El Tour de França de 2024 fou la 111a edició del Tour de França. Tingué inici a Florència, Itàlia el 29 de juny i la onzena etapa acabà a Le Lioran el 10 de juliol. L'etapa final del Tour fou una contrarellotge individual amb inici a Mònaco i final a Niça que es disputà el 21 de juliol.
La primera etapa del Tour de França de 2024 veié molts atacs després que l'inici oficial es donés, però no fou fins després de recórrer uns 15 quilòmetres que es formà una escapada de 8 ciclistes, entre ells Ion Izagirre (Cofidis), Ryan Gibbons (Lidl-Trek), Matej Mohorič (Bahrain Victorious) i Frank van den Broek (Team DSM-Firmenich PostNL), entre altres. Aquesta arribà a aconseguir 6 minuts d'avantatge respecte el gran grup. A través dels diferents ports que realitzaren, els ciclistes s'anaren despenjant del gran grup, fins que quedà reduït a uns 50. A uns 50 quilòmetres de l'arribada, el duo del DSM-Firmenich format per Romain Bardet i van den Broek, acceleraren i es posaren al capdavant de l'etapa. Finalment, Bardet guanyà l'etapa per davant del seu company d'equip. El gran grup arribà 5 segons més tard a meta, amb Wout Van Aert (Team Visma-Lease a Bike) guanyant l'esprint i quedant tercer.[2][3]
En una etapa de quasi 200 quilòmetres, l'escapada es formà ràpidament i amb només 2 quilòmetres recorreguts un grup de 10 corredors, entre ells Jonas Abrahamsen (Uno-X Mobility), Axel Laurance (Alpecin-Deceuninck), Mike Teunissen (Intermarché-Wanty) i Kévin Vauquelin (Arkéa-B&B Hotels), aconseguiren separar-se del gran grup. El grup escapat arribà a tenir més de 9 minuts d'avantatge respecte el gran grup, però durant l'etapa estigueren, en general, a uns 7 minuts. A uns 35 quilòmetres de l'arribada, el gran grup començà l'ascensió a San Luca, una cota de tercera categoria, i el gran grup quedà reduït. A només 14 quilòmetres d'acabar, l'eslovè Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) llançà un atac que només fou seguit per Jonas Vingegaard (Team Visma-Lease a Bike) i els dos corredors feren el descens en solitari. L'etapa fou vençuda per Vauquelin, qui durant l'ascensió a San Luca aconseguí marxar en solitari.[6]
La tercera etapa, la més llarga del Tour de 2024, tingué un atac matiner sense èxit i no fou fins que quedaren uns 65 quilòmetres que Fabien Grellier (Team TotalEnergies) aconseguí escapar-se i es mantingué al cap de la cursa durant uns 30 quilòmetres. A només 3 quilòmetres de l'arribada, una caiguda provocà l'escissió del gran grup, deixant a un grup capdavanter d'uns 40 ciclistes. Entre aquests, el ciclista eritreu Biniam Girmay (Intermarché-Wanty) aconseguí vèncer en l'esprint final i emportar-se l'etapa.[9] Amb aquesta victòria, Girmay es convertí en el primer ciclista negre de l'Àfrica amb una victòria al Tour.[10]
A la classificació general, l'equatorià Richard Carapaz (EF Education-EasyPost) aconseguí el mallot groc del líder mentre que la resta de classificacions mantingueren els seus líders respectius.[9]
Amb aquesta victòria, Pogačar recuperà el mallot groc de líder de la general i el seu equip, l'UAE Team Emirates, es posà primer en la classificació per equips.
En una altra etapa pels esprintadors, tot i tenir dos ports de quarta categoria, després d'uns quants atacs fallits i després d'haver recorregut uns 30 quilòmetres, un atac del duo francès format per Clément Russo (Groupama-FDJ) i Mattéo Vercher (Team TotalEnergies), tingué èxit. Ràpidament aconseguiren tres minuts d'avantatge i n'arribaren a tenir fins a cinc. A 36 quilòmetres de l'arribada, els dos escapats foren atrapats pel gran grup. El vencedor de l'etapa es decidí amb l'esprint final, que fou guanyat per Mark Cavendish (Astana Qazaqstan Team). Amb aquesta victòria, Cavendish aconseguí la seva 35a victòria d'etapa al Tour i, d'aquesta manera, es convertí en el ciclista amb més victòries d'etapes al Tour de França, sobrepassant el rècord que ell i Eddy Merckx compartien.[15]
A la classificació per punts, Biniam Girmay (Intermarché-Wanty) es vestí per primera vegada amb el mallot verd com a líder de la classificació.
Durant els primers quilòmetres de la tercera etapa plana del Tour no hi hagueren moviments per crear una escapada, però Jonas Abrahamsen (Uno-X Mobility) atacà just abans de coronar l'únic port categoritzat de l'etapa i a ell se li uní el francès Axel Zingle (Cofidis). Al cap d'uns 20 quilòmetres, el duo fou atrapat pel gran grup. L'etapa no comptà amb cap més escapada i el gran grup arribà tot junt per l'esprint final. El neerlandès Dylan Groenewegen (Team Jayco AlUla) fou el vencedor de l'esprint. Jasper Philipsen (Alpecin-Deceuninck) creuà la línia d'arribada en segona posició, però com que durant l'esprint final tallà el pas a altres ciclistes fou relegat fins a la 107a posició.[18]
En la primera de les dues etapes en contrarellotge del Tour de França 2024, el recorregut es presentà generalment pla, a excepció d'una ascensió d'1,6 quilòmetres al 6.1% a meitats de l'etapa.[21] La victòria d'etapa fou pel campió del món en aquesta modalitatRemco Evenepoel (Soudal Quick-Step).
La vuitena etapa, amb dos ports de tercera categoria i tres de quarta categoria, començà sota la pluja. Després de coronar el primer port categoritzat, Jonas Abrahamsen (Uno-X Mobility) creà una escapada, que fou seguida pel duo de l'EF Education-EasyPost format per Stefan Bissegger i Neilson Powless, però al cap d'uns 10 quilòmetres, el noruec es quedà sol al capdavant de la cursa. Abrahamsen continuà sol durant gran part de l'etapa i arribà a tenir més de 6 minuts d'avantatge respecte el gran grup; a només 14 quilòmetres de l'arribada fou atrapat pel gran grup. Altre cop, el vencedor de l'etapa fou determinat a l'esprint final, que guanyà Biniam Girmay (Intermarché-Wanty). Amb aquesta victòria, Girmay guanyà la seva segona etapa en aquest Tour. Jasper Philipsen (Alpecin-Deceuninck) i Arnaud De Lie (Lotto Dstny) quedaren segon i tercer respectivament.[24]
En una altra etapa pels esprintadors, hi hagué pocs atacs i no hi hagué cap fuga, de manera que el gran grup arribà complet a la línia d'arribada per tal de disputar l'esprint final per la victòria. El belga Jasper Philipsen (Alpecin-Deceuninck) en fou el vencedor, emportant-se així la seva primera etapa al Tour de 2024.[30]
En una etapa amb atacs des d'un inici, tot i que alguna escapada aconseguí un petit avantatge, no fou fins al cap d'uns 80 quilòmetres que no es formà una escapada de 10 ciclistes, com Richard Carapaz i Ben Healy de l'EF Education-EasyPost, Oier Lazkano (Movistar Team) o Oscar Onley (Team DSM-Firmenich PostNL). Al gran grup, l'UAE Team Emirates no deixà que l'escapada anés massa lluny i a 30 quilòmetres de l'arribada, el seu líder, Tadej Pogačar llançà un atac durant l'ascens al Pas de Peyrol. Al darrera seu Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step), Primož Roglič (Red Bull-Bora-Hansgrohe) i Jonas Vingegaard (Team Visma-Lease a Bike intentaren arribar a la roda de Pogačar, però al final només Vingegaard fou capaç d'aconseguir-ho. L'eslovè i el danès anaren junts els últims 14 quilòmetres de l'etapa i la victòria es decidí amb l'esprint final. Vingegaard sortí vencedor de l'esprint, aconseguint així la seva primera victòria al Tour de 2024. Roglič patí una caiguda durant els últims tres quilòmetres de l'etapa i creuà la línia d'arribada 30 segons més tard que Evenepoel, però amb la norma dels 3 quilòmetres se li atorgà el mateix temps que Evenepoel.[33]
30 de juny de 2024 – Cesenatico (
Itàlia) fins a Bologne (
3 de juliol de 2024 – Saint-Jean-de-Maurienne fins a Saint-Vulbas, 177,4 km.[14]
5 de juliol de 2024 – Nuits-Saint-Georges fins a Gevrey-Chambertin, 25,3 km. (CRI)[20]
8 de juliol de 2024 – Orleans
