La Xerea

barri de València
(S'ha redirigit des de: Xerea)

La Xerea o Xarea és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià. L'Ajuntament de València classifica aquest barri amb el codi 1.2.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Xerea
Imatge

Epònimxaria Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 28′ 28″ N, 0° 22′ 21″ O / 39.4745°N,0.3724°O / 39.4745; -0.3724
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

ProvínciaProvíncia de València

ComarcaComarca de València

MunicipiValència

DistrictesCiutat Vella Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.956 (2022) Modifica el valor a Wikidata (12.679,49 hab./km²)
Geografia
Superfície0,312 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1979 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46003 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

El nom del barri, Xerea, deriva de l'àrab xaria, que vol dir 'camí', 'via cap a fora' ('raval'). També vol dir el camí de la Llei (islàmica) o xara. La porta de la muralla àrab que mirava cap a aquest raval a l'est de la ciutat rebia el nom de Bab al-Xaria, i açò va donar lloc al nom que ha subsistit fins a l'actualitat per a designar tot el barri.

Geografia

modifica
 
Plànol de carrers. A la dreta, el barri de la Xerea

Està situat a l'extrem nord-est de la Ciutat Vella, limitant amb els barris de La Seu a l'oest i de Sant Francesc al sud. La seua part nord-est es troba delimitada pel vell llit del riu Túria, actual Jardí del Túria, a través del qual dos ponts el connecten amb els barris de la Trinitat (al districte de La Saïdia) i de L'Exposició (al districte del Pla del Real). Són els ponts del Real i de l'Exposició, respectivament. Al sud-est, el carrer del Justícia el separa del barri del Pla del Remei, al districte de L'Eixample.[1]

L'actual barri està delimitat pels carrers i places següents: des de la plaça del Poeta Llorente al nord voreja el vell riu Túria pel passeig de la Ciutadella fins a arribar al carrer del Justícia, des d'on arriba a la plaça de la Porta de la Mar. Inclou els Jardins de la Glorieta (però no els del Parterre) i continua pel carrer de l'Olivera, gira pel de Bonaire i després pel del Pintor Sorolla cap als de Salvà i Pròixita. Gira cap al nord pel carrer de l'Ambaixador Vic, raconada de Garcia Sanchis, Marquès de Dosaigües, Castellvins, gira pel carrer de la Mar cap al de les Avellanes fins al carrer del Palau, des d'on gira cap als carrers dels Venerables, de l'Almirall, del Tossalet, dels Trinitaris i finalment torna a la plaça del Poeta Llorente.[1]

Història

modifica
 
Crist de Sant Bult, patró del barri
 
La Glorieta (1870)

El barri es trobava a l'est de l'antiga Valentia romana, fundada l'any 138 aC dins una desapareguda illa fluvial que feia el riu Túria. Acollia el circ romà de la ciutat,[2] del qual encara es troben alguns vestigis entre les actuals places de Nàpols i Sicília al nord i del Patriarca al sud.

Segles després, era un raval extramurs de la muralla àrab a l'est de Balansiya, antiga denominació de la ciutat durant la dominació àrab entre els anys 711 i 1238. Després de la conquesta cristiana per part del rei Jaume I l'any 1238, el barri va quedar inclòs dins els límits de la nova muralla cristiana de Pere el Cerimoniós (1356). El mateix any de la conquesta es trobà a la zona la imatge del Crist de Sant Bult, el qual des d'aleshores va esdevindre el sant patró del barri i se li ret homenatge i devoció fins a l'actualitat, sent considerada la "festa més antiga de València".[3][4][5]

A la Xerea es va establir la jueria, barri específic per als jueus, la qual cosa va donar origen a nombroses revoltes entre cristians i jueus, fins a l'expulsió definitiva d'aquests últims el 1492.

L'any 1812 i sota l'ocupació francesa del mariscal Suchet sobre la ciutat durant la Guerra de la Independència, el mateix mariscal va adquirir uns terrenys al sud-est del barri per plantar arbres i altres espècies botàniques a les quals era aficionat, la qual cosa va donar origen als Jardins de la Glorieta.[6]

A finals del segle xix, concretament el 1869, va ser dissenyat el carrer de la Pau, que travessa d'est a oest la part sud del barri, de forma quasi paral·lela a l'històric carrer de la Mar uns metres més al nord.

Durant aquests anys, es va derrocar la muralla cristiana de València així com les seues portes, obrint totalment el barri cap al nord i est de la ciutat. Es va fer una reproducció exacta de la porta del Real (antiga entrada a la ciutat situada front el pont del Real) i va ser col·locada a l'actual plaça de la Porta de la Mar, raó per la qual la gent pensa que aquesta porta era la de la Mar, però és una reproducció de la porta del Real.[7]

Demografia

modifica

El 2009 sumava 3.888 habitants.[8] L'any 1981 en tenia 5.313, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte els últims anys, tot i que des del 2003 la població s'ha estabilitzat.

Gràfica d'evolució de La Xerea entre 1970 i 2021

Eleccions

modifica
Eleccions municipals al barri de la Xerea (1979-2023)
Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
UCD/CDS[a] 2.481 82 306 45 12 n/a n/a - - - -
PSPV-PSOE 531 627 445 402 330 421 406 527 241 384 218
AP/PP[b] - 2.373 1.427 1.520 2.171 1.889 1.873 1.825 1.489 788 887
PCPV/EUPV[c] 256 117 112 93 221 119 164 70 86 53 n/a
URV/UV[d] 185 26 647 596 128 74 77 9 - - -
Compromís[e] 26 50 * 32 20 69 44 - 144 228 316
C's - - - - - - - - - 418 417
Vox - - - - - - - - - 83 271
ValC/UP - - - - - - - - - 49 n/a
Altres 88 67 82 66 15 114 86 49 143 238 61
Total vots 3.567 3.342 3.019 2.754 2.897 2.686 2.650 2.480 2.103 2.158 2.170
Fonts: Oficina d'estadística de l'Ajuntament de València[9][10][11][12][13][14][15]

Transports

modifica
 
Carrer de la Pau, principal artèria del barri
 
Parada d'autobús a la plaça del Portal de la Mar

Carretera

modifica
  • Vies principals

Ferrocarril i Bus

modifica

L'estació de Metrovalencia més pròxima al barri és l'estació d'Albereda (línies 3 i 5), dissenyada per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava i ubicada sota el pont de l'Exposició, a l'est del barri. Moderna estació de finals del segle xx que contrasta amb l'entorn clàssic i modernista.

En ser un barri cèntric, són moltes les línies d'autobusos de l'EMT de València que hi donen servei al barri: 1, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 16, 26, 28, 29, 31, 32, 36, 70, 71, 80, 81, 95, N2 i N10.[16]

  1. Al 1979 com a UCD.
  2. El 1983 dins de la Coalició Aliança Popular-Partit Demòcrata Popular-Unió Liberal-Unió Valenciana (AP-PDP-UL-UV).
  3. El 1987 dins de la Coalició Esquerra Unida-Unitat del Poble Valencià (EU-UPV)
  4. Els anys 1979 i 1983 com a Unió Regional Valenciana (URV).
  5. Es presentà com a Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) l'any 1979, com a Unitat del Poble Valencià (UPV) el 1983, dins de la Coalició Esquerra Unida-Unitat del Poble Valencià (EU-UPV) el 1987, des de 1999 com a Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i des de 2011 com a Coalició Compromís.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 [enllaç sense format] http://www.valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Dt01Ba2_La_Xerea.pdf
  2. [enllaç sense format] http://www.valencia.es/ayuntamiento/laciudad.nsf/vDocumentosTituloAux/origenes?opendocument&nivel=3&lang=2
  3. [enllaç sense format] https://santbult.es/va/historia_sant_bult/
  4. [enllaç sense format] https://valenciafiestaytradicion.com/2018/06/17/sant-bult-fiesta-mas-antigua-valencia/
  5. [enllaç sense format] https://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/xerea-celebra-sant-bult-20190601173110-nt.html
  6. [enllaç sense format] http://www.jdiezarnal.com/valenciajardinesdelaglorieta.html
  7. [enllaç sense format] http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.html
  8. «Districte 01. Ciutat Vella Barri 2. La Xerea» (en valenciano y español). Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2009. [Consulta: 17 octubre 2010].
  9. [enllaç sense format] https://www.valencia.es/estadistica/CatPub/files/Elecciones/Elec7796.pdf
  10. [enllaç sense format] https://www.valencia.es/estadistica/CatPub/files/Elecciones/BEM_Elec1999.pdf
  11. [enllaç sense format] https://www.valencia.es/estadistica/CatPub/files/Elecciones/Elec2003.pdf
  12. [enllaç sense format] https://www.valencia.es/estadistica/CatPub/files/Elecciones/Elec2007.pdf
  13. [enllaç sense format] https://www.valencia.es/estadistica/CatPub/files/Elecciones/Elec2011.pdf
  14. [enllaç sense format] https://www.valencia.es/estadistica/CatPub/files/Elecciones/ElecMunAut2015.pdf
  15. [enllaç sense format] https://www.valencia.es/estadistica/CatPub/files/Elecciones/ElecMun2019.pdf
  16. «Planificador de rutes EMT». EMT València. Arxivat de l'original el 2013-07-15. [Consulta: 6 juny 2016].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Xerea