Xipre al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Xipre va debutar al Festival de la Cançó d'Eurovisió el 1981 i, des de llavors, ha estat present en totes les edicions, excepte el 1988 l'any en què la seva cançó va ser desqualificada, 2001 i 2014.

Xipre

Estació membre (CyBC)
Final Nacional Elecció interna
Aparicions 41 (33 finals)
Primera aparició 1981
Millor resultat
Final 2n 2018
Semifinal 2n 2018
Pitjor resultat
Final 22è 1999, 2015
Semifinal 18è 2011
Enllaços externs
Pàgina de Xipre en Eurovision.tv
Pàgina en CyBC

El seu millor resultat ha estat el segon lloc que Eleni Foureira va obtenir en 2018. A més, en tres ocasions ha aconseguit el cinquè lloc: el 1982, amb Anna Vissi; en 1997, amb Chara & Andreas Constantinou; i en 2004, amb Lisa Andreas.

En 1988, Xipre va retirar la seva cançó després que la radiodifusora CyBC determinés que la cançó no complia amb els requisits per participar a causa que aquesta ja havia participat (sense ser seleccionada) en el procés de selecció nacional de 1984, la qual cosa és un incompliment de les regles de selecció per al certamen. En 2001, el país no es va qualificar per al festival pels baixos resultats obtinguts en les edicions anteriors, d'acord amb els processos de qualificació del moment.

La major part de les cançons xipriotes han estat cantades en grec o en anglès, amb les excepcions de 2000 quan la cançó «Nomiza» incloïa grec i italià, i la de 2007, quan Evridiki va interpretar «Comme Ci, Comme Ça» en francès. Encara que el turc és una de les llengües oficials del país, cap cançó xipriota l'ha usat, atès que no hi ha hagut cap xipriota turc que hagi participat en el festival.

Molt conegut és l'intercanvi dels "12 punts" entre Grècia i Xipre, per raons d'afinitat cultural. Des que existeix el televot (1998), sempre que han coincidit, l'intercanvi dels 12 punts s'ha realitzat sempre (normalment amb la disconformitat del públic). No obstant això, Xipre no va votar la seva veïna Turquia fins l'edició de 2003, quan el portaveu xipriota va donar vuit punts a la cantant que resultaria guanyadora, Sertab Erener, fent el símbol de la pau amb la seva mà. En 2015, malgrat que totes les apostes deien que no passaria de la semifinal, va passar amb el 6è lloc, i després en la final va aconseguir el 22è lloc amb 11 punts. En 2016, en canvi, les apostes auguraven un molt millor resultat que l'any anterior però finalment, encara que es van classificar, van quedar només una posició més amunt. En 2018, van obtenir el seu millor resultat històric amb «Fuego» d'Eleni Foureira, qui va quedar 2a tant en la semifinal (262 punts) com en la final (436 punts). Un any després, amb l'objectiu d'igualar o millorar el resultat de Foureira, Tamta Goduadze i el tema «Replay» van quedar en 13a posició amb 109 punts.

En les últimes edicions, Xipre només ha aconseguit superar la semifinal en 2010, 2012, 2015, 2016, 2017, 2018 i 2019.

En un total de 9 ocasions, Xipre ha aconseguit estar dins de la gran final en el TOP-10.

Participacions

modifica
Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts.
1981   Dublín Island «Monika» 6 69 No va haver-hi semifinals
1982   Harrogate Anna Vissi «Mono I Agapi» 5 85
1983   Múnic Stavros & Constantina «I Agapi Akoma Zi» 16 26
1984   Luxemburg Andy Paul «Anna Maria Elena» 15 31
1985   Göteborg Lia Vissi «To Katalava Arga» 17 15
1986   Bergen Elpida «Tora Zo» 20 4
1987   Brussel·les Alexia «Aspro Mavro» 7 80
1988   Dublín Yiannis Dimitrou & Scott Adams «Thimame» Desqualificat
1989   Lausana Yiannis Savvidakis & Fani Polymeri «Apopse As Vrethoume» 11 51 No va haver-hi semifinals
1990   Zagreb Haris Anastazio «Milas Poli» 14 36
1991   Roma Elena Patroklou «SOS» 9 60
1992   Malmö Evridiki «Teriazoume» 11 57
1993   Millstreet Kyriakos Zympoulakis & Dimos Van Beke «Mi Stamatas» 19 17 Kvalifikacija za Millstreet
1994   Dublín Evridiki «Ime Anthropos Ki Ego» 11 51 No va haver-hi semifinals
1995   Dublín Alex Panayi «Sti fotia» 9 79
1996   Oslo Constantinos Christoforou «Mono yia mas» 9 72 15 42
1997   Dublín Hara & Andreas Constantinou «Mana mou» 5 98 No va haver-hi semifinals
1998   Birmingham Michalis Hatzigiannis «Genesis» 11 37
1999   Jerusalem Marlen Angelidou «Tha'ne erotas» 22 2
2000   Estocolm Voice «Nomiza» 21 8
No hi va participar en 2001
2002   Tallinn One «Gimme» 6 85 No va haver-hi semifinals
2003   Riga Stelios Konstantas «Feeling alive» 20 15
2004   Istanbul Lisa Andreas «Stronger every minute» 5 170 5 149
2005   Kíev Constantinos Christoforou «Ela ela» 18 46 Top 12 de l'any anterior
2006   Atenes Annette Artani «Why angels cry» No es va classificar 15 57
2007   Hèlsinki Evridiki «Comme ci, comme ça» 15 65
2008   Belgrad Evdokia Kadi «Femme fatale» 15 36
2009   Moscou Christina Metaxa «Firefly» 14 32
2010   Oslo Jon Lilygreen & The Islanders «Life looks better in spring» 21 27 10 67
2011   Düsseldorf Christos Mylordos «Sant aggelos s'agapisa» No es va classificar 18 16
2012   Bakú Ivi Adamou[1] «La La Love» 16[nota 1] 65 7 91
2013   Malmö Despina Olympiou «An me thimasai» No es va classificar 15 11
No hi va participar en 2014
2015   Viena John Karayiannis «One thing that I should have done» 22 11 6 87
2016   Estocolm Minus One «Alter ego» 21 96 8 164
2017   Kíev Hovig «Gravity» 21 68 5 164
2018   Lisboa Eleni Foureira «Fuego» 2 436 2 262
2019   Tel-Aviv Tamta Goduadze «Replay» 13 109 9 149
2020   Rotterdam Sandro Nicolas «Running» Festival cancel·lat
2021   Rotterdam Élena Tsangrinú «El Diablo» 16 94 6 170
2022   Torí Andromache «Ela» No es va classificar 12 63
2023   Liverpool Andrew Lambrou «Break a Broken Heart» 12 126 12 63
2024   Malmö Silia Kapsis «Liar» 15 78 6 67
2025   Basilea Theo Evan

Galeria d'imatges

modifica
  1. En la final de 2012, Xipre i Ucraïna van rebre 65 punts cadascun. No obstant això, segons les normes de desempat del Festival, Ucraïna va obtenir el quinzè lloc i, Xipre, el setzè. Això es deu al fet que Xipre va rebre punts d'un menor nombre de països que Ucraïna.

Referències

modifica
  1. «Ivi Adamou representarà Xipre i triarà cançó al desembre». oikotimes.com, 04-08-2011. Arxivat de l'original el 2012-02-07. [Consulta: 4 agost 2011].