Viquipèdia Discussió:Anomenar pàgines/Arxiu 1

Darrer comentari: fa 9 anys per Pere prlpz sobre el tema Dubte

Arxius: Astronomia, Carrers, Clubs i partits polítics, Comuna, Divisions de futbol, Sants, Ús de l'article

Llistes i noms de persona

He afegit un comentari mes, suposo que tothom hi estara d'acord.

Pel que fa al segon punt (plurals), hi ha el tema dels llistats. Per exemple, es ridicul anomenar municipi de Girona a una plana que es un llistat de municipis (l'article no es dedicara a explicar en detall que es un municipi de la provincia de Girona). Llavors, es podria fer municipis de Girona o llistat de municipis de Girona. Crec que ara hi ha articles amb tots dos estils, potser seria bo triar-ne un i posar-ho aqui, o recomanar que es facin servir tots dos (amb redirreccions).

Jo voto per al format Llistat de..... L'experiència em diu que el sistema singular/plural porta a la confusió, descoordinació i repetició de dades. És més, a vagades per segons quins plurals el millor és redirigir cal als singulars per deixar clar quina informació ja hi ha. Per contres, els Llistats deixen clar quina matèria es tractaràn i resten ambigüitat a la pàgina. Llull 08:01 6 abr, 2004 (UTC)

Respecte als noms de persona, periodicament em queixo de que la manera com ho fem ara (COGNOM1 COGNOM2, NOM) es farragosa pels enllassos, antiestetica pels titols, augmenta el risc de planes duplicades, es diferent de totes les altres viquipedies, i ningu no m'ha dit mai pq es fa aixi i quin es l'avantatge. Proposo de fer a partir d'ara: NOM COGNOM1 COGNOM2. Algu te alguna opinio a favor o en contra d'aixo ????

Xevi 19:20 5 abr, 2004 (UTC)

  • En el primer cas em pareix perfecte. En el cas de noms i cognoms no crec que això augmenti el nombre de planes duplicades, de totes maneres si s'ha de fer seria convenient fer-ho com més aviat millor, o deixar-ho com està ara, perque si ho deixam estar, i seguim posant cognom, i després el nom, ho acabo de fer ara mateix, cada vegada n'hi haura més i cada vegada s'hauran de canviar més planes.

Plàcid Pérez Bru 20:27 5 abr, 2004 (UTC)

Post scriptum de totes maneres si vols posar "Einstein", i has de fer un enllaç a Albert Einstein, que t'és posar-ho així, o posar Einstein, Albert, només hi ha una coma de diferència.

  • Així, doncs, tu te'n queixes? Jo també ho havia fet, però ni havia rebut resposta ni t'havia llegit a tu (coses del kaos de la Viquipèdia). El sentit evident pel qual es fa això, és per donar aires d'enciclopèdia (on el sistema de recera habitual és "cognoms, nom"), però em sembla mal triat per a la Viquipèdia on enlloc d'un llistat alfabètic s'utilitza un cercador. És més, per als llistats s'està utilitzant el format [[Cognoms, Nom|Nom Cognoms]] quan crec que justament el més escaient per fer un llistat en una pàgina hauria de ser [[Nom Cognoms|Cognoms, Noms]]. A mi ja m'agradaria que estiguès al revès, però canviar-ho és una feina de cal dimoni. Llull 08:01 6 abr, 2004 (UTC)
En principi, tot es pot arreglar amb redireccions. Pero posats a triar, perque no fer-ho de la manera mes senzilla possible ?? D'entrada, es possible que en algun article vulguem enllassar el nom complet Albert Einstein, pero no veig que mai haguem d'enllassar directament Einstein, Albert. A no ser que posar "Einstein, Albert" tingui algun avantatge sobre "Albert Einstein". Crec que es al contrari, perque "Einstein, Albert" com a titol d'article no queda gens be, es mes natural de l'altra manera. Pero es que encara es complica mes amb noms catalans, pq hi ha 2 cognoms. P.ex., Jordi Pujol i Soley seria el nom complet, tot i que tambe podria ser "Jordi Pujol Soley" (no tothom utilitza) la i. Tal com ho fem ara, tots dos s'haurien de redirigir a "Pujol i Soley, Jordi". Per si de cas, potser tambe caldria una redireccio des de "Pujol Soley, Jordi". Clar que en molts casos molta gent buscara "Jordi Pujol", per tant caldra fer una nova redireccio, o potser una plana de desambiguacio si hi ha varis "Jordi Pujol" coneguts. Clar que en aquest darrer cas hauria de ser "Pujol, Jordi"... O sigui, el doble de redireccions. Siguem realistes, normalment la gent no es preocupara de fer tantes redireccions, o no seguira sempre la convencio cognoms, nom, cosa que fara mes dificil de saber si l'article sobre un personatge existeix.
En el que tens rao es que aixo s'hauria de parlar i decidir com mes aviat millor, i no pas el dia que tinguem 50.000 articles. Xevi 21:26 5 abr, 2004 (UTC)
Un altre cas que no podem controlar és el de les llengües estrangeres. Kvion Shayuio amash -> què és cognom i què és nom? Tinc entès que els xinesos, per exemple, primer posen el cognom i després el nom. El més adient sembla posar el nom tal com l'hauria escrit el propi individu (si sabès l'alfabet català, és clar) i en acabat redirigir des de totes aquelles altres plantes que calguin.Llull 08:01 6 abr, 2004 (UTC)
Doncs si els pocs col.laboradors habituals hi estem d'acord, i ningu no s'en queixa, perq ue no canviem l'estil per fer els noms ? D'acord que caldria canviar el nom de molts d'articles, pero es pot anar fent progressivament, igual que anem fent neteja d'altres tipus, mantenint redireccions per no trencar enllassos. I crec que a llarg termini si que estalviaria feina.
Esperem uns dies a veure si algu hi diu alguna cosa ? Cal fer algun proces de votacio ? Sisplau, digueu alguna cosa per saber quanta gent estaria d'acord a fer-ho aixi.

Xevi 20:52 6 abr, 2004 (UTC)

Primer avis, si ningú hi està en desacord el canvi comença el 8 d'abril.

Plàcid Pérez Bru 19:31 7 abr, 2004 (UTC)

Segon avís

Plàcid

Doncs actualitzo la plana. Text antic a sota.

  • Noms de persona: per a fer una entrada referida a una persona, el criteri actual és així: PRENOM COGNOM1 COGNOM2. Hi ha excepcions:
    • Els noms de personatges antics, com Juli Cèsar, etc. Fins i tot en el cas dels romans podrien entrar només amb el COGNOMEN catalanitzat, preferiblemant al nom complet, que és massa llarg: p.e. "Virgili", millor que no pas "Plublius Vergilius Maronus". Hi posaríem els dos noms només quan siguin arxiconeguts així, com Juli Cèsar, Marc Antoni o Octavi August, per aquest ordre, sense invertir-ho.


Noms de famílies lingüístiques

Malgrat la recomanació d'anomenar en singular, pel que fa a les famílies lingüístiques, jo (sí, així de particularment i egoïsta) prefereixo fer-ho en plural, i si de cas, després redireccionar. I és que veig més lògic parlar de llengües semítiques (en general, i dir-ne de tot) que no pas de "tota aquella característica que compleix una llengua que és semítica", que és la idea que n'extrec del singular. A més, a les altres wikipedies, també empren el plural, per aquesta situació (malgrat que, d'acord, el mimetisme no sigui garantia de fer-ho bé).Jahecaigut 01:34 4 mar, 2005 (UTC)

Noms d'illes, rius ... (i altres meravelles geogràfiques)

Crec que és més adequat no incloure "illa", "riu" o el que sigui dins el nom. La raó és que així les categories queden més endreçades. Almenys la de les illes, sí (sinó, la categoria tindria només entrades a la lletra i: Illa(/es) ???????). Per tant, crec que per exemple (quan es faci). O algú coneix alguna manera de fer que en ordernar ortogràficament les entrades a una categoria s'ignorin aquesta mena de mots introductoris comuns? (a la wiki anglesa fan moltes meravelles...). Jo per ara ho anomenaria tot sense "illa" o "riu" i després redirigiria, de manera que per exemple, l'article principal de les illes Åland sigui Åland i Illes Åland només una redirecció.Jahecaigut 01:34 4 mar, 2005 (UTC)

El problema de les illes rius... és que sovint són noms polisèmics que valen per més situacions. Això s'arregla posant-hi aquestes paraules davant. Si vols llistar les categories per un altre nom que el que comença l'article ho pots fer mitjançant un codi del tipus [[Categoria:Illes Åland|Åland]]. En aquest exemple es llistaran en la Å Llull 06:33 4 mar, 2005 (UTC)
D'acord, ja ho he fet, gràcies. Només una cosa encara: tot i ser llistada a Åland, dins de la categoria hi segueix sortint "Illes Åland". Hi ha alguna manera de fer que illes no surti, i que no sigui entrar l'article com a Åland a seques?Jahecaigut 00:21 18 mar, 2005 (UTC)

Quants cognoms?

A la pàgina Viquipèdia:Anomenar pàgines es diu:

Si una persona és més coneguda pel seu nom artístic o de ploma,
o un pseudònim, cal utilitzar aquest per anomenar l'article.

Per noms en català i castellà, cal usar els dos cognoms, sempre
que sigui possible. També és convenient fer una redirecció usant
només el nom i primer cognom (o fer una plana de desambiguació,
si hi ha varis personatges amb el mateix nom i cognom).

Quin dels dos punts té preferència? Per exemple Lluís Llach és conegut amb el nom artístic de Lluís Llach. Però l'article es diu Lluís Llach i Grande. El primer nom faria cas de la primera recomanació. El segon, de la segona. Si té preferència la primera, la segona no té gaire sentit.

O la cosa només funciona quan el nom de ploma és MOLT diferent? Tipus Víctor Català per Caterina Albert i Paradís.

O potser també amb noms tipus Quim Monzó en lloc de Joaquim Monzó i elquesigui?

--Viktor 20:36 26 mai, 2005 (UTC)

Obres artístiques inèdites

Quina és la política respecte per exemple els llibres, sèries de TV o pel·lícules que no s'han publicat/estrenat mai en català i per tant no tenen títol oficial? Hauríem de fer servir el nom original (p.e.: The Simpsons), el nom catalanitzat (p.e.: Els Simpson) o el nom pel que és més probable que es conegui (p.e.: Los Simpson, aquesta opció no la veig, però).

--Toni 19:19 19 ago, 2005 (UTC)

Suposo que si mai no s'ha publicat/estrenat en català l'article hauria de fer servir el nom original i a la introducció de l'article posar-hi la traducció (p.ex. The Simpsons, en català, Els Simpson); ara bé que si la majoria de les persones el coneixen amb el nom en castellà (com seria el cas de Los Simpson), es podria crear una pàgina que redireccioni a l'article amb el títol original (que en aquest cas, és en anglès) i per si algú se li acut, una redirecció en català. --Alonso 00:19, 29 oct 2006 (CEST)
Recordem que estem a la viquipèdia en català. Crec que segons es diu a Els Simpsons s'ha realitzat el doblatge al català d'aquesta sèrie d'animació, pel que es podria anomenar l'article en català, ja que en altres viquipèdies empren la traducció del nom de l'obra per a anomenar l'article així com es fa amb obres literàries (La Tempesta, El Quixot...) tot i que l'original fos escrit en altres llengües. --Bestiasonica (discussió) 16:35, 24 oct 2008 (CEST)
Aquesta és la meva opinió. Si no us agrada en tinc d'altres (adaptat de G. Marx)  

Pobles antics

Com a continuació de la discussió prèvia a Viquipèdia:La_taverna/Arxius/Polítiques/2006/02#Pobles_en_singular_o_plural faig la següent proposta. Al tercer punt diu "Feu servir sempre noms en singular, excepte quan la paraula definida només tingui plural, o tingui un sentit diferent en plural que en singular." Proposo afegir a continuació: "En el cas dels pobles antics és habitual anomenar-los en plural i poden tenir un sentit diferent en plural que en singular. En aquest cas s'utilitzarà el plural fent una redirecció des del singular". --VRiullop (parlem-ne) 20:01, 10 feb 2006 (UTC)

A favor del singular:

  • és l'entrada enciclopèdica comuna que buscaran els novells
  • surt de "poble X", més lògic que poble dels X
  • permet distingir un poble concret (el poble vàndal) del conjunt de pobles (els germànics)

A favor del plural:

  • evita confusió amb l'idioma (criteri ja adoptat)
  • evita deseambiguacions amb paraules comunes com en el cas de franc

En tot cas, s'han de fer redireccions i corregir enllaços perquè és un tema que afecta a molts articles--barcelona 22:51, 11 feb 2006 (UTC)

També trobaria més encertat que els pobles antics portessin l'entrada en plural, ja que els moderns s'acostumen a redirigir directament a la nació de la qual formen part; així, si volem saber alguna cosa sobre la història, la demografia, etc. dels búlgars aniríem a Bulgària, sobre els tàtars anar a Bulgària, sobre els catalans a Catalunya, etc., però pel que fa als pobles antics, o bé als que estan repartits entre diverses entitats estatals o regionals, em sembla molt millor el plural que el singular, ja que així es designa millor la col·lectivitat d'aquest poble, i més quan el singular moltes vegades designa la llengua particular d'aquest poble: així, tindríem els àrabs (poble originari d'Aràbia però estès més enllà de la península) i l'àrab (llengua àrab), els etruscs (poble d'Etrúria) i l'etrusc (llengua etrusca), etc. --Enric 00:54, 12 feb 2006 (UTC)
A mi em sembla logic, pero no se si cal concretar tant la politica. Pq nomes pobles antics ? Suposo que la mateixa norma seria aplicable a qualsevol poble/tribu/grup etnic modern que no hi hagi un nom ben definit pel seu "pais". (e.g., amerindis vs amerindi) Xevi 09:55, 12 feb 2006 (UTC)

Bé, donc, concreto la qüestió en dues preguntes:

  • Estem d'acord en adoptar el criteri que el pobles antics, i per extensió els pobles que no tenen un territori que els defineixi, s'anomenin en plural i es redireccioni, desambigüi o s'anoti una observació des del singular?
  • Cal concretar-ho en un redactat com una excepció als títols en singular, o ja es sobreentén com "sentit diferent en singular que en plural"?--VRiullop (parlem-ne) 10:31, 12 feb 2006 (UTC)
Estic completament d'acord amb Enric i amb Xevi: plural per als pobles, singular per a les llengües, encara que jo aniria més lluny: plural per a tots els pobles i nacions (i fer redireccions quan calgui, p.e. que catalans redireccioni a Catalunya, francesos a França...). Ara bé, si l'opció de plural-pobles no agrada a tots, l'opció alternativa seria anomenar en singular TOTS els pobles (com a estàndard definit) i que TOTS els articles de les llengües comencin amb "llengua ..." (p.e. llengua àrab, llengua maia, llengua francesa, llengua catalana...), com ho fan a la wiki en anglès. A mi no m'agrada gens aquesta darrera opció, però és una alternativa. --Alonso 16:37, 14 feb 2006 (UTC)
He estat buscant les convencions a altres viquis i l'única que diu alguna cosa sobre el que discutim és la francesa. Una de les quatre excepcions al singular és «Noms de peuples et de dynasties (fr:Wisigoths et non fr:Wisigoth ; fr:Carolingiens et non fr:Carolingien)». Una altra excepció, ara que hi penso, són els noms de les categories. Sobre les llengües ho deixaria com està. Sigui el que sigui, crec que és millor deixar constància de la política que es decideixi. --VRiullop (parlem-ne) 17:03, 14 feb 2006 (UTC)
Jo sempre he sigut de l'opinió que seria millor emprar el plural, per allò de la col·lectivitat, però resulta que en el cas concret de francs pots estar parlant tant d'una cosa com de l'altra (del poble antic o de la moneda extinta) en singular o en plural. Si em negava a emprar el plural per a al·ludir als pobles era perquè hi havia una norma clara per emprar sempre el singular pels articles i no hi havia cap excepció quant als noms d'ètnies. A la pàgina "Ajuda Discussió:Pàgina de desambiguació" hi ha un cas en el que es diu clarament que l'article angles devia passar a ser angle (poble germànic).
D'altra banda i en el fons, jo sóc tradicional i un gran bibliòvor, consegüentment pense que hauria d'anar en singular.
Un exemple per il·lustrar la tradició del singular el trobem a l'Enciclopèdia Catalana on utilitzen el singular dient que es tracta d'un individu d'un poble i en la següent oració alternen amb el plural, per a referir-se al poble en qüestió:
etrusc -a
Individu d'un poble format i desenvolupat a la regió d'Etrúria entre els ss VIII i I aC. La teoria d'un origen oriental dels etruscs es basa en dades antigues tradicionals;
basc -a
Individu d'un poble establert al País Basc. Els bascs o euskaldunak constitueixen un poble d'una comunitat ètnica, lingüística i antropològica física que ha estat més gran que la seva unitat històrica fins a època recent.
també:
indoeuropeu -ea
lígur
...
No obstant hi ha un article en plural: els huns.
Pot ser que la solució real per evitar ambigüitats és utilitzar l'adjectiu substantivitzat en la seua forma de simple adjectiu acompanyat d'un substantiu que ens trague de dubtes. Per exemple, per al maia, llengua maia o poble maia, és una manera de fer servir sempre el singular sense homonímia.
En principi, encara que sembla una solució prou plausible, no crec que siga correcte distingir als pobles, antics o actuals, amb el plural sinò tenir recursos i saber emprar-los eficaçment.
En definitiva, siga la resolució que s'adapte jo sempre l'acceptaré, però de moment s'ha de gastar el singular fins que s'arribe a un acord.
Pasqual · * 22:04, 14 feb 2006 (UTC)
Què fem llavors? Fem una votació?--Alonso 16:36, 24 feb 2006 (UTC)
Vols dir una proposta de Presa de decisions: Sobre l'anomenament d'articles referits a ètnies, pobles, llengües i objectes característics de zones geogràfiques? Afegisc objectes característics de zones geogràfiques per incloure el cas de angle, franc, persiana, caixemir... Pasqual · * 14:24, 27 feb 2006 (UTC)
Sí, una proposta de presa de decisions.--Alonso 16:03, 20 mar 2006 (UTC)
I la presa de decisions? Ací hi ha gent que segueix anomenant articles de noms de pobles en plural (cf. auscis, consorans, etruscs).
Els articles podrien començar dient, per exemple: Celta és el nom d'una civilització europea...–Pasqual · bústia 11:53, 22 abr 2006 (UTC)
No, això no. Un article no pot començar amb "tal és el nom" sinó amb "tal és". Es defineix el concepte, no la paraula en sí. Llull · (vostè dirà) 12:10, 22 abr 2006 (UTC)
És cert, ha sigut una resposta sobtada i precipitada, el que és clar és el que he dit sempre:
  • que el plural no defineix millor a un poble que el singular, és a dir que el plural, abarca a la gent, però la gent no és exactament tota la cultura d'un poble. Si fora per la gent no existiria la Història, ni els noms per a definir-los.
  • que no es tracta que siga més lògic el plural per als pobles (torne a ficar l'exemple dels francs, si he conservat cinquanta francs en una caixa m'estaré referint a les monedes no a uns individus extingits fa segles),
  • que no és cap costum habitual per a obres homònimes, enciclopèdies, diccionaris, etc.
  • i sobretot que hi ha una norma clara sobre anomenar els articles en singular i cap que ens diga que s'exeptuen els noms de pobles i menys de pobles antics.
Però el més gros és que semble un entusiasta encegat en una cosa que tot el món té assumida com a òbvia, evident i totalment acceptada. –Pasqual · bústia 19:10, 22 abr 2006 (UTC)
Jo crec que hauríem de seguir amb la norma general i posar els noms singulars (si pot ser posar el nom dels territoris -Etrúria per etruscs, per exemple- i fora problemes), però sóc concient que només és una qüestió de convenis. Acabi com a acabi, poseu redireccions des de les altres formes, si us plau. Llull · (vostè dirà) 19:27, 22 abr 2006 (UTC)
No sempre correspondrà un etnònim a un territori, els casos innumerables de pobles i tribus índies de tota Amèrica (nord, central i sud) en serien un bon exemple. –Pasqual · bústia 10:12, 26 abr 2006 (UTC)
Encara no s'ha establert cap norma general. Què fem, ens oblidem d'aquesta situació o establim una política oficial?--Alonso 00:24, 29 oct 2006 (CEST)

Acrònims

Proposo d'incloure un text que digui alguna cosa com:

  • Acrònims: es recomana que els acrònims redirigeixin cap a l'article amb tot el nom sencer i no al revès (p. ex. ADN redirigeix cap a àcid desoxiribonucleic, on hi ha l'article).

Evolució 09:24, 25 nov 2006 (CET)

Títols i tractaments als noms de persona

La norma no acaba d'aclarir si els títols i tractaments s'han d'incloure al nom de la pàgina, si bé habitualment no s'hi inclouen. Tot i així tenim Anselm Maria Albareda i Ramoneda, O.S.B. i Sir John Lubbock. Proposo posar a la norma que no s'incloguin els tractaments, excepte pels sants antics dels quals no es coneguin els cognoms (com ara Santa Eulàlia). En els altres casos, si es creu útil la forma amb tractament aquesta hauria de ser una redirecció.--Pere prlpz 17:02, 11 abr 2007 (CEST)

D'acord amb els exemples que dius, però no sé si es pot generalitzar. Diria que no cal el títol si no hi ha confusió. Hi ha molta aristocràcia que només es distingeix pel títol. --VRiullop (parlem-ne) 17:41, 11 abr 2007 (CEST)

Apòstrof

Crec que caldria afegir una recomanació sobre l'ús del apòstrof mecanogràfic per a títols de pàgines tal i com apareix en les convencions tipogràfiques. Jo —al principi— també he tingut dubtes sobre quin és l'apòstrof correcte i m'acabo de topar amb un article que existia en dues versions, una amb l'apòstrof mecanogràfic i una amb l'apòstrof tipogràfic, aixís que sembla que no soc l'únic. Què penseu vosaltres? ––Cap Quadrat [...] 23:16, 26 maig 2007 (CEST)

Llocs amb més d'un nom

Tinc un dubte que no es planteja a les polítiques i és, si un lloc es pot dir de més d'una forma en català, i totes les formes són correctes, quina s'empra? Si una és oficial i les altres no, quina s'empra? i si és oficial més d'una? Millars 00:06, 12 jul 2007 (CEST)

Diria que si una és oficial, serà la principal, i la resta seran les redireccions.--Loquetudigas 17:21, 20 set 2007 (CEST)
O el que facin servir les fonts solvents. Crec que els casos que planteges són tan estranys i variats que val la pena estudiar-los cas per cas (o en grups homogenis), com es va fer amb el topònim País Valencià, per exemple. Del Principat tenim molts articles sobre topònims amb noms que no són ben bé els del Nomenclàtor oficial.--Pere prlpz 17:34, 20 set 2007 (CEST)

Entitats

Havia escrit això mateix que vull dir en algun altre lloc, però em sembla que ho hauria d'haver fet aquí. Llegint les polítiques de nom d'article m'ha semblat que no és explícit el nom que s'ha de posar a les entitats. De moment estic intentant utilitzar el nom jurídic per evitar confusions (per exemple, el nom més utilitzar de certs esplais seria Esplai Xivarri, però n'han existit almenys 3 amb aquest nom en poblacions diferents). Algú em pot comentar què li sembla que s'hauria de fer? Gràcies! --Loquetudigas 02:26, 17 set 2007 (CEST)

Si hi ha tres esplais Xivarri, jo crec que el que cal fer és desambiguar amb el lloc (normalment el municipi, barri o poble): s'anomenen, per exemple, Esplai Xivarri (Vic), Esplai Xivarri (Elx) i Esplai Xivarri (Samarcanda), i es crea una pàgina de desambiguació Esplai Xivarri (desambiguació).--Pere prlpz 17:38, 20 set 2007 (CEST)

Desambiguació amb parèntesis

S'hauria de posar com a norma el costum de desambiguar els topònims amb parèntesis i no amb comes: Portland (Oregon) en comptes de Portland, Oregon.--Pere prlpz 11:20, 20 oct 2007 (CEST)

Llibres

M'agradaria que s'expliqués si els noms dels articles de llibres escrits en una altra llengua han d'estar escrits en la llengua original o si s'han de traduir al català. I el mateix per a les pel·lícules. 83.49.225.238 (discussió) 19:22, 6 feb 2008 (CET)

Penso que s'ha d'emprar el nom original de l'item bibliogràfic sobre el que s'ha extret la informació. Si aquesta és una cita bibliogràfica d'una obra amb un títol amb un altre idioma que no sigui el català s'hauria de citar amb el títol original (com a molt afegir una traducció al costat del nom de l'obra o el nom de l'article si és part d'una publicació periòdica). No oblideu que sempre que es pugui afegir l'ISBN molt millor. Podeu conèixer les convencions sobre com citar bibliografia a la viquipèdia en català a Viquipèdia:Citau les fonts i Ajuda:Notes i cites. --Bestiasonica (discussió) 20:29, 5 oct 2008 (CEST)

Ús de majúscules

El tema és quin és l'ús de les majúscules en noms compostos que formen un títol bé sigui d'un llibre, grup musical, teatral ...

Algú sap si aquests han de mantenir l'ús de majúscules en noms i adjectius independentment si hi ha puntuació? Per exemple:

Algú coneix si hi ha alguna norma del IEC o altres institucions lingüístiques reputades?

--Bestiasonica (discussió) 18:55, 18 oct 2008 (CEST)

Tens diferents referències a Viquiprojecte:Convencions lingüístiques. Els exemples que poses serien amb majúscules per ser noms propis, en canvi els títols de llibres o obres en general és més complex. --V.Riullop (parlem-ne) 20:58, 18 oct 2008 (CEST)
He trobat algunes coses interessants a Viquipèdia:Ortografia, ho afegeixo a la pàgina per a qui estigui interessat. --Bestiasonica (discussió) 16:33, 24 oct 2008 (CEST)

No caldria fer esment a l'ús de paraules normatives?

Crec que les normes haurien de dir que clarament que cal fer servir preferentment les paraules normatives del català. Per exemple s'ha reanomenat el terme illa urbana a mansana per què al segle XIX en Cerdà va escriure que li agradava aquest aparaula que no ve ni al DCVB. Crec evident que el nom de l'article ha de ser "illa" que és el normatiu segons el DIEC, i esperava que aquesta pàgina ho recolzés. 193.152.140.239 (discussió) 00:36, 27 ago 2009 (CEST)

Al meu parer, els títols dels articles han de portar el nom normatiu. En la introducció es poden incloure tots els termes alternatius, si n'hi hagués.--the Dúnadan 00:48, 27 ago 2009 (CEST)

Els noms han d'ésser els normatius; illa de cases o illa urbana és millor que mansana que és un hispanisme. C.Piedrafita, 83.59.22.15, : 5 de gener de 2010. hora, 12h 20m--83.54.196.197 (discussió) 14:22, 5 gen 2010 (CET)

Personatges d'obres

Crec que el punt 10 hauria de tenir un subapartat indicant que s'ha de fer servir els noms de les personatges emprats en les versions catalanes de les obres originalment en altres llengües, en cas d'existir. Diria que és el procediment habitual malgrat no estar regulat. 193.152.140.239 (discussió) 15:15, 30 ago 2009 (CEST)

Polisèmia

M'agradaria que s'incorporés un onzè punt que indiqués que les pàgines de termes polisèmics s'enllacin des d'una pàgina de desambiguació o des d'una altra pàgina. --Bestiasonica (disc.) 11:36, 3 oct 2010 (CEST)

Algun exemple? No acabo de veure què vols dir ni la relació que té sobre com anomenar una pàgina. --V.Riullop (parlem-ne) 14:06, 3 oct 2010 (CEST)
M'explico. Fa setmanes que em dedico a les pàgines òrfenes i sovint em trobo amb articles com ara Afton (Minnesota), Afton (Nova York), Afton (Oklahoma), Afton (Wyoming). No dic només per a les pàgines dels EUA, també n'hi ha als Països Catalans o a França i Espanya (per dir alguns dels grups d'articles més iniciats). Es caracteritzen precisament per ser polisèmics i que s'ha d'afegir un aclariment entre parèntesi a la denominació de l'article. Es podria afegir un avís / recordatori en aquesta pàgina per a que els que inicien aquests articles tinguin en compte aquest detall, d'afegir la pàgina en una pàgina de desambiguació, ja que sovint no les puc detectar i afegir-les jo mateix perquè ja es troben enllaçades en una altra pàgina. No sé si és la pàgina adequada on fer-ho, però crec que estaria bé que s'inclogués en alguna directriu o recomanació d'estil. --Bestiasonica (disc.) 16:28, 3 oct 2010 (CEST)
Penso que es tractaria de fer un recordatori i dirigir a la pàgina Ajuda:Pàgina de desambiguació on es pot afegir aquesta necessitat de completar la informació en les pàgines de desambiguació, o crear-les, quan es crei un article potencialment desambiguable. --V.Riullop (parlem-ne) 20:08, 3 oct 2010 (CEST)

Llengua i poble, singular i plural

Segons les normes de la Viquipèdia referents als grups humans, caldria reanomenar Marathi (poble) com Marathes (ara redirecció)--Hinio (disc.) 09:30, 7 gen 2011 (CET)

On és aquesta norma? Com he dit més amunt pels visigots, no veig que hi hagi consens ni s'ha discutit aquest cas a Discussió:Marathi (poble). --V.Riullop (parlem-ne) 10:53, 7 gen 2011 (CET)
És cert que mai hem aprovat una norma sobre això, però sí que és la pràctica habitual (i sembla que cada cop amb consens, o com a mínim menys oposició) és la de desambiguar els noms dels pobles i llengües homònims posant el poble en plural i la llengua en singular. El cas dels visigots és diferent perquè no cal desambiguar entre el poble visigot i la llengua gòtica. Com a mostra de l'evolució del consens amb el temps, es pot veure que a Viquipèdia_Discussió:Anomenar_pàgines#Pobles_antics (del 2006) l'Alonso clou la discussió reconeixent la manca de consens mentre que a Viquipèdia:La_taverna/Arxius/Polítiques/2009/03#Lleng.C3.BCes_i_pobles (el 2009) el mateix administrador (ara Dúnadan) clou la discussió recollint el consens tàcit de fer servir el plural per desambiguar llengües i pobles.--Pere prlpz (disc.) 01:39, 8 gen 2011 (CET)
No sabia que no fos una norma definitiva; no seria l'ocasió de "promulgar-la"? No crec que calguin gaires discussions, ja que es va obtenir consens a la taverna (que és el que jo recordava).--Hinio (disc.) 11:09, 8 gen 2011 (CET)
(Recupero comentari perdut per conflicte d'edició) Gràcies per l'enllaç. Tenim el mal costum de no documentar conclusions. Per mi està bé. Hi ha algú que no vegi clar el consens tàcit? --V.Riullop (parlem-ne) 10:54, 8 gen 2011 (CET)
Recordo haver mogut Víking a Víkings no fa gaire, després d'exposar-ho un cert temps a la discussió de l'article. Tot i que no hi ha hagut una discussió formal al respecte crec que seria una "bona pràctica" (segons el meu criteri) denominar els articles sobre grups humans en plural (excepció de la pràctica habitual d'emprar la forma singular). Tot i així crec que el lloc més adient per a discutir-ho seria a VP:AP per tal que sigui documentat i es pugui assolir un consens encara que sigui informal. Copio aquesta secció a la discussió de VP:AP. Crec que hauríem de discutir-ho allí abans de sistematitzar aquesta pràctica i iniciar una ronda de reanomenaments que podria canviar o suscitar discussions bis a bis. --Bestiasonica (disc.) 16:30, 8 gen 2011 (CET)
Fins aquí fou copiat de Viquipèdia:Petició als administradors
d'acord amb el consens de grup en plural i llengua en singular --barcelona (disc.) 16:32, 8 gen 2011 (CET)

M’agradaria plantejar un problema que es manifesta més en el nom de les categories que en els dels articles. Ho he detectat en els pobles bàrbars, però supòs que hi pot haver més casos. Així, p. ex. a Categoria:Francs, categoria:Huns, categoria:Vàndals o categoria:Visigots no és possible distingir entre “persones d’aquests pobles” i “allò relatiu a aquests pobles”. Pareix que la causa és la manca d’un territori de referència, així a “Catalunya” hi posam “allò relatiu” i a “catalans” les “persones”. Me sembla que requereix una solució. Els que he vist que ho han fet són els anglesos que distingeixen entre en:Category:Goths i en:Category:Gothic people o els alemanys de:Kategorie:Vandalen i de:Kategorie:Vandale, també italians, neerlandesos o frisis tenen solucions semblants. Així que demanaria una proposta per aquestes situacions i altres semblants.--Lliura (disc.) 10:11, 9 gen 2011 (CET)

Em sembla bé estudiar el problema però crec que més val anar per parts i primer acabar d'arreglar la qüestió dels articles. De fet, per a decidir una norma, quins passos s'han de seguir? S'ha de votar a algun lloc?--Hinio (disc.) 12:24, 9 gen 2011 (CET)
Ho he plantejat aquí, perque algunes viquis resolen això amb el singular i el plural--Lliura (disc.) 15:51, 9 gen 2011 (CET)
D'acord amb en Hinio que el tema de les categories és un altre, i que aquesta pàgina és per discutir noms d'articles i no de categories, pel que probablement el millor lloc és la portada. Tot i això, convé tenir en compte com ens recorda en Lliura que el que decidim aquí podria influir com a precedent en les categories.
Aquí crec que el que hauríem de fer ara és confirmar explícitament el consens (fins ara tàcit) sobre la pràctica habitual. Crec també que les ocasions anteriors en que s'ha discutit el tema vam fracassar perquè vam ser massa ambiciosos buscant un acord de més abast, tant abast que incloïa els casos conflictius que van encallar la discussió.
Proposo afegir al punt 3 (el que diu que els articles s'anomenen en singular) el següent paràgraf, que em sembla que reflecteix el consens actual:
Quan un poble i una llengua s'anomenin amb el mateix nom i tots dos tinguin un article, l'article de la llengua durà el nom en singular i el del poble el nom en plural. Exemple: oromo (per la llengua oromo) i oromos (pel poble oromo).--Pere prlpz (disc.) 20:31, 9 gen 2011 (CET)
No només quan "s'anomenin amb el mateix nom". Per exemple, andorrà redirigeix a andorrans tot i que no hi hagi una llengua amb el mateix nom. Jo diria que "el gentilici en singular s'utilitza per indicar la llengua (si existeix) i el gentilici en plural per indicar el poble" (i redireccions cap on toqui, poble o territori, en la resta de casos). També hi afegiria, ja que s'ha tocat el tema, que en les categories, al contrari que en els articles, s'utilitzen els plural (en general). Així, entenc que "Categoria:Francs" hauria de ser per individus francs igual que la categoria catalans. --V.Riullop (parlem-ne) 21:47, 9 gen 2011 (CET)
D'acord amb en Vriullop. Jo havia fet la proposta el més restrictiva possible per assegurar que fos evident que queia dins del consens actual, però si hi ha consens per una versió menys restrictiva em sembla bé.--Pere prlpz (disc.) 10:37, 10 gen 2011 (CET)
A mi em sembla millor deixar-ho obert de l'estil: De forma general és una bona pràctica anomenar els articles sobre grups humans usant noms en plural per tal d'evitar confusions amb articles relatius a llengües. i afegir algun exemple il·lustratiu com el dels oromos/oromo. Però sembla que hi ha força quòrum en la idea general. --Bestiasonica (disc.) 11:23, 10 gen 2011 (CET)
Per què deixar-ho "obert"? Si es deixés obert caldria una llarga explicació ben precisa de quines són les excepcions, el que no simplificaria gaire la cosa... Jo crec que s'ha de fer com diu en Vriullop: o una cosa o l'altra, però ben clara i sense ambigüitats. I sembla que hi ha consens per acceptar la seva proposta, no? (tot i que jo encara especificaria: "el gentilici en singular s'utilitza per indicar la llengua (si existeix) i el gentilici en plural per indicar el poble o els grups humans en general" (per si això de pertànyer a un "poble" o no encara fos discutit.)--Hinio (disc.) 11:37, 10 gen 2011 (CET)

(Torno a l'esquerra.) De fet és un tema recurrent que va sortint de tant en tant i hi ha el consens tàcit d'anomenar els pobles en plural i les llengües en singular, quan es tracta d'un mateix nom amb significats diferents (de vegades fins i tot el mateix nom es fa servir per designar el territori on viu aquest poble i es parla aquesta llengua; penso, per exemple, en Komi; però per a això hi ha les pàgines de desambiguació...). Jo de fet fa temps que ho segueixo i hi estic totalment d'acord. Pel que fa a les categories, tot i que sempre tinguin el nom en plural, en aquest cas ja funciona que el plural fa referència als pobles –i als individus d'aquests pobles– i el singular a les llengües, com per exemple en les categories Catalans i Català). --Enric (discussió) 12:11, 10 gen 2011 (CET)

Completament d'acord amb la resta. Els noms de pobles o grups humans han de ser en plural i les llengües en singular, com per exemple: Ibèric o iber (la llengua) i ibers (el poble). Penso que ja hi ha força consens amb aquest tema, ara el que falta és reanomenar totes les pàgines que no segueixin aquest criteri, com per exemple reanomenar visigot a Visigots. --Catalaalatac (Parlem-ne) 12:44, 10 gen 2011 (CET)
Ho he afegit. --V.Riullop (parlem-ne) 17:00, 10 gen 2011 (CET)

He intentat identificar las casuístiques potencialment conflictives i faig una proposta general (evidentment revisable i no tengueu en compte si algun exemple no és encertat):

  • Llengua, poble i territori amb la mateixa rel etimològica:
  • Només poble i territori comparteixen la mateixa rel etimològica:
    • Articles:
      • Plural = poble, ètnia o grup humà (Andorrans)
      • Topònim = territori de referència del grup humà (Andorra)
    • Categories:
Com a busca-raons no sóc capaç de veure quina mena d'articles poden anar a Categoria:Maoris que no pugui anar a Categoria:Maoris (persones). Vull dir que denominen un mateix conjunt: les persones que pertanyen a la cultura maori. --Bestiasonica (disc.) 22:54, 21 gen 2011 (CET)
A Maoris hi aniria, per exemple (m'ho invent): Artesania maorí, Cuina maorí, Dança maorí, Institucions maoris o Bicicletes maoris :); i a persones, els individus. --Lliura (disc.) 12:26, 22 gen 2011 (CET)
lliura aquest nom em sembla confús, si vols parlar de la cuina maorí i la seva artesania, doncs fes una categoris que es digui cultura maorí o similar, si no, els usuaris no sabran què va a cada lloc amb aquest doble plural. Em reafirmo singular per a la llengua, plural per a les persones, la resta, usant el genticili com a adjectiu del que sigui (cultura X, llegendes X...)--barcelona (disc.) 12:28, 22 gen 2011 (CET)
Te posaré un exemple més pràctic: la Categoria:Francs te prou elements per distingir entre allò relatiu a la seva “civilització” i entre allò relatiu a les persones d’aquest grup ètnic, però sense resoldre la polisèmia de la paraula “francs” això no és possible. A més s’ha de preveure el creixement, si no ho resolem acabarem en una sola categoria posant una gran quantitat d’articles. En el nostre sistema hi hauria en un sol contenidor per allò que a la anglesa està distribuït entre en:Category:Franks i en:Category:Frankish people (més de 1000 pàgines sense poder desagregar conceptes i persones)--Lliura (disc.) 13:58, 22 gen 2011 (CET)

A grans trets estic d'acord en utilitzar el singular per a anomenar la llengua i el plural per a anomenar un poble o grup humà i allò que li és relatiu. Només vull apuntar dues coses: hi ha grups humans dels que a vegades és difícil fer la "traducció", si és que cal o fins i tot la transcripció, sobretot amb grups humans que no formen part de la història de Catalunya. I a vegades és difícil fer el plural, o fins i tot pot ésser que el plural sigui igual que el singular: poso per exemple el cas del uolòf /uolòfs (?) (és el què hem ve al cap). A part, crec que, en el cas de què a la viquipèdia hi hagi els articles sobre la llengua i el grup humà, així com de l'entitat sociopolítica si existeix haurien d'estar enllaçats en tots els articles amb l'eina de Vegeu també.

Salutacions --Pitxiquin (disc.) 04:35, 21 feb 2011 (CET)

Edificis religiosos

Anoto aquí les discussions prèvies per a referència:

--V.Riullop (parlem-ne) 08:49, 7 març 2013 (CET)

Crec que el més lògic és seguir les directrius genèriques descrites a la introducció: «Reconegut (que es pugui identificar en fonts fiables), fàcil de trobar (tant en cerques dels lectors com en enllaços dels editors), precís (que identifiqui el subjecte sense ambigüitats), concís (amb la menor brevetat possible però mantenint prou precisió com per que no sigui confós amb un altre subjecte) i consistent»
Anomenar un article sobre una església parroquial dedicada a Sant Qual, si les fonts l'anomenen així és millor (p.ex.: L'Institut Cartogràfic de Catalunya en els seus mapa digital fa servir la denominació "Sant Qual" per a aquests topònims), l'article s'anomena "Sant Qual" i no pas "Església de Sant Qual" o el més rocambolesc "Sant Qual (església)". Òbviament pot haver-hi sants anomenats "Sant Qual" o molts temples dedicats a "Sant Qual" - entre elles esglésies (parroquials), ermites, oratoris, convents, monestirs, catedrals o qualsevol altra categoria sobre aquests temples. Els veïns que viuen prop del temple sovint el solen denominar simplement "Sant Qual" (criteri seguit generalment per l'ICC), sovint el problema de la polisèmia es pot resoldre mitjançant la denominació "Sant Qual de Picamunt" per referir-se a aquest temple del poble de "Picamunt" o quan no es pot documentar cap nom similar també es sol fer servir el títol "Sant Qual (Picamunt)", tanmateix altres editors prefereixen fer servir la denominació incloent el "rang" del temple (usualment seguint els criteris reconegut i fàcil de trobar), és a dir p.ex.: "Monestir de Sant Qual" si aquest lloc se sol anomenar així. Totes dues opcions poden acabar desembocant amb noves qüestions sobre la polisèmia: 1. Que passa quan a "Picamunt" hi ha dos temples dedicats a "Sant Qual"? 2. Que passa quan hi ha dues "Catedrals de Sant Qual"? Es pot fer servir {{polisèmia}} o eventualment quan en són més de dues plantejar l'opció de fer una pàgina de desambiguació.
Fer servir el nom més extens possible "Catedral de Sant Qual de Picamunt" de bon principi penso que pot restar concisió, enfront de la precisió, sense una necessitat realment identificada per a fer servir aquest títol (existeix l'article anomenat "Catedral de Sant Qual" o "Sant Qual de Picamunt"?). Si és que no potser no cal fer un títol amb tots els "cognoms". --Bestiasonica (disc.) 20:57, 10 març 2013 (CET)
Hola, justament estava buscant la informació sobre com anomenar l'article Sant Vicenç d'Espinelves i m'he trobat amb això. A mi els dos criteris em semblen bé, a la vista de discussions anteriors sembla que no hi ha un consens clar. Crec que fora bo establir una norma perquè ara mateix hi ha una barreja total de maneres d'anomenar les pàgines. Us sembla si ho plantegem a la Taverna i ho enllestim d'una vegada per totes?--Arnaugir (discussió) 00:18, 16 maig 2013 (CEST)

La i en els noms de persona

La part sobre noms de persona diu:

«Pels noms en català, molta gent utilitza la partícula i entre el primer i segon cognom, mentre que d'altra no ho fa. La norma general a la Viquipèdia és seguir el criteri de fonts solvents com la Gran Enciclopèdia Catalana que inclou la partícula i. Si la persona en qüestió no hi apareix, utilitzeu la forma que sigui més corrent.»

Altres fonts solvents que he trobat ([1], [2]) diuen que l'ús de la conjunció i entre cognoms és una qüestió de preferència personal (de la persona que porta el nom, se sobreentén). Per això proposo que afegim la següent frase a la directiva:

«En aquells casos en què sigui coneguda, utilitzeu la forma preferida de la persona en qüestió.»

Algú s'hi oposa? – Leptictidium (digui, digui) 10:23, 9 gen 2014 (CET)

Hi afegiria la forma usada en registres formals. En registres menys formals normalment un prefereix estalviar-se no només la conjunció sinó també el segon cognom. --V.Riullop (parlem-ne) 12:03, 9 gen 2014 (CET)
Però és que tampoc no he vist enlloc que la i sigui més o menys formal.– Leptictidium (digui, digui) 15:21, 9 gen 2014 (CET)
Tampoc he llegit enlloc que Francesc sigui més formal que Pepet, però em sembla bastant evident que la "i" i el segon cognom són més propis de registres formals. Una altra cosa és que hi hagi qui no faci servir la "i" mai, i que hi hagi qui la fa servir sempre, igual que hi ha qui fa poc ús del segon cognom i qui el fa servir sempre. Ara bé, d'acord amb en Vriullop que a l'hora d'avaluar la preferència del biografiat, ens hem de fixar en com s'escriu el seu nom en registres formals.--Pere prlpz (disc.) 15:36, 9 gen 2014 (CET)
És coneguda l'anècdota del filòleg Enric Moreu-Rey, contrari a la conjunció entre cognoms, va optar per unir-los amb guionet. Quan va morir li van fer l'esquela amb la i per ser més formal. En qualsevol cas, preval el principi general del nom més conegut (repeteixo, en registres formals). Una referència pot ser el registre d'autoritats CANTIC on mostren una forma preferent entre totes les usades, a vegades amb conjunció i a voltes sense. --V.Riullop (parlem-ne) 16:50, 9 gen 2014 (CET)

Dubte sobre com es deuen anomenar els animals

Hola. Veient la política per anomenar els essers vius tans sols es diu que cal posar el nom en català abans que el científic, però el meu dubte és, quan hi ha més d'un nom amb el que és conegut, com decidim quin nom posar? Per exemple, un animal es pot dir d'una forma a Catalunya i d'un altra a les Illes i d'un altra a València. Per posar un exemple concret, el pardal es diu teuladí a València, i si dius pardal tothom entendrà que és sinònim d'au, però no de teuladí. Per exemple el DIEC dona preferència a pardal, però el diccionari normatiu de l'AVL el dona a teuladí. Què es deu fer en aquestos casos? Gràcies. --Millars (disc.) 21:29, 15 abr 2014 (CEST)

Els anomenem com qualsevol altra cosa amb noms sinònims igualment correctes i que no tinguin problemes de desambiguació, amb el nom que li posi el creador de l'article, indicant a la primera línia els altres noms comuns i fent redireccions des de tots els noms correctes. Per exemple, els primers editors de dacsa i polp devien ser valencians i amb aquests noms valencians perfectament correctes s'han quedat, encara que per aquí dalt a alguns els sonin a espècies marcianes.
És un problema que es presenta amb qualsevol cosa que tingui més d'un nom, i que sempre resolem igual (o ho hauríem de fer). A Discussió:Pic de la Portelleta n'hi ha un altre exemple que no és ni animal ni valencià.--Pere prlpz (disc.) 22:17, 15 abr 2014 (CEST)
En aquest cas, a més de tenir tres noms, pot resultar confús pel sentit genèric i fins i tot despectiu. Anotat a wikt:pardal. Crec que és un cas particular a tractar en la discussió de l'article. --V.Riullop (parlem-ne) 22:56, 15 abr 2014 (CEST)
Fet també pardal (desambiguació).--Pere prlpz (disc.) 23:36, 15 abr 2014 (CEST)

Dubte

Com assenyala en @Pere prlpz: a la secció anterior, quan hi ha diversos noms possibles per un article, la forma elegida pel creador de l'article té prioritat sobre les altres. Tinc un dubte sobre una situació similar però no exactament igual.

Imaginem que algú crea l'article «Mirai». Per esmenar l'error, ho reanomeno a «Mirall». Llavors ve algú altre i ho reanomena a «Espill». Tot i no haver estat el primer nom de l'article, la forma «Mirall» tindria prioritat sobre les altres en virtut d'haver estat el primer nom correcte de l'article? – Leptictidium (digui, digui) 17:00, 20 abr 2014 (CEST)

Probablement, tot i que no deu passar gaire sovint que un article anomenat amb una falta d'ortografia tan evident sigui un article aprofitable. Ara bé, vols dir que val la pena ser tant reglamentista?--Pere prlpz (disc.) 17:40, 20 abr 2014 (CEST)
El respecte per la feina anterior és una cosa que un pot seguir, o no si creu que es pot millorar. En casos dubtosos, millor no tocar o consensuar. El que preval és sempre el principi general: "l'ús més comú en fonts fiables en català". Això pot tenir matisos quan es tracta d'un tema lligat a un territori amb una denominació pròpia, igual que les variacions dialectals a preservar sobretot en temes territorials. Veuria correcte reanomenar d'espill a mirall, més usat, i no fer-ho al revés, independentment del nom inicial ja que no es tracta d'un tema territorial. --V.Riullop (parlem-ne) 18:07, 20 abr 2014 (CEST)
D'acord amb la reflexió general, però la parella "mirall/espill" és un dels exemples de llibre de text de diferències lèxiques entre el català oriental i l'occidental, de manera que aquest reanomenament jo el veuria com un canvi no justificat de dialecte. Si coincideix amb l'ús més comú en fonts fiables en català deu ser només perquè s'editen més fonts fiables en català a Barcelona que a Lleida o València.--Pere prlpz (disc.) 18:17, 20 abr 2014 (CEST)
Un canvi dialectal no justificat seria canviar-ho en un text, no en el títol de l'article. Tenim 133 enllaços a mirall i 7 a espill, és normal que l'article estigui en consonància. És evident que hi ha un pes demogràfic i editorial, però ni ho canviarem ni és el nostre problema. Si un lector de Lleida o València troba habitualment més fonts que diuen "mirall", no seria normal que la VP fos diferent. --V.Riullop (parlem-ne) 18:57, 20 abr 2014 (CEST)
Els mateixos números servirien per dacsa/blat de moro, tot i que una mica equilibrats per un parell de valencians que han escrit de gastronomia. La majoria de fonts en català, que són fetes des de Barcelona (o en altres llocs que fan servir les mateixes formes), no tenen més validesa que la minoria de fonts fetes a la resta del territori. Anomenar sistemàticament els articles la forma més usada a les fonts és el mateix que triar sistemàticament la forma barcelonina, cosa que no em sembla acceptable. Donat que la distribució d'usuaris que creen articles deu ser semblant a la de les fonts en català, deixar el nom que hagi posat el creador de l'article (quan no hi hagi motius específics en contra) produeix de forma natural un equilibri territorial semblant al que hi ha entre les fonts i entre els lectors.
Una altra cosa és que hi hagi formes dialectals que no es facin servir als registres formals ni al lloc d'on són pròpies. Si un article o un llibre fet a València no fan servir espill (o dacsa), aleshores aquestes paraules no serien adients per anomenar un article.--Pere prlpz (disc.) 21:09, 20 abr 2014 (CEST)
Torna a la pàgina de projecte "Anomenar pàgines/Arxiu 1".