Vicenç Villatoro i Lamolla

Vicenç Villatoro i Lamolla
	; (2005)
Biografia
Naixement	22 gener 1957 (67 anys); Terrassa (Vallès Occidental)
3r Director Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
	15 novembre 2014 – 2018 ; ← Marçal Sintes – Judit Carrera Escudé →
President Institut Ramon Llull
	31 gener 2011 – 3 octubre 2013
President Fundació Ramon Trias Fargas
	2004 – 2008
Director Fundació Enciclopèdia Catalana
	2002 – 2003
Director Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
	2002 – 2004
Diputat al Parlament de Catalunya
	5 novembre 1999 – 4 abril 2002 – Teresa Capilla i Pujol → ; Legislatura: sisena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona
Director Avui
	1993 – 1996
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, director de programa, periodista, catedràtic, guionista
Ocupador	Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, director (2014–2018) ; TV3 ; El Correo Catalán ; Diari de Terrassa ; Universitat Autònoma de Barcelona
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya
Membre de	Ofèlia Dracs ; Plataforma per la Llengua
Participà en
31 març 2016	Manifest Koiné
Família
Fills	Aleix Villatoro i Oliver
Premis
	(2018) premi Carles Rahola d'assaig; (2010) premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull; (2006) Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor; (2004) Premi Carlemany per al foment de la lectura; (2003) premi 31 de Desembre; (2001) Premi Prudenci Bertrana de novel·la; (1991) Premi Documenta de narrativa; (1988) premi Òmnium de Televisió, per l'obra Crònica 3; (1987) Premi Ciutat de Barcelona; (1983) Premi Sant Joan de narrativa; (1981) Premi Sant Jordi de novel·la; (1980) Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ;
Lloc web	villatoro.cat

Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, Vallès Occidental, 22 de gener de 1957)^[1] és un escriptor, periodista i polític català.

Com a escriptor ha publicat especialment llibres de narrativa, que han obtingut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. Alguns d'aquests títols s'han traduït al castellà, l'alemany, el francès i l'italià. Ha publicat també obres de poesia, assaig d'actualitat, memorialística i narrativa infantil i juvenil. És autor de lletres de cançons i guions cinematogràfics i ha estat comissari de diverses exposicions, com «Escolta, Espanya», «Cataluña, tierra de acogida» i «Veus».

Com a periodista ha treballat a les redaccions de Diari de Terrassa, El Correo Catalán i TV3, especialment a les àrees de cultura. Ha dirigit el diari Avui, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i diversos programes culturals a TV3 i el Canal 33, com Trossos, Crònica tres, Millenium i De llibres. Col·labora habitualment en mitjans escrits i audiovisuals com el diari Ara, Catalunya Ràdio, TV3, Revista de Catalunya i El Temps, entre molts d'altres. Ha estat professor de gèneres d'opinió periodística a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En l'àmbit públic, ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat, director de l'Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull, membre del consell d'administració de BTV, diputat al Parlament de Catalunya per CDC ^[2] i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).^[3]

Biografia

Villatoro va néixer a Terrassa. La seva mare, Teresa Lamolla, era filla d'un militant d'Estat Català, Artur Lamolla.^[4]

Periodista

Llicenciat en Ciències de la Informació. Va treballar a diversos mitjans, com el Diari de Terrassa o El Correo Catalán, on va ser cap de la secció de cultura i espectacles. Posteriorment va dirigir el diari Avui entre 1993 i 1996. També ha col·laborat amb diversos mitjans escrits, com Catalunya Ràdio, l'Avui, El Periódico de Catalunya,^[5] El País. També publica un article diari a l'Ara.

A televisió ha estat cap de la secció de cultura de TV3, director i presentador dels programes Trossos i Crònica 3 i presentador del programa Millenium. Ha estat també el presentador del programa De llibres, al Canal 33. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Escriptor

La seva tasca d'escriptor s'ha traduït en una trentena d'obres publicades, algunes de les quals reconegudes per premis literaris de l'entitat del Sant Jordi. Ha publicat 12 novel·les. Destaquen Evangeli gris, Memòria del traïdor, La claror de juliol, Hotel Europa i La ciutat del fum. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i a l'alemany. També cal destacar que va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Carrera política i càrrecs institucionals

Altres càrrecs importants que ha ocupat són el de director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000), director cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2002-2003) i director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2002-2004).^[6] Militant de Convergència Democràtica de Catalunya,^[7] entre 1999 i el 2002 va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència Democràtica de Catalunya dins les llistes de Convergència i Unió a Barcelona.^[8]

Entre 2004 i 2008 presidí la Fundació Ramon Trias Fargas. Va formar part del patronat de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol i de la Fundació Catalunya Oberta.^[9] També és membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua. Ha estat professor de Gèneres d'Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.

Fou president de l'Institut Ramon Llull entre el 31 de gener de 2011 i el 3 d'octubre de 2013.^[10]^[11] Actualment, forma part del consell d'Administració d'Informació i Comunicació de Barcelona, la societat municipal que gestiona BTV, Barcelona FM i el portal BTVNoticies.cat.^[12] El 2014 substituí Marçal Sintes com a director del CCCB,^[13]càrrec que ocupà fins 2018; tant el nomenament de Marçal Sintes, en substitució de Josep Ramoneda, com el de Vicenç Villatoro es van fer sense concurs públic.^[14]

El setembre de 2022, després d'un any en el càrrec, renuncià per motius personals a la presidència del Memorial Democràtic de Catalunya i fou substituït per Enric Pujol i Casademont.^[15]

Entre altres activitats ha estat també comissari de les exposicions Escolta, Espanya, Catalunya, tierra de acogida i Veus.

Obra

Narrativa breu

1983 — Passeu, passeu

Novel·la

1981 — Papers robats que cremen
1982 — Evangeli gris
1984 — País d'Itàlia
1986 — Els anys a ciutat
1987 — Les illes grogues: tres novel·les romàntiques
1987 — Entre batalles
1990 — Titànic
1992 — Hotel Europa
1996 — Memòria del traïdor
1997 — La claror del juliol
1997 — Tres dies de glòria
2001 — La ciutat del fum
2004 — La derrota de l'àngel
2005 — La dona a la finestra
2010 — Tenim un nom
2011 — Moon River
2014 — Un home que se'n va (Proa)
2016 — El retorn dels Bassat (La Magrana)^[16]
2021 — La casa dels avis (Proa)
2022 — Tren a Maratea (Proa)
2024 — Urgell. La febre de l’aigua (Proa)^[17]

Poesia

1974 — Passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist
1978 — Les banderes, tampoc
1981 — Els arbres vora els marges
1988 — Cartografies
2011 — Sense invitació

No ficció

1989 — A l'inrevés (dietari)
1998 — L'ofici de mirar: dietari 1989-1997
2000 — De part del pare
2004 — Catalunya després del tripartit
2005 — Crear Europa, reconstruir Occident
2005 — Els jueus i Catalunya
2007 — L'engany. El segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya.
2012 — Amb Déu o sense. Quaranta cartes creuades, amb Francesc Torralba, (Fragmenta. ISBN 978-84-92416-54-7^[18] (en castellà, ISBN 978-84-92416-61-5)^[19]
2012 — Llibre d'actes (1998-1999)
2018 — Massa foc: diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel

Premis i reconeixements

1979 — Martí Dot per Les banderes, tampoc
1980 — Joaquim Ruyra per Papers robats que cremen
1981 — Sant Jordi per Evangeli gris
1983 — Sant Joan per País d'Itàlia
1987 — Ciutat de Barcelona per Les illes grogues: tres novel·les romàntiques
1991 — Documenta per Hotel Europa
1996 — Llorenç Villalonga per La claror del juliol
2001 — Prudenci Bertrana per La ciutat del fum
2003 — 31 de desembre
2004 — Carlemany per La derrota de l'àngel
2006 — Vaixell de Vapor per La Torre
2010 — Ramon Llull per Tenim un nom
2018 — Premi Carles Rahola d'assaig per Massa foc. Diàlegs extremadament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel

Referències

↑ «Vicenç Villatoro i Lamolla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Vicenç Villatoro i Lamolla». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
↑ Aragay, Ignasi «Vicenç Villatoro serà el nou director del CCCB». Diari Ara, 14-10-2014 [Consulta: 20 octubre 2014].
↑ Vicenç Relats «Vicenç Villatoro». Vallesos, 11, Primavera-estiu 2016, pàg. 18-26. ISSN: 2014-1882 [Consulta: 4 juny 2016].
↑ Vicenç Villatoro i Lamolla al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
↑ «Vicenç Villatoro i Lamolla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Palmer, Jordi. «Villatoro: «Monago ha de llegir el llibre si creu que hem d'anar al psiquiatre»». Terrassa: Nació Digital, 20-11-2014. [Consulta: 2 novembre 2015].
↑ Diputats de la VI Legislatura
↑ «El Centro de Estudios Jordi Pujol se disuelve porque considera "muy difícil" seguir recibiendo fondos». CatalunyaPlural.cat, 08-09-2014. [Consulta: 8 setembre 2014].
↑ «El Govern Balear dona llum verda a la proposta catalana de nomenar Vicenç Villatoro nou president de l'Institut Ramon Llull». 3cat24.cat, 21-01-2011. [Consulta: 11 gener 2022].
↑ «Vicenç Villatoro deixa l'Institut Ramon Llull i el substituirà Àlex Susanna». Ara, 03-10-2013.
↑ Castellví Roca, Albert «L'Ajuntament dona llum verda a la nova ràdio municipal de Barceloan». Diari Ara, 28-07-2014 [Consulta: 3 agost 2014].
↑ Aragay, Ignasi «Vicenç Villatoro serà el nou director del CCCB». Ara, 14-10-2014 [Consulta: 20 octubre 2014].
↑ Palau, Maria «Vicenç Villatoro, al CCCB». El Punt Avui, 15-10-2014 [Consulta: 30 octubre 2014].
↑ «Enric Pujol, relleu de Vicenç Villatoro en el Memorial Democràtic». ElPuntAvui.cat, 13-09-2022. [Consulta: 13 setembre 2022].
↑ «Tot és història». Cultura, 22-01-2017, pàg. 37.
↑ J.B. «"El Canal d'Urgell té una història molt cinematogràfica"». Segre, 06-02-2024, pàg. 41.
↑ «'Amb Déu o sense'». Catalunya Ràdio - Els matins, 14-03-2012.
↑ «Debate "Con o sin Dios"». RTVE - Para todos la 2, 03-10-2012.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicenç Villatoro i Lamolla

Premis i fites
Precedit per: Lluís-Anton Baulenas i Setó La felicitat	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2001	Succeït per: Jordi Arbonès i Freixas Matèria fràgil
Precedit per: Joan Agut i Rico Pastís de noces	Premi Carlemany per al foment de la lectura 2004	Succeït per: Francesc Puigpelat i Valls Els llops

[gec-1] «Vicenç Villatoro i Lamolla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Vicenç Villatoro i Lamolla». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].

[3] Aragay, Ignasi «Vicenç Villatoro serà el nou director del CCCB». Diari Ara, 14-10-2014 [Consulta: 20 octubre 2014].

[vall-4] Vicenç Relats «Vicenç Villatoro». Vallesos, 11, Primavera-estiu 2016, pàg. 18-26. ISSN: 2014-1882 [Consulta: 4 juny 2016].

[5] Vicenç Villatoro i Lamolla al Qui és Qui de les Lletres Catalanes

[gec2-6] «Vicenç Villatoro i Lamolla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[ND-7] Palmer, Jordi. «Villatoro: «Monago ha de llegir el llibre si creu que hem d'anar al psiquiatre»». Terrassa: Nació Digital, 20-11-2014. [Consulta: 2 novembre 2015].

[6L-8] Diputats de la VI Legislatura

[9] «El Centro de Estudios Jordi Pujol se disuelve porque considera "muy difícil" seguir recibiendo fondos». CatalunyaPlural.cat, 08-09-2014. [Consulta: 8 setembre 2014].

[10] «El Govern Balear dona llum verda a la proposta catalana de nomenar Vicenç Villatoro nou president de l'Institut Ramon Llull». 3cat24.cat, 21-01-2011. [Consulta: 11 gener 2022].

[11] «Vicenç Villatoro deixa l'Institut Ramon Llull i el substituirà Àlex Susanna». Ara, 03-10-2013.

[12] Castellví Roca, Albert «L'Ajuntament dona llum verda a la nova ràdio municipal de Barceloan». Diari Ara, 28-07-2014 [Consulta: 3 agost 2014].

[13] Aragay, Ignasi «Vicenç Villatoro serà el nou director del CCCB». Ara, 14-10-2014 [Consulta: 20 octubre 2014].

[14] Palau, Maria «Vicenç Villatoro, al CCCB». El Punt Avui, 15-10-2014 [Consulta: 30 octubre 2014].

[15] «Enric Pujol, relleu de Vicenç Villatoro en el Memorial Democràtic». ElPuntAvui.cat, 13-09-2022. [Consulta: 13 setembre 2022].

[16] «Tot és història». Cultura, 22-01-2017, pàg. 37.

[17] J.B. «"El Canal d'Urgell té una història molt cinematogràfica"». Segre, 06-02-2024, pàg. 41.

[18] «'Amb Déu o sense'». Catalunya Ràdio - Els matins, 14-03-2012.

[19] «Debate "Con o sin Dios"». RTVE - Para todos la 2, 03-10-2012.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

Biografia
(2005)
Naixement	22 gener 1957 (67 anys) Terrassa (Vallès Occidental)

3r Director Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
15 novembre 2014 – 2018 ← Marçal Sintes – Judit Carrera Escudé →
President Institut Ramon Llull
31 gener 2011 – 3 octubre 2013
President Fundació Ramon Trias Fargas
2004 – 2008
Director Fundació Enciclopèdia Catalana
2002 – 2003
Director Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
2002 – 2004
Diputat al Parlament de Catalunya
5 novembre 1999 – 4 abril 2002 – Teresa Capilla i Pujol → Legislatura: sisena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona
Director Avui
1993 – 1996

Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, director de programa, periodista, catedràtic, guionista
Ocupador	Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, director (2014–2018) TV3 El Correo Catalán Diari de Terrassa Universitat Autònoma de Barcelona
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya
Membre de	Ofèlia Dracs Plataforma per la Llengua
Participà en

31 març 2016	Manifest Koiné

Família
Fills	Aleix Villatoro i Oliver
Premis
(2018) premi Carles Rahola d'assaig (2010) premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (2006) Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor (2004) Premi Carlemany per al foment de la lectura (2003) premi 31 de Desembre (2001) Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1991) Premi Documenta de narrativa (1988) premi Òmnium de Televisió, per l'obra Crònica 3 (1987) Premi Ciutat de Barcelona (1983) Premi Sant Joan de narrativa (1981) Premi Sant Jordi de novel·la (1980) Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil

Lloc web	villatoro.cat