Usuari:19preguntes/proves

Infotaula de personaJacques Attali

Jacques Attali el 2010.
Biografia
NaixementArgel
Dades personals
NacionalitatFrancès
Formació professionalÉcole Polytechnique
École des Mines
Institut d'études politiques de Paris
École nationale d'administration
Doctorat d'Estat en Economia
Activitat
OcupacióEconomista
Escriptor
Signatura

Jacques Attali és un economista, escriptor i alt funcionari francès, nascut l' Error: temps no vàlid de 1943Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "novembre". a Alger (llavors a l'Algèria francesa).

Assessor de François Mitterrand, posteriorment fundador i primer president del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD), avui dirigeix PlaNet Finança i Attali & Associats. Ha presidit la Comissió per l'Alliberament del Creixement Francès. Ha publicat nombrosos assajos i novel·les. Actualment és columnista al diari L'Exprés i president del consell assessor de Slate.

Orígens i estudis modifica

Neix amb el seu germà bessó Bernard Attali en una família jueva d'Algèria[N 1]. El seu pare, Simon Attali [1], era un autodidacte que va fer fortuna al comerç de perfumeria a Alger, on el 27 de gener de 1943 es casà en segones núpcies amb Fernande Abécassis, que donaria a llum tres fills, Bernard, Jacques [2] i Fabienne[N 2].

El 1956, dos anys després del començament de la Guerra d'Algèria (1954 - 1962), el seu pare decideix traslladar-se amb la família a París, on s'instal·len a la rue de la Pompe[N 3]. Els bessons Jacques i Bernard estudien al liceu Janson-de-Sailly, situat al 16è Districte, on coincideixen amb Jean-Louis Bianco, Laurent Fabius i Charles de Croisset. Hi tenen a André Fermigier de professor de llengua, entre d'altres.

El 1965, Jacques es gradua com a primer de la promoció a l'École polytechnique (X1963). Enginyer del Cos de les mines, és igualment diplômé de el Institut d'estudis polítics de París i de el ENA del qual ell sort tercera de la seva promoció en 1970[N 4]. Esdevé mestre de conferència i d'economia a Polytechnique en 1968. Entra al consell d’Estat l'any 1970 i esdevé en 1979 metge d'Estat en ciències econòmiques, la seva tesi titulant-se La teoria de l'ordre pel soroll en la teoria econòmica (sota la direcció d'Alain Cotta) [3].

En 1965, Jacques sort major de promotion de l'École polytechnique (X1963). Ingénieur du Corps des mines, il est également diplômé de l'Institut d'études politiques de Paris et de l'ENA dont il sort troisième de sa promotion en 1970[N 5]. Il devient maître de conférence et d'économie à Polytechnique en 1968. Il entre au conseil d’État en 1970 et devient en 1979 docteur d'État en sciences économiques, sa thèse s'intitulant La théorie de l'ordre par le bruit dans la théorie économique (sous la direction d'Alain Cotta)[4].

En 1968, efectua el seu stage del ENA en la Nièvre, sota la férule del futur prefecte de policia de París Pierre Verbrugghe. Ell trobada a aquesta ocasió per la primera fes François Mitterrand, llavors president del Consell general de la Nièvre.

En 1968, il effectue son stage de l'ENA dans la Nièvre, sous la férule du futur préfet de police de Paris Pierre Verbrugghe. Il rencontre à cette occasion pour la première fois François Mitterrand, alors président du Conseil général de la Nièvre.

Apassionat de música, practica el piano (se l'ha sentit jugar per els Restos del Cœur) i ha escrit paraules de cançons per Barbara. Publica en 1977 « Sorolls », prova sobre l'economia musicale i sobre la importància de la música en l'evolució de les societats.

Passionné de musique, il pratique le piano (on l'a entendu jouer pour les Restos du Cœur) et a écrit des paroles de chansons pour Barbara. Il publie en 1977 « Bruits », essai sur l'économie musicale et sur l'importance de la musique dans l'évolution des sociétés.

Ha igualment dirigit l'Orquestra univesitària de Grenoble, en peces també diverses que una symphonie de Benda, de les concertos per violí de Bach, una missa de Mozart, la Adagio de Barber i el doble concerto per violí i piano de Mendelssohn, ha dirigit l'any 2012 l'orquestra Músiques en Seine en l'obertura del Barber de Sevilla, i l'orquestra Lamoureux en el moment d'una tarda de gala a París pel Technion, compartint el pupitre amb el seu amic, el généticien Daniel Cohen. Ha també dirigit la Sinfonietta de Lausanne en agost 2012 Plantilla:Refsou i l'Orquestra symphonique de Jerusalem en setembre 2012 Plantilla:Refsou.

Il a également dirigé l'Orchestre universitaire de Grenoble, dans des pièces aussi diverses qu'une symphonie de Benda, des concertos pour violon de Bach, une messe de Mozart, l'Adagio de Barber et le double concerto pour violon et piano de Mendelssohn, il a dirigé en 2012 l'orchestre Musiques en Seine dans l'ouverture du Barbier de Séville, et l'orchestre Lamoureux lors d'une soirée de gala à Paris pour le Technion, partageant le pupitre avec son ami, le généticien Daniel Cohen. Il a aussi dirigé la Sinfonietta de Lausanne en août 2012Plantilla:Refsou et l'Orchestre symphonique de Jérusalem en septembre 2012Plantilla:Refsou.

Carrera política modifica

Carrière politique modifica

En 1970, major de Plantilla:Unité, esdevé auditor al Consell d’Estat. En 1972, publica els seus dos primers llibres en : Analitza econòmic de la vida política i Models polítics pel qual obté un preu de el Acadèmia de les ciències Plantilla:Refsou.

En 1970, âgé de Plantilla:Unité, il devient auditeur au Conseil d’État. En 1972, il publie ses deux premiers livres en : Analyse économique de la vie politique et Modèles politiques pour lequel il obtient un prix de l'Académie des sciencesPlantilla:Refsou.

Professor de economia a el Universitat París-Dauphine, a el Escola polytechnique i a el Escola dels ponts i calçades, reuneix al voltant de lluïdes alguns joves investigadors : Yves Stourdzé (inventeur del programa europeu d'investigació Eurêka) o Erik Orsenna. Desenvolupa una xarxa de personalitats en dominis molt divers (periodisme, matemàtiques, show business, analitza financera…).

Professeur d'économie à l'Université Paris-Dauphine, à l'École polytechnique et à l'École des ponts et chaussées, il réunit autour de lui quelques jeunes chercheurs : Yves Stourdzé (inventeur du programme européen de recherche Eurêka) ou Erik Orsenna. Il développe un réseau de personnalités dans des domaines très divers (journalisme, mathématiques, show business, analyse financière…).

En 1979, és a l'origen de la fundació de la ONG internacional Acció internacional contra la gana, avui coneguda sota el nom de Acció contra la gana (ACF) [5].

En 1979, il est à l'origine de la fondation de l'ONG internationale Action internationale contre la faim, aujourd'hui connue sous le nom d'Action contre la faim (ACF)[6].

El seu estreta col·laboració amb François Mitterrand comença en 22 abril. En 1981, aquest, qui ve d'haver elegit president de la República, ho nomena aconsellar especial al seu arribada al palau del Élysée, i la instal·la en l'antic despatx de les ajudes de camp qui jouxte el despatx presidencial. Des de llavors, Jacques Attali redacta, cada vespre, de les notes a l'atenció del president sobre el economia, la cultura, la polític o l'últim llibre què ha llegit o recorregut. El president li confia igualment el paper de « sherpa » (representant personal d'un cap d'Estat) per les cimeres del G7.

Son étroite collaboration avec François Mitterrand commence en 22 abril. En 1981, celui-ci, qui vient d'être élu président de la République, le nomme conseiller spécial à son arrivée au palais de l'Élysée, et l'installe dans l'ancien bureau des aides de camp qui jouxte le bureau présidentiel. Dès lors, Jacques Attali rédige, chaque soir, des notes à l'attention du président sur l'économie, la culture, la politique ou le dernier livre qu'il a lu ou parcouru. Le président lui confie également le rôle de « sherpa » (représentant personnel d'un chef d'État) pour les sommets du G7.

Jacques Attali amplia les seves relacions a Raymond Barra, Jacques Delors, Philippe Séguin, Jean-Luc Lagardère, Antoine Riboud, Michel Estrenyis, Coluche. Aconsella al president de fer venir al Palau del Élysée Jean-Louis Bianco, Alain Boublil i alguns joves énarques prometteurs, com la parella François Hollande/ Ségolène Royal.

Jacques Attali élargit ses relations à Raymond Barre, Jacques Delors, Philippe Séguin, Jean-Luc Lagardère, Antoine Riboud, Michel Serres, Coluche. Il conseille au président de faire venir au Palais de l'Élysée Jean-Louis Bianco, Alain Boublil et quelques jeunes énarques prometteurs, comme le couple François Hollande/Ségolène Royal.

En 1982, litiga pel « rigor econòmic ». Organitza la cimera de la G7 de París en 1982. En 1984, inventa i posa en marxa el programa europeu Eurêka de « desenvolupament de noves tecnologies » què confia a Yves Stourdzé. Organitza el bicentenaire de la Revolució francesa del 14 Plantilla:Refsou. En 1989, llança un programa internacional d’acció contra les inundacions catastrophiques al Bangladesh Plantilla:Refsou.

En 1982, il plaide pour la « rigueur économique ». Il organise le sommet du G7 de Paris en 1982. En 1984, il invente et met en place le programme européen Eurêka de « développement de nouvelles technologies » qu'il confie à Yves Stourdzé. Il organise le bicentenaire de la Révolution française du 14Plantilla:Refsou. En 1989, il lance un programme international d’action contre les inondations catastrophiques au BangladeshPlantilla:Refsou.

Apôtre de la constitució i de l'establiment d'un govern mundial, ha un discurs estenent a demostrar com incontournable el maintien de la democràcia per la constitució d’un nou ordre mundial. Pensa que l'economia régulée per una institució de vigilància financera mundial pot ser una solució a la crisi financera emergint l'any 2008. Aquesta institució financera és una primera etapa cap a la instauració d'un govern democràtic mundial del qual el Unió europea pot esdevenir una illustration.

Apôtre de la constitution et de l'établissement d'un gouvernement mondial, il a un discours tendant à démontrer comme incontournable le maintien de la démocratie par la constitution d’un nouvel ordre mondial. Il pense que l'économie régulée par une institution de surveillance financière mondiale peut être une solution à la crise financière émergeant en 2008. Cette institution financière est une première étape vers l'instauration d'un gouvernement démocratique mondial dont l'Union européenne peut devenir une illustration.

Carrera financera modifica

Carrière financière modifica

En 1990, en el moment del segon septennat de François Mitterrand, Jacques Attali abandona la política i abandona la Élysée. Ha la idea de la creació de la Banca europea per la reconstruction i el desenvolupament (BERD) a Londres i n'esdevé el primer president. Havia llançat la idea d'aquesta institució en 1989, poc abans la caiguda del mur de Berlín, per sostenir la reconstruction de les país de l'Europa de l'Est. Jacques Attali ha així fundat la primera institució ocupant-se de l'Europa de l'Est. Sota la impulsió del seu primer president, la BERD té en primer lloc llançat de les inversions destinades a la protecció de les centrals nuclears, a la protecció mediambiental i, més generalment, al desenvolupament de les infraestructures i de la privatització.

En 1990, lors du second septennat de François Mitterrand, Jacques Attali abandonne la politique et quitte l'Élysée. Il a l'idée de la création de la Banque européenne pour la reconstruction et le développement (BERD) à Londres et en devient le premier président. Il avait lancé l'idée de cette institution en 1989, peu avant la chute du mur de Berlin, pour soutenir la reconstruction des pays de l'Europe de l'Est. Jacques Attali a ainsi fondé la première institution s'occupant de l'Europe de l'Est. Sous l'impulsion de son premier président, la BERD a en premier lieu lancé des investissements destinés à la protection des centrales nucléaires, à la protection de l'environnement et, plus généralement, au développement des infrastructures et de la privatisation.

En 1991, Jacques Attali convida Mikhail Gorbatchev a l'escó de la BERD a Londres, contra el parer del Primer ministre britànic John Major Plantilla:Refsou. Obliga així els caps d'Estat d'una G7 desenrotllant-se en la ciutat al mateix moment, a rebre el cap d'Estat soviètic [7]. A l'endemà d'un manteniment téléphonique houleux entra Jacques Attali i John Major, la premsa britànica multiplica els críticos en contra de de el president de la BERD, difonent sobretot sospites sobre la gestió de la institució - sospites qui seran a continuació relayés per certs periodistes de la premsa francesa [8]. Jacques Attali explica la seva posició en el capítol « Verbatim i la BERD » del llibre Això era François Mitterrand [9] :

« les travaux en question avaient été réalisés sous la responsabilité d'un groupe de travail international dont je ne faisais pas partie »

. De fet, a la seva sortida, voluntària, de la BERD, Jacques Attali ha rebut per la seva gestió el quitus del consell dels governadors[N 6].

En 1991, Jacques Attali invite Mikhail Gorbatchev au siège de la BERD à Londres, contre l'avis du Premier ministre britannique John MajorPlantilla:Refsou. Il oblige ainsi les chefs d'État d'un G7 se déroulant dans la ville au même moment, à recevoir le chef d'État soviétique[10]. Au lendemain d'un entretien téléphonique houleux entre Jacques Attali et John Major, la presse britannique multiplie les critiques à l'encontre du président de la BERD, diffusant notamment des soupçons sur la gestion de l'institution - soupçons qui seront ensuite relayés par certains journalistes de la presse française[11]. Jacques Attali explique sa position dans le chapitre « Verbatim et la BERD » du livre C'était François Mitterrand[12] : . . De fait, à son départ, volontaire, de la BERD, Jacques Attali a reçu pour sa gestion le quitus du conseil des gouverneurs[N 7].

En 1993, Jacques Attali guanya un procés en diffamation mentre que se l'acusa d'haver reproduït en el seu llibre Verbatim , sense l'autorització de François Mitterrand, de l'arxiu secret i algunes frases del cap d'Estat francès destinades a un altre llibre [13]. El periòdic Herald Tribuna publicà fins i tot, sobre quatre columnes a la una, un article afirmant a culpa que el president Mitterrand havia demanat ho retragué del llibre de les llibreries. François Mitterrand confirmà al curs d'una llarga interview haver demanat a Jacques Attali d'escriure aquest llibre i reconegué l'haver relu lluïdes-fins i tot la ploma a la mà [14].

En 1993, Jacques Attali gagne un procès en diffamation alors qu'on l'accuse d'avoir reproduit dans son livre Verbatim, sans l'autorisation de François Mitterrand, des archives secrètes et quelques phrases du chef d'État français destinées à un autre livre[15]. Le journal Herald Tribune publia même, sur quatre colonnes à la une, un article affirmant à tort que le président Mitterrand avait demandé le retrait du livre des librairies. François Mitterrand confirma au cours d'une longue interview avoir demandé à Jacques Attali d'écrire ce livre et reconnut l'avoir relu lui-même la plume à la main[16].

En 1994, Jacques Attali crea Attali i Associats [17], gabinet de consell internacional spécialisé en el consell estratègic, el ingénierie financera i els fusions-adquisicions.

En 1994, Jacques Attali crée Attali et Associés[18], cabinet de conseil international spécialisé dans le conseil stratégique, l'ingénierie financière et les fusions-acquisitions.

En 1998, funda PlaNet Finança a París, una organització presenta el 88 país qui finança, aconsella i forma 10.000 institucions de microfinance Plantilla:Refsou. Treballa avui el 88 país i empra prop de 1.800 assalariats Plantilla:Refsou. Té activitats de consell, de notation, de finançament i d'assegurança. En particular, treballa en els suburbis francesos.

En 1998, il fonde PlaNet Finance à Paris, une organisation présente dans 88 pays qui finance, conseille et forme 10.000 institutions de microfinancePlantilla:Refsou. Elle travaille aujourd'hui dans 88 pays et emploie près de 1.800 salariésPlantilla:Refsou. Elle a des activités de conseil, de notation, de financement et d'assurance. En particulier, elle travaille dans les banlieues françaises.

Posats en examen en 2001 en les ramificacions de la Angolagate, per « recel de abús de béns socials i tràfec d'influència » [19], és relaxé el 27 d'octubre de 2009 pel tribunal correctionnel de París, « al benefici del dubte » [20].

Mis en examen en 2001 dans les ramifications de l'Angolagate, pour « recel d'abus de biens sociaux et trafic d'influence »[21], il est relaxé le 27 octobre 2009 par le tribunal correctionnel de Paris, « au bénéfice du doute »[22].

Comissió per l'alliberament del creixement francès dit Comissió Attali modifica

Commission pour la libération de la croissance française dite Commission Attali modifica

Plantilla:Article détaillé

Plantilla:Article détaillé

El 24, Jacques Attali ha carregat per Nicolas Sarkozy de presidir una comissió carregada d'estudiar « els frens al creixement » [23] després del renoncement de Philippe Séguin. Aquesta comissió ha compost de quaranta-dos membres, escollits lliurement per lluïdes, essencialment issus del corrent liberal i social-demòcrata. Ha retut el seu informe unanime [24] el 24 i posats al president de la República el 23. Emet recomanacions per transformar en profunditat l’economia i la societat franceses amb la finalitat de « libérer el creixement » i aixecar diferents reptes macro-econòmics.

Le 24, Jacques Attali est chargé par Nicolas Sarkozy de présider une commission chargée d'étudier « les freins à la croissance »[25] après le renoncement de Philippe Séguin. Cette commission est composée de quarante-deux membres, choisis librement par lui, essentiellement issus du courant libéral et social-démocrate. Elle a rendu son rapport unanime[26] le 24 et remis au président de la République le 23. Il émet des recommandations pour transformer en profondeur l’économie et la société françaises afin de « libérer la croissance » et relever différents défis macro-économiques.

Divers modifica

Divers modifica

El 9 de setembre de 2010, ha nomenat al consell d'administració del museu de Orsay [27].

Le 9 septembre 2010, il est nommé au conseil d'administration du musée d'Orsay[28].

És cap d'orquestra, amb Patrick Souillot, de l'orquestra symphonique univesitària de Grenoble [29].

Il est chef d'orchestre, avec Patrick Souillot, de l'orchestre symphonique universitaire de Grenoble[30].

Als costats del généticien Daniel Cohen i de Patrick Souillot, crea l'any 2012 una estructura nacional sobre el model de La Fàbrica Òpera Grenoble [31] qui permet de coordonner la producció d'òperes coopératifs.

Aux côtés du généticien Daniel Cohen et de Patrick Souillot, il crée en 2012 une structure nationale sur le modèle de La Fabrique Opéra Grenoble[32] qui permet de coordonner la production d'opéras coopératifs.

Œuvres modifica

Œuvres modifica

Plantilla:Autorité

Proves modifica

Essais modifica

  • Jacques, Attali. Analyse économique de la vie politique. PUF, 1973. 
  • Jacques, Attali. Modèles politiques. PUF, 1974. 
  • L'anti-économique. PUF, 1975. 
  • Jacques, Attali. La parole et l'outil. PUF, 1976. 
  • Jacques, Attali. Bruits. PUF, 1977. 
  • Jacques, Attali. La nouvelle économie française. Flammarion, 1978. 
  • Jacques, Attali. L'ordre cannibale. Grasset, 1979. 
  • Jacques, Attali. Les trois mondes. Fayard, 1981. 
  • Jacques, Attali. Histoires du temps. Fayard, 1982. 
  • Jacques, Attali. La figure de Frazer. Fayard, 1984. 
  • Jacques, Attali. Au propre et au figuré. Éditions Fayard, 1988. 
  • Jacques, Attali. Lignes d'horizon. Éditions Fayard, 1990. 
  • Jacques, Attali. 1492. Historique - Éditions Fayard, 1991. 
  • Jacques, Attali. Économie de l'apocalypse - Trafic et prolifération nucléaire. Éditions Fayard, 1994. 
  • Jacques, Attali. Chemins de sagesse. Éditions Fayard, 1996. 
  • Jacques, Attali. Mémoires de sabliers. Éditions de l'Amateur, 1997. 
  • Jacques, Attali. Le citoyen, les pouvoirs et dieu. Éditions Fayard, 1998. 
  • Jacques, Attali. Pour un modèle européen d'enseignement supérieur. Éditions Stock, 1998. 
  • Jacques, Attali. Dictionnaire du Plantilla:S-. Éditions Fayard, 1998. 
  • Jacques, Attali. Fraternités : Une nouvelle utopie. Éditions Fayard, 1999. 
  • Jacques, Attali. Les Juifs, le monde et l'argent. Éditions Fayard, 2002. 
  • Jacques, Attali. L'Homme nomade, 2003. 
  • Jacques, Attali. La Voie humaine : Pour une nouvelle social-démocratie. Éditions Fayard, 2004. 
  • Jacques, Attali. Raison et foi, Averroès, Maïmonide, Thomas d'Aquin. Éditions BNF, 2004. 
  • Changer de paradigme pour supprimer le chômage. Fondation Jean Jaures, 2005. 
  • Jacques, Attali. Portraits de micro entrepreneurs, 2006. 
  • L'Avenir du travail. Éditions Fayard, 2007. 
  • Amours. Éditions Fayard, 2007. 
  • Jacques, Attali. 300 décisions pour changer la France. XO Éditions, 2008. 
  • Jacques, Attali. La crise, et après ?. Éditions Fayard, 2008. 
  • Jacques, Attali. Dictionnaire amoureux du Judaïsme. Éditions Plon-Fayard, 2009. 
  • Le sens des choses. Éditions Robert Laffont - Hyperlivre[33], 2009. 
  • Jacques, Attali. Une brève histoire de l'avenir (Édition remise à jour) - Éditions Fayard, 2009. 
  • Jacques, Attali. Sept leçons de vie : Survivre aux crises, 2010. 
  • Jacques, Attali. Tous ruinés dans dix ans ? Dette publique : la dernière chance. Éditions Fayard, 2010. 
  • Jacques, Attali. Phares. 24 destins[34]. Éditions Fayard, 2010. 
  • Jacques, Attali. Demain, qui gouvernera le monde ?. Éditions Fayard, 2011. 
  • Jacques, Attali. Candidats, répondez !. Éditions Fayard, 2011. 
  • Jacques, Attali. La consolation (avec Stéphanie Bonvicini). Éditions Fayard, 2012. 
  • Attali, Jacques. PUF. Analyse économique de la vie politique, 1973. 
  • Attali, Jacques. PUF. Modèles politiques, 1974. 
  • PUF. L'anti-économique, 1975. 
  • Attali, Jacques. PUF. La parole et l'outil, 1976. 
  • Attali, Jacques. PUF. Bruits, 1977. 
  • Attali, Jacques. Flammarion. La nouvelle économie française, 1978. 
  • Attali, Jacques. Grasset. L'ordre cannibale, 1979. 
  • Attali, Jacques. Fayard. Les trois mondes, 1981. 
  • Attali, Jacques. Fayard. Histoires du temps, 1982. 
  • Attali, Jacques. Fayard. La figure de Frazer, 1984. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Au propre et au figuré, 1988. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Lignes d'horizon, 1990. 
  • Attali, Jacques. Historique - Éditions Fayard. 1492, 1991. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Économie de l'apocalypse - Trafic et prolifération nucléaire, 1994. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Chemins de sagesse, 1996. 
  • Attali, Jacques. Éditions de l'Amateur. Mémoires de sabliers, 1997. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Le citoyen, les pouvoirs et dieu, 1998. 
  • Attali, Jacques. Éditions Stock. Pour un modèle européen d'enseignement supérieur, 1998. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Dictionnaire du Plantilla:S-, 1998. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Fraternités : Une nouvelle utopie, 1999. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Les Juifs, le monde et l'argent, 2002. 
  • Attali, Jacques. L'Homme nomade, 2003. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. La Voie humaine : Pour une nouvelle social-démocratie, 2004. 
  • Attali, Jacques. Éditions BNF. Raison et foi, Averroès, Maïmonide, Thomas d'Aquin, 2004. 
  • Fondation Jean Jaures. Changer de paradigme pour supprimer le chômage, 2005. 
  • Attali, Jacques. Portraits de micro entrepreneurs, 2006. 
  • Éditions Fayard. L'Avenir du travail, 2007. 
  • Éditions Fayard. Amours, 2007. 
  • Attali, Jacques. XO Éditions. 300 décisions pour changer la France, 2008. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. La crise, et après ?, 2008. 
  • Attali, Jacques. Éditions Plon-Fayard. Dictionnaire amoureux du Judaïsme, 2009. 
  • Éditions Robert Laffont - Hyperlivre[35]. Le sens des choses, 2009. 
  • Attali, Jacques. Une brève histoire de l'avenir (Édition remise à jour) - Éditions Fayard, 2009. 
  • Attali, Jacques. Sept leçons de vie : Survivre aux crises, 2010. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Tous ruinés dans dix ans ? Dette publique : la dernière chance, 2010. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Phares. 24 destins[36], 2010. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Demain, qui gouvernera le monde ?, 2011. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Candidats, répondez !, 2011. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. La consolation (avec Stéphanie Bonvicini), 2012. 

Novel·les modifica

Romans modifica

  • 1989 : La vida eterna, Edicions Fayard
  • 1990 : El primer dia després de mi, Edicions Fayard
  • 1994 : Vindrà - Edicions Fayard
  • 1997 : Més enllà de cap part, Edicions Fayard
  • 1999 : La dona del menteur, Edicions Fayard
  • 2002 : Nouv'elles, Edicions Fayard
  • 2004 : La Confrérie dels Despertats, Edicions Fayard ISBN 978-2-213-61901-9

Biographies modifica

Biographies modifica

  • Jacques, Attali. Sigmund Warburg, un homme d'influence. Éditions Fayard, 1985. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Sigmund Warburg, un homme d'influence, 1985. 
  • Jacques, Attali. Blaise Pascal ou le génie français. Éditions Fayard, 2000. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Blaise Pascal ou le génie français, 2000. 
  • Jacques, Attali. Karl Marx ou l'esprit du monde. Éditions Fayard, 2005. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Karl Marx ou l'esprit du monde, 2005. 
  • Jacques, Attali. Gândhî ou l'éveil des humiliés. Éditions Fayard, 2007. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Gândhî ou l'éveil des humiliés, 2007. 
  • Jacques, Attali. Diderot ou le bonheur de penser. Éditions Fayard, 2012. 
  • Attali, Jacques. Éditions Fayard. Diderot ou le bonheur de penser, 2012. 

Teatre modifica

Théâtre modifica

  • 1999 : Les Portes del cel creada al teatre de París amb Gérard Depardieu, Jean-Michel Dupuis, Barbara Schulz, posada en escena Stéphane Hillel. El tema és el final de el emperador germanique Charles Quint, al Plantilla:XVIe siècle.
  • 2008 : Del cristal al fum creada al teatre del Rodó-Punt amb Féodor Atkine, Bernard-Pierre Donnadieu, posada en escena Daniel Mesguich. El tema és el paper determinant jugat en novembre 1938 per la companyia d'assegurances Allianz en l'elaboració de la Solució final.

Conta per nens modifica

Conte pour enfants modifica

  • 1995 : Manuel, el nen-somni (il·lustrat per Philippe Druillet), Edicions Stock

Memòries modifica

Mémoires modifica

  • 1986 : Verbatim i, Edicions Lgf (réédité en Fayard l'any 1993)
  • 1994 : Europa(s), Edicions Fayard
  • 1995 : Verbatim ii, Edicions Fayard
  • 1995 : Verbatim iii, Edicions Fayard
  • 2005 : Això era François Mitterrand, Edicions Fayard
  • 1986 : Verbatim i, Éditions Lgf (réédité chez Fayard en 1993)
  • 1994 : Europe(s), Éditions Fayard
  • 1995 : Verbatim ii, Éditions Fayard
  • 1995 : Verbatim iii, Éditions Fayard
  • 2005 : C'était François Mitterrand, Éditions Fayard

Notes i referències modifica

Notes et références modifica

Notes modifica

Notes modifica

  1. "Derivat en - i del nom Attal, que en àrab significa traginer (` attâl), el nom el duen jueus sefardites del nord d'Àfrica.", Origen dels noms propis
  2. futura metgessa i psicoanalista
  3. Jacques té 13 anys.
  4. (promoció Robespierre amb Philippe Séguin i Louis Schweitzer)
  5. (promotion Robespierre avec Philippe Séguin et Louis Schweitzer)
  6. Ha estat establert que la disposició de les bureaux de la Banca ha estat fet sense dépassement pressupostària i que cap acte contestable no ha pogut ser-li reprotxat en la seva gestió
  7. Il a été établi que l'aménagement des bureaux de la Banque a été fait sans dépassement budgétaire et qu'aucun acte contestable n'a pu lui être reproché dans sa gestion

Referències modifica

Références modifica

  1. Nascut l'any 1904, mort l'any 1986, Cf Un pare ambiciós
  2. Jacques i Bernard Attali, emissió C’est de famille a Europe 1 l' 1 d'agost de 2011
  3. LA TEORIA DE L'ORDRE PEL SOROLL EN LA TEORIA ECONÒMICA, sobre el lloc books. google. fr
  4. LA THÉORIE DE L'ORDRE PAR LE BRUIT DANS LA THÉORIE ÉCONOMIQUE, sur le site books.google.fr
  5. Novethic : Annuaire de les organitzacions no governamentals - ONG
  6. Novethic : Annuaire des organisations non gouvernementales - ONG
  7. Jacques Attali, Això era François Mitterrand , Fayard, p.  348
  8. Okba Lamrani, Jacques Attali : la caiguda , La Humanitat , 17 de juliol 1993 llegir en línia.
  9. Això era François Mitterrand , Jacques Attali, Fayard, p.  360
  10. Jacques Attali, C'était François Mitterrand, Fayard, p. 348
  11. Okba Lamrani, Jacques Attali : la chute, L'Humanité, 17 juillet 1993 lire en ligne.
  12. C'était François Mitterrand, Jacques Attali, Fayard, p. 360
  13. Això era François Mitterrand , Jacques Attali, Fayard, p.  359
  14. Això era François Mitterrand , Jacques Attali, Fayard, p.  359 - Llegir igualment el interview de François Mitterrand per Guy Sitbon en El cas Attali , Flammarion.
  15. C'était François Mitterrand, Jacques Attali, Fayard, p. 359
  16. C'était François Mitterrand, Jacques Attali, Fayard, p. 359 - Lire également l'interview de François Mitterrand par Guy Sitbon dans Le cas Attali, Flammarion.
  17. Lloc AetA
  18. Site AetA
  19. Armelle Thoraval, « Jacques Attali posats en examen en l'afer Falcone », sobre el lloc liberation. fr del 9 de març de 2001.
  20. « Angolagate: Jacques Attali relaxé », sobre el lloc nouvelobs.com
  21. Armelle Thoraval, « Jacques Attali mis en examen dans l'affaire Falcone », sur le site liberation.fr du 9 mars 2001.
  22. « Angolagate: Jacques Attali relaxé », sur le site nouvelobs.com
  23. Jacques Attali accepta una missió del govern, El Figaro del 24 de juliol de 2007
  24. Informe Attali : 316 proposicions per "libérer el creixement francès" Sobre el lloc govern. fr
  25. Jacques Attali accepte une mission du gouvernement, Le Figaro du 24 juillet 2007
  26. Rapport Attali : 316 propositions pour "libérer la croissance française" Sur le site gouvernement.fr
  27. «[REFWY0000 ;jsessionid = ?cidTexte = JORFTEXT000022834998&dateTexte = &oldAction = rechJO&categorieLien = id Arrêté du 9 septembre 2010 portant nomination au conseil d'administration de l'Établissement public du musée d'Orsay et du musée de l'Orangerie]». [Consulta: 21 setembre 2010].
  28. «Arrêté du 9 septembre 2010 portant nomination au conseil d'administration de l'Établissement public du musée d'Orsay et du musée de l'Orangerie». [Consulta: 21 setembre 2010].
  29. «[REFWY0000 L’orchestre national – Jacques Attali à la baguette - Paru dans Le Nouvel Observateur - 17 juin 2010 - sur le lloc attali.com]».
  30. «L’orchestre national – Jacques Attali à la baguette - Paru dans Le Nouvel Observateur - 17 juin 2010 - sur le site attali.com».
  31. «[REFWY0000 La Fabrique Opéra - une franchise associative]».
  32. «La Fabrique Opéra - une franchise associative».
  33. «L'hyperlivre». Orange-Innovation. [Consulta: 24 setembre 2009].
  34. Confucius, Aristòtil, Açoka, Boèce, Hildegarde de Bingen, Ibn Rushd, Maïmonide, Thomas d’ Aquin, Giordano Bruno, Caravage, Thomas Hobbes, Madame de Staël, Simon Bolivar, Charles Darwin, Abd el- Kader, Walt Whitman, Shrîmad Râjchandra, l’emperador Meiji, Walther Rathenau, Thomas Edison, Marina Tsvetaïeva, Richard Strauss, Hô Chi Minh, Amadou Hampâté Bâ.
  35. «L'hyperlivre». Orange-Innovation. [Consulta: 24 setembre 2009].
  36. Confucius, Aristote, Açoka, Boèce, Hildegarde de Bingen, Ibn Rushd, Maïmonide, Thomas d’Aquin, Giordano Bruno, Caravage, Thomas Hobbes, Madame de Staël, Simon Bolivar, Charles Darwin, Abd el-Kader, Walt Whitman, Shrîmad Râjchandra, l’empereur Meiji, Walther Rathenau, Thomas Edison, Marina Tsvetaïeva, Richard Strauss, Hô Chi Minh, Amadou Hampâté Bâ.

Veure també modifica

Voir aussi modifica

Article connexe modifica

Article connexe modifica

  • PlaNet Finança

Enllaços externes modifica

Liens externes modifica

Plantilla:Autres projets

Plantilla:Autres projets


Notes de traducció modifica

  • Les plantilles en vermell són les que no s'han pogut trobar la corresponent plantilla en català. Això no vol dir que no existeixi, sino que no s'ha pogut trobar automàticament, ja sigui per que no hi ha el corresponent enllaç interviqui, o per que, realment, no existeix la plantilla en català. En cas que trobeu la plantilla corresponent us agrairia que li posesiu el seu enllaç interviqui a la plantilla en l'idioma original per poder trobar-la en properes traduccions. Gràcies. --Anskarbot (disc.) 21:17, 24 març 2013 (CET)
  • He optat per posar totes els possibles paràmetres que admet la plantilla en català perque és complicat encertar els paràmetres coincidents en una traducció literal. Intenteré que almenys les plantills de referènciess quedin perfectament traduïdes i amb la resta anirem poc a poc. --Anskarbot (disc.) 21:17, 24 març 2013 (CET)
  • És possible que quan estigui implementat Wikidata sigui més fàcil saber la coincidència de paràmtres originals i en català, però per ara és força complicat. --Anskarbot (disc.) 21:17, 24 març 2013 (CET)
  • Podeu comentar possibles millores en el bot de traducció en aquesta pàgina. --Anskarbot (disc.) 21:17, 24 març 2013 (CET)
  • Les paraules que el programa Apertium encara no tradueix queden registrades automàticament. Si trobeu alguna millora en la traducció podeu expresar-ho a la mateixa pàgina d'errors. --Anskarbot (disc.) 21:17, 24 març 2013 (CET)