Toquí olivaci
El toquí olivaci[1] (Arremonops rufivirgatus) és una espècie d'ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita el bosc caducifoli i matolls del sud de Texas, Mèxic, al vessant del Pacífic i del Golf de Mèxic, Península del Yucatán i Chiapas, Guatemala, Belize i nord-oest de Costa Rica.[2]
Arremonops rufivirgatus | |
---|---|
Dades | |
Pes | 2,99 g (pes al naixement) |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22721392 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Emberizidae |
Gènere | Arremonops |
Espècie | Arremonops rufivirgatus Lawrence, 1851 |
Distribució | |
Descripció
modificaPardal d'uns 15cm. de mida i poc vistós que es troba als matollars. Majorment gris amb l'esquena més verda, plomes inferiors de la cua beix i ratlles color cafè al cap. Cua força llarga. No presenta dimorfisme sexual. Els juvenils són més beix i estriats. Comú a Mèxic, però amb rang limitat als Estats Units.[3]
Normalment s'observa movent-se tranquil·lament pel sotabosc. Té un comportament amagadís i el reclam és suau, sovint passa desapercebut en la majoria de les estacions; a la primavera, però, el cant amb «xip» accelerats pot ser conspicu.[4] Malgrat el nom en anglès “Olive sparrow”, aquest ocell probablement està més relacionat amb els toquís dels gèneres Pipilo o Melozone que amb els pardals.[5]
Habitat
modificaBosc i sotabosc, matolls de males herbes. Al sud de Texas, viu al sotabosc de boscos densos i baixos i en zones de brolles natives baixes. Més al sud, als tròpics, habita boscos més secs i matolls semioberts, evitant el bosc tropical humit.[5]
Comportament
modificaPosta
modificaPon de 3 a 5 ous, normalment 4. Són de color blanc brillant, sense marques. El període d'incubació i els papers dels pares en la incubació no són ben coneguts.[5]
Poll
modificaProbablement els dos pares alimenten els cries. Les parelles probablement fan dues postes per any.[5]
Alimentació
modificaLa major part de la cerca d'alimentació la fa a terra, sota matolls densos o prop de les vores. Sovint s'alimenta com un toquí, gratant amb els peus entre la fullaraca. Els membres d'una parella poden buscar menjar junts.[5]
Dieta
modificaProbablement insectes i llavors. Es creu que la dieta són principalment insectes (incloses les erugues) i en menys quantitat, plantes silvestres.[5]
Nidificació
modificaPoc se sap dels hàbits de nidificació. Els ocells poden romandre en parelles o en petits grups durant l'hivern, separant-se en parelles aïllades a la primavera. Els mascles canten a la primavera per defensar els territoris de nidificació. El lloc del niu es troba en matolls densos, generalment col·locats en arbusts o cactus, normalment a 60 o 90 cm sobre terra, però de vegades fins a 1,5 mt d'alçada. El niu és gran per a la mida de l'ocell, una copa voluminosa amb una cúpula a sobre, de manera que l'entrada és lateral; fet de tiges de males herbes seques, herba, branquetes, fulles, tires d'escorça, folrat d'herba fina i de vegades amb pèl.[5]
Taxonomia
modificaSegons l'autoritats taxonòmica que es consulti, reconeixen vuit subespècies [6] o nou:[7]
- A. r. rufivirgatus (Lawrence, 1851) sud de Texas i nord-est i est de Mèxic. Inclou A. r. ridgwayi (Brush, 2013).[6]
- A. r. crassirostris (Ridgway, 1878) sud-est de Mèxic.
- A. r. rhyptothorax (Parkes, 1974 nord de la península del Yucatán (sud-est de Mèxic.)
- A. r. verticalis (Ridgway, 1878) Tabasco i sud de la península del Yucatán (sud-est de Mèxic), Guatemala i Belize.
- A. r. sinaloae (Nelson, 1899) oest de Mèxic.
- A. r. sumichrasti (Sharpe, 1888) sud-oest de Mèxic.
- A. r. chiapensis (Nelson, 1904) sud de Mèxic.
- A. r. superciliosus (Salvin, 1865) oest de Costa Rica.
Referències
modifica- ↑ «Toquí olivaci». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
- ↑
- ↑ «Toquí olivaci». eBird. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ UV, Departamento de Prensa. «Egresado de Neuroetología estudió canto del gorrión oliváceo» (en castellà), 08-01-2021. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Olive Sparrow» (en anglès). Audubon Field Guide. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ 6,0 6,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ «Arremonops rufivirgatus superciliosus (Olive Sparrow (superciliosus))» (en anglès). Avibase. [Consulta: 14 abril 2024].