Viquiprojecte:Viquidones/Les dones recomanen llibres als homes

Us presentem el projecte Les dones recomanen llibres als homes, un recull de llibres fet de manera col·laborativa per la comunitat de lectores de la Llibreria Calders, on es recomanen llibres de dones a homes. L'objectiu d'aquest projecte és aconseguir que aquestes escriptores i les seves respectives obres tinguin un article a la Viquipèdia en català. El projecte és una activitat dins del projecte viquidones, que vol corregir la subrepresentació de les dones a la Viquipèdia a nivell de continguts, de participació i de perspectiva.

Context modifica

Una llibreria barcelonina va piular un taulell buit el Dia de la Dona. La seva idea, fer que dones recomanessin llibres que els homes haurien de llegir. Unes recomanacions, que sempre que estiguessin disponibles, fornirien la taula d'entrada de la llibreria. La iniciativa fou un autèntic èxit a la xarxa social.^[1] És per això que aquest repte vol continuar el projecte, creant articles a la Viquipèdia en català de totes les autores mencionades i -en la mesura de lo possible- de les obres proposades. Us hi animeu?

Objectiu modifica

Crear articles sobre les obres i les autores mencionades al top ten.
Crear biografies en català de totes les escriptores mencionades en la llista de 155 ítems
Crear el màxim d'articles possibles de les obres mencionades.

Bios del top ten fetes?	Obres del top ten fetes?	Bios de la llista fetes?	Obres de la llista fetes?
10/10 Fet!	4/15	[pendent]	[pendent]

Top ten modifica

Llista completa modifica

Tu no ets una mare com les altres, d'Angelika Schrobsdorff. Perquè llegint-la es pot veure que hi ha tantes mares possibles com mares hi ha
Doncs Alice Munro, Dear life. El conte de la nena a la granja transmet tot el dolor i la soledat de ser tractada "com una nena" en lloc de com una persona. Tremendo.
Això també passarà, de Milena Busquets. Perquè enganxa molt. Perquè explica d'una forma divertida coses que no sempre ho són. I perquè en molts aspectes, t'hi pots sentir identificat. Tant si ets dona com home.
Recomano L'altra, de Marta Rojals. Que els senyors el llegeixin. Pel que sé, alguns no suporten una protagonista que senzillament es comporta i fa comentaris amb la mateixa llibertat que ells.
L' Ursula K. Leguin La mano izquierda de la oscuridad, El nombre del mundo es Bosque, Los desposeídos i molts més. Ciencia ficció desde l'ecologia, el pacifisme i el feminisme!
L'Evolució de Calpurnia Tate de Jacqueline Kelly on es parla de la vida d'una noia a finals segle XIX, a Texas, on cal que aprengui coses de "senyoretes".
Les cartes de la Karen Blixen des d'àfrica, q també Déu n'hi dó quina vida tant de lluitar contra tots els esdeveniments. La guerra no té rostre de dona, d'Svetlana Alexièvitx, i Quaderns de guerra de la Margueritte Duras, per aprendre una altra mirada sobre les guerres.
Revolución en punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas de Silvia Federici. Per entendre de manera contundent el perquè de la no remuneració de les tasques de cura i reproducció de les dones com a eina d'obtenció de beneficis capitalistes.
Un clàssic Madame Bovary, encara que escrit per un home, trobo que capta increíblement bé el psiquisme de les dones, si més no de moltes dones. De plena actualitat avui en dia sobretot amb el tema de l'ideal d'amor romàntic.
Archivos estelares de la Flavita Banana, perquè si no em puc partir la caixa no és la meva revolució. I ¿Dónde está mi tribu? de Caro del Olmo perquè com diu ella: prefiero un mundo lleno de marujas que de tíos trepas.
Parentesco, d'Octavia E. Butler, una obra clau del feminisme i la literatura afroamericana però per reivindicar també a les autores de ciencia ficció.
L'evolució de la Calpúrnia Tate! Les ganes de saber i descobrir de la Calpúrnia, i la lluita contra les convencions del seu temps enamora!
Els poemes de Mur, de la Gemma Gorga, perquè la poesia és necessària i la poesia escrita per dones té un punt de vista més intuitiu, que xopa l'ànima com la pluja d'hivern.
Tantes mudes de Mireia Calafell, per la seva sensibilitat, per la capacitat de jugar amb el llenguatge i fer-nos reflexionar sobre la importància i el sentit de les paraules.
La terra retirada" de Mercè Ibarz. Mostra de manera magistral com el canvi de maneres de fer tradicionals lligades a la feina del camp afecta a la vida quotidiana de les dones i a la manera com veiem el món. Nostàlgica i combativa alhora.
El patriarcat del Salari, de Federici, editat per Tigre de Paper fa poc. és imprescindible, en temps d'apropiació del feminisme per aquells que s'indignen davant la vaga feminista, llegir reflexions materialistes del treball de cures o la mercantilització de la reproducció.
Contraban de llum, de la Marçal, la seva poesia em va descobrir un món de possibilitats temàtiques i formals per dir l'experiència de les dones que en català encara no s'ha superat i la seva prosa em va embaular a una cadena d'autores nacionals i estrangeres imprescindibles.
La lògica de la literaturade Käte Hamburger. Un llibre de teoria literària imprescindible i incomprensiblement arraconat. O no tan incomprensible...
El poemari Arielde Plath i The Madwoman in the Attic de Sandra Gilbert i Susan Gubar, perquè ens hem de rellegir-nos com a dones i com a escriptores. I sempre que es pugui, versificant-nos
Els homes m'expliquen coses, de Solnit, perquè posa de relleu els masclismes més subtils.
Cuerpos sexuados, d'Anne Fausto-Sterlin g. Fent el màster d'estudis de gènere em va descobrir que el cos, el gènere i el sexe eren coses més maleables i fluïdes del que ens pensem i per mi va ser essencial per descobrir la intersexualitat i introduir-me en la teoria queer.
Memoria por correspondencia, d'Emma Reyes, per la seva veu ingènua i despietada.
Tsilid'Aaron Appelfeld, perquè és la història d'una dona molt forta i vulnereable alhora. Narrada senzillament però amb molta molta for ça.
Katherine Mansfield tota, perquè els tenia molt ben posats. De Víctor Català, els contes, pq va desafiar les convencions p fer el q li plaïa i escriu les dones des de coneixement de les putades q havien d'aguantar.
La veu i el poder de les dones' de Mary Beard, perquè la cultura, la llengua i la història ens han interioritzat certes actituds i dinàmiques que hauríem de denunciar i esborrar. I Beard ens les fa veure.
Mrs. Dalloway, de Virginia Woolf. El seu personatge em va quedar gravat al cor
De foc i de sang, de Víctor Català. Perquè " La infanticida" l'hauria de llegir tothom, i perquè de regal hi van una colla de textos que val la pena recuperar.
El Vents més salvatges em sembla imprescindible: 16 dones, ben diferents, retratades des de l'òptica intel.ligent i sensible de la Bel Olid.
Jo aprofito i recomano clasicazos: La mujer rota, Simone de Beauvoir, Tots els contes, Katherine Mansfield, El pozo de la soledad, Radcliffe Hall i La mort i la primavera, Mercè Rodoreda. Novel·les i contes, perquè sovint la literatura ensenya més que l'assaig intel·lectualitzat.
Recomano Contes de bona nit per a nenes rebels, perquè contribueix a reconèixer que les dones poden arribar tan lluny com volen, que només falta que el món les reconegui.
El primer volum dels diaris de la Virginia Woolf. A través d' ella podem veure la seva formació, el seu ric món interior i descobrim que una dona culta és molt interesant sense ser avorrida. Trenquem el tòpic!
El teatre de Sarah Kane ara que l'ha editat Arola. Per la seva crítica a la violència, i a un món que no deixa espai a la nostra singularitat i sensibilitat. Per la seva descripció de com estimem, la més exacta i la més bella.
Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda. Em sembla la lli çó més ben feta de la subtilesa, de dir les coses sense dir-les i aprendre a veure més enllà d'allò tangible.
Curs de feminisme per microones, de Natza Farré. Ple d'arguments i raons per entendre la lluita feminista.
La mujer habitada, de Gioconda Belli. Per entendre la revolució dins les entranyes de les dones, com vivim (o hem après/desaprès) a viure els conflictes i perquè els fusells poden (o haurien) algun dia deixar de ser virils.
L'Acabadora de l'escriptora sarda Michela Murgia. On es troba la frontera entre la pietat i el delicte?
Vindicación de los derechos de la mujer de Mary Wollstonecraft. Porque defiende que se apliquen también a la mitad excluida de la humanidad los principios de la Ilustración y porque es uno de los pilares de la teoría feminista.
Cat's eye, de Margaret Atwood, las amistades durante la adolescencia. Es rotundo.
Die Wand/El Muro de la Marlen Haushofer (qui s'anima a fer-ne una bona traducció i editar-lo en català ¿?). és una novel·la-ceba, amb moltes capes de lectura: el que comen ça essent aterrador per la protagonista, acaba essent alliberador.
Els dos volums de Valerosas de Penélope Bagieu. Històries ben il·lustrades de dones que han lluitat per poder fer amb la seva vida allò que volien. Dones de tota cultura i condició. Inspirador.
Els contes de la Dorothy Parker - Si us arrenca un somriure o dos potser no esteu tan perduts.
Recomano Manifest feminista en quinze consells de la Chimamanda Ngozi Adichie, parla de com educar en el feminisme als nostres fills, qüestió necessària. Interessant reflexió sobre les cures, molt adient per a qui comen çi a introduir-se en el tema
Bruixa de dolde la Maria-Mercè Marçal. El vaig llegir per primera vegada quan tenia 16 anys i em va captivar l'esperit de lluita i l'energia que traspuava a cada poema. Sublim.
Us recomano L'arbre de les mentides de Francesc Hardinge a on tenim una noia protagonista lluitant pel seu lloc al mon al final de segle XIX, on la ciència només era cosa d'homes, i la Faith lluita per la igualtat i Coraline del Gaiman, perquè ser dona i heroïna no és incompatible
La Nova il·lustració radical, de Marina Garcés. Perquè el combat contra la credulitat que tot ho arrasa, contra l'analfabetisme radical, ha de ser constant, quotidià i arreu.
Najat El Hachmi, Mare de llet i mel, el feminisme d'una dona i mare. Imprescindible per descobrir les arrels i les luites diàries per superar el patriarcat.
L'art de viure, Goliarda Sapienza. Per què? Per a enamorar-vos d'una dona lliure
A la platja de Chesil: crec que no he llegit enlloc alguns matisos de la percepció del sexe en una jove tal com els retrata Ian McEwan en aquesta novel·la; lectura per a tots, homes i dones, per descomptat
Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado, Maya Angelou. El camino para encontrar su propia voz contado por una mujer con todas las de perder desde su nacimiento.
Recomano Carol de Patricia Highsmith. Dones que s'estimen, que pateixen la intrimissió masculina i que es veuen abocades al silenci per l'època i el patriarcat. Ho té tot.
Atlas d'un món difícilde l' Adrienne Rich, traduïda per la gran Montserrat Abelló. Perquè tant la seva poesia com els seus assajos són una font inacabable de saviesa i bellesa que ajuden a entendre les arrels i els funcionaments de les diverses forces opressores.
Autobiografía de una mujer sexualmente emancipada y otros textos sobre el amor d'Alejandra Kolontai, perquè trenca (des de la Rússia de principi de segle XX) tabús encara vigents el 2018 sobre les dones, les relacions familiars, i relacions dones/homes.
Cómo ser mujer de Caitlin Moran, imprescindible: retrata amb humor mil situacions i reflexions que totes hem viscut i que potser fins que no hem llegit aquí no érem conscients. Molt interessant perquè els homes entenguin coses que ens passen i riguin llegint-la.
Temps de segona mà. La fi de l'home roigde Svetlana Aleksiévitx, perquè fa entendre el que ha viscut Rússia en els últims 50 anys, a partir d'entrevistes sobretot a dones, on es parla d'història i temes difícils de la manera més humana possible.
The Awakening- Because it shows how socially constructed identities - such as ‘woman' and ‘mother' - lead to claustrophobic solitude of the Self.
L'analfabetad'Agota Kristof, l'autobiografia més breu que he llegit i la més intensa. Una escriptora que no em canso de recomanar per com n'és d'excepcional. Ningú m'ha explicat la guerra com ella. Imprescindible.
El Mujeres de ciencia il·lustrat sí que el tinc i és molt bonic. Moltes desconegudes de la història de la ciència, "intrèpides pioneres que van canviar el món". Gràcies per aquesta iniciativa!
Gracias! Yo pondría Lolly Willowes, de Sylvia Townsend. El libro que, sin lugar a dudas, sirvió de inspiración a La habitación propiade la Woolf.
The Power de Naomi Alderman. Una gran historia, un futur on els poders s'inverteixien. Es desgarrador, incómode de llegir. Pero necessari.
Teoria King Kong de Virginie Despentes sens dubte! Perquè t'agafa amb el puny el més profund i et sacseja a ritme de punky. Replantejaments genuïns sobre feminitat, sexualitat i masclisme per créixer i enfortir la mirada.
Las niñas prodigio de Sabina Urraca per la seva contundència i contenporaneitat. I Teoria King Kongde Virginie Despentes per obrir les portes a una nova mirada sobre aquesta societat masclista i heteropatriarcal.
La ciutat cansada, de Maria Cabrera. és una festa sonora i lingüística. Gasta un vers i una llengua carregades de for ça i vibració.
El silenci dels telers' d'Assumpta Montellà. Imprescindible per conèixer el món de les colònies tèxtils donant veu a les dones i nenes que hi van treballar.
Vincles ferotges, de Vivian Gornick. La sacsejada que provoca és de les que deixen marca. Un volcà que fa trontollar les pròpies relacions. Ho fa trontollar tot.
Argelagues(Gemma Ruiz): perquè ens plantifica davant dels morros la fortalesa i la saviesa de les dones a qui volien condemnar a ser només terregada.
Cómo ser mujer de Caitlin Moran. L'hem de llegir totes (i alguns)!
Argelagues de la Gemma Ruiz perquè això de les dones fortes no ens ve de nou ni de fora
V incles ferotges / La dona singular' i' la ciutatde la Vivian Gornick, per la relació entre dona i espai, l'aproximació femenina al flâneur, les memòries sobre els lligams familiars i perquè moltes dones m'han dit (i m'hi incloc) que d'una manera o altra s'hi han vist.
No us oblideu de posar Zadie Smith a la taula: gènere, ra ça, classe i molts altres temes. Literatura en majúscules: què explica, com ho explica i com escriu! Recomano totes les seves novel·les però la darrera, S wing Times especialmente
La Pla ça del Diamant i Aloma - per entendre la for ça de les dones sense poder, però no febles.
Va! Una súper novetat Honraras a tu padre y a tu madre de Cristina Fallaràs. Feminisme, empoderament, qualitat literària, memòria històrica...
Jo en llan ço una però per altres dones: El Pensamiento Heterosexualde Monique Wittig (i altres assajos d'ella). Perquè més que recomanar a homes, voldria q fossim nltros les que ens apoderem del nostre propi alliberament.
I Em dic Lucy Bartoni Tot és possible, d'Elizabeth Strout. La for ça de les dones senzilles.
Blondede Joyce Carol Oates. La Marilyn de carn i ossos, per variar. L'ésser humà dins del mite, a qui li passaven les mateixes coses que a tu i a mi. Hollywood dècades abans de MeToo</a>
D'autores d'aquí: L'últim patriarca, de Najat El Hachmi, i L'altra, de Marta Rojals. Perquè ens mostren la nostra societat -oh, sorpresa- masclista, de forma contundent.
L´home de mar/ Catherine Poulain (de com marxant als confins de la civilització a fer una feina duríssima, es poden guarir ferides i redescobrir-se); i Anatomia de les distàncies curtes / Marta Orriols : un dels reculls d´emocions més reeixits que he llegit)
Ah! I La Desesperación de los Simios y otras bagatelas, l'autobiografia de la Fran çoise Hardy. Un relat molt cru de la seva experiència artística en un àmbit dominat pels homes.
Propongo a Elena Garro, porque se silenció su obra durante demasiados años, siendo ella la impulsora del realismo mágico. Y propongo los libros de La Bella Varsovia, una de las pocas editoriales de poesía actual con discurso y catálogo feminista.
Solterona de Kate Bolick. Interesantísima su experiencia de búsqueda, maravilloso el concepto "despertadoras".
La meva novel•la de cap çalera. També recomanaria T ess, la dels d'Uberville, de Hardy. La moral, llavors i encara ara, sempre més permissiva amb els homes.
Oso de Marian Engel és pura transgressió. Com si deixessis que Margaret Atwood et llegís un conte abans d'anar a dormir.
Com us deia la Marina, Rodoreda ideal (per l'ocasió, el Carrer de les Camèlies), no? Montserrat Roig (al recull d'articles n'hi ha de ben contemporanis...). Teoria King Kong (V. Despentes), Com es fa una noia(Catlin Moran), Americanah (Chimamanda N. Adichie)...
Em sembla que és a El carrer de les camèlies de la Rodoreda on he vist més ben explicat com funciona el cervell femení des de dins. Els homes només ho poden conèixer des de fora i per això recomano, però que la llegeixi tothom, que separar lectures per gènere no és lo meu!
A los treinta años de la Ingeborg Bachmann, relats crus sobre la vida i la parella (centrat en la dona) on el llenguatge ho és tot: condemna i esperan ça per descriure novament el món. Malina, un altre must de l'autora, tant o més cru.
Las antologías de Plath, Dickinson y Gloria Fuertes. La habitación propia de Woolf. El arte de comer de M.F.K Fisher. Persépolis. Cuaderno de campo de María Mercromina. Nada, de Carmen Laforet. Los estómagos de Luna Miguel. Evas alquímicasde Mar Rey Bueno. ¡Y Matilda! :)
Matilda, de Roald Dahl, perque a les nenes els passen coses tan interessants i tan bèsties que ens fan aguantar la respiració, tronxar-nos de riure i no poder parar de llegir.
Atrapada al mirall, de Gemma Lienas. Per entendre que la violència psicològica és més subtil que la física però igual de devastadora. I que qualsevol dona en pot ser víctima. I que qualsevol home la pot exercir sense ser-ne conscient.
Jo, un clàssic: Jane Eyre, de Charlotte Brönte. Perquè retrata una protagonista independent, que no suporta la injustícia i s'enfronta a les desigualtats de gènere i de classe en una societat opressora com l'Anglaterra Victoriana i se'n surt sense renunciar als seus principis.
Aquest deu ser el lloc, Maggie O'Farrell. La Claudette és la dona que moltes voldríem ser.
Vivian Gornick:La dona singular i la ciutat i Vincles ferotges, perquè és una autora il.luminadora, intel.ligent, sensible i contundent alhora!
" Mémoires d'un jeune fille rangée" de Simone de Beauvoir. Va ser el primer llibre de grans que vaig llegir en francès. No l'he tornat a llegir, però el Castor segueix amb mi.
Desorientalde Negar Djavadi, una de las mejores novelas de 2017. Porque comprenderás mucho mejor la historia reciente de Iran y te hará ponerte en el pellejo de los que tienen que emigrar a otro país.
El secret del meu turban' de Nadia Ghulam i Agnès Rotger perquè és la història d'una dona valenta a l'Afganistan, dona lluitadora i que mai es va resignar. En persona, commou a tothom qui l'escolta
I ja que darrerament parlem de la Le Guin, La mà esquerra de la foscor és un clàssic per temes de gènere … però no crec que el trobeu en català :-(
un que no he trobat en CAST/CAT: Own, apologize, repair: coming back to integrity (Nora Samaran). Sobre la cultura de la "dominació": se'ns educa per ni tan sols ser conscients de les agressions que cometem, i cal re-educar-nos per revertir la situación
Una cambra pròpia és imprescindible per aprendrendre a llegir-nos i a escriure'ns com a dones, per reivindicar-nos com a éssers complets i no mitges res.
La mujer eunuco de Germaine Greer no us pot faltar. Entendre coses tan senzilles com el tabú de la menstruació obre tot un món per comen çar a canviar les coses.
Un cel de plom, de Carme Martí. La vida novel.lada de la Neus Català. Referent de lluita per la igualtat malgrat les extremes dificultats, no només al camp de concentració, també abans. I després. I per desmuntar el fals estereotip de la manca de solidaritat entre dones.
L'art de viure de Goliarda Sapienza. Per a mi, un llibre que remarca la importància d'estimar profundament i que encoratja a gaudir de totes les experiències que la vida pot oferir.
- Autobiografia i retrat d'una família, acompanyat d'un finíssim humor: Fun Home d'Alison Bechdel. - Autobiogràfia i crònica social sobre les dones a l'Iran: Persépolis de Marjane Satrapi
Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la independència". Reflexions d'una cinquantena de dones i persones LGTB!
El corazón de los hombres, de Libros del Asteroide, molt recomanable per entendre les frustracions i incapacitat de comunicació dels pares, que també existeixen i no se'n parla tant
Nada crece a la luz de la luna de Torborg Nedreaas. Per conscienciar els homes sobre com n'és de dur un avortament, com ens sentim de soles les dones i les desigualtats socials que hem hagut de patir durant segles
Els homes m'expliquen coses (Rebecca Solnit). El mansplaining existeix i les dones ens hi acostumem. Per alliberar-nos (de patir-lo unes, i d'exercir-lo ells) cal que en siguem conscient.
Recomano Contes de bona nit per a nenes rebels perquè convenientment hi ha pares que passen del títol i el consideren -també- fantàstic per a nens rebels. I perquè dona visibilitat a 60 il·lustradores i això cal remarcar-ho.
Beloved (Toni Morrison)... perquè millor una filla morta que una filla esclava.
Deshacer el género de Judith Butler. Bàsicament per l'autora (i obvi, pel contingut) és mereixedor de la taula a l'entrada.
Tothom hauria de ser feminista i Manifest feminista en quinze consellsde Chimamanda Ngozi Adichie. Per adonar-nos (nosaltres i ells) de tot el masclisme que ens envolta, i per què la meitat de la població mereix tenir els mateixos drets que l'altra meitat.
Casa de nines d 'Ibsen i Què va passar quan Nora va deixar el seu homed'Elfride Jelinek. Sobre les possibilitats o no d'alliberament de l'estructura patriarcal per part d'una dona.
aquest fanzine sobre consentiment sexual és indispensable que el llegeixin tots els homes perquè els hi quedi clar que La palabra más sexy es... ¡Sí!" i per combatre la cultura de la violació amb la cultura del consentiment
El segon sexe de Simone de Beauvoir, on apareix la famosa frase de "una dona no neix, es fa".
Manual per a Dones de la Neteja (Lucía Berlín), o com les dones ens construïm la nostra vida al marge dels homes que hi passen...o no.
Contra tota esperança de Nadiezhda Mandelstam. Un cant lúcid i dolorós a la dissidència política.
Volver a casa de Yaa Gyasi. El recomano perquè el feminisme no es pot entendre sense la mirada africana i el passat comú que compartim.
El somni més dolç, Doris Lessing. la capacitat d'acollir a recer d'una taula tots aquells que van i tornen al seu voltant
The Yellow Wallpaper de la Charlotte Perkins Gilman. Encara avui, explica des dels budells com es tracta la dones en qüestions d'angoixa vital i salut mental. I està tan ben escrit que gairebé fa mal.
Recomano Les hores de Michael Cunningham perquè tot i les circumstàncies, sobreviurem i tot.
Curs de feminisme per a microones de la Natza Farré l'heu inclòs? és increïble, molt adequat per iniciar-se en el feminisme... i fa riure molt! A banda del meu, n'he regalat 3!
Yo, etcétera de Susan Sontag, per la recerca de la llibertat i Mujer en Guerra, (Más masters te da la Vida) de Maruja Torres, per l'amor a aquesta llibertat, a la professió, per haver de currar el doble.
Momo de Michael Ende i Pippi Langstrumpf, d'Astrid Lindgren. Perquè les nenes són protagonistes de grans històries.
La balada del cafè tristde Carson McCullers, perque la senyoreta Amelia regenta un cafè i tragina amb licors, i bàsicament és forta com un roure i un model de protagonista femenina diferent.
Recomano Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Perquè Roig planteja en diversos textos les seves vivències i reflexions sobre com ser dona, feminista, catalana i escriptora.
M'apunto a les recomanacions de literatura persa. Crec que ensenyen molt de com les dones viuen una realitat molt complexa sota el règim de l'Iran d'avui. El libro de mi destino de Parinoush Sainee.
Els darrers tres llibres que he llegit han estat sobre dones i escrits per dones. Argelaguesde Gemma Ruiz, Feminisme per microones de Natza Farré i On em portin els ametllers de Bárbara Julbe. Diferents entre si, però fantàstics tots!
Contes de Dorothy Parker. Sobreviure i malviure buscant la felicitat en un mon d homes.
Bruixa de dol, de Maria Mercè Marçal : llibertat, feminisme, vida i amor.
Mujeres, de l' Eduardo Galeano. La història de moltes dones valentes, en prosa poètica.
T'estimo, Marta de Isabel Clara Simó. Una dona cega d'amor per el seu marit, la qual pateix de tots els exemples del masclisme en l'estat més pur.
Camille Claudel d'Anne Delbée. Biografia d'una geni de l'escultura que, malauradament, és classificada com a "l'amant d'en Rodin".Com a tantes altres grans creadores,etiquetades a la història de l'art o la ciència com a "la germana de...", "la dona de...", "l'amant de...".
"Como ser mujer" de la Caitlin Moran va ser el primer llibre sobre feminisme que em vaig llegir. Escrit amb un lleuger i irónic sentit del humor, fa que et preguntis: si això li passes a un home, seria normal? Si la resposta és no, és tracta de masclisme.
La reina de los bandidos, autobiografia de Phoolan Devi transcrita per Marie-Thérèse Cuny. La lluita d'una dona sola contra moltes injustícies.
Un clàssic que segurament recomanaran altres dones: La Plaça del Diamant. Pel diàleg interior, això que tan bé fem les dones i tan bé va saber traslladar-ho a llenguatge literari la Rodoreda.
Petita Gran Marie Curie, Ada Magnífica, cientifica, etc. Llibres per nenes i adolescents amb dones extraordinàries.
Os recomiendo Slow Motionde Lynne Segal, una mirada crítica feminista a las masculinidades. Balún Canal de Rosario Castellanos es fantástico también!
Jo també faig salat: El entusiasmo de Remedios Zafra. Per l'anàlisi acurada i la radiografia brillant del moment que vivim i els punts que cal abordar. També Amor tota l de Laia Noguera, que parla d'aparences, pressions, un sistema voraç que no fomenta la diversitat
També els homes haurien de llegir Color de llet, per exemple. Perquè la història de la protagonista no és intercanviable amb la d'un home.
Más allá del jardín del Gala. Reflexa el sacrifici de les dones d'una època per la família i pel que diran.
Mujeres, raza y clase d'Angela Davis. Encara no me l'he llegit (pendent a la llibreria), però és important tenir referents des de diverses perspectives com les dones racialitzades i Davis és lectura obligadíssima.
Dos puntsde Wislawa Szymborska i Em dic Lucy Barton d'Elizabeth Strout, perquè amb senzillesa i poques paraules expressen allò més profund.
La força d'Aglaia, de Maria Lluïsa Amorós. La protagonista decideix ser ella mateixa i viure la vida que ella ha triat.
Un dels meus llibres de capçalera es Espejismos, de Jeanette Winterson. Escrit com un conte de fades, et presenta tot un ventall de "princeses" inclassificables, valentes, contradictòries, i de vegades fins i tot brutals. Un tresor de llibre.
La dona que mirava la TV, de Dolors Miquel. No tingueu por de la poesia ni de la Belén Esteban.
Jo proposo un còmic de Milo Manara : El Clic. Sobre la sexualitat femenina i l'alliberament en el control del propi cos, desig i plaer.
Montserrat Roig, L'hora violeta. "El feminisme és la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d´haver nascut dona, és aconseguir, juntament amb els homes, una nova categoria de la persona".
La princesa de Kapurtala. Imprescindible per sentir a la pròpia pell el masclisme que va haver de suportar la protagonista. és una història real, que us sorprendrà.
Mi carta más larga de Mariama BÂ. Una joia força desconeguda de la literatura africana.
Totes les novel·les de Moa Martinson però sobretot la primera de la seva trilogia autobiogràfica Mamà es casa: solidaritat entre dones enmig de la pobresa a Suècia a finals del segle 19.
Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona, Stefan Zweig. Sería spoiler decir por qué lo incluiría, pero en la historia hay una mujer que se deja llevar por sus impulsos una vez y se juzga a sí misma el resto de su vida por ello cuando un hombre no le hubiera dado tanta importancia. Buen libro.
Del color de la leche, de Nell Leyshon. Una història escrita en primera persona que traspua l'adquisició de l'escriptura en una nena com una forma d'alliberament a l'Anglaterra rural del xix.
També Primavera, estiu, etcètera...de Marta Rojals. Un llibre de dones de la meva generació, les que estem pels voltant dels 40 anys.
We need to talk about Kevinby Lionel Shriver. Mothers are uniquely responsible for bringing life into the world, and this can be a terrifying prospect. Men, whether fathers or not, would benefit from seeing this perspective up close.
Trilogia Las mujeres de campo (Edna O'Brien). Dues noies trenquen amb les limitacions d'haver nascut dona, pobra i a les afores de Dublin, a principis de segle XX. En definitiva, una història de dones valentes, com moltes.
Jo recomanaria Una cambra pròpia de Virginia Woolf, per entendre perquè les dones amb vocació per escriure ho han tingut sempre més difícil que els homes...
Una mujer en Berlín Anònim. Per entendre millor la relació entre poder i consentiment, entre altres coses. Tot i que crec que descatalogat...
La molt recomanada Virginia Woolf, per mi és una escriptora cabdal per com i el què explicava en una època on no era fàcil parlar de feminisme, diferents atraccions sexuals, l'ambigüitat del gènere i privilegis o falta, la millor obra que arreplega tots aquests temes és Orlando.

Participants modifica

Referències modifica

↑ «Les dones recomanen llibres als homes». [Consulta: 14 març 2018].

[1] «Les dones recomanen llibres als homes». [Consulta: 14 març 2018].

[1]