La tivanita és un mineral de la classe dels òxids. El nom reflecteix la seva composició química: titani (ti) i vanadi (van) més el sufix -ita. És isostructural amb la kleberita.

Infotaula de mineralTivanita
Fórmula químicaV3+TiO3(OH)
Epònimcomposició química, titani i vanadi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina Lake View Consols, Mines Golden Mile, Comarca de Kalgoorlie-Boulder, Austràlia Occidental, Austràlia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DB.45
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/F.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana6.2.8.1
Heys7.12.16
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 7,49Å; b = 4,55Å; c = 10Å; β = 129,79°
Colornegre
Duresa5,5
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllanegre
Diafanitatopaca
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980-035
Any d'aprovació1980
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La tivanita és un òxid de fórmula química V3+TiO3(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tivanita pertany a "04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdellita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, litiotantita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.

Formació i jacimentsModifica

En la seva localitat tipus va ser descrita en forma de grans en petites línies micàcies riques en vanadi i or en un dipòsit d'or hidrotermal.[2] En la mateixa localitat va trobar-se associada a rútil i ilmenita. Només s'ha descrit a la seva localitat tipus, a Austràlia, tot i que alguns estudis també apunten a la seva existència a Minas Gerais (Brasil).[3]

ReferènciesModifica

  1. «Tivanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Barthelmy, Dave. «Tivanite Mineral Data». www.webmineral.com. [Consulta: 4 febrer 2018].
  3. Daneu, N.; Schmid, H.; Recnik, A.; Mader, W. «Atomic structure and formation mechanism of (301) rutile twins from Diamantina (Brazil)» (en anglès). American Mineralogist, 92, 11-12, 01-11-2007, pàg. 1789–1799. DOI: 10.2138/am.2007.2634. ISSN: 0003-004X.