Vladimirita

La vladimirita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom pel jaciment de Vladimirskoe, a Rússia, una de les seves dues localitats tipus.

Vladimirita
Fórmula química	Ca₄(AsO₄)₂(AsO₃OH)·4H₂O
Epònim	Vladimirovskoye cobalt deposit (en)
Localitat tipus	Vladimirovskoye cobalt deposit (en) i Khovu-Aksy (en)
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CJ.25
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CJ.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.16
Dana	39.2.2.1
Heys	20.2.10
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,81 Å; b = 10,19 Å; c = 22,7 Å; β = 97,32°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	incolor a blanc, rosa pàl·lid
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	subvítria, sedosa, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,12 a 3,15 g/cm3 (mesurada); 3,17 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,650 a 1,651 nβ = 1,654 a 1,656 nγ = 1,656 a 1,661
Birefringència	δ = 0,006 a 0,010
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 70°, calculat: 76° a 84°
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1964 s.p.
Símbol	Vld
Referències

Característiques

La vladimirita és un arsenat de fórmula química Ca₄(AsO₄)₂(AsO₃OH)·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vladimirita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: estercorita, mundrabil·laïta, swaknoïta, nabafita, nastrofita, haidingerita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rabdofana-(Ce), rabdofana-(La), rabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir d'exemplars recollits a dos indrets russos: el dipòsit de cobalt que dona nom a l'espècie, el de Vladimirovskoye, al krai de l'Altai, i el dipòsit de níquel i cobalt de Khovu-Aksy, a Tuvà. També ha estat descrita als Estats Units, Xile, el Marroc, Grècia i Alemanya.