notable/admissible (novament al meu parer, però parlem-ne); 4.- la simple existència d'un element d'una base de dades, no implica admissibilitat (aplicable en topònims, ibídem al meu parer).

Un exemple: aplicant això, no seria admissible el topònim Villentrois-Faverolles-en-Berry perquè només té cobertura en una base de dades, i en canvi sí que ho seria Aguson e Chantòsma, perquè hi ha afegida informació sobre àmbit lingüístic o ubicat al camí de Sant Jaume.

Afegeixo un altre problema: en molts casos per a topònims inferiors o diferents de municipis o EMD (masies p.e.), s'ha començat a adduir o referenciar en base a què té entrada a la GEC (un criteri d'admissibilitat automàtic). Problema? Que el 2016, en la darrera versió d'enciclopèdia.cat, van abocar tot l'atles universal i els topònims dels PPCC a la GEC i ara són 'entrades enciclopèdiques sense contingut enciclopèdic' (perquè van automatitzar l'abocament amb les mateixes frases que inclouen les dades de les bases de dades respectives). Per tant a la GEC s'hi poden trobar ara també moltes masies, turons, rieres, etc., que exclusivament 'redacten' les dades de les bases de dades d'on provenen. En aquests casos, a parer meu, el fet que hi tinguin 'entrada' no seria admissible de forma automàtica perquè no hi ha 'contingut enciclopèdic' (és a dir, criteri editorial com en la resta d'entrades que històricament havia tingut la GEC abans del 2016).

Això és el que he vingut interpretant de l'aplicació de 4 criteris o aspectes esmentats en les normes (tinc el dubte si el 4t., sobre que la verificació de la simple existència no atorga automàticament admissibilitat, ho vaig veure a la norma de cawiki o a l'enwiki, perquè ho vaig estar buscant ahir a les de cawiki i no ho he sabut trobar). Per si ajuda al debat...

Penso que en @KajenCAT ens convida a reflexionar per tal de veure si cal canviar/ajustar la normativa en base a una visió diferentactualitzada de la comunitat. Per tant, fer servir com a raonament per qüestionar qualsevol proposta de canvi allò que ara diu la norma, em sembla un plantejament immobilista, quan no involucionista. Crec que hem d'exposar allò que pensem i defensar-lo com si fos el primer dia de la VP, però amb l'experiència que ara tenim individual i col·lectivament. Tampoc em sembla que haguem de fer servir els posicionaments d'altres WP, per se. Si ens agrada alguna de les coses que han regulat, ho defensem amb els nostres arguments; no crec que haguem de fer les coses d'una determinada forma "perquè així ho tenen uns altres", sinó perquè així considerem que ha de ser.

Abans d'entrar en el tema i expressar la meva postura, m'ha semblat interessant fixar una mínima metodologia per aconseguir un debat propositiu. Gràcies

Doncs mira si no 'tenim criteri' que tampoc entenc el mateix del que proposa @KajenCAT ;-) Entenc el que dius, però més aviat he entès de posar-nos d'acord en quin és el criteri, perquè la norma en si no estableix cap criteri específic/particular per a topònims (com s'ha dit de fet ni tan sols respecte l'admissibilitat de municipis cap amunt, ho fem de manera no escrita). En qualsevol cas, per saber si es vol establir un criteri particular, nou o no, primer cal saber què és el que la norma diu o creiem que diu, perquè tothom ho interpreta de manera diferent. Jo he explicat només com ho interpreto jo a dia d'avui i ho aplico, no pretenia pas dir com s'ha de fer ni tampoc si cal o no canviar-ho, estic d'acord cal aclarir-ho.

En general estic d'acord amb el criteri que sintetitza en Leptictidium, però si no ho formalitzem en una presa de decisions correm el risc que cadascú vagi per lliure (amb propostes d'esborrament que depenen dels viquipedistes que aquella setmana passen per allà, fusions no consensuades, plantilles a tort i a dret i altres situacions usuals).

Més enllà de la qüestió d'aquesta proposta, una reflexió sobre dos aspectes que diferencien la toponímia de la resta de camps de coneixement: (a) l'ús de sistemes de navegació i de mapes digitals és molt ampli i cada cop se'n fan servir més. (b) el turisme (de proximitat i de no proximitat) és una de les activitats més rellevants que hi ha, i turisme comporta visitar llocs, que tenen un topònim. Trobo, doncs, que caldria fer un esforç per donar informació i proporcionar context de la toponímia major i d'aquella menor que es pugui. I en aquest camp, la quantitat de fonts secundàries és elevada, sobretot en el marc de la història local i rural. I recordem que la VP és sobretot un graf de coneixement, diferent a Wikidta o OpenStreetMap, que són fonamentalment bases de dades. I per cert, moltes pàgines VP (per exemple, esglésies) no proporcionen gaire context més enllà de descriure les seves característiques arquitectòniques i artístiques.

Comparteixo l'apreciació dels topònims, però si els articles de masies que s'estan posant en qüestió aquí no proporcionessin "gaire context més enllà de descriure les seves característiques arquitectòniques i artístiques" ningú en qüestionaria l'admissibilitat. El que estem parlant és d'articles de masies que no descriuen la masia sinó que es limiten a dir que "Can XXX és una masia del municipi YYYY". Si tinguéssim articles d'esglésies que diguessin el mateix (Ex: "Sant Feliu és una església de Girona. Final de l'article."), també es posaria en dubte si els hem de conservar o si n'hi ha prou amb una entrada en una llista, per important que fos l'església.

Tema a banda és que hi ha qui està venint a dir que aquestes masies no tenen característiques arquitectòniques ni artístiques remarcables (o que hagin estat recollides en una font fiable).

Sobre l'aspecte específic de topònims amb article o només a la llista de topònims d'xyz, estic força d'acord amb el plantejament de @Leptictidium.

Al meu entendre, no crec que sigui acceptable l'actual mala praxis d'entaforar a l'article del nivell superior (habitualment municipi) allò que ens fa nosa com a article. Crec que un article de municipi (o equivalent) pot tenir el seus barris o museus o alcaldes, si és capaç de contenir-los tots i amb un contingut similar, altrament han d'anar a un article de llista o un de propi, seguint la fórmula descrita més amunt pel Lepti. Aquest punt en concret, si ho perfilem bé, seria extensible a les cançons que se li afegeixen al seu intèrpret o les pintures a la biografia de l'artista, etc.

---

Respecte a quins topònims són admissibles per entrar en aquesta fórmula o si no s'han d'admetre, opino que hem de ser generosos amb els nostres topònims, no perquè ho digui la GEC, sinó perquè existeixen, sigui per aparèixer en algun de registres d'autoritat, sigui el mapa de topònims dels PPCC, o el del cartogràfic o el dels talaiots menorquins o, el que sigui. No comparteixo el criteri esmentat per @Quetz72 sobre el fet que si no tenim més del que hi ha a les bases de dades, no cal que el tinguem nosaltres. El motiu és que els elements que desapareixen de la realitat, són eliminats dels catàlegs: edificis catalogats que furtivament esdevé un edifici d'oficines, masies com can Rajol enderrocada aquesta setmana a favor de la línia R3, o ermites derruïdes per un moviment de terres, desapareixen dels catàlegs i, al poc temps ningú els recordarà ni tindrà lloc on anar a cercar la -poca- informació que, com a societat, teníem. És com si esborréssim les biografies dels que ja no estan vius, o només tinguéssim articles de batalles que estan actives. Al món deu haver centenars de milions de casos com els que descric, però només em refereixo als de l'abast territorial dels PPCC, és a dir, d'aquells que no defensaran altres.

(Seguirà.)

La Viquipèdia penso que no ha de ser un museu de topònims amb article propi sense fonts, crec que no és la seva finalitat. Això no obstant, molts dels topònims actualment sense referències en podrien tenir amb una cerca i un bon projecte per referenciar-los, segurament les biblioteques municipals hi podrien ajudar, els podríem fer peticions de referències abans de procedir a esborraments o fusions.

El més fàcil seria dir tots esborrats, tots fusionats o es mantenen tots i llestos, però penso que seria un error. En general no m'agraden les normatives específiques per temàtiques, ni tampoc les propostes conjuntes de diversos articles, sigui pel que sigui. Cada terme és un món i s'ha d'analitzar en la seva singularitat.

Les normes d'admissibilitat són clares, fonts fiables alienes del subjecte que en parlin de manera significativa, és ben senzill i penso que es pot aplicar a tot. També vull assenyalar que penso que no es pot equiparar de cap manera un esborrament amb una fusió, on des del terme es redirecciona a la part d'un article més gran i contextualitzat on es pot anar a buscar la informació.

En aquest context, penso que la política actual és la millor, perquè permet que els articles més dubtosos es vagin millorant progressivament, sense un esborrament massiu, i els que definitivament no tenen res, s'incloguin en llistes i si són falsos s'esborrin. El millor que podria sortir de tot el debat és un bon projecte per millorar-ne les referències.

Només un apunt: les fusions que ens semblen esborrats per la porta del darrera solen ser purament redireccions, sense afegir res a l'article de destí (i algunes vegades tampoc hi ha res a afegir a l'article de destí).

Si no s'afegeix res és perquè no hi ha res a afegir, si no és així és una mala praxi.

@Medol Al meu primer apunt demanava que, ja que ens convidaven a reflexionar sobre aspectes on hi ha discrepàncies de criteris des de fa anys i no ens en sortim, miréssim d'explicar com creiem que hauria de ser a més de raonar el perquè, evitant de fer servir com escut el fet que "ja és fa així" o "la norma diu que", ja que si això pot ser vàlid en una votació d'esborrat actual on s'aplica la norma vigent, crec que no ens ajuda a tenir mirada ampla en una proposta de canvi que hauria d'acabar a una presa de decisió. Entenc que creguis que la VP no ha de ser un museu de topònims; jo he exposat la meva opinió i els meus motius, i tu la teva opinió i "les normes d'admissibilitat són clares". Aquesta argumentació (que potser és la que acaba votant tothom, no dic que no), no augura cap opció de canvi o evolució en el debat en que estem. A més, com ens apunta en @Quetz72 "els topònims menors no es poden basar en fonts primàries", una altra normativa que també utilitzem com a element de punt final de debats, quan en realitat també ens falta obrir un altre debat sobre "les circumstàncies de la seva admissibilitat", ja que no estan expressament prohibides, sinó poc recomanades pel seu risc de biaix o conflicte d'interessos. No pretenc discutir-ho també aquí, perquè si barregem tot allò on tenim discrepàncies no farem res i només generarem escalfor sense moviment, com sempre. Si acabem ordenadament amb el tema topònims, ja obrirem el tema fonts primàries.

Modestament opino que seria més constructiu que cadascú expressi com li agradaria/creu que haurien de ser tractats i perquè, a fi d'anar configurant arguments per estructurar les diferents opcions d'una presa de decisions sense la cotilla de la normativa vigent.

Recordeu que totes les propostes de llei que es tramiten per canviar una llei vigent, per definició, tenen continguts que estan fora de la llei vigent. Que s'acceptin o no es veu a la votació, no a la tramitació.

Gràcies

Lamento que no t'agradi la meva opinió. Penso que la millor solució, si partíssim de zero, és la que s'aplica ara. Plantilles que avisin dels problemes i anar cas a cas. Amagar els problemes no penso que ajudi a llarg termini. Les plantilles han d'incentivar el pas dels lectors a editors. El que sí que convé és trobar maneres per incrementar el ritme de projectes, concursos, activitats i més voluntaris per millorar aquests articles. Salut!

Gràcies, @Medol. No em dec haver explicat bé. El que no m'agrada és una resposta no raonada i basada exclusivament en un "això és així".

Aquesta d'ara és una explicació com la que esperava en un debat sobre una proposta.

Gràcies!"

Les plantilles avisen el lector que vagi amb compte amb l'article i, si pot, canviï a una llengua on no tingui el problema, o si més no, on vegi que no hi ha l'avís del problema.

Això que les plantilles incentivaven els lectors a convertir-se en editors ens ho crèiem fa una dècada i mitja quan omplíem els articles de suggeriments per editar i teníem plantilles d'esborrany, de falta foto, de falta infotaula, etc. No vam trobar mai que una plantilla hagués convertit un lector en editor.

Quan un article té problemes dels que hem d'avisar al lector, una etiqueta està molt bé, però són molt pocs aquests problemes, i alguns només afecten al lector quan són greus i no evidents. Si el que volem és marcar els articles on els editors hem de fer feina (cas de FR, FVA i unes quantes més), per això en tenim prou amb una categoria i no cal foragitar els lectors.

En la majoria de casos els topònims, en especial menors, no tindran referències fiables, i menys encara independents de les seves fonts primàries (administracions, bases de dades o mapes o catàlegs no patrimonials). L'esforç ingent de referenciar-los ad-hoc, n'hi ha milers i res no fa preferibles en la norma els nostres dels de la resta del món, a parer meu seria millor dedicar-lo a referenciar els topònims ja admissibles, fins i tot amb articles llargs, sense cap referència o incomplets, en general dels inicis (i millorar els articles, n'hi ha de molt dolents i no s'han arranjat en 20 anys). Els menors nous sense fonts fiables (concepte per definir per cert), si no es volen esborrar o fusionar, sempre es poden usuarificar, i així transmetem la cultura enciclopèdica alhora de la referenciació i la qualitat en origen.

@Quetz72 A banda de l'esment de més amunt sobre el tema de fonts primàries, et responc al teu comentari "res no fa preferibles en la norma els nostres [topònims] dels de la resta del món" en el sentit que no hem d'oblidar que un dels nostres objectius és preservar i promocionar la llengua i la cultura catalana. No he volgut manifestar oposició a escriure sobre cap topònim forà, sinó a incrementar la cura en documentar els propis. Gràcies,

@Amadalvarez D'acord, entenc què vols dir i seria un exercici interessant i hi participaria, però caldria obrir un altre debat separat, atès que no veig adient barrejar-ho enmig d'una discussió sobre " Admissibilitat de topònims o microarticles de topònims" que pregunta específicament "Hi ha un consens clar de que les actuals criteris d'admissibilitat són suficients per considerar-los com a no vàlids? S'hauria de valorar cada cas a les propostes d'esborrament? S'hauria d'obrir alguna presa de decisió al respecte?", i específicament fa referència entre línies a una llarga discrepància entre el proponent i @Amortres, tal i com esmenta explícitament de fet. En aquest context no trobo adient parlar del que ens agradaria aquí, atès que interferiria en la resolució concreta d'un cas de guerra d'edicions i conflicte entre editors, un d'ells administrador.

Benvolgut @Quetz72. Dins l'argot del funcionariat més ranci existeix el concepte de "la teula àrab" per referir-se a la pràctica de demanar un informe per obtenir informació i opinió d'una altra instància per emetre un informe; el receptor d'aquesta petició, davant el risc de ser el darrer responsable de l'acció, en demana un altre informe (habitualment jurídic) que li aporti seguretat jurídica; i aquest tercer, segurament continua amb la tradició iniciada com si es tractés d'un fractal. Jo he arribat a veure resolucions acompanyades de fins a 5 informes encadenats, a banda dels que poguessin fer-se en paral·lel per tractar-se de temàtiques diferents.

Bé aquesta petita anècdota era per comentar que vull creure que la teva proposta de perfeccionisme metodològic no acabarà resultant una "teula àrab".

Si creus que el tema nuclear i primer (o únic) a respondre al fil és "Hi ha un consens clar de que les actuals criteris d'admissibilitat són suficients per considerar-los com a no vàlids?", crec que la resposta òbviament és NO, ja que si hagués consens, ni estaríem dubtant, ni en @KajenCAT hauria obert el fil.

La segona pregunta: S'hauria de valorar cada cas a les propostes d'esborrament? , no la puc respondre amb la mateixa rotunditat, ja que, aquesta sí, crida clarament al debat.

La tercera pregunta: S'hauria d'obrir alguna presa de decisió al respecte?". La resposta és un SÍ, si aquest fil resulta exitós, ja que és la forma de garantir que no repetirem "ad nauseam" la mateixa discussió cada x mesos; cal dir que si seguim sense avançar, no caldrà fer res, ja que morirà per inanició com tants altres.

Avisa'm si entens el que dic i acceptes que aprofitem per seguir fent un debat constructiu sobre una proposta de futur a votar per cercar el consens que no tenim. Si només podem parlar de les 3 preguntes, jo ja les he contestat i no cal que dediqui més temps a debats no evolutius.

Gràcies,

He fet una certa quantitat d'articles de topònims referents a Reus, alguns que es poden considerar curts, però tots amb referències fiables (Categoria:Cursos d'aigua de Reus, Categoria:Camins de Reus, Categoria:Masies de Reus...) que al meu entendre ajuden a veure el terme municipal i per tant la comprensió del territori. Penso que la proposta que fa @Leptictidium és la més acceptable, perquè permet conèixer el que hi ha. Si no hi ha fonts, que em sembla que és el que es tracta, no tinc cap objecció en l'esborrament, la inclusió en una llista de topònims o la fusió a un article principal. En cas contrari demanaria respecte per les entrades existents i per les que es puguin crear de nou.