Varingi (norrè occidental antic Væringi, plural Væringjar, rus antic Варя́ги o Variagui, grec Βάραγγοι, Vàrangoi) és la denominació dels comerciants i guerrers procedents d'Escandinàvia (majoritàriament Suècia), la presència dels quals en el territori del Dnièper, Dvinà, Volga i Don fins a la Mar Càspia i Mar Negra és atestada a partir del segle VIII dC. Apareixen esmentats a diverses fonts àrabs, romanes d'Orient i russes antigues. La denominació sovint s'empra com a sinònima de la tribu dels Rus.

La guàrdia varega segons la Crònica de Joan Escilitzes (segle xii)

EtimologiaModifica

El mot eslau oriental antic varęgŭ tradicionalment es veu com un mot procedent del norrè antc væringi, el qual, originàriament, fóra un compost de vár "jurament [solemne]" i gengi "company de viatge o camí", és a dir, "persones que viatgen plegades havent-se obligat per jurament a defensar-se mútuament".[1]

A l'Europa orientalModifica

 
Empreses dels escandinaus entre els segles VIII i X dC.

Com es desprèn del que s'ha exposat sobre l'etimologia del mot, per Varingis s'entenien, de manera especial, associacions d'escandinaus, armats i units per uns interessos comuns i per juraments de mútua lleialtat, que, entre els segles VIII i XII estigueren actius a la zona de la Mar Bàltica i a l'Europa oriental. En aquest territori aprofitaven els grans rius com ara el Vòlkhov, Nevà, Dvinà, Volga, Dnièper i Don, per a desplaçar-se per les grans extensions de terres baixes de l'Europa oriental. Els varingis actuaven com a comerciants, colons i guerrers. A través de llurs expedicions comercials per la Mar Negra varen entrar en contacte amb els romans d'Orient i arribaren a Constantinoble, on, durant una època, varen constituir la guàrdia personal (guàrdia varega) dels emperadors romans d'Orient. Travessant la Mar Càspia fins i tot van arribar a Bagdad. Les guàrdies personals dels prínceps russos o druixines remunten a grups de varingis juramentats.

Els varingis participaren en la creació del Regne de la Rus de Kíev. A partir del segle IX dC començaren a establir-se com a colons entre els eslaus orientals, de primer com a mercenaris i posteriorment com a capa social dominant, constituint-s'hi en la noblesa. Els escandinaus establerts a l'actual Rússia a finals del segle X ja s'havien eslavitzat totalment. Amb l'eslavització deixaren d'ésser coneguts com a Varingis (rus варяги, Variagui) entre els russos, ja que el mot варяг hi connota sempre foraster, estranger, i no apareix mai aplicat a nadius ni a forasters o estrangers integrats.

Val a dir que, tanmateix i fins al segle xiii, no deixaren d'arribar als territoris eslaus orientals nous grups de varingis d'Escandinàvia per a servir com a mercenaris a la Rus de Kiev. Aquests escandinaus no integrats continuaren essent designats com a Varingis pels eslaus orientals, desmarcant-los d'aquesta manera dels Rus assimilats.

En la historiografia resta un tema debatut si la fundació de la Rus de Kíev remunta originàriament als grups eslaus o als grups escandinaus. La Birgit Scholz escriu a la seva tesi de doctorat: „La qüestió de les arrels escandinaves o eslaves de l'antic estat rus és, d'ençà del segle xviii, una qüestió política de primer rang en les relacions entre les historiografies russa, escandinava i alemanya, en la qual hi xoquen els sentiments de superioritat dels uns amb certs complexos d'inferioritat dels altres.“

A Aràbia i ÀsiaModifica

 
«Замо́рские го́сти» - Els hostes vinguts d'ultramar d'en Nikolai Konstantínovitx Rèrikh, 1899 (Els Varingis a Rússia).

Diverses excavacions dutes a terme en els darrers decennis[2] han posat al descobert que -si més no aïlladament- els comerciants varingis, després de fer passar a la Mar Roja llurs mercaderies amb caravanes per l'Istme de Suez, comerciaren també a la zona de l'actual Qatar.[3] De les fonts àrabs se'n desprèn que els varingis ja visitaven Bagdad al segle IX i que arribaven fins a Itil, a la Mar Càspia, des d'on hom podia atènyer la Ruta de la Seda cap a la Xina.[4]

Inicialment, el poble dels Rus va fer acte d'aparició al Serkland (Terres de Sarraïns) com a viatgers comerciants al llarg de la ruta comercial del Volga..

Diversos materialsModifica

El concepte va servir, entre d'altres, com a nom del creuer rus Variag (1899), el portaavions soviètic Variag, començat a construir el 1985 i que no es va arribar a construir del tot, així com a nom, durant la Segons Guerra Mundial d'una divisió de les Waffen-SS que es va planejar, però que no es va arribar a constituir.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Plantilla:RGA
  • Birgit Scholz: Von der Chronistik zur modernen Geschichtswissenschaft. Die Warägerfrage in der russischen, deutschen und schwedischen Historiographie. Harrassowitz, Wiesbaden 2000, ISBN 3-447-04342-3
  • Hans Kapel: Arryan, Qatar National Museum Journal, 1983, pàgs. 1–126 (Excavacions de Jabal Juasiyah, Qatar)

LinksModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Varingi

Notes i RemarquesModifica

  1. H. S. Falk & A. Torp, Norwegisch-Dänisches Etymologisches Wörterbuch, 1911, pp. 1403-4; J. de Vries, Altnordisches Etymologisches Wörterbuch, 1962, pp. 671–2; S. Blöndal & B. Benedikz, The Varangians of Byzantium, 1978, p. 4
  2. Kapel, 1983
  3. Vikings in the Persian Gulf; Jnl Royal Asiatic Soc, III Ser., Vol. 17,4, pàg. 389
  4. Die Wikinger; Was ist Was, volum 58, pàg. 32