Viquipèdia

Xavier Giannoli

cineasta francès

Xavier Giannoli (Neuilly-sur-Seine, 7 de març de 1972)[1] és un director de cinema, guionista i productor francès. En 2010 va ser nomenat cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres.[2]

Infotaula de personaXavier Giannoli

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 març 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, productor de cinema, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePaul Giannoli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0316306 Allocine: 22258 Allmovie: p266998 TMDB.org: 113855 Modifica el valor a Wikidata

El seu curtmetratge L'Interview va guanyar la Palma d'Or al festival de cinema de Canes de 1998,[3] i un premi César el 1999.[4]

La seva pel·lícula Illusions perdues va guanyar l'any 2022 set premis César, incloent-hi el de millor pel·lícula i el de millor adaptació.[5]

Biografia modifica

Xavier Giannoli és fill del periodista Paul Giannoli i net de Roger Frey, qui va ser ministre del general de Gaulle.[6]

El seu interès pel món del cinema va néixer amb nou anys, en un viatge en transbordador a Còrsega, quan va assistir a la projecció de la pel·lícula Toro salvatge, de Martin Scorsese.[7] A partir d'aquí va escorcollar els videoclubs encadenant les pel·lícules còmiques dels germans Marx o Louis de Funès, amb els clàssics del cinema americà.[6]

Després d'obtenir el seu títol en literatura a la universitat de la Sorbona,[8] Xavier va aconseguir un contracte de pràctiques a la revista d'actualitat L'Express, on va coincidir amb Angelo Rinaldi i Jean-Pierre Dufreigne. Aquests dos periodistes li van encoratjar a obrir la seva pròpia productora de cinema, Elizabeth Films, i llençar-se a la direcció de curtmetratges.[6]

L'any 1993 presenta el seu primer curtmetratge Le Condamné, amb Philippe Léotard i Christine Boisson, adaptació d'una novel·la de Jean-Paul Dubois. Li seguiran Terre sainte (1994), amb Jacques Bonnot; J'aime beaucoup ce que vous faites (1995), amb Mathilde Seigner; Dialogue au sommet (1996), amb François Cluzet; i L'Interview (1998), que va guanyar una Palma d'Or i un César.

Després de l'èxit del seu cinquè curtmetratge, Xavier dirigeix alguns anuncis publicitaris i fa tasques de producció per a Olivier Assayas.[9] No serà fins a l'any 2003 que no dirigeix el seu primer llargmetratge, aquesta vegada inspirat en una novel·la homònima de Christian de Montella, Les Corps impatients (2003),[10] amb Laura Smet i Nicolas Duvauchelle, dos actors amb qui tornarà a treballar a la seguent pel·lícula, Une aventure (2005).

 
Xavier Giannoli al dinar dels nominats als premis César de 2016

Amb Chanson d'amour (2006), Xavier aconsegueix un dels seus somnis: dirigir a Gérard Depardieu, a qui considera un dels millors actors del cinema francès.[6] Aquest film va estar seleccionat al festival de Canes. EuropaCorp, de Luc Besson, es va encarregar de la distribució, arribant a tenir quasi un milió d'espectadors a França.

Per al seu següent film, À l'origine (2009), Giannoli adapta una notícia real que va tenir lloc a Saint-Marceau, on un estafador es va fer passar per un contractista encarregat de reprendre l'obra d'una autopista.[11] Pel seu paper en aquesta pel·lícula, l'actriu Emmanuelle Devos va guanyar el premi César a la millor actriu secundària.[12]

L'any 2012 dirigeix Superstar, amb Kad Merad i Cécile de France als papers protagonistes. La pel·lícula adapta lliurament la novel·la L'Idole, de Serge Joncour, i va provocar una certa polèmica per les similituds entre el personatge de Merad i el de Roberto Benigni a A Roma amb amor, de Woody Allen.[13] Durant un programa emès a France Inter, Xavier va declarar que no va prendre accions judicials a causa del cost del procediment.[14]

Marguerite (2015) serà la seva sisena pel·lícula. Es tracta d'una coproducció entre França, Bèlgica i Txèquia, inspirat en la vida de la cantant americana Florence Foster Jenkins. Catherine Frot, l'actriu que va interpretar Florence, va guanyar un premi César i un Lumière per aquest treball. El film també va aconseguir els premis César al millor decorat, millor vestuari i al millor so.[15]

Tres anys més tard, el director va escollir Vincent Lindon per protagonitzar L'aparició (2018), en el paper d'un periodista encarregat d'investigar diverses aparicions de la Verge Maria.[16]

L'any 2021 va estrenar una altra adaptació literària: Illusions perdues (2021), basada en l'obra d'Honoré de Balzac. Aquest film es va estrenar a la mostra de Venècia i va estar nominat a quinze premis César.[17] Va guanyar-ne set, i el seu èxit va ser tal que va provocar que les vendes del llibre en què es basava la pel·lícula es multipliquessin per vint-i-cinc.[18]

En 2022 comença a dirigir la seva primera sèrie, anomenada Tikkoun. Es tracta d'una producció per a Canal+ sobre l'escàndol de les quotes d'emissió de CO₂.[19] Aquesta estafa es va portar a terme a França, a finals de 2008, quan un grup d'estafadors es van fer rics comprant drets d'emissió sense IVA a una empresa fictícia d'un país estranger, abans de revendre-les a una altra empresa fictícia de França, carregant, ara si, l'impost sobre el valor afegit.[20]

Filmografia modifica

Com a director modifica

Curtmetratges modifica

  • Le Condamné (1993).
  • Terre sainte (1994).
  • J'aime beaucoup ce que vous faites (1995).
  • Dialogue au sommet (1996).
  • L'interview (1998).

Pel·lícules modifica

  • Les Corps impatients (2003).
  • Une aventure (2005).
  • Chanson d'amour (2006).
  • À l'origine (2009).
  • Superstar (2012).
  • Marguerite (2015).
  • L'aparició (2018).
  • Illusions perdues (2021).

Sèries modifica

  • Blow-UP. Episodi «Martin Scorsese par Xavier Giannoli» (2017).
  • Tikkoun (2022) (en projecte).

Com a productor modifica

Com a actor modifica

Premis i nominacions modifica

Any Festival Categoria Candidatura Resultat Ref.
1995 Cognac Millor curtmetratge Terre sainte Premiat [22]
1996 Clermon-Ferrand Menció especial del jurat jove J'aime beaucoup ce que vous faites Premiat [23]
1997 - César al millor curtmetratge Dialogue au sommet Nominació [24]
1998 Canes Palma d'Or al millor curtmetratge L'interview Premiat [25]
1998 Torí Millor curtmetratge L'interview Premiat [26]
1999 - César al millor curtmetratge L'interview Premiat [27]
2003 Tessalònica Alexandre d'Or Les Corps impatients Nominació
2006 Canes Palma d'Or Chanson d'amour Nominació [28]
2007 - César a la millor pel·lícula Chanson d'amour Nominació [28]
2007 - César al millor guió original Chanson d'amour Nominació [28]
2007 - Globe de Cristal a la millor pel·lícula Chanson d'amour Nominació [28]
2009 Canes Palma d'Or À l'origine Nominació [29]
2010 - César al millor guió original À l'origine Nominació [29]
2010 - César a la millor direcció À l'origine Nominació [29]
2010 - César a la millor pel·lícula À l'origine Nominació [29]
2010 - Globe de Cristal a la millor pel·lícula À l'origine Nominació [30]
2010 - Premi Cinema de la Societat d'Autors (SACD) - Premiat
2012 Venècia Lleó d'Or Superstar Nominació
2015 Film by the Sea La granota Marguerite Premiat
2015 Venècia Lleó Queer Marguerite Nominació
2015 Venècia Green drop Marguerite Nominació
2015 Venècia Lleó d'Or Marguerite Nominació [31]
2015 Venècia Pare Nazareno Taddei Marguerite Premiat
2016 - César al millor guió original Marguerite Nominació [32]
2016 - César a la millor pel·lícula Marguerite Nominació [32]
2016 - César a la millor direcció Marguerite Nominació [32]
2016 - Premi Lumière al millor guió Marguerite Nominació
2016 - Premi Lumière a la millor direcció Marguerite Nominació
2016 - Premi Lumière a la millor pel·lícula Marguerite Nominació
2016 - Premi Magritte a la millor pel·lícula estrangera en coproducció Marguerite Nominació
2021 Sant Sebastià Premi del públic Ciutat de Donostia Illusions perdues Nominació [33]
2021 Venècia Lleó d'Or Illusions perdues Nominació [34]
2022 - César a la millor direcció Illusions perdues Nominació
2022 - César a la millor adaptació Illusions perdues Premiat [35]
2022 - Premi Lumière a la millor direcció Illusions perdues Nominació [36]
2022 - Premi Lumière a la millor pel·lícula Illusions perdues Nominació [36]
2022 - Premi Lumière al millor guió Illusions perdues Premiat [37]

Referències modifica

  1. ↑ «Xavier Giannoli : biographie, actualités et émissions France Culture» (en francès). France Culture. [Consulta: 25 març 2022].
  2. ↑ «Nominations dans l'Ordre des Arts et Lettres - janvier 2009» (en francès). Ministère de la Culture. [Consulta: 25 març 2022].
  3. ↑ López García, Raquel «Xavier Giannoli». Interfilms, núm. 221, septembre 2007, pàg. 30. ISSN: 2340-6690.
  4. ↑ «Xavier Giannoli : Cannes, César et les autres» (en francès). [Consulta: 24 març 2022].
  5. ↑ Langlois, Marine. «Sept prix pour "Illusions Perdues" dont meilleur film... Découvrez le palmarès complet des César 2022» (en francès). BFM TV, 25-02-2022. [Consulta: 25 març 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Raspiengeas, Jean-Claude «Xavier Giannoli ou la religion du cinéma» (en francès). La Croix, 18-09-2015. ISSN: 0242-6056.
  7. ↑ Prieur, Eléonore. «Xavier Giannoli: tous les chemins mènent à Scorsese» (en francès). Le Figaro, 27-12-2013. [Consulta: 24 març 2022].
  8. ↑ «Xavier Giannoli» (en francès). Le Figaro. [Consulta: 24 març 2022].
  9. ↑ «Biographie et actualités de Xavier Giannoli» (en francès). France Inter. [Consulta: 24 març 2022].
  10. ↑ Mcgriff, Ines; Delcroix, Olivier. «Nicolas Duvauchelle, des Corps Impatients au Combat ordinaire» (en francès). Le Figaro, 16-07-2015. [Consulta: 24 març 2022].
  11. ↑ «Un invraisemblable fait divers» (en francès). Le Figaro, 09-11-2009. [Consulta: 25 març 2022].
  12. ↑ «César 2010 : Emmanuelle Devos est la meilleure actrice dans un second rôle» (en francès), 17-09-2015. [Consulta: 25 març 2022].
  13. ↑ Caprara, Fulvia. «Giannoli: "Superstar"? È stato Woody Allen a prender spunto da me» (en italià). La Stampa, 31-08-2012. [Consulta: 25 març 2022].
  14. ↑ Thoret, Jean-Baptiste; Bou, Stéphane. «Que nous disent les affiches de film ?» (Àudio) (en francès). France Inter, 07-07-2013. [Consulta: 25 març 2022].
  15. ↑ «César 2016 - La coproduction belge "Marguerite" rafle les prix du son, des décors et des costumes» (en francès). RTBF, 29-02-2016. [Consulta: 25 març 2022].
  16. ↑ Mandelbaum, Jacques. «« L'Apparition » : Xavier Giannoli à la poursuite de la foi» (en francès). Le Monde, 14-02-2018. [Consulta: 25 març 2022].
  17. ↑ Rivas, Athena. «Avant "Illusions perdues", jamais un film n'avait été autant nommé aux César» (en francès). The Huffington Post, 26-01-2022. [Consulta: 25 març 2022].
  18. ↑ Develey, Alice. «Grâce au film de Xavier Giannoli, Illusions perdues de Balzac s'arrache en librairie» (en francès). Le Figaro, 10-11-2021. [Consulta: 25 març 2022].
  19. ↑ Lachasse, Jérôme. «Gaspard Ulliel devait commencer la semaine prochaine le tournage d'une nouvelle série» (en francès). BFM TV, 20-01-2022. [Consulta: 25 març 2022].
  20. ↑ «Arnaque à la TVA : "l'escroquerie du siècle" en procès à partir de lundi à Paris» (en francès). Le Journal du Dimanche, 02-05-2016. [Consulta: 25 març 2022].
  21. ↑ Cuyer, Clément. «Valérian : 8 réalisateurs français qui font un caméo dans le film» (en francès). AlloCine, 25-04-2021. [Consulta: 25 març 2022].
  22. ↑ «Cognac Festival du Film Policier (1995)» (en anglès). IMDB. [Consulta: 28 març 2022].
  23. ↑ «J'aime beaucoup ce que vous faites» (en anglès). IMDB. [Consulta: 28 març 2022].
  24. ↑ «Dialogue au sommet» (en francès). Académie des arts et techniques du cinéma. Arxivat de l'original el 2022-07-05. [Consulta: 28 març 2022].
  25. ↑ Benamon, Sophie. «Mathieu Amalric et ses passages à Cannes» (en francès). L'Express, 13-05-2010. [Consulta: 28 març 2022].
  26. ↑ «L'interview, di Xavier Gionnoli» (en italià). TFF. [Consulta: 28 març 2022].
  27. ↑ «Les César du Cinéma Français - 1999» (en francès). UniFrance. [Consulta: 28 març 2022].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 «Prix et nominations pour Quand J'étais Chanteur» (en francès). AlloCine. [Consulta: 28 març 2022].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 «Le Prix Henri Jeanson 2015 décerné à Xavier Giannoli» (en francès). Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques, 08-03-2016. [Consulta: 28 març 2022].
  30. ↑ «Globes de Cristal 2010 : Le palmarès» (en francès). Télé-Loisirs, 09-02-2010. [Consulta: 25 març 2022].
  31. ↑ Tranchant, Marie-Noëlle. «Mostra de Venise 2015 : deux films français en compétition» (en francès). Le Figaro, 29-07-2015. [Consulta: 28 març 2022].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Lemercier, Fabien. «11 nominations aux César pour Marguerite et Trois souvenirs de ma jeunesse» (en francès). Cineuropa, 27-01-2016. [Consulta: 28 març 2022].
  33. ↑ «Festival de San Sebastián» (en castellà). Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. [Consulta: 25 març 2022].
  34. ↑ Salvà, Nando. «Giannoli té poc a dir davant el geni de Balzac». El Periódico, 05-09-2021. [Consulta: 28 març 2022].
  35. ↑ Lemercier, Fabien. «Le César du meilleur film pour Illusions perdues» (en francès). Cineuropa, 25-02-2022. [Consulta: 28 març 2022].
  36. ↑ 36,0 36,1 «"Illusions perdues" domine les nominations aux Lumières» (en francès), 09-12-2021. [Consulta: 28 març 2022].
  37. ↑ «Xavier Giannoli, prix du Meilleur Scénario pour Illusions Perdues - Lumières 2022» (Vídeo) (en francès). Canal+. [Consulta: 28 març 2022].[Enllaç no actiu]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Giannoli
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Giannoli&oldid=32702757»