Tour de França de 2024
El Tour de França de 2024 fou la 111a edició del Tour de França. La gran sortida (grand départ) se celebrà el 29 de juny de 2024 a Florència i l'arribada serà el 21 de juliol a Niça.[1] D'aquesta manera, fou el primer cop en la història que la prova ciclista sortí des d'Itàlia i també la primera edició que no acabà a París.[2] L'organització ho justificà per la proximitat amb els Jocs Olímpics d'estiu del 2024, celebrats a la capital francesa.[2] Fou el 25è esdeveniment de l'UCI World Tour 2024.[3]
| |||
_-_2024-07-03_-_11.jpg) | |||
| Detalls de la cursa | |||
| Cursa | 111. Tour de França | ||
| Competició | UCI World Tour 2024 2.UWT | ||
| Etapes | 21 | ||
| Dates | 29 de juny – 21 de juliol de 2024 | ||
| Distància | 3.498 km | ||
| Països | .svg){kind=small} França Itàlia San Marino Mònaco | ||
| Sortida | Florència | ||
| Arribada | Niça | ||
| Equips | 22 | ||
| Inscrits | 176 | ||
| Finalitzen | 134 | ||
| Pàgina oficial | Official site | ||
| Palmarès | |||
| Vencedor |  Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) | ||
| Segon |  Jonas Vingegaard (Team Visma | Lease a Bike) | ||
| Tercer | .svg){kind=small} Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step) | ||
| Punts |  Biniam Girmay (Intermarché-Wanty) | ||
| Muntanya |  Richard Carapaz Montenegro (EF Education-EasyPost) | ||
| Joves | Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step) | ||
| Combativitat | Richard Carapaz Montenegro (EF Education-EasyPost) | ||
| Equip |  UAE Team Emirates | ||
 | |||
| ◀2023 | 2025▶ | ||
 | Documentació  | ||
_pictogram.svg){kind=small}
L'eslovè Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) fou el guanyador del Tour després d'haver guanyat un total de sis etapes. Amb aquest triomf, Pogačar es convertí en el primer ciclista des de Marco Pantani el 1998 en guanyar el doblet Giro-Tour en un mateix any.[4] El segon classificat fou el danès Jonas Vingegaard (Team Visma-Lease a Bike, qui era el campió dels dos Tours anteriors, i el tercer fou Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step), qui s'estrenà en la prova. Biniam Girmay (Intermarché-Wanty) fou el vencedor de la classificació dels punts, l'equatorià Richard Carapaz (EF Education-EasyPost) guanyà la classificació de la muntanya i també el premi de la combativitat i Evenepoel la dels joves. L'UAE Team Emirates fou el vencedor de la classificació per equips.
En aquest Tour, Mark Cavendish (Astana Qazaqstan Team) guanyà una etapa i es convertí en el ciclista amb més victòries al Tour de França, amb un total de 35, superant així a Eddy Merckx, qui n'aconseguí 34.[5] Girmay es convertí en el primer africà negre en guanya alguna etapa al Tour i també en el primer africà negre en guanyar alguna classificació al Tour de França, en el seu cas, la dels punts.[6] Per la seva banda, amb la victòria durant la 17a etapa, Carapaz es convertí en el primer equatorià en tenir un triomf d'etapa al Tour[7] i el primer equatorià en portar el mallot groc.[8]
Equips
modifica
.svg){kind=small}
Recorregut
modificaEn aquesta edició, els ciclistes afrontaran 3.492 km entre Florència i Niça repartits en 8 etapes planes, 7 de muntanya (quatre amb arribades en alt), 4 de mitja muntanya i 2 de contrarellotge. També hi haurà dos dies de descans.
A banda de la sortida i l'arribada, les altres grans novetats d'aquesta edició són la introducció de camins blancs a la novena etapa (32,2 km)[9] i la contrarellotge final de 34 km entre Mònaco i Niça. D'aquesta manera, 35 anys després hi tornarà a haver una contrarellotge que podria decidir el vencedor final.[1] Pel que fa a les arribades en alt, seran a Saint-Lary-Soulan Pla d’Adet, Plateau de Beille, Isola 2000 i Coll de la Couillole, essent les dues darreres l'antepenúltima i penúltima etapes. A més, els ciclistes hauran de superar la Cime de la Bonnette (2,802 metres), per on passa la carretera asfaltada a més altitud de França.[9]
Desenvolupament de la cursa
modificaPrimera setmana
modificaEl Tour de França va començar amb una etapa en línia entre Florència i Rimini en el transcurs de la qual els ciclistes havien de superar diverses dificultats orogràfiques de segona i tercera categoria amb més de 3.600 metres de desnivell positiu acumulat. El francès Romain Bardet (dsm) i el seu company Frank Van den Broek aguantaven escapats en solitari els últims quilòmetres després que el veterà corredor enllacés a mitja etapa amb la fuga de set ciclistes que s'havia format al quilòmetre 17 i pogués sumar el seu quart triomf al Tour, que corria per últim cop i del qual n’era el primer líder. El gran grup arribava tot just a dos segons de la parella del dsm.
L'endemà, l'etapa acabava a Bolonya, a on calia superar dues ascensions a San Luca (1,9km al 10,6% i pics del 20%). Durant la segona pujada, Adam Yates (UAE) va estirar el grup, deixant-lo amb menys de 10 integrants, moment que Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) va aprofitar per atacar. Jonas Vingegaard (Team Visma | Lease a Bike) el va seguir i, a menys d'un quilòmetre de la meta, Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step) i Richard Carapaz (EF-Educatioin-EasyPost), que havien quedat lleugerament despenjats, es van unir al duet i els quatre van arribar plegats pocs minuts després que Kévin Vauquelin (Arkéa-B&B Hotels), supervivent de l'escapada inicial, guanyés l'etapa en solitari. L'eslovè va esdevenir líder de la general en tenir una millor suma de posicions parcials en relació als altres tres ciclistes amb qui havia arribat a la meta i amb qui compartia el mateix temps a la classificació general.
La tercera etapa presentava un recorregut pla fins a Torí i va acabar a l'esprint amb victòria de l'eritreu Biniam Girmay (Intermarche - Wanty) en la que fou la primera victòria d'un ciclista africà negre en la història del Tour.[10] Richard Carapaz va rellevar Pogačar al capdavant de la classificació general per la millor suma de posicions parcials entre els quatre ciclistes que ostentaven el millor temps.
La quarta etapa plantejava la primera dificultat seriosa (el Galibier) i suposava l'entrada a França. Es va formar una escapada integrada per disset corredors, als quals el grup de favorits —encapçalat pels UAE— va atrapar durant l'ascensió al Galibier. A falta de 800 metres pel cim, Pogačar va atacar i, tot i que Vingegaard el va poder seguir inicialment, va acabar perdent pocs metres i va creuar el port a 8 segons de l'eslovè qui va fer tot el descens en solitari i va aconseguir guanyar l'etapa amb més de mig minut de marge sobre Evenepoel, Juan Ayuso (UAE Team Emirates), Primož Roglič (Red Bull-Bora-Hansgrohe), Vingegaard i Carlos Rodríguez (INEOS Grenadiers). D'aquesta manera, Pogačar recuperava el mallot groc de líder i esdevenia el rival a batre per la resta.
L'endemà es disputava la primera etapa clarament propícia als esprintadors. Després de neutralitzar l'escapada a falta d'una trentena de quilòmetres, el gran grup s'encaminava cap a l'esprint final, on s'imposava Mark Cavendish (Astana Qazaqstan Team). Amb aquesta victòria, Cavendish superava Eddy Merxkx en el còmput de victòries d'etapa i, amb trenta-cinc, esdevenia el ciclista amb més triomfs parcials.[11] A més, també esdevingué el segon corredor de més edat –39 anys i 43 dies– que guanya una etapa del Tour.[12]
La sisena etapa era pràcticament plana en la seva totalitat i va acabar en un esprint guanyat per Dylan Groenewegen (Jayco-AlUlA). A banda de l'ensurt que s'endugué Pogačar quan el pilot es dividí en dos i ell quedà en el segon grup durant 10 km, la nota més destacada de l'etapa va ser que Biniam Girmay esdevingué el primer ciclista africà que vestia el mallot verd de líder de la classificació per punts.[13]
L'endemà es disputava la primera contrarellotge individual de la prova, durant la qual els corredors van haver d'afrontar un circuit de 25,3 km amb poc desnivell positiu. El vigent campió del món de l'especialitat, Remco Evenepoel, es va imposar amb 12 segons d'avantatge sobre Pogačar i amb poc més de mig minut sobre Vingegaard i Primož Roglič, fet que suposava la primera victòria a la prova del belga i que permetia que l'eslovè d'UAE mantingués el mallot groc de líder.
El segon cap de setmana de la prova presentava dues etapes amb un perfil sinuós. La de dissabte va començar amb atacs immediats de Neilson Powless i Stefan Bissegger (EF Education-EasyPost) i del líder de la muntanya, Jonas Abrahamsen (Uno-X). Després que els ciclistes de l'EF Education-Easy Post deixessin Abrahamsen sol al capdavant, el danès va seguir recollint punts de la muntanya en solitari, fins que va ser atrapat a falta de 14,4 km per a l'arribada, que es va resoldre en un esprint massiu a Colombey-les-deux-Eglises que va suposar la segona victòria de Biniam Girmay. L'eritreu es va imposar a Jasper Philipsen (Alpecin-Deceuninck) i Arnaud de Lie (Lotto dstny) per ben poc, fet que li permetia consolidar el mallot verd. El diumenge suposava l'estrena dels camins blancs al Tour de França, distribuïts en diversos sectors al llarg de 32 km de carreteres de grava. Anthony Turgis (Total Energies) aconseguia imposar-se a la resta dels seus companys d'escapada, que havia arribat a tenir 14 integrants, guanyant l'esprint final a Tom Pidcock (Ineos Grenadiers) i Derek Gee (Israel-Premier Tech). Els principals favorits de la classificació general van tornar a acabar plegats, tot i que Pogačar i Evenepoel van atacar diverses vegades. Així doncs, Pogačar acabava la primera setmana de competició amb 33 segons d'avantatge sobre Evenepoel, amb 1'15" sobre Jonas Vingegaard i amb 1'36" sobre Primož Roglič.
Segona setmana
modificaDesprés del dia de descans, el pilot afrontava una etapa totalment plana en el transcurs de la qual no hi va haver cap escapada destacada, fet que els ciclistes van aprofitar per rodar a un ritme suau. A pocs quilòmetres de l'arribada de Saint-Amand-Montrond, els equips dels esprintadors es van activar per a preparar l'arribada als seus especialistes i Jasper Philipsen va aprofitar el llançament del seu company Mathieu van der Poel per a imposar-se clarament per davant de Girmay i de Pascal Ackermann (Israel-Premier Tech).
L'onzena etapa, de 211 km i amb un desnivell positiu de 4.192 metres va deparar una dura batalla entre els principals candidats a endur-se la victòria a la classificació general, els quals van atrapar l'escapada del dia durant l'ascens al Puy Mary Pas de Peyrol (5.3 km al 7.9%), el quart port de l'etapa. Mig quilòmetre abans de coronar-lo Pogačar va atacar els seus rivals i va aconseguir distanciar-se fins arribar a tenir mig minut de diferència sobre Vingegaard i Roglic i una mica més sobre Evenepoel; però durant la pujada del següent port, el Coll del Pertus, que tenia bonificació al cim, Vingegaard va aconseguir atrapar l'eslovè de l'UAE i, tot i que aquest va creuar el cim en primer lloc i es va endur més bonificació que el danès, tots dos van mantenir-se plegats fins a la fi de l'etapa. Aquesta es va definir a l'esprint final, guanyat per Vingegaard per un marge molt petit. Evenepoel va entrar a 25 segons de la parella i va mantenir la segona plaça de la classificació general. Roglič, que havia caigut durant el darrer descens, va arribar lleugerament més tard que el belga; però en haver caigut dins de la zona de protecció dels darrers quilòmetres, va rebre el mateix temps que Evenepoel.
Evolució de les classificacions
modifica- ↑ Durant la tercera i quarta etapa, Valentin Madouas, segon en la classificació de la muntanya, portà el mallot blanc amb punts vermells ja que Jonas Abrahamsen, líder de la classificació, portà el mallot verd com a líder de la classificació per punts. Durant la cinquena etapa, Madouas tercer en la classificació de la muntanya, portà el mallot blanc amb punts vermells ja que Abrahamsen portà el mallot verd de líder de la classificació per punts i Tadej Pogačar, segon en la classificació, portà el mallot groc de líder de la general.
- ↑ Durant la segona etapa, Maxim Van Gils, segon en la classificació dels joves, portà el mallot blanc ja que Frank van den Broek, líder en aquesta classificació, portà el mallot verd com a líder de la classificació per punts.
- ↑ Durant la dotzena, tretzena i catorzena etapa, Jonas Abrahamsen, segon en la classificació de la muntanya, portà el mallot blanc amb punts vermells ja que Tadej Pogačar, líder d'aquesta classificació, portà el mallot groc com a líder de la general. Per la mateixa raó, durant la quinzena, setzena, dissetena, divuitena i dinovena etapa, Jonas Vingegaard portà el mallot blanc amb punts vermells.
Classificacions finals
modifica| Llegenda | |||
|---|---|---|---|
|
Líder de la classificació general | 
|
Líder de la classificació de la muntanya |
|
Líder de la classificació per punts | 
|
Líder de la classificació dels joves |
|
Líder de la classificació per equips | 
|
Guanyador del Premi de la combativitat |
Classificació general
modifica| Pos. | Corredor | Equip | Temps |
|---|---|---|---|
 Tadej Pogačar (SLO)
|
UAE Team Emirates | 83h 38' 56" | |
 Jonas Vingegaard (DEN)
|
Team Visma-Lease a Bike | + 6' 17" | |
 Remco Evenepoel (BEL)
|
Soudal Quick-Step | + 9' 18" | |
 João Almeida (POR)
|
UAE Team Emirates | + 19' 03" | |
 Mikel Landa (SPA)
|
Soudal Quick-Step | + 20' 06" | |
 Adam Yates (GBR)
|
UAE Team Emirates | + 26' 07" | |
| Carlos Rodríguez (SPA)
|
Ineos Grenadiers | + 25' 04" | |
 Matteo Jorgenson (USA)
|
Team Visma-Lease a Bike | + 26' 34" | |
 Derek Gee (CAN)
|
Israel-Premier Tech | + 27' 21" | |
 Santiago Buitrago (COL)
|
Bahrain Victorious | + 29' 03" |
Participants
modifica Llista de participants
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 A.C. «El 111è Tour de França es presenta en societat amb un inici i un final inèdits». L'esportiu de Catalunya, 25-10-2023. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 A.C. «Després de 110 edicions el Tour del 2024 no acabarà a París, ho farà a Niça». L'Esportiu de Catalunya, 01-12-2022. [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ «UCI Cycling calendar 2024». ProCyclingStats. [Consulta: 29 juny 2024].
- ↑ Whittle, Jeremy. «Tadej Pogacar wraps up Tour de France victory to seal historic double». The Guardian, 21-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Poole, Harry. «Cavendish breaks Tour de France stage record». BBC News, 03-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Fotheringham, Alasdair. «Biniam Girmay celebrates breakthrough green jersey success at Tour de France». CyclingNews, 21-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Sturney, Rob. «Richard Carapaz is the first Ecuadorian to win a stage of the Tour de France». Canadian Cycling Magazine, 17-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ Ling, Micah. «Richard Carapaz Made History as First Ecuadorian to Wear Yellow Jersey at Tour de France». Bicycling, 02-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
- ↑ 9,0 9,1 «111th Edition : a set of aces on top of the bill - Tour de France 2024» (en anglès). Le Tour, 25-10-2023. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ 10,0 10,1 Sánchez, Borja. «Biniam Girmay fa saltar la banca a Torí». L'esportiu de Catalunya, 01-07-2024. [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ 11,0 11,1 Camps, Albert. «Mark Cavendish fa història amb la 35a victòria d'etapa en el Tour». L'esportiu de Catalunya, 03-07-2024. [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ Camps, Albert. «Cavendish ja en suma 35». L'esportiu de Catalunya, 03-07-2024. [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ «Bike throw nets Groenewegen the win - Tour de France 2024» (en anglès). letour.fr, 04-07-2024. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Moultrie, James. «Tour de France: Romain Bardet steals the show on stage 1 to claim first maillot jaune». CyclingNews, 29-06-2024. [Consulta: 29 juny 2024].
- ↑ Sánchez, Borja. «Kévin Vaquelin guanya la segona etapa del Tour». L'Esportiu, 30-06-2024. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ Whittle, Jeremy. «Tour de France: Pogacar outmuscles Vingegaard on stage four to take yellow». The Guardian, 02-07-2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ Collins, Ben. «Groenewegen wins Tour stage six in photo finish». BBC, 04-07-2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
- ↑ Whittle, Jeremy. «Tour de France: Remco Evenepoel powers to stage seven time trial victory». The Guardian, 05-07-2024. [Consulta: 6 juliol 2024].
- ↑ Clifford, Flo. «Biniam Girmay powers to second Tour de France win on stage 8». Cycling Weekly, 06-07-2024. [Consulta: 6 juliol 2024].
- ↑ Frattini, Kirsten. «Tour de France: Anthony Turgis wins choatic and captivating stage 9». CyclingNews, 07-07-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ Camps, Albert. «Philipsen guanya l'esprint i suma la seva setena victòria en el Tour». L'Esportiu, 09-07-2024. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Camps, Albert. «Vingegaard aguanta l'atac de Pogacar i el guanya a l'esprint». L'Esportiu, 10-07-2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ Sánchez, Borja. «Biniam Girmay suma el tercer triomf al Tour». L'Esportiu, 11-07-2024. [Consulta: 11 juliol 2024].
- ↑ Whittle, Jeremy. «Jasper Philipsen wins Tour de France stage 13 but sprint style criticised again». The Guardian, 12-07-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ Challis, Dan. «Tadej Pogačar wins stage 14 of the Tour de France and tightens his grip on the Yellow Jersey». Cycling Weekly, 13-07-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Tadej Pogacar s'imposa també a l'etapa reina i liquida el Tour». CCMA, 14-07-2024. [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ Parker, Ian. «Jasper Philipsen wins sprint to Nimes as Biniam Girmay fall opens up points race». The Independent, 16-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ Camps, Albert. «La primera de Carapaz». L'Esportiu, 17-07-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Farrand, Stephen. «Tour de France: Victor Campenaerts surges from three-rider breakaway for stage 18 victory». CyclingNews, 18-07-2024. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ Thewlis, Tom. «Tadej Pogačar conquers Isola 2000 to win Tour de France stage 19 and extend his overall lead». Cycling Weekly, 19-07-2024. [Consulta: 20 juliol 2024].
- ↑ Ollé, Pau. «Una nova exhibició de Pogačar per guanyar la seva cinquena etapa del Tour de França». El Nacional, 20-07-2024. [Consulta: 20 juliol 2024].
- ↑ Ostanek, Dani. «Tour de France: Tadej Pogačar punctuates third GC title with dominant stage 21 win in Nice». CyclingNews, 21-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
Enllaços externs
modifica- Tour de França de 2024 - Lloc web oficial (francès) (anglès) (castellà)
| Precedit per: Giro d'Itàlia de 2024 |
Grans Voltes |
Succeït per: Volta a Espanya de 2024 |