Rabdofana-(Ce)

La rabdofana-(Ce) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la rabdofana. És el membre més comú d'aquest grup. Rep el nom del grec ραβδοζ, vareta, més φαιυεσθαι, aparèixer, en al·lusió a les bandes que es presenten característicament en el seu espectre, més el sufix "-(Ce)" que indica el domini del ceri sobre altres terres rares en aquesta espècie.

Rabdofana-(Ce)
Fórmula química	Ce(PO₄)·H₂O
Epònim	rhabdophane (en) i ceri
Localitat tipus	Mina Fowey Consols, Tywardreath and Par, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CJ.45
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CJ.45
Dana	40.4.7.1
Heys	19.9.6
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 7,055(5) Å; c = 6,439(3) Å;
Grup puntual	6 2 2 - trapezohedral
Grup espacial	p6₂ 2 2
Color	marró, rosa clar, groguenc-blanc; gris clar, les fibres poden ser incolores en llum transmesa
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	resinosa, cerosa, grassa, mat
Color de la ratlla	incolor quan es pura
Densitat	3,77 a 4,01 g/cm³ (mesurada); 4,19 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,654 a 1,700 nε = 1,703 a 1,744
Birefringència	δ = 0,049
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1966 s.p.
Símbol	Rha-Ce
Referències

Característiques

La rabdofana-(Ce) és un fosfat de fórmula química Ce(PO₄)·H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rabdofana-(Ce) pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: estercorita, mundrabil·laïta, swaknoïta, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rabdofana-(La), rabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Fowey Consols, a la localitat de Tywardreath and Par (Cornualla, Anglaterra). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.