Toquí olivaci

El toquí olivaci (Arremonops rufivirgatus) és una espècie d'ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita el bosc caducifoli i matolls del sud de Texas, Mèxic, al vessant del Pacífic i del Golf de Mèxic, Península del Yucatán i Chiapas, Guatemala, Belize i nord-oest de Costa Rica.

Toquí olivaci

Arremonops rufivirgatus
Dades
Pes	2,99 g (pes al naixement)
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22721392
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Emberizidae
Gènere	Arremonops
Espècie	Arremonops rufivirgatus Lawrence, 1851
Distribució
Zona de distribució

Descripció

Pardal d'uns 15cm. de mida i poc vistós que es troba als matollars. Majorment gris amb l'esquena més verda, plomes inferiors de la cua beix i ratlles color cafè al cap. Cua força llarga. No presenta dimorfisme sexual. Els juvenils són més beix i estriats. Comú a Mèxic, però amb rang limitat als Estats Units.

Normalment s'observa movent-se tranquil·lament pel sotabosc. Té un comportament amagadís i el reclam és suau, sovint passa desapercebut en la majoria de les estacions; a la primavera, però, el cant amb «xip» accelerats pot ser conspicu. Malgrat el nom en anglès “Olive sparrow”, aquest ocell probablement està més relacionat amb els toquís dels gèneres Pipilo o Melozone que amb els pardals.

Habitat

Bosc i sotabosc, matolls de males herbes. Al sud de Texas, viu al sotabosc de boscos densos i baixos i en zones de brolles natives baixes. Més al sud, als tròpics, habita boscos més secs i matolls semioberts, evitant el bosc tropical humit.

Comportament

Posta

Pon de 3 a 5 ous, normalment 4. Són de color blanc brillant, sense marques. El període d'incubació i els papers dels pares en la incubació no són ben coneguts.

Poll

Probablement els dos pares alimenten els cries. Les parelles probablement fan dues postes per any.

Alimentació

La major part de la cerca d'alimentació la fa a terra, sota matolls densos o prop de les vores. Sovint s'alimenta com un toquí, gratant amb els peus entre la fullaraca. Els membres d'una parella poden buscar menjar junts.

Dieta

Probablement insectes i llavors. Es creu que la dieta són principalment insectes (incloses les erugues) i en menys quantitat, plantes silvestres.

Nidificació

Poc se sap dels hàbits de nidificació. Els ocells poden romandre en parelles o en petits grups durant l'hivern, separant-se en parelles aïllades a la primavera. Els mascles canten a la primavera per defensar els territoris de nidificació. El lloc del niu es troba en matolls densos, generalment col·locats en arbusts o cactus, normalment a 60 o 90 cm sobre terra, però de vegades fins a 1,5 mt d'alçada. El niu és gran per a la mida de l'ocell, una copa voluminosa amb una cúpula a sobre, de manera que l'entrada és lateral; fet de tiges de males herbes seques, herba, branquetes, fulles, tires d'escorça, folrat d'herba fina i de vegades amb pèl.

Taxonomia

Segons l'autoritats taxonòmica que es consulti, reconeixen vuit subespècies o nou:

• A. r. rufivirgatus (Lawrence, 1851) sud de Texas i nord-est i est de Mèxic. Inclou A. r. ridgwayi (Brush, 2013).
• A. r. crassirostris (Ridgway, 1878) sud-est de Mèxic.
• A. r. rhyptothorax (Parkes, 1974 nord de la península del Yucatán (sud-est de Mèxic.)
• A. r. verticalis (Ridgway, 1878) Tabasco i sud de la península del Yucatán (sud-est de Mèxic), Guatemala i Belize.
• A. r. sinaloae (Nelson, 1899) oest de Mèxic.
• A. r. sumichrasti (Sharpe, 1888) sud-oest de Mèxic.
• A. r. chiapensis (Nelson, 1904) sud de Mèxic.
• A. r. superciliosus (Salvin, 1865) oest de Costa Rica.