Theta del Serpentari

estel en la constel·lació del Serpentari

Theta del Serpentari (θ Ophiuchi) és un estel en la constel·lació del Serpentari. De magnitud aparent +3,25, està situada a 563 anys llum del Sistema Solar.[8] Al costat de ξ Ophiuchi en Sogdiana era coneguda com a Wajrik, el mag. Aquests dos estels i η Ophiuchi rebien els noms coptes de Tshiō, la serp, i Aggia, el mag.[9]

Infotaula objecte astronòmicTheta del Serpentari
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2 IV+?+B5[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi6,3 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−2,4 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,26 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva22.950 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi9,7934 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−19,211 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−2,783 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar19 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−2,1 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 22m 0.5793s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-25° 0' 1.633''[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat5.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Corba de llum de Theta Ophiuchi.

Theta del Serpentari és un calent subgegant blau de tipus espectral B2 IV amb una la temperatura superficial de 22.500 K. Considerant una important quantitat d'energia emesa com a llum ultraviolada, la seva lluminositat és 11.500 vegades major que la lluminositat solar. El seu radi és 7,3 vegades més gran que el del Sol i rota amb una velocitat projectada de 31 km/s —si bé el valor real pot ser significativament major—, implicant un període de rotació igual o inferior a 11 dies. Com subgegant que és, està acabant la fusió del seu hidrogen intern, i en un futur evolucionarà cap a un gegant vermell de grandària considerablement major. La seva massa, entre 9 i 10 masses solars, la situa en el límit entre els estels que conclouen els seus dies com a nans blancs massius i aquells que acaben esclatant.[10]

Theta del Serpentari és un estel variable Beta Cephei, sent Murzim (β Canis Majoris) i Hadar (β Centauri) dos exemples notables dins d'aquest grup. La lluentor de Theta del Serpentari oscil·la 0,04 magnituds en un curt període de 3,37 hores. Així mateix, Theta del Serpentari és un binari espectroscòpic amb un període orbital de 11,44 dies. L'estel acompanyant està separat ~0,25 ua de l'estel principal. Pot haver-hi un o dos estels més associats al sistema.[10]

Referències modifica

  1. Anthony Moffat «Seismic modelling of early B-type pulsators observed by BRITE – I. θ Ophiuchi» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 06-03-2019, pàg. 3544-3557. DOI: 10.1093/MNRAS/STZ639.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. Afirmat a: The determination of T_eff_ of B, A and F main sequence stars from the continuum between 3200 A and 3600 A. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 553–564. Data de publicació: 1995.
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
  6. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  7. 7,0 7,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  8. V* tet Oph - Variable Star of beta Cep type (SIMBAD)
  9. Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0. 
  10. 10,0 10,1 Theta Ophiuchi (Stars, Jim Kaler)