Obre el menú principal

El rafel, el rafet, el rafelet, l'ase, el clau, la lluerna garneua, el garneu[4] o el cutxo[5](a l'Alguer) (Trigla lyra) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids i l'única del seu gènere.[6]

Infotaula d'ésser viuRafel
Trigla lyra
Trigla lyra.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 198756
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreScorpaeniformes
FamíliaTriglidae
GènereTrigla
EspècieTrigla lyra
(Linnaeus, 1758)[1][2][3]
Modifica les dades a Wikidata

MorfologiaModifica

  • Fa fins a 60 cm de llargària total, encara que el més comú és que sigui 30.
  • Cos allargat i quasi cilíndric.
  • Cap gros i cobert de plaques òssies, crestes i espines (de les quals, la situada sobre l'aleta pectoral és aguda i molt llarga).
  • Té dues làmines dentades a l'extrem del rostre.
  • Presenta dues aletes dorsals separades.
  • Les aletes pectorals tenen una membrana blau violeta i amb taquetes celestes.
  • Apèndixs de les aletes pectorals molt llargs.
  • Línia lateral amb escates petites.
  • És de color vermell molt viu a la part superior, vermell clar als flancs i rosat a la inferior.[7][8][9][10][11]

AlimentacióModifica

DepredadorsModifica

HàbitatModifica

És un peix marí que viu entre 100 i 700 m de fondària (normalment, entre 150 i 400) i en fons sorrencs i fangosos.[17][18]

Distribució geogràficaModifica

LongevitatModifica

Té una esperança de vida de 7 anys.[57]

Ús comercialModifica

Es pesca amb arts d'arrossegament i la seua carn és molt apreciada.

ObservacionsModifica

És inofensiu per als humans.[58]

ReferènciesModifica

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
  2. Linnaeus, C., 1758.
  3. uBio (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. [1] (català)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. Enciclopèdia Catalana (anglès)
  8. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  9. Hureau, J.-C., 1986. Triglidae. p. 1230-1238. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  10. Marine Species Identification Portal (anglès)
  11. Base de datos terminológica y biológica de especies pesqueras de las costas de Cádiz y Huelva (castellà)
  12. Caragitsou, E. i C. Papaconstantinou, 1994. Feeding habits of piper (Trigla lyra) in the Saronikos Gulf (Greece). J. Appl. Ichthyol. 10(2-3):104-113.
  13. Jardas, I. i Županovic, S., 1983. Feeding and some other properties of piper, Trigla lyra L., 1758, (Pisces, Triglidae) population in the South Adriatic pit area (Montenegro Coastal Area). Stud. Mar. 13-14, 167-187.
  14. Macpherson, E. i B.A. Roel, 1987. Trophic relationships in the demersal fish community off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:585-596.
  15. Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  16. FishBase (anglès)
  17. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  18. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  19. Abdallah, M., 2002. Length-weight relationship of fishes caught by trawl off Alexandria, Egypt. Naga ICLARM Q. 25(1):19-20.
  20. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  21. Bauchot, M.-L., 1987.
  22. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  23. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993.
  24. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  25. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  26. Booth, A.J., 1997. On the life history of the lesser gurnard (Scorpaeniformes: Triglidae) inhabiting the Agulhas Bank, South Africa. J. Fish Biol. 51:1155-1173.
  27. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  28. Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, França. 206 p.
  29. Chavance, P., A. Damiano, A. Diallo, A. Doumbouya, L. Drapeau, M. Koulibaly, E. Morize, A. Sidibé, M. Soumah i S. Traoré, 1996. Bulletin Statistique des Pêches. Année 1995. Republique de Guinee. Ministere des peches et de l'elevage. Centre national des sciences halieutiques de boussoura.
  30. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  31. Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  32. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  33. Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig.
  34. Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
  35. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  36. Hureau, J.-C., 1986.
  37. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  38. Lanfranco, G.G, 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  39. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  40. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma. 244p.
  41. Macpherson, E., 1989. Influence of geographical distribution, body size and diet on population density of benthic fishes off Namibia (South West Africa) Mar. Ecol. Prog. Ser. 50:295-299.
  42. Macpherson, E. i B.A. Roel, 1987.
  43. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  44. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  45. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999.
  46. Ofori-adu, D.W., 1988 List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  47. Papaconstantinou, C., E. Caragitsou, V. Vassilopoulou, G. Petrakis, C. Mytilineaou, A. Fourtouni, A. Tursi, C.-Y. Politou, M. Giagnisi, G. D'Onghia, A. Siapatis, A. Matarese, A. Economou i E. Papageorgiou, 1993. Investigation of the abundance and distribution of demersal stocks of primary importance to the Greek fishery in the Northern Aegean Sea (Greece). National Centre for Marine Research, Athens, Hellas, Technical Report March 1993. 316 p.
  48. Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  49. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  50. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  51. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  52. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  53. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  54. Tsimenides, N., A. Machias i A. Kallianiotis, 1992. Distribution patterns of triglids (Pisces: Triglidae) on the Cretan shelf (Greece), and their interspecific associations. Fish. Res. 15:83-103.
  55. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  56. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  57. Papaconstantinou, C., 1981. Age and growth of piper, Trigla lyra, in Saronikos Gulf (Greece). Cybium 5(2):73-87.
  58. FishBase (anglès)


BibliografiaModifica

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, volum 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Macpherson, E., 1979. Relations trophiques des poisons dans la Méditerranée occidentale. Rapp. Comm. Int. Explor. Sci. Mer Méditerr. 25/26, 49-58.
  • Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  • Papaconstantinou, C., G. Petrakis, E. Caragitsou i C. Mytilineou, 1992. Preliminary study on the biology of piper (Trigla lyra, L. 1758) in the Aegean Sea. FAO Fish. Rep. 477:127-137.
  • Richards, W.J. i V.P. Saksena, 1990. Triglidae. p. 680-684. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externsModifica